La revista Cadí-Pedraforca publicà fa temps uns articles d'en Carles Pont, fill de Bellver de Cerdanya i gran periodista, sobre els transportistes que traginaven llet a les comarques de la Baixa Cerdanya i l'Alt Urgell. Llur interès i l'abundor de dades que hi consigna en Carles Porta justifica que es reprodueixi en part en aquest espai per a fer-lo extensiu als afeccionats a la història del transport del nostre país. Portada de la revista Cadí-Pedraforca que conté el dossier dedicat a la llet i el formatge:
A La Seu d'Urgell hi havia en la dècada dels anys 1930 dues empreses lleteres: Cooperativa del Cadí, fundada l'any 1915 per en Josep Zulueta Gomis, d'una família benestant de Barcelona, i Lleteries de la Seu d'Urgell SA, constituïda l'any 1923. Cada dia uns transportistes traginaven els pots de llet des de les granges de la Baixa Cerdanya i l'Alt Urgell fins a les dues empreses; la llet era la matèria primera per elaborar els seus productes.
L'esclat de la Guerra Civil comportà la col·lectivització de la Cooperativa del Cadí i Lleteries de la Seu d'Urgell SA. Eren empreses d'interès prioritari atès que part de la seva producció es destinava a l'exèrcit. Les coses s'agreujaren l'any 1938 amb les successives desfetes de l'exèrcit de la II República Espanyola. En aquell context s'acordà la militarització de les empreses, fet que comportà que el personal qualificat disposés del rang de militar.
Els mesos de novembre i desembre de 1938 les coses anaven de mal borràs. L'exèrcit republicà es retirava cap a la frontera després de la desfeta de la batalla de l'Ebre -els comandaments militars republicans van donar l'ordre de retirada de les posicions que ocupaven el 15 de novembre de 1938- i practicava una política de terra cremada i destrucció d'infraestructures -ponts, camins de ferro i fàbriques- per alentir l'avanç imparable de l'exèrcit feixista revoltat. Els bombardeigs indiscriminats que l'aviació feixista realitzava sobre la gent -civils i militars- que es retirava cap a la frontera i sobre les ciutats indefenses també va provocar una destrucció massiva. En aquell estat de coses, va córrer la brama que hi havia ordres de destruir les dues fàbriques lleteres de la Seu d'Urgell, la Cooperativa del Cadí i Lleteries de la Seu d'Urgell SA.
Amb l'ànim d'evitar la destrucció de les dues fàbriques, el personal de confiança va desmuntar tota la maquinària. Convenientment desmuntada, tota la maquinària fou carregada en dos camions Henschel dièsel, importats d'Alemanya, que la Cooperativa del Cadí havia comprat a casa Leopold, el seu distribuïdor a Barcelona. Els Henschel, uns camions de gran tonatge, eren els primers camions amb motors dièsel de La Seu d'Urgell. Un cop resolts uns entrebancs burocràtics plantejats per la gendarmeria francesa, la maquinària fou descarregada i dipositada a can Boladeras, una petita formatgeria familiar de Llívia.
Acabada la guerra, la maquinària va ser reposada a les dues fàbriques que la Cooperativa del Cadí i Lleteries tenia a La Seu d'Urgell; poc a poc es va reprendre la producció. Dos camions de la llet fotografiats per en Josep Maria Esclusa Isus al moll de càrrega de la fàbrica de la Cooperativa del Cadí els anys 1950:
A les comarques de la Baixa Cerdanya i de l'Alt Urgell es produeix un modalitat de transport única al país. Els camions mixtes o lleteres. El seu origen és ben pedestre. Els veïns dels pobles d'aquestes dues comarques muntanyenques els hi calia d'anar a mercat i al metge a La Seu d'Urgell, la capital de la comarca. Els camions que cada dia traginaven els pots de la llet a la Cooperativa del Cadí i Lleteries de la Seu d'Urgell SA també transportaven persones dels pobles del Cadí i de la vall del Segre. En Joan Barral i Isern, de Cal Joanet d'Arsèguel, té clar que no era pas un bon servei; senzillament era l'únic que hi havia. Al començament, els veïns anaven entremig dels pots de llet. Molt més còmode que no pas haver de recórrer el trajecte des del respectiu poble fins a La Seu d'Urgell a peu. Els usuaris coneixien aquest servei com el taxi de la llet.
En Joan Barral, l'ultim titular de la línia de Cava, Ansovell i Arsèguel a La Seu d'Urgell, que la cobria amb un camió Ebro mixt o lletera, extingida l'any 1996, va succeir en aquest negoci al seu pare Josep. En Josep Barral anava sovint a La Seu d'Urgell des del seu poble, Arsèguel. Per aquest motiu van proposar-li que traginés la llet dels ramaders de Cava, Ansovell i Arsèguel fins a La Seu d'Urgell. Fins l'any 1934, en què comprà un camionet Ford de disset cavalls, el transport dels pots de llet el senyor Josep Barral el realitzà amb una tartana i un matxo. Era una feina molt sacrificada que calia fer cada dia, hivern i estiu, inclosos els dies de festa i de vacances.
El senyor Joan Barral tenia la parada just davant del seminari. Calia ser molt complidor a l'hora d'arribada atès que cada transportista tenia un hora assignada de descarrega dels pots de la llet. L'hora de recollida dels veïns d'Arsèguel, Cava i Ansovell era convingut a les dues del migdia.
El transport de llet en pots o llaunes -també se li'n diu a d'altres contrades lletera i marranxa- va durar uns cinquanta anys. Des del 1930 fins a principis del 1990 quan, en compliment de la normativa promulgada sobre el transport de la llet, la Cooperativa del Cadí imposà el transport en cisternes de llet.
En Joan Barral i en Ramon Sellés tenen ben present que a principis dels anys 1960 es va endurir la normativa del transport de persones. A les carreteres cada cop hi havia més trànsit de vehicles. Per aquest motiu en Joan Barral encarregà al carrosser Regada, de Ponts, la construcció d'una cabina doble de camió, origen dels camions mixtes. En Regada construí artesanalment la cabina doble. El camió Ebro retratat a Arsèguel:
L'Ebro tenia una capacitat per traginar cent seixanta llaunes de llet. A Cava hi havia sis ramaders i a Ansovell i Arsèguel n'hi havia quinze a cada poble. En Joan Barral tenia llogats uns xofers que repartien amb el camió Ebro les comandes dels veïns de Cava i Ansovell. A Arsèguel, la família d'en Joan Barral hi tenia botiga. Els articles més demandats eren pa, bacallà, tabac i vi. El senyor Barral al costat del seu Ebro:
Un altre reconegut transportista de la llet i persones, ara jubilat, fou en Ramon Sellés, de Lles de Cerdanya. Succeí en el negoci el seu sogre, en Sebastià Cervat. Feia el servei de la llet des de Lles, Arànser, Travesseres, Viliella i Músser a La Seu d'Urgell. Els primers anys, en Sebastià Cervat baixava els pots de llet des d'aquests pobles fins a Martinet, on el recollia en Milio, un altre transportista de la llet de Bellver de Cerdanya. Plegats marxaven a La Seu d'Urgell i acabada la descàrrega de la llet, tornaven cap a Martinet.
En Ramon Sellés explica que havien d'ajudar els veïns de Lles, Arànser, Travesseres, Viliella i Músser quan havien d'anar a La Seu d'Urgell. Una distància superior als trenta quilòmetres. Els vehicles no corrien pas i els motors tampoc disposaven de gaire potència. Més d'un cop, a les pujades de Cabanotes i la Quera, força pronunciades, els passatgers havien de baixar del camió i, un cop superada la costa, enfilar-s'hi de nou. Recorda perfectament que havia dut, damunt dels pots de llet, quaranta persones.
A principis dels anys 1950 en Ramon Sellés comprà un camió Bedford. Traginava unes vuitanta-noranta llaunes a l'hivern i cent-trenta a l'estiu. Ell mai tingué un camió mixt o de cabina doble. Aquest fet no era un impediment per al transport de persones i pots de llet. Tenia l'habilitat de regalar per les festes de Nadal uns presents per a tots els carabiners de la Guàrdia Civil. Aquell detall, en els anys d'estretors i misèria, indefectiblement mai fallava. En Ramon Sellés i llur ajudant Pepe Vives retratats al costat del Bedford l'any 1956:
El senyor Sellés recollia els usuaris de la línia entre les 6 i les 9 del matí. L'hora de sortida era a les dues del migdia. Tenia la parada de recollida dels usuaris davant del cafè Orient. Hi carregava els veïns i els articles que havien comprat, i els pots de la llet buits.
En la dècada del 1950 alguns veïns de Lles i pobles propers es dedicaven al contraban de productes d'Andorra. Els pneumàtics per camions i autocars eren molt cobejats.
L'any 1960 el senyor Sellés adquirí un camió Barreiros, un dels primers de la comarca. Tenia una cabina grossa per a encabir-hi passatgers. Més endavant comprà un altre Barreiros. El primer Barreiros del senyor Sellés:
El mercat de Montmajor els anys 1960. Arxiu del senyor Marcel·lí Cales:
Els transportistes que duien pots de llet a la Cooperativa del Cadí i Lleteries de la Seu d'Urgell SA eren en Milio de Bellver de Cerdanya, en Porta de Quer i Toloriu, en Peret del Pont de Bar, en Pellaire de La Farga de Moles, en Llorenç de Taús, en Xè de Guils de Cantó (transportava llet per Lleteries de la Seu d'Urgell SA), en Ros del Nadal de Tuixén i La Vansa. A Lles, en Ramon Sellés duia la llet cap a la Cooperativa del Cadí SA i en Claudi Vidal a Lleteries de la Seu d'Urgell SA.
Un Pegaso de can Sellés carrossat amb una cisterna de transport de llet que treballava per la Cooperativa del Cadí, retratat a la carretera que condueix a Lles de Cerdanya:
En Sebastià Sellés, fill del Ramon, continua en el transport de la llet; fa la llet, expressió com és coneguda aquesta activitat a l'Alt Urgell i la Baixa Cerdanya. Disposa d'un modern camió equipat amb una cisterna amb què transporta trenta cinc mil litres de llet diàriament.
L'article d'en Carles Pont publicat a la revista Cadí-Pedraforca ens acosta al transport mixt de persones i llet que es practicà fins els anys 1990. L'Antoni Sirvent, el pare del qual havia treballat de xofer per en Ramon Sellés, disposa d'un camió mixt, un Pegaso, que cobreix la línia de La Seu d'Urgell fins a Lles de Cerdanya. Aquest Pegaso i l'Ebro d'en Joan Barral són els darrers camions mixtes o lleteres que hi ha a Catalunya.
El Pegaso de l'Antoni Sirvent, amb la cabina addicional independent de factura antiga:
Si hem de creure les gomes enganxades al camió, la doble cabina independent la construí Carrosseries Eresma, de Saragossa, i la caixa Auto Remolque de Ponts:
Esperem de poder aprofundir més endavant sobre aquesta modalitat de transport única a Catalunya. El seu interès ho justifica plenament.
Acabada la guerra, la maquinària va ser reposada a les dues fàbriques que la Cooperativa del Cadí i Lleteries tenia a La Seu d'Urgell; poc a poc es va reprendre la producció. Dos camions de la llet fotografiats per en Josep Maria Esclusa Isus al moll de càrrega de la fàbrica de la Cooperativa del Cadí els anys 1950:
A les comarques de la Baixa Cerdanya i de l'Alt Urgell es produeix un modalitat de transport única al país. Els camions mixtes o lleteres. El seu origen és ben pedestre. Els veïns dels pobles d'aquestes dues comarques muntanyenques els hi calia d'anar a mercat i al metge a La Seu d'Urgell, la capital de la comarca. Els camions que cada dia traginaven els pots de la llet a la Cooperativa del Cadí i Lleteries de la Seu d'Urgell SA també transportaven persones dels pobles del Cadí i de la vall del Segre. En Joan Barral i Isern, de Cal Joanet d'Arsèguel, té clar que no era pas un bon servei; senzillament era l'únic que hi havia. Al començament, els veïns anaven entremig dels pots de llet. Molt més còmode que no pas haver de recórrer el trajecte des del respectiu poble fins a La Seu d'Urgell a peu. Els usuaris coneixien aquest servei com el taxi de la llet.
En Joan Barral, l'ultim titular de la línia de Cava, Ansovell i Arsèguel a La Seu d'Urgell, que la cobria amb un camió Ebro mixt o lletera, extingida l'any 1996, va succeir en aquest negoci al seu pare Josep. En Josep Barral anava sovint a La Seu d'Urgell des del seu poble, Arsèguel. Per aquest motiu van proposar-li que traginés la llet dels ramaders de Cava, Ansovell i Arsèguel fins a La Seu d'Urgell. Fins l'any 1934, en què comprà un camionet Ford de disset cavalls, el transport dels pots de llet el senyor Josep Barral el realitzà amb una tartana i un matxo. Era una feina molt sacrificada que calia fer cada dia, hivern i estiu, inclosos els dies de festa i de vacances.
El senyor Joan Barral tenia la parada just davant del seminari. Calia ser molt complidor a l'hora d'arribada atès que cada transportista tenia un hora assignada de descarrega dels pots de la llet. L'hora de recollida dels veïns d'Arsèguel, Cava i Ansovell era convingut a les dues del migdia.
El transport de llet en pots o llaunes -també se li'n diu a d'altres contrades lletera i marranxa- va durar uns cinquanta anys. Des del 1930 fins a principis del 1990 quan, en compliment de la normativa promulgada sobre el transport de la llet, la Cooperativa del Cadí imposà el transport en cisternes de llet.
En Joan Barral i en Ramon Sellés tenen ben present que a principis dels anys 1960 es va endurir la normativa del transport de persones. A les carreteres cada cop hi havia més trànsit de vehicles. Per aquest motiu en Joan Barral encarregà al carrosser Regada, de Ponts, la construcció d'una cabina doble de camió, origen dels camions mixtes. En Regada construí artesanalment la cabina doble. El camió Ebro retratat a Arsèguel:
L'Ebro tenia una capacitat per traginar cent seixanta llaunes de llet. A Cava hi havia sis ramaders i a Ansovell i Arsèguel n'hi havia quinze a cada poble. En Joan Barral tenia llogats uns xofers que repartien amb el camió Ebro les comandes dels veïns de Cava i Ansovell. A Arsèguel, la família d'en Joan Barral hi tenia botiga. Els articles més demandats eren pa, bacallà, tabac i vi. El senyor Barral al costat del seu Ebro:
Un altre reconegut transportista de la llet i persones, ara jubilat, fou en Ramon Sellés, de Lles de Cerdanya. Succeí en el negoci el seu sogre, en Sebastià Cervat. Feia el servei de la llet des de Lles, Arànser, Travesseres, Viliella i Músser a La Seu d'Urgell. Els primers anys, en Sebastià Cervat baixava els pots de llet des d'aquests pobles fins a Martinet, on el recollia en Milio, un altre transportista de la llet de Bellver de Cerdanya. Plegats marxaven a La Seu d'Urgell i acabada la descàrrega de la llet, tornaven cap a Martinet.
En Ramon Sellés explica que havien d'ajudar els veïns de Lles, Arànser, Travesseres, Viliella i Músser quan havien d'anar a La Seu d'Urgell. Una distància superior als trenta quilòmetres. Els vehicles no corrien pas i els motors tampoc disposaven de gaire potència. Més d'un cop, a les pujades de Cabanotes i la Quera, força pronunciades, els passatgers havien de baixar del camió i, un cop superada la costa, enfilar-s'hi de nou. Recorda perfectament que havia dut, damunt dels pots de llet, quaranta persones.
A principis dels anys 1950 en Ramon Sellés comprà un camió Bedford. Traginava unes vuitanta-noranta llaunes a l'hivern i cent-trenta a l'estiu. Ell mai tingué un camió mixt o de cabina doble. Aquest fet no era un impediment per al transport de persones i pots de llet. Tenia l'habilitat de regalar per les festes de Nadal uns presents per a tots els carabiners de la Guàrdia Civil. Aquell detall, en els anys d'estretors i misèria, indefectiblement mai fallava. En Ramon Sellés i llur ajudant Pepe Vives retratats al costat del Bedford l'any 1956:
El senyor Sellés recollia els usuaris de la línia entre les 6 i les 9 del matí. L'hora de sortida era a les dues del migdia. Tenia la parada de recollida dels usuaris davant del cafè Orient. Hi carregava els veïns i els articles que havien comprat, i els pots de la llet buits.
En la dècada del 1950 alguns veïns de Lles i pobles propers es dedicaven al contraban de productes d'Andorra. Els pneumàtics per camions i autocars eren molt cobejats.
L'any 1960 el senyor Sellés adquirí un camió Barreiros, un dels primers de la comarca. Tenia una cabina grossa per a encabir-hi passatgers. Més endavant comprà un altre Barreiros. El primer Barreiros del senyor Sellés:
El mercat de Montmajor els anys 1960. Arxiu del senyor Marcel·lí Cales:
Els transportistes que duien pots de llet a la Cooperativa del Cadí i Lleteries de la Seu d'Urgell SA eren en Milio de Bellver de Cerdanya, en Porta de Quer i Toloriu, en Peret del Pont de Bar, en Pellaire de La Farga de Moles, en Llorenç de Taús, en Xè de Guils de Cantó (transportava llet per Lleteries de la Seu d'Urgell SA), en Ros del Nadal de Tuixén i La Vansa. A Lles, en Ramon Sellés duia la llet cap a la Cooperativa del Cadí SA i en Claudi Vidal a Lleteries de la Seu d'Urgell SA.
Un Pegaso de can Sellés carrossat amb una cisterna de transport de llet que treballava per la Cooperativa del Cadí, retratat a la carretera que condueix a Lles de Cerdanya:
En Sebastià Sellés, fill del Ramon, continua en el transport de la llet; fa la llet, expressió com és coneguda aquesta activitat a l'Alt Urgell i la Baixa Cerdanya. Disposa d'un modern camió equipat amb una cisterna amb què transporta trenta cinc mil litres de llet diàriament.
L'article d'en Carles Pont publicat a la revista Cadí-Pedraforca ens acosta al transport mixt de persones i llet que es practicà fins els anys 1990. L'Antoni Sirvent, el pare del qual havia treballat de xofer per en Ramon Sellés, disposa d'un camió mixt, un Pegaso, que cobreix la línia de La Seu d'Urgell fins a Lles de Cerdanya. Aquest Pegaso i l'Ebro d'en Joan Barral són els darrers camions mixtes o lleteres que hi ha a Catalunya.
El Pegaso de l'Antoni Sirvent, amb la cabina addicional independent de factura antiga:
Si hem de creure les gomes enganxades al camió, la doble cabina independent la construí Carrosseries Eresma, de Saragossa, i la caixa Auto Remolque de Ponts:
Esperem de poder aprofundir més endavant sobre aquesta modalitat de transport única a Catalunya. El seu interès ho justifica plenament.
Benvolgut amic, avui he llegit el teu article i m'ha agradat molt. Crec que m'has confós el nom. El periodista del qual parles és un bon amic meu, en Carles Porta, de Lleida, però jo em dic Carles Pont, gairebé igual, però no del tot. Si ho vols canviar endavant. Una forta abraçada i felicitats per la qualitat del blog.
ResponEliminaSr. Pont: agraïm els seus comentaris. Ja hem esmenat l'error en què hem incorregut i aprofitem per demanar-li disculpes. Moltes gràcies.
ResponEliminaEl "carajillo", oi??
ResponElimina