En aquestes cròniques dedicades a ENHER, també cal relatar alguns dels accidents soferts pels vehicles d'aquesta empresa hidroelèctrica.
Remenant els àlbums d'ENHER hem trobat fotografies de dos accidents que van patir dos camions d'ENHER. El primer va produïr-se l'abril del 1947 a Xerallo, indret on es construïa una cimentera per a abastir la construcció dels embassaments del riu Noguera Ribagorçana. El camió Thornycroft i el remolc van precipar-se daltabaix d'un barranc restant bolcats enmig del riu. Fotografies de l'estat d'aquest camió accidentat:
Remenant els àlbums d'ENHER hem trobat fotografies de dos accidents que van patir dos camions d'ENHER. El primer va produïr-se l'abril del 1947 a Xerallo, indret on es construïa una cimentera per a abastir la construcció dels embassaments del riu Noguera Ribagorçana. El camió Thornycroft i el remolc van precipar-se daltabaix d'un barranc restant bolcats enmig del riu. Fotografies de l'estat d'aquest camió accidentat:
Malgrat els danys que va patir el Thornycroft, fou recuperat del riu i es va reparar completament. En aquestes fotografies, posteriors a l'accident, hi ha el Thornycroft treballant altre cop.
La precarietat de mitjans d'aquells anys imposava d'aprofitar-ho absolutament tot. Aquest camió va transportar gran part de la maquinària de les centrals d'ENHER del riu Noguera Ribagorçana, imprescindible per a produir energia elèctrica.
La precarietat de mitjans d'aquells anys imposava d'aprofitar-ho absolutament tot. Aquest camió va transportar gran part de la maquinària de les centrals d'ENHER del riu Noguera Ribagorçana, imprescindible per a produir energia elèctrica.
El Thornycroft colgat de neu:
L'altre accident té com a protagonista un dels Euclid d'ENHER destinats a les obres de construcció de l'embassament de Mequinensa. Aquest accident va ocórrer el gener del 1959 i l'Euclid va espategar al riu Ebre. Les fotografies preses per ENHER recullen les actuacions per a recuperar el camió del riu.
Les causes dels accidents que van patir els vehicles d'ENHER al llarg dels anys eren diverses. Segurament que als anys 1940, vehicles precaris, manteniments justos -hi havia greus problemes de subministrament de recanvis, pneumàtics, olis i carburant-, carreteres molt rònegues, sobrecàrregues per l'absència de vehicles i per les necessitats concretes, i les caracterísiques dels indrets on hi treballava ENHER -grans obres públiques de construccions d'embassaments i centrals hidroelèctriques així com la circulació per carreteres i camins del Pirineu de Lleida, glaçats a l'hivern- provocaven accidents diversos.
En tot cas, els conductors d'aquells anys eren generalment molt competents i professionals. Conduir un camió sovint atrotinat per carreteres estretes, recargolades, mal asfaltades i costerudes no era pas un treball a l'abast de qualsevol.
Endemés, si hi havia una pana, s'aturava el camió al mig de la carretera i el mateix conductor se les engiponava com bonament podia per a poder arribar fins al poble més proper. No hi havia servei de grúa ni d'assistència, com avui dia, sent necessaris coneixements de mecànica per a apedaçar una reparació in situ.
Endemés, si hi havia una pana, s'aturava el camió al mig de la carretera i el mateix conductor se les engiponava com bonament podia per a poder arribar fins al poble més proper. No hi havia servei de grúa ni d'assistència, com avui dia, sent necessaris coneixements de mecànica per a apedaçar una reparació in situ.
Els dos accidents objecte d'aquesta crònica foren fotografiats de ben segur per l'anomenada que van tenir. En el llibre d'en Llorenç Sànchez i Vilanova, un prolífic autor de La Pobla de Segur, sobre l'aventura d'ENHER a la Noguera Ribagorçana, hi ha fotografies d'altres accidents, com el causat per un camió Pegaso.
Aquests accidents i la recuperació dels vehicles per a tornar a treballar palesen uns anys molt precaris on s'aprofitava tot altre cop. Per força es reciclava i es tornava a usar qualsevol estri, per senzill que fos. Un món absolutament oposat al que ens ha tocat de viure. Tal vegada, poc a poc, tornem altre vegada cap a aquell món que creiem desaparegut per sempre més.
Aquests accidents i la recuperació dels vehicles per a tornar a treballar palesen uns anys molt precaris on s'aprofitava tot altre cop. Per força es reciclava i es tornava a usar qualsevol estri, per senzill que fos. Un món absolutament oposat al que ens ha tocat de viure. Tal vegada, poc a poc, tornem altre vegada cap a aquell món que creiem desaparegut per sempre més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada