El meu amic Josep Salarich i Planas m’havia comentat que a Els Hostalets d’en Bas, un bonic poble de la comarca de la Garrotxa de visita absolutament recomanable, un senyor conservava un camionet d’època.
De resultes d’un viatge per motius familiars a Olot, abans de tornar a Barcelona, vaig acostar-me fins a Els Hostalets d’en Bas doncs creia que podria trobar sense gaire problemes l’amo d’aquest camionet. Preguntant entre les persones del poble, ningú en sabia res ni del camionet ni del seu amo. Els únics llocs on podríem informar-me era un forn de pa i un bar, els quals estaven tancats per ser dilluns.
De resultes d’un viatge per motius familiars a Olot, abans de tornar a Barcelona, vaig acostar-me fins a Els Hostalets d’en Bas doncs creia que podria trobar sense gaire problemes l’amo d’aquest camionet. Preguntant entre les persones del poble, ningú en sabia res ni del camionet ni del seu amo. Els únics llocs on podríem informar-me era un forn de pa i un bar, els quals estaven tancats per ser dilluns.
Després d’una recerca exhaustiva, finalment una veïna va dir-me que el camió era d’un senyor que residia a Sant Privat d’en Bas, un altre poble de gran bellesa. Aquest senyor tenia per costum d’anar fins a Els Hostalets d’en Bas per donar una volta.
Ja em teniu cap a Sant Privat d’en Bas preguntant entre els veïns si en sabien res d’aquest camionet. Després de preguntar a diverses persones, un veí va dir-me que possiblement l’amo d’aquest camionet podia ser el propietari d’HILADOS OLOTENSES SA (HILOSA), una important empresa de filats ubicada a Les Preses.
Ja em teniu cap a Sant Privat d’en Bas preguntant entre els veïns si en sabien res d’aquest camionet. Després de preguntar a diverses persones, un veí va dir-me que possiblement l’amo d’aquest camionet podia ser el propietari d’HILADOS OLOTENSES SA (HILOSA), una important empresa de filats ubicada a Les Preses.
Tornem enrere cap a les Preses per arribar-me fins a l’empresa HILOSA. A la recerca d’aquest camionet vaig donar un bon tomb per pobles de La Garrotxa, una de les comarques catalanes amb uns paisatges més bells, especialment a la primavera i a la tardor.
Vaig entrar a les oficines d’HILOSA i pregunto pel camió que cercava. El personal de l’empresa va quedar una mica estranyat de la pregunta. Sort que just en aquell moment el senyor Antoni Sala, propietari de l’empresa, sortia del seu despatx. En un primer instant, el senyor Sala va sobtar-se que algú es presentés en l’horari laboral a una fàbrica tèxtil en plena activitat informant-se sobre un camió antic. Un cop presentats, el senyor Sala va proposar-me que m’esperés una estona i després veuríem el camió.
Al cap d’una estona, sortíem plegats cap a un polígon industrial d’Olot on hi guardava el camió. Ens vam aturar davant d’una nau industrial de notables dimensions, on jo esperava trobar el camionet en algun racó ple d’andròmines.
Al cap d’una estona, sortíem plegats cap a un polígon industrial d’Olot on hi guardava el camió. Ens vam aturar davant d’una nau industrial de notables dimensions, on jo esperava trobar el camionet en algun racó ple d’andròmines.
La meva sorpresa va ser absoluta. Tota la nau industrial era plena a vessar de vehicles d’època, cotxes i camions. Des d'un diminut Biscuter fins un poderós i imponent Hispano Suiza, a primera fila; al seu costat hi havia el camionet Chevrolet que havia estat cercant, conservat tal com era en la seva època amb una carrosseria de fusta tancada. El senyor Sala puja dalt del vehicle, dóna l’arrencada i petardeja al mig de la nau; la seva matrícula és B-36595. Aquest camionet està en perfecte ordre de marxa i amb les seves revisions passades.
Vaig fotografiar algun dels cotxes que integraven aquesta col·lecció com aquest Citroen, ja que una visita detallada exigia unes quantes hores:
Dos cotxes més d'aquesta importantíssima col·lecció, comparable a altres col·leccions molt conegudes pels afeccionats:
A un altre lloc de la nau hi ha un camió marca DIATTO amb matrícula B-10176. Tenia la pana d’haver cremat la junta de culata. La curiositat d’aquest camió és la seva baca fins el començament del para xocs, ben reforçada perquè en els seus temps podes anar ben embalumat de bales de palla o roba sense sortir-se dels límits de la llei.
Més enllà hi havia un cotxe de la marca ARIES, tallat per darrera i sense seients perquè servis de furgoneta. Com ja he dit abans, malgrat ser una nau de considerables dimensions, ja no hi cabia cap vehicle més.
Més enllà hi havia un cotxe de la marca ARIES, tallat per darrera i sense seients perquè servis de furgoneta. Com ja he dit abans, malgrat ser una nau de considerables dimensions, ja no hi cabia cap vehicle més.
Aleshores ens desplacem a un garatge particular del centre d' Olot, capital de la comarca de la Garrotxa, on el senyor Antonio Sala hi guarda un turisme FORD T restaurat amb el mètode tradicional i un camionet TALBOT recuperat tal com era; inclús com a curiositat del camionet Talbot, la llum de gàlib dreta és vermella i la de l’esquerra verda segons manaven els cànons de l’època.
L’únic que hi afegeix als seus vehicles el senyor Sala són aparells intermitents per evitar perills en el tràfic d’avui dia. Cal remarcar que tots els vehicles del senyor Antonio Sala tenen la seva corresponent revisió passada i en perfecte estat de marxa. Fotografies del camionet Talbot amb el detall de les llums:
L’únic que hi afegeix als seus vehicles el senyor Sala són aparells intermitents per evitar perills en el tràfic d’avui dia. Cal remarcar que tots els vehicles del senyor Antonio Sala tenen la seva corresponent revisió passada i en perfecte estat de marxa. Fotografies del camionet Talbot amb el detall de les llums:
Seguidament ens desplacem a un altre pàrking dins el mateix nucli de la població d’Olot i allà vam poder gaudir del FORD T camioneta i d’un diminut AUSTIN anomenat pel seu propietari com “el cotxe de anar al supermercat a comprar”. Fotografies de l'Austin:
El FORD T el senyor Sala va comprar-lo de jovenet, ara fa 42 anys, el qual demostra que la seva afició per recuperar i gaudir de vehicles antics li ve de molt lluny. Com s'aprecia a la porta, procedeix del poble de Esteve de Llémena:
Aquest camionet Ford T, “la joia de la corona particular”, a l’aixecar el capó veiem que encara té els cables elèctrics folrats amb tela i un filferro que aguanta la tapa, ja instal·lat quan va comprar el vehicle.
El senyor Antoni Sala em recalca que els parafangs d’aquest camionet són una xapa de poc gruix i s’esquerdaven i malmetien amb les vibracions. Per a solucionar-ho es soldava un reforç de xapa a l’interior del parafangs que sobresortia visiblement uns dos centímetres just a la part davantera del parafang, engruixint-lo, arrodonint-lo i embellint-lo. Aquesta solució també ho trobem en el camionet TALBOT.
El senyor Antoni Sala em recalca que els parafangs d’aquest camionet són una xapa de poc gruix i s’esquerdaven i malmetien amb les vibracions. Per a solucionar-ho es soldava un reforç de xapa a l’interior del parafangs que sobresortia visiblement uns dos centímetres just a la part davantera del parafang, engruixint-lo, arrodonint-lo i embellint-lo. Aquesta solució també ho trobem en el camionet TALBOT.
Si ens mirem la foto del FORT T ens adonarem que es van intentar entapissar de nou els seients del cotxe però els materials no quadraven amb l’antiguitat del vehicle. Es va optar per agafar una tela semblant i cosir les restes de l’antic seient. També es veu que el respatller del FORD T esta fet amb un entapissat d’una porta d’un altre vehicle perquè s’aprecien els forats de les manetes de pujar el vidre i d’obrir la porta.
He quedat meravellat d’aquesta extraordinària col·lecció de vehicles. També crec que aquesta manera de conservar és molt millor que restaurar-los completament substituint les peces antigues per noves.
Un fort agraïment al senyor Antoni Sala per haver-me dedicat part del seu temps en jornada laboral ensenyar-me la seva col·lecció de vehicles, d’un notable interès històric com s’aprecia amb les fotografies que il·lustren aquesta crònica.
Un fort agraïment al senyor Antoni Sala per haver-me dedicat part del seu temps en jornada laboral ensenyar-me la seva col·lecció de vehicles, d’un notable interès històric com s’aprecia amb les fotografies que il·lustren aquesta crònica.
Xavier Castells i Quintana, Sant Andreu del Palomar, març del 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada