divendres, 8 de juliol de 2011

FERNANDO ROQUÉ SA: agent de duanes i transports internacionals.

FERNANDO ROQUÉ, Societat en Comandita, fou fundada a Barcelona l’any 1911. Tenia les oficines al carrer Fontanella 19, de Barcelona. Ben aviat va especialitzar-se en els transports internacionals, les exportacions i importacions de mercaderies. La vigorosa i puixant indústria catalana, molt competitiva i exportadora, necessitava importar matèries primeres, maquinària, carbó i petroli i, al mateix temps, d'exportació dels seus productes manufacturats.

La guerra del 1914-1918 van ser uns anys daurats per a les exportacions catalanes. Els països bel·ligerants van comprar a les indústries catalanes gran quantitats de productes manufacturats. L’enriquiment del país va ser notable. Tot es va estroncar, però, amb la fi del conflicte i la signatura de l’armistici. FERNANDO ROQUÉ S. en C., va esdevenir una de les empreses de transports més importants de Catalunya del segle XX.

El maig del 1935 es trasllada a la Via Laietana 26, un immoble de sis plantes construït l’any 1930. Serà la seu de tota la vida de la companyia. Aquest immoble es va vendre a la immobiliària Núñez i Navarro l’any 1997. En aquest cantó de la ciutat es concentraven edificis d’organismes públics, entitats bancàries, oficines judicials, correus i el Foment del Treball. La seu de l'empresa també era a prop de la plaça de Sant Jaume –seu de La Generalitat de Catalunya, la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona- i dels molls del port de Barcelona.

L’any 1935 FERNANDO ROQUÉ tenia delegacions a Madrid, Portbou i Cervera de la Marenda, a la comarca nordcatalana del Rosselló (Cerbére per als francesos). Els serveis que oferia aquesta empresa palesa la internacionalització de l’economia catalana abans de la guerra civil del 1936.

Als anys 1940 s’incorporen al negoci familiar els germans Fernando i Antonio Roqué Rivero, fills del fundador. El primer era afeccionat a participar en ral·lis, amb un èxit remarcable. Les curses de cotxes esportius va ser una activitat de moda entre l’alta burgesia barcelonina dels anys 1950 i 1960. En Paco Godia Sales, que corria amb un Maserati, en Juan Jover i l’Àlex Soler-Roig van ser els pilots més populars que practicaven aquest esport en aquells anys.

Roqué petita

Al començament de la dècada de 1950, aquesta empresa també patrocinava un equip de futbol, “CASA FERNANDO ROQUÉ”.

L’any 1955, FERNANDO ROQUÉ SA seguia oferint els seus serveis d’agència de duanes i de transports internacionals. Eren uns anys de poca activitat econòmica i d'exportacions i importacions, fet derivat de l’aïllament econòmic imposat per la política autàrquica, pretesament autosuficient i amb conseqüències ruïnoses per al país.

La principal activitat de FERNANDO ROQUE SA era l’agència de duanes. Disposava de sucursals als principals ports, aeroports, estacions de tren i passos fronterers de carreteres. A Barcelona i Bilbao, per a les mercaderies que s’importaven i exportaven pel port en vaixells; a Madrid, per a les mercaderies que es transportaven en avió; a l’estació de tren de Portbou per les mercaderies ferroviàries; i a La Jonquera, per les mercaderies que es transportaven en camions per carretera.

A principis del anys 1960, un cop arribaven els camions estrangers a l’Estat espanyol i realitzats els pertinents tràmits administratius a la duana, havien de patir la deficient i entortolligada xarxa de carretes espanyoles, de trànsit forçós perquè encara no s’havia construït cap autopista.

En la dècada de 1960, i a redós de l’expansió econòmica d’aquells anys, FERNANDO ROQUÉ SA amplia llurs serveis i oficines. En el transport internacional cobrien els marítims, terrestres, aeris i l’apilament. En quant al servei del despatx de duanes cobrien les importacions, exportacions, el trànsit i cabotatge. També oferien serveis complementaris d’assessorament i informació en comerç exterior, contractació d’assegurances de transport, control i inspecció de mercaderies i magatzems de dipòsit.

Roqué Aeroport 150dpi

Les oficines del personal administratiu i la gerència eren a la Via Laietana 26 de Barcelona. Tenien molt personal administratiu adscrit a diferents departaments: comptabilitat, tramitacions i arxiu. Eren els anys que tot es realitzava manualment i calia molt de personal, que treballava una pila d’hores, cobrava poc i la productivitat era més aviat escassa. En aquella època, quan una administrativa es casava, generalment abandonava la feina, però les empleades no trigarien gaire a canviar de pensament. L’empresa tenia altres categories de personal:

1) “Corresponsals” a les principals ciutats manufactureres per a donar compliment a tota la tramitació administració i liquidacions tributàries inherents a les activitats d’importacions i exportacions de mercaderies: a Ibi, per exemple, per a la indústria de joguines, a Sabadell i Terrassa per a la indústria tèxtil, o a Mallorca.

2) “Despatxants”, encarregats de realitzar pròpiament la feina d’agència de duanes: alliberaven tot allò que s’importava o exportava, fos per carretera, vaixell, trens o avió.

3) Visitadors que oferien els serveis de l’empresa a les indústries exportadores i importadores. Consultaven uns directoris d’empreses que publicava l’editorial francesa Bailly Bailliere SA per a saber les empreses que calia visitar.

4) Gestors, encarregats de complimentar la paperassa administrativa exigida per a la importació/exportació de mercaderies. Treballaven a les duanes: Barcelona, Portbou, La Jonquera, Madrid, etc.

Els camions que transportaven mercaderies de l’estranger duien uns contenidors segellats amb la documentació que els autoritzava a transitar pels països que travessaven. Un cop arribat a l’estat espanyol, FERNANDO ROQUE SA s’encarregava de la tramitació administrativa per a fer efectiva la importació i entrada al país. El despatx de FERNANDO ROQUÉ SA a la Jonquera atenia les importacions i exportacions de mercaderies per carretera. També havien celebrat acords amb les principals companyies internacionals de transports.

L’any 1963 ofereix als exportadors espanyols a Europa el servei “Eurogrup”: s’habilita una duana a l’estació de tren de la Sagrera, a Barcelona, per a despatxar les mercaderies que s’exportaven a la resta de països de l’Europa continental pel pas fronterer de Portbou.

A l’estació de La Sagrera FERNANDO ROQUÉ SA disposa d’unes instal·lacions per a la recepció i emmagatzematge de mercaderies, i de despatx de duana que estalviava els tràmits administratius, lents i burocràtics, a la frontera de Portbou. Un cop arribada a destí, la mercaderia era alliberada pels corresponsals que FERNANDO ROQUÉ SA tenia arreu d’Europa: a Alemanya, Kühne & Nagel, de Frankfurt; a Àustria, Kirchner & CO, de Viena; a Bèlgica, Natural Belgique SA, de Brussel·les i Amberes; a Dinamarca, Nordisk Transport & Spedition A/S, de Copenhaguen, i també Edvard Jensen & CO, de Herning; a Itàlia, a S.A.I.M.A. de Milano; a Holanda, Intern Transport “INTAKA”, d’Amsterdam i Rotterdam; a Noruega, Nordisk Transport & Spedition AB, d’Estocolm; a Suïssa, Natural SA, de Basel i Ginebra; i a França, Edouard Dubois & Fils, de París.

En la primera meitat dels anys 1960, es defineix tots els serveis que oferia aquesta important empresa de caràcter familiar: l’assessorament en el comerç exterior, l’activitat d’importació/exportació i la tramitació de les llicències i permisos administratius exigits per la legislació; els transports internacionals per via marítima, terrestre i aèria; les serveis de despatx duaner, operacions portuàries, emmagatzematge, transport interior i assegurances; professionals especialitzats; una extensa xarxa de corresponsals arreu del món, de reconegut prestigi; magatzems de dipòsit, molls portuaris, estacions ferroviàries o aeroports, dotats del material més modern de manipulació i condicionament de la mercaderia als efectes d’una perfecta execució del transport amb un escurçament del terminis, uns nòlits més reduïts i un estalvi de les assegurances.

Roqué 150dpi


Són els anys de difusió d'un eslògan molt reeixit i conegut: “Por tierra, por mar, por aire, por Fernando Roqué SA”. Reflectia amb exactitud les activitats d’aquesta empresa de transports i agent de duanes.

El seu reconegut prestigi va permetre-li de ser seleccionat i nomenat l’agent oficial de duanes i transports d’organismes estatals, corporacions públiques i cambres de comerç en les fires i certàmens que es celebraven arreu del món. L’any 1963 FERNANDO ROQUÉ SA va ser nomenat pel Consell Superior de Cambres de comerç el transportista oficial de l’exposició de productes espanyols celebrada el novembre del 1963 a Mèxic:

Roqué Pegaso Port 150dpi

En qualitat d’empresa especialitzada en el transports, compliment dels tràmits duaners i muntatge dels pavellons dels organismes públics i cambres de comerç a les fires internacionals en que participaven, sovint hi embarcaven en vaixells tota la mercaderia, els estands, els toros de càrrega i descàrrega, i els camions. Per a fer aquesta feina tenien personal especialitzar en la càrrega, descàrrega de vaixells i camions, i el muntatge de pavellons. Els germans Juan i Eusebio Latorre, fills de l’Aragó, treballaven a Can Roqué i tenien una gran experiència en la càrrega i descarrega de camions i vaixells al moll, amb els mitjans i tècniques d’aquells anys: les politges, els cables, les grues, els toros, etc.

L’any 1963 també fou nomenat agent oficial de duanes del Comitè Olímpic Espanyol per als Jocs Olímpics celebrats a Tokio de 1964. Altres organismes internacionals com la Cambra de Comerç Britànica a Barcelona confien en els serveis i professionalitat de FERNANDO ROQUÉ SA. I l’any següent, el 1964, el Comitè Oficial II Saló Nàutic el nomena transportista oficial i agent de duanes del certamen que es va celebrar al recinte firal de la Mostra de Barcelona.

L’any 1964 FERANDO ROQUÉ SA manté la seu central de sempre a la Via Laietana 26 de Barcelona i disposa de sucursals a Bilbao, Tarragona, Madrid, Irún, Portbou, Cervera de la Marenda i Portvendres. Tenia un magatzem molt gros al carrer Almogàvers 154 de Barcelona, i un altre a Madrid. També tenien una xarxa d’agents i corresponsals arreu del món.

En Joan Homs recorda que al magatzem del carrer Almogàvers 154, cantonada Pamplona, del barri del Poblenou, hi tancaven una flota de camions prou important aleshores. Hi destacava un camió Detroit, de fabricació nord-americana, amb dos diferencials, que impressionava en el magre i escarransit parc mòbil d’aquells anys. També hi havia diversos camions polonesos Star equipats amb motor Barreiros, un camió prou bo aleshores.

L’any 1966 continua l’expansió de FERNANDO ROQUÉ SA, que disposa d’oficines a Barcelona, Madrid, Bilbao, Irun, Portbou i Cervera de la Marenda. Amplien els serveis a TIR (transport per carretera), amb una flota de camions de dos eixos amb remolc i de tràilers, i per ferrocarril (TIF).

Roqué TIR

També hi havia nombrosos empresaris amb camions propis que treballaven per FERNANDO ROQUÉ SA. Els seus camions lluïen els colors i lletres identificatives d’aquesta important empresa. Tanmateix, la seva activitat principal no era pas el transports, sinó l’agència de duanes.

Una de les empreses de transports que treballava per a FERNANDO ROQUE SA era TRANSPORTES COLLADO, més endavant TRANS COLLADO HERMANOS SL, amb adreça al carrer Treball 71-73 de Barcelona. Tenia una flota principalment de camions Barreiros. També va comprar-li un Star amb motor Barreiros quan FERNANDO ROQUÉ SA va cessar i traspassar el negoci de transport en camions. Un camió Pegaso d'un autònom que treballava per a FERNANDO ROQUÉ SA fotografiat pel senyor Xavier Castells i Quintana:

Fernando Roqué SA

La cabina d'un camió Pegaso que hi ha a la dreta de la fotografia pertanyia a l'empresa TRANSPORTS CASTELLS SL del carrer Berenguer de Palou, de Barcelona, propietat del senyor Josep Maria Castells i Llorens. Un dels seus clients principals era la companyia TELEFÓNICA SA.

TRANSPORTS PADROSA SA, de Figueres, era de les empreses de transport que treballava per a FERNANDO ROQUÉ SA a la duana de La Jonquera i cobria els serveis de transport que hi havia. Periòdicament, el senyor Pere Padrosa baixava a Barcelona a despatxar amb els senyors Roqué.

El mes de març del 1973 FERNANDO ROQUÉ SA compra una altre agència de duanes, LA UNIÓN ADUANERA ESPAÑOLA SA, antiga agència F. COSTA, SA, la qual estava autoritzada per a actuar a la duana de Barcelona. Aquell mes el Ministeri d’Obres Públiques li concedeix l’explotació i ús d’una parcel·la de 10.000 m2 de superfície adjacent al nou moll de contenidors de TIR del port de Barcelona.

Roqué TIR 2

El 1978 l’empresa holandesa VAN GEND AND LOOS, de capital públic i filial dels ferrocarrils holandesos, compra el 25% del capital de FERNANDO ROQUÉ SA. També s’adquireixen uns locals a Coslada, propers a l’aeroport de Barajas.

L’any 1984 FERNANDO ROQUÉ SA empren una pla de millora de la companyia amb una forta inversió per a informatitzar tota la gestió i l’activitat.

L’adhesió de l’Estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea, el 1 de gener de 1986, va ser un cop dur per als agents de duanes atès que totes les mercaderies procedents dels països membres de la CEE podien circular lliurement dins de les seves fronteres. Als agents de duanes solament els quedà ocupar-se de les mercaderies procedents de països de fora de la Comunitat Europea.

El gener del 1987, NETLLOYD N.V. va comprar a VAN GEND AND LOOS el 25% del capital que ostentava de FERNANDO ROQUÉ SA, cinquena empresa espanyola en el sector del transport després d’Iberia, Renfe, Aviaco i Múñoz y Cabrero. Llur facturació estimada per aquell any era vora els 40.000 milions de pessetes. Tenia delegacions a setze ciutats espanyoles i algunes capitals europees.

L’octubre del 1987 l’empresa holandesa NETLLOOYD adquireix la totalitat del capital de l’empresa catalana FERNANDO ROQUÉ TRANSPORTES INTERNACIONALES SA, de la qual ja en tenia un 25% del capital que havia pertangut a VAN GEND AND LOOS.

L’any 1987 FERNANDO ROQUÉ TRANSPORTES INTERNACIONALES SA tenia els següents departaments especialitzats: duanes i importació; trànsit internacional; transport nacional; trànsit internacional marítim; assegurances de transport de mercaderies; trànsit internacional terrestre. Disposava d’oficines a Alacant, Bilbao, Cadis, Elda, Irun, La Jonquera, Madrid, Pamplona, Portbou, Sevilla, València, Valladolid i Saragossa. En quant als magatzems, en tenia dos de principals, a Barcelona (carretera Circumval·lació tram 6) i Coslada (Madrid), més els de València, La Jonquera (Alt Empordà) i Nova York. Tenia oficines als aeroports de Barcelona-El Prat, Bilbao-Sondica, Madrid-Barajas, Donostia-Hondarribia, València-Manises. Les oficines a l’estranger eren a Nova York, París, Tunis, Cervera de la Marenda i El Voló.

El 1988 s’anunciava la unió entre FERNANDO ROQUÉ TRANSPORTES INTERNACIONALES SL i ROYAL NEDLLOYD GROUP. Aquesta fusió va donar lloc a la creació de cinc companyies especialitzades en transport aeri, marítim, terrestre, emmagatzematge/distribució i duanes. També hi ha la societat FERNANDO ROQUÉ ESPECIALIDADES SA, especialitzada en els serveis de fires, exposicions, art, mudances internacionals i transports especials.

El juliol de 1990 FERNANDO ROQUÉ ESPECIALIDADES SA es designat pel Comitè Organitzador Olímpic Barcelona 1992 (COOB’92) proveïdor oficial de transport internacional de mercaderies i agent de duanes per als Jocs Olímpics celebrats a Barcelona l’any 1992. Aquell any disposava de 10 oficines a l’estat espanyol i una altre a El Voló, a la comarca del Rosselló.

L’any 1992, FERNANDO ROQUÉ TRANSPORTES INTERNACIONALES SL i FERNANDO ROQUÉ ESPECIALIDADES SA s’havia integrat dins del grup NEDLLOYD ROQUÉ, ajustant llur activitat a les necessitats del transport del mercat comú europeu. S’extingia d’aquesta manera una de les principals agències duaneres i de transport catalanes del segle XX.

Vull agrair al senyors Antoni i Joan Homs la informació facilitada per a la redacció d’aquesta crònica que recorda una de les grans agències de duanes que hi ha hagut al nostre país, l’abundosa informació continguda a l’hemeroteca del diari La Vanguardia consultada a través de Google, i la fotografia de la col·lecció del senyor Xavier Castells i Quintana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada