dimecres, 5 d’agost de 2015

Imatges del llibre "Vuit segles de carrers de Barcelona" de l'editorial Destino: text d'en Josep Maria Espinàs i fotografies d'en Francesc Català Roca (i II).

La següent imatge és de l'avinguda del Paral·lel, que concentrava cinemes, cafès, teatres, cabarets i sales d'espectacles i ball. Al fons el Teatre Arnau. La decadència d'aquesta popular avinguda es produí precisament en els anys 1970: 

IMG_6912

Les noves manifestacions del lleure que atreien l'interès de la joventut, delerosa de divertir-se, concentrada al carrer Tuset, era el contrapunt a la decrepitud visible que presentava l'avinguda Paral·lel:

IMG_6913

La plaça d'Espanya, amb la grisor i tristesa que traspuava aquells anys causada pels edificis horribles que l'encerclaven; una imatge depriment feliçment superada:

IMG_6914

La plaça de Catalunya, amb les terrasses curulles de clients, i un Pegaso Comet, solitari, del servei municipal de recollida de deixalles:

IMG_6915

Imatge hivernal de la rambla de Catalunya, un espai burgès i distingit que ha conservat el seu encant i caràcter:

IMG_6916

El carrer de Balmes, embussat a primera hora del matí. L'any 1974, a desgrat que no hi havia remotament el parc de vehicles actual, la ciutat de Barcelona tenia problemes de circulació amb congestions en unes hores concretes del dia:

IMG_6917

L'Hotel Ritz, a la Gran Via de les Corts Catalanes, envoltat d'automòbils de luxe:

IMG_6918

El passeig de Gràcia de Barcelona inundat de Seats que hi circulaven devers l'avinguda Diagonal:

IMG_6919

Més embussos al barri de l'Eixample, esdevingut el centre de la ciutat de Barcelona:

IMG_6920

La intersecció de l'avinguda Diagonal amb el carrer de Roger de Llúria, davant per davant de la Casa de les Punxes, obra modernista de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch; hi destaca, de la imatge, la publicitat de la llet Rania, un rètol al sostre d'una parada d'autobús:
;
IMG_6921

La intersecció de l'avinguda Diagonal amb el carrer de Balmes, presidida pel gratacels projectat pels arquitectes Francesc Mitjans i Santiago Balcells, edifici començat l'any 1965 i acabat l'any 1971:

IMG_6922

La Gran Via de les Corts Catalanes, que l'any 1974, era de doble sentit de circulació:

IMG_6923

Imatges de barris de Barcelona; un carrer residencial habitat per gent acomodada:

IMG_6924

Un barri de gent treballadora, amb edificis sense cap gràcia ni encert:

IMG_6925

Les entrades i sortides de la ciutat de Barcelona, amb els primers cinturons de ronda executats per l'alcalde Porcioles:

IMG_6926

Els parc automobilístic que hi havia a Barcelona els anys 1970:

IMG_6927

Una cursa popular en un barri poblat de gent treballadora de la ciutat:

IMG_6928

Blocs de pisos als ravals de la ciutat, mancats d'equipament, zones verdes:

IMG_6929

Aparcament caòtic en un barri dels ravals de Barcelona. Les mancances de serveis que presentaven foren pal·liats amb les actuacions executades pels ajuntaments democràtics:

IMG_6930

Les anteriors imatges contrasten amb el casc antic de la ciutat, curull d'edificis gòtics d'un gran valor arquitectònic:

IMG_6931

En quaranta anys, la ciutat de Barcelona ha canviat afortunadament com un mitjó. Ha passat de ser de una ciutat ensopida, trista, gris, provinciana i reclosa, a projectar-se al món. La recuperació de l'autonomia municipal i de la Generalitat de Catalunya, juntament amb el fet de ser la seu dels Jocs Olímpics de Barcelona l'any 1992, li han donat un gran impuls i vitalitat. La possibilitat d'esdevenir capital d'estat, condició que tingué fins l'any 1714 i que li fou arrabassat per la força de les armes i el vessament de molta sang, consolidaria aquest impuls i vivacitat i desvetllaria les energies del país obstruïdes pel centralisme secular practicat amb tenacitat, ferotgia i estupidesa.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada