Robatoris a camions: un delicte continuat. Crònica d'en Xavier Castells i Quintana.

Els robatoris a camions ha estat una activitat delictiva continuada al llarg dels anys. Ens els anys 1940 i 1950, els camions vells i equipats amb motors de molt poca potència, circulaven molt lentament quan enfilaven una carretera costeruda per a superar un port o cim de muntanya. L'escassa velocitat dels camions carregats en les pujades permetia que qualsevol persona podés enfilar-se a la caixa del camió i robar part de la mercaderia.

Quan els camions ascendien pel port de la Panadella amb la carretera amb llambordes, hi havia un home amagat en una branca dels plàtans; quan el camió hi passava sota, es llençava sobre la tendal del camió; amb un ganivet hi feia un forat i treia la paqueteria que llençava a la cuneta. Darrera hi circulava un tricicle amb dues persones més: un recollia els paquets mentre l'altre conduïa.

Avui us explico un robatori real amb una víctima amb nom i cognoms. La seqüència dels fets, continguda en la denúncia formulada el 30 de novembre del 2006 per en Josep Salarich i Planas, és la següent:

El dia 30 de novembre de 2006, en Josep Salarich i Planas, major d'edat, camioner de professió i resident a Manlleu, sortia de la planta de SONY de Viladecavalls amb un tràiler de 13 metres carregat de televisors de plasma amb destí al mercat holandès. Havia d'aturar-se a la base que l'empresa per la qual treballava, TRANSPORTS PADROSA SA, tenia a Castellbisbal per si sortia amb aquella tractora o li canviaven per una altre.

En sortir de Viladecavalls va enfilar cap a Terrassa per a accedir a la carretera C-58. Just abans d'arribar a l'antic encreuament d'Olesa de Montserrat, l'avança un Volkswagen gris -no recorda exactament si era un Golf o un Polo- amb una llum blava de la policia espurnejant, ordenant-li que s'aturi a la cuneta de la carretera. Baixen dos homes del cotxe i li demanen al senyor Salarich la documentació del camió; acte seguit també li ordenen que baixés de la cabina per a comprovar el tacògraf. Un cop a terra, se li acosten al senyor Salarich els dos falsos policies, l'agafen i li ajunten els braços per darrera l'esquena posant-li una brida d'electricista a les mans.

Quan el senyor Salarich és completament lligat de braços i mans, arriba una furgoneta blanca grossa i aparca darrera el tràiler; baixen dues persones més i amb empentes l'introdueixen dins de la furgoneta, on hi ha un tercer home. Els dos falsos policies marxen amb el camió i un quart home arrenca la furgoneta veloçment. Quan es va tancar la porta de la furgoneta, tot era fosc com la nit. Dins de la furgoneta, li van posar una altre brida negra als peus. Cap dels quatre home va pronunciar un sol mot. A partir d'aquell moment, en Josep Salarich va començar a perdre la noció del temps. De tant en tant, un dels segrestadors encenia un encenedor i s'assegurava que en Josep s'estigués quiet. El silenci era absolut: nomes es sentia el soroll de la furgoneta. Un dels altres segrestadors es comunicava constantment amb el conductor de la furgoneta a través de missatges de mòbil. Els dos lladres que conduïen el camió es desconeix el temps que van voltar.

De cop la furgoneta es para i un dels segrestadors baixa. L'altre segrestador continuava vigilant a en Josep Salarich il·luminant-lo amb l'encenedor encès. Al cap d'un moment, el segrestador que el vigilava també fuig i desapareix. Completament sol, en Josep comença a cridar que li tiben les manilles sense cap resposta. Al cap d'una estona, comença a trobar-se malament. Li han pres el rellotge, el mòbil i la cartera. No sap ni l'hora que és ni l'estona que dura el seu captiveri.

Amb dificultats, penes i fatigues, de mica en mica s'arrossega fins a la porta exterior. Ja fa molta estona que és sol i no escolta cap veu. En Josep posa els peus a terra, obre la porta i descobreix que és a un passatge interior sense sortida. Ja és negra nit. Donant salts, s'acosta al carrer principal il·luminat d'un polígon industrial: sembla la Carretera del Mig de l'Hospitalet del Llobregat. Una furgoneta que circulava s'atura i li deixen el seu mòbil perquè pugui trucar a la central de TRANSPORTS PADROSA a Figueres denunciant el segrest i el robatori del camió. El cap de TRANSPORTS PADROSA ho comunica immediatament als Mossos d'Esquadra. Com que el camió hi té instal·lat un GPS, el localitzen al carrer Motors de la Zona Franca de Barcelona. Tan bon punt la policia encén les sirenes, els lladres aturen el camió, salten, es fan escàpols i desapareixen. El tràiler era completament buit: la càrrega de televisors de plasma valorada en uns tres cents mil euros havia desaparegut.

El mes de juny del 2008 el PUNT DIARI va informar sobre els robatoris de camions. El temps canvia però els robatoris es professionalitzen amb la incorporació de tècniques i mitjans moderns. La indefensió dels camioners en concret i dels ciutadans en general davant dels delictes que patim és absoluta.



Xavier Castells i Quintana, Sant Andreu del Palomar, març del 2011.