L'Emili Badia i Soler, en "Trumfet" com és conegut arreu, és fill de Sant Feliu de Codines (1945). El seu pare, en Felip Badia i Flaquer, pagès d'ofici, va néixer l'any 1900 a Can Maspons de Bigues i Riells, un mas del segle XVII amb capella pròpia que havia estat propietat d'en Francesc Maspons i Anglasell, destacat jurista defensor del dret civil català. Llur mare, la Francisca Soler i Llívia, era nascuda a Sant Feliu de Codines.
La branca materna de l'Emili Badia s'havia dedicat des del segle XVIII a la compravenda de patates, cereals, adobs i pinsos. Aquest tubercle s'anomena trumfa en algunes contrades catalanes, com Camprodon i Molló, al Ripollès. Per això, la família Soler era coneguda com a "Trumfet", sobrenom que va heretar l'Emili Badia. Ja en la primera guerra dels carlins, la família era coneguda amb aquest sobrenom per aquesta activitat comercial.
L'Emili Badia, de ben jove, va fer de tractant de patates, cereals, adobs i pinsos. Marxava fins a Planoles (Ripollès) on s'estava a la pensió de Can Sunyer, avui dia tancada, comprant les collites de patates que posteriorment venia als majoristes de Barcelona i Granollers com el senyor Isidre Pucurrull. Aquestes majoristes venien les collites al seu torn al minoristes de Barcelona, Granollers i altres ciutats industrials. També comerciava amb pagesos de la Cerdanya, estant-se a l'hotel Terminus. Es desplaçava en tren perquè en aquells anys no tenia carnet de conduir. Els tractes amb les patates va permetre-li de conèixer al senyor Berrier, un important propietari i productor de patates del bufet, de Puigcerdà.
L'Emili Badia també comprava les famoses patates del bufet als pagesos de la plana de Vic. Concretament als senyors Capdelacreu i Vidal, majoristes de patates. La terra i el clima de Vic dóna unes collites abundoses de patates del bufet, d'excel·lent qualitat i gust.
La branca materna de l'Emili Badia, propietaris rurals amb finques i masos, s'havia dedicat a la compravenda de patates. Per culpa de diversos encontres que es succeïren des de les guerres carlines fins a la guerra civil de l'any 1936-1939, van haver-se de vendre les terres i les masies. Per aquesta causa, la mare de l'Emili, la Francisca Soler i Llívia, va haver de treballar de ben jove a la fàbrica tèxtil Roca Umbert de Sant Feliu de Codines, fins a llur jubilació, als setanta anys d'edat.
L'Emili Badia simultaniejava la feia de tractant de patates amb el treball de cambrer els caps de setmana i els mesos d'estiu. Havia treballat pels restaurants Can Vidal i l'hostal del Sol de Sant Feliu de Codines, La Masia de l'Ametlla del Vallès, propietat de la família Roca, Can Duran de Palau-Solità i Plegamans, el balneari Broquetas de la plaça del Lleó de Caldes de Montbui, l'Hotel Ritz de Barcelona, el Castell de Peralada, el balneari Blancafort de La Garriga i el Restaurant de Sant Miquel del Fai, ubicat en un indret de gran bellesa. Els estius treballava als hotels Monterrey i Santa Marta de Lloret de Mar. Fotografia de l'Hotel Broquetas:
Postal de Sant Miquel de Fai, amb els saltants del Tenes i del Rossinyol:
Vers l'any 1961, ven patates i alhora és representant de pinsos, cereals, adobs, arrossos La Fallera, Nomen, Ducal de Pego (Marina Alta), Pals de Girona i Montsià.
L'any 1965 esdevé representant dels pinsos, cereals i adobs "Picart" de Sant Pere de Vilamajor, empresa d'uns seus cosins. L'any 1971 assoleix la representació de "Piensos Bajo Ebro", de Tortosa, propietat del senyor Ángel Rodríguez Miralles, un gran tractant de fruits secs -ametlles i avellanes- que va ampliar el negoci al pinso per al bestiar amb la compra d'un cooperativa de pagesos. En aquells anys, l'Emili Badia tenia dues furgonetes Citroen.
Retrat de l'Emili Badia l'any 1966, amb vint-i-un anys:
L'Emili Badia damunt d'una seva moto:
Per a atendre les comandes de "Piensos Bajo Ebro", l'Emili Badia va comprar l'any 1971 un camió Ebro D150 al concessionari oficial de Vic, Germans Rovira SA, per un preu de 450.000 pessetes. Era un camió molt valent i fiable que aguantava les sobrecàrregues. També va comprar un solar i va construir-hi un magatzem al carrer doctor Fleming de Sant Feliu de Codines dedicant-se a la compravenda de patates, pinsos, adobs, arrossos i llegums.
L'Emili Badia carregant el camió Ebro al magatzem de la seva propietat al carrer doctor Fleming a mitjans dels anys 1970:
Al cap d'uns anys, va vendre aquest camió Ebro a un senyor de Caldes de Montbui i tanca del negoci de patates. L'any 1976 comença a vendre patates pel Vallès Oriental treballant amb un important majorista de Granollers, el senyor Isidre Pucurull i Estrada, un bon amic seu.
Cap a l'any 1985, l'Emili Badia es dedica a la venda ambulant de roba pels mercats setmanals de diverses viles catalanes com Solsona, Guissona, Moià, Artés, Bigues i Riells, Vilafranca del Penedès, Arbúcies i Ripoll, entre d'altres.
L'any 1999 entra a treballar a l'Hotel Broquetas com a cambrer:
També treballa al restaurant de Sant Miquel del Fai, en enllaços:
L'Emili Badia amb uns companys de professió:
Per la seva feina, l'Emili Badia va tenir una bona relació amb en Pedro, un viatjant dels VINS PRAVI, de Manresa. Aquesta empresa tenia una flota de camions que repartia vins per pobles de diverses comarques catalanes. Un camió Ebro de Vins Pravi distribuint caixes de vi a la plaça Josep Umbert Ventura de Sant Feliu de Codines:
Avui dia, l'Emili Badia gaudeix d'una merescuda jubilació després d'haver-se dedicat tota la vida a l'activitat comercial i de restauració.
La branca materna de l'Emili Badia s'havia dedicat des del segle XVIII a la compravenda de patates, cereals, adobs i pinsos. Aquest tubercle s'anomena trumfa en algunes contrades catalanes, com Camprodon i Molló, al Ripollès. Per això, la família Soler era coneguda com a "Trumfet", sobrenom que va heretar l'Emili Badia. Ja en la primera guerra dels carlins, la família era coneguda amb aquest sobrenom per aquesta activitat comercial.
L'Emili Badia, de ben jove, va fer de tractant de patates, cereals, adobs i pinsos. Marxava fins a Planoles (Ripollès) on s'estava a la pensió de Can Sunyer, avui dia tancada, comprant les collites de patates que posteriorment venia als majoristes de Barcelona i Granollers com el senyor Isidre Pucurrull. Aquestes majoristes venien les collites al seu torn al minoristes de Barcelona, Granollers i altres ciutats industrials. També comerciava amb pagesos de la Cerdanya, estant-se a l'hotel Terminus. Es desplaçava en tren perquè en aquells anys no tenia carnet de conduir. Els tractes amb les patates va permetre-li de conèixer al senyor Berrier, un important propietari i productor de patates del bufet, de Puigcerdà.
L'Emili Badia també comprava les famoses patates del bufet als pagesos de la plana de Vic. Concretament als senyors Capdelacreu i Vidal, majoristes de patates. La terra i el clima de Vic dóna unes collites abundoses de patates del bufet, d'excel·lent qualitat i gust.
La branca materna de l'Emili Badia, propietaris rurals amb finques i masos, s'havia dedicat a la compravenda de patates. Per culpa de diversos encontres que es succeïren des de les guerres carlines fins a la guerra civil de l'any 1936-1939, van haver-se de vendre les terres i les masies. Per aquesta causa, la mare de l'Emili, la Francisca Soler i Llívia, va haver de treballar de ben jove a la fàbrica tèxtil Roca Umbert de Sant Feliu de Codines, fins a llur jubilació, als setanta anys d'edat.
L'Emili Badia simultaniejava la feia de tractant de patates amb el treball de cambrer els caps de setmana i els mesos d'estiu. Havia treballat pels restaurants Can Vidal i l'hostal del Sol de Sant Feliu de Codines, La Masia de l'Ametlla del Vallès, propietat de la família Roca, Can Duran de Palau-Solità i Plegamans, el balneari Broquetas de la plaça del Lleó de Caldes de Montbui, l'Hotel Ritz de Barcelona, el Castell de Peralada, el balneari Blancafort de La Garriga i el Restaurant de Sant Miquel del Fai, ubicat en un indret de gran bellesa. Els estius treballava als hotels Monterrey i Santa Marta de Lloret de Mar. Fotografia de l'Hotel Broquetas:
Postal de Sant Miquel de Fai, amb els saltants del Tenes i del Rossinyol:
Vers l'any 1961, ven patates i alhora és representant de pinsos, cereals, adobs, arrossos La Fallera, Nomen, Ducal de Pego (Marina Alta), Pals de Girona i Montsià.
L'any 1965 esdevé representant dels pinsos, cereals i adobs "Picart" de Sant Pere de Vilamajor, empresa d'uns seus cosins. L'any 1971 assoleix la representació de "Piensos Bajo Ebro", de Tortosa, propietat del senyor Ángel Rodríguez Miralles, un gran tractant de fruits secs -ametlles i avellanes- que va ampliar el negoci al pinso per al bestiar amb la compra d'un cooperativa de pagesos. En aquells anys, l'Emili Badia tenia dues furgonetes Citroen.
Retrat de l'Emili Badia l'any 1966, amb vint-i-un anys:
L'Emili Badia damunt d'una seva moto:
Per a atendre les comandes de "Piensos Bajo Ebro", l'Emili Badia va comprar l'any 1971 un camió Ebro D150 al concessionari oficial de Vic, Germans Rovira SA, per un preu de 450.000 pessetes. Era un camió molt valent i fiable que aguantava les sobrecàrregues. També va comprar un solar i va construir-hi un magatzem al carrer doctor Fleming de Sant Feliu de Codines dedicant-se a la compravenda de patates, pinsos, adobs, arrossos i llegums.
L'Emili Badia carregant el camió Ebro al magatzem de la seva propietat al carrer doctor Fleming a mitjans dels anys 1970:
Al cap d'uns anys, va vendre aquest camió Ebro a un senyor de Caldes de Montbui i tanca del negoci de patates. L'any 1976 comença a vendre patates pel Vallès Oriental treballant amb un important majorista de Granollers, el senyor Isidre Pucurull i Estrada, un bon amic seu.
Cap a l'any 1985, l'Emili Badia es dedica a la venda ambulant de roba pels mercats setmanals de diverses viles catalanes com Solsona, Guissona, Moià, Artés, Bigues i Riells, Vilafranca del Penedès, Arbúcies i Ripoll, entre d'altres.
L'any 1999 entra a treballar a l'Hotel Broquetas com a cambrer:
També treballa al restaurant de Sant Miquel del Fai, en enllaços:
L'Emili Badia amb uns companys de professió:
Per la seva feina, l'Emili Badia va tenir una bona relació amb en Pedro, un viatjant dels VINS PRAVI, de Manresa. Aquesta empresa tenia una flota de camions que repartia vins per pobles de diverses comarques catalanes. Un camió Ebro de Vins Pravi distribuint caixes de vi a la plaça Josep Umbert Ventura de Sant Feliu de Codines:
Avui dia, l'Emili Badia gaudeix d'una merescuda jubilació després d'haver-se dedicat tota la vida a l'activitat comercial i de restauració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada