Un dia que passava per Ponts, ja fa uns quants anys, vaig deturar-me davant de la nau d'un carrosser que hi ha a la sortida del poble, en direcció a La Seu d'Urgell, per a fotografiar un Pegaso 1061 matriculat a Sòria. Li havien tret la cisterna d'asfaltar que muntava i es podia veure perfectament el xassís i la part posterior de la cabina. Per la matrícula, deuria ésser un dels darrers Pegaso d'aquesta mena fabricats i matriculats, just abans d'irrompre la cabina quadrada.
Aquest camió pertanyia a Cervos SA, una empresa d'obra civil per a Administracions Públiques i particulars del Pallars Sobirà, els vehicles de la qual són fàcilment identificables per unes franges molt característiques, vermelles i verda enmig. Hi ha l'anècdota que aquest Pegaso equipat amb una cisterna d'asfalt havia il·lustrat un catàleg de l'empresa LEBRERO.
Vaig suposar que la cabina aquest Pegaso es malmetria ràpidament amb els podrits i òxids característics, agreujats per estar-se a sol i serena. A més, el destí lògic d'aquest camió en aquell indret era el desballestament.
Al cap d'uns mesos m'assabento que en Jordi Ros, un gran afeccionat als camions de Mataró i de família de transportistes, l'havia comprat i es proposava de restaurar-lo completament. A en Jordi Ros i d'altres afeccionats catalans als camions i autocars clàssics com en Jordi Llop, els germans Joan i Toni Garrell, en Rafa "Viejo Lobo", en Jordi Núñez, en Jordi Ramos "Cansino", en Toni d'Igualada, en Ricard Palomas, en Toni Rica, en Miquel Segura i en Xavier Flórez, entre d'altres, ens vàrem conèixer per haver-nos aplegat al fòrum "pegasoesmicamion".
En Jordi Ros va procedir a una restauració acuradíssima i pulquèrrima, cercant les peces original que calia substituir entre antics representants de la Pegaso, com el de Ponts, i les hores esmerçades per ell i el seu pare, en Tonet, un transportista jubilat. El camió fou completament desmuntat i va tornar-se a muntar canviant les peces malmeses per peces originals noves o refetes. Aquests treballs van practicar-los a Santa Coloma de Farners. Treballs de restauració d'aquest Pegaso:
En Jordi Llop admirava la pulcritud de la feina que s'estava executant:
Un cop acabada la restauració, es va transportar en una góndola fins a Mataró per a que en Xalabarder el carrosses amb una caixa d'època que li escau molt bé. S'ha pintat de color blau amb una franja negra enmig de la cabina, en la xapa acanalada. Aquests colors els duia un Pegaso 200 del pare d'en Jordi Ros i que constitueix un homenatge a en Tonet, nom pintant a la visera. Aquest Pegaso restaurat a Mataró abans de ser carrossat:
En Joan Garrell gaudint del Pegaso 1061:
Crec que aquest Pegaso 200 és un dels camions catalans que ha estat sotmès a un procés de restauració més complert. I havent comprovant personalment el treball executat és una afirmació que compartiran els amics Miquel Patinyo, Jordi Llop i en Joan i Toni Garrell.
Aquells afeccionats als camions clàssics que assistiu el proper dissabte dia 16 d'abril a la trobada de vehicles industrials clàssics que es celebrarà en el pavelló d'esports de Sant Vicenç de Torelló, podreu gaudir-ne d'aquest Pegaso atès que en Jordi Ros n'ha confirmat llur assistència. Us hi esperem. Ara solament cal que el temps ens acompanyi.
Vaig suposar que la cabina aquest Pegaso es malmetria ràpidament amb els podrits i òxids característics, agreujats per estar-se a sol i serena. A més, el destí lògic d'aquest camió en aquell indret era el desballestament.
Al cap d'uns mesos m'assabento que en Jordi Ros, un gran afeccionat als camions de Mataró i de família de transportistes, l'havia comprat i es proposava de restaurar-lo completament. A en Jordi Ros i d'altres afeccionats catalans als camions i autocars clàssics com en Jordi Llop, els germans Joan i Toni Garrell, en Rafa "Viejo Lobo", en Jordi Núñez, en Jordi Ramos "Cansino", en Toni d'Igualada, en Ricard Palomas, en Toni Rica, en Miquel Segura i en Xavier Flórez, entre d'altres, ens vàrem conèixer per haver-nos aplegat al fòrum "pegasoesmicamion".
En Jordi Ros va procedir a una restauració acuradíssima i pulquèrrima, cercant les peces original que calia substituir entre antics representants de la Pegaso, com el de Ponts, i les hores esmerçades per ell i el seu pare, en Tonet, un transportista jubilat. El camió fou completament desmuntat i va tornar-se a muntar canviant les peces malmeses per peces originals noves o refetes. Aquests treballs van practicar-los a Santa Coloma de Farners. Treballs de restauració d'aquest Pegaso:
En Jordi Llop admirava la pulcritud de la feina que s'estava executant:
Un cop acabada la restauració, es va transportar en una góndola fins a Mataró per a que en Xalabarder el carrosses amb una caixa d'època que li escau molt bé. S'ha pintat de color blau amb una franja negra enmig de la cabina, en la xapa acanalada. Aquests colors els duia un Pegaso 200 del pare d'en Jordi Ros i que constitueix un homenatge a en Tonet, nom pintant a la visera. Aquest Pegaso restaurat a Mataró abans de ser carrossat:
En Joan Garrell gaudint del Pegaso 1061:
Crec que aquest Pegaso 200 és un dels camions catalans que ha estat sotmès a un procés de restauració més complert. I havent comprovant personalment el treball executat és una afirmació que compartiran els amics Miquel Patinyo, Jordi Llop i en Joan i Toni Garrell.
Aquells afeccionats als camions clàssics que assistiu el proper dissabte dia 16 d'abril a la trobada de vehicles industrials clàssics que es celebrarà en el pavelló d'esports de Sant Vicenç de Torelló, podreu gaudir-ne d'aquest Pegaso atès que en Jordi Ros n'ha confirmat llur assistència. Us hi esperem. Ara solament cal que el temps ens acompanyi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada