Ripoll havia tingut una important indústria tèxtil, principalment de filatures. LA PREPARACIÓN TEXTIL SA, LA COTOLLA, FILATURES BOTEY, MANUFACTURAS SERRA VALET SA, SAFIL o FILATURES NICOLAU eren les principals filatures que hi havia a Ripoll fins a la dècada del 1970.
A la partida de Can Guetes de Ripoll, ubicada a la carretera de Sant Joan de les Abadesses, hi havia l'empresa "VIUDA E HIJOS DE JUAN REXACH", una filatura de la família Rexach. Després de la guerra civil, una branca de la família Rexach, els germans Carlos, Fernando i Antonio Rexach Sans funden una empresa de fabricació de filatura amb la raó social GERMANS REXACH SA.
La filatura GERMANS REXACH SA tenia dues fàbriques. L'una a Campdevànol, i l'altre a Ripoll. La fàbrica de Ripoll ocupava un edifici a la plaça de l'Ajuntament i al carrer Berenguer, propietat de la senyora Rosa Sans i Graells, mare dels germans Carlos, Fernando i Antonio Rexach. La senyora Sans tenia el domini d'aquesta finca per herència del seu pare, en Mariano Sans i Majordorm, qui alhora l'havia adquirida del seu pare.
L'avi de la Rosa Sans havia comprat aquest edifici que constituïa les celes dels monjos del Monestir de Ripoll, talment s'aprecia amb els arcs de les finestres. Amb els anys, hi havia hagut un sederia, abans que els germans Rexach hi muntessin la filatura, un cop acabada la guerra civil l'any 1939. Fotografia del fàbrica de Can Sans i de l'Ajuntament de Ripoll:
La fàbrica de Can Sans i l'edifici adossat a la confluència de la plaça de l'Ajuntament i el carrer Berenguer. A la dreta, hi ha un autocar de Can Mir:
Edifici del carrer Berenguer. Al primer pis, hi vivien els amos de Can Sans; i al segon pis, llurs fills:
Part posterior de la fàbrica de Can Sans que limitava amb el monestir de Santa Maria de Ripoll:
A començament de la dècada del 1960, els germans Rexach van vendre Can Sans a l'important industrial tèxtil Oleguer Soldevila Godó, accionista de BANCA CATALANA i propietari de Manufacturas e Industrias Textiles Algodoneras, SA (MITASA) i de l'Hotel Majestic del passeig de Gràcia de Barcelona.
A l'arxiu comarcal del Ripollès s'hi conserva una fotografia de mitjans de la dècada del 1960 d'un camió Pegaso Z-207 de l'empresa TRANSPORTS GALBAS del barri del Sant Andreu de Barcelona, carregant fil:
El març del 1964, Can Sans va patir un greu incendi que van destruir dues naus del segon pis. Tanmateix, es va reprendre l'activitat productiva fins a començaments dels anys 1970, en que aquesta filatura va tancar les portes. L'any 1972 es van enderrocar tots els edificis que ocupaven Can Sans a la plaça de l'Ajuntament i al carrer Berenguer, alliberant l'espai dels voltants del monestir i urbanitzant de nou tota aquesta àrea.
Fotografies de l'estat actual de la plaça de l'Ajuntament de Ripoll i del Monestir, després de la nova urbanització un cop foren aterrats els edificis que ocupaven Can Sans, que es correspon amb l'espai enjardinat:
En Carles Rexach, ex jugador i ex entrenador del Barça, és descendent de la família Rexach Sans, propietaris d'aquesta filatura. Vull agrair a les germanes Roser i Maria Teresa Rexach la informació facilitada per a la redacció d'aquesta crònica.
La filatura GERMANS REXACH SA tenia dues fàbriques. L'una a Campdevànol, i l'altre a Ripoll. La fàbrica de Ripoll ocupava un edifici a la plaça de l'Ajuntament i al carrer Berenguer, propietat de la senyora Rosa Sans i Graells, mare dels germans Carlos, Fernando i Antonio Rexach. La senyora Sans tenia el domini d'aquesta finca per herència del seu pare, en Mariano Sans i Majordorm, qui alhora l'havia adquirida del seu pare.
L'avi de la Rosa Sans havia comprat aquest edifici que constituïa les celes dels monjos del Monestir de Ripoll, talment s'aprecia amb els arcs de les finestres. Amb els anys, hi havia hagut un sederia, abans que els germans Rexach hi muntessin la filatura, un cop acabada la guerra civil l'any 1939. Fotografia del fàbrica de Can Sans i de l'Ajuntament de Ripoll:
La fàbrica de Can Sans i l'edifici adossat a la confluència de la plaça de l'Ajuntament i el carrer Berenguer. A la dreta, hi ha un autocar de Can Mir:
Edifici del carrer Berenguer. Al primer pis, hi vivien els amos de Can Sans; i al segon pis, llurs fills:
Part posterior de la fàbrica de Can Sans que limitava amb el monestir de Santa Maria de Ripoll:
A començament de la dècada del 1960, els germans Rexach van vendre Can Sans a l'important industrial tèxtil Oleguer Soldevila Godó, accionista de BANCA CATALANA i propietari de Manufacturas e Industrias Textiles Algodoneras, SA (MITASA) i de l'Hotel Majestic del passeig de Gràcia de Barcelona.
A l'arxiu comarcal del Ripollès s'hi conserva una fotografia de mitjans de la dècada del 1960 d'un camió Pegaso Z-207 de l'empresa TRANSPORTS GALBAS del barri del Sant Andreu de Barcelona, carregant fil:
El març del 1964, Can Sans va patir un greu incendi que van destruir dues naus del segon pis. Tanmateix, es va reprendre l'activitat productiva fins a començaments dels anys 1970, en que aquesta filatura va tancar les portes. L'any 1972 es van enderrocar tots els edificis que ocupaven Can Sans a la plaça de l'Ajuntament i al carrer Berenguer, alliberant l'espai dels voltants del monestir i urbanitzant de nou tota aquesta àrea.
Fotografies de l'estat actual de la plaça de l'Ajuntament de Ripoll i del Monestir, després de la nova urbanització un cop foren aterrats els edificis que ocupaven Can Sans, que es correspon amb l'espai enjardinat:
En Carles Rexach, ex jugador i ex entrenador del Barça, és descendent de la família Rexach Sans, propietaris d'aquesta filatura. Vull agrair a les germanes Roser i Maria Teresa Rexach la informació facilitada per a la redacció d'aquesta crònica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada