ENHER va contractar nombrós personal per a la construcció de les centrals hidroelèctriques a la conca del riu Noguera Ribagorçana. Aquest personal necessitava habitatges i equipaments per a llurs famílies -escoles, infermeria, sales d'actes, tallers, economats- atès que no residien pas a la comarca de l'Alta Ribagorça.
Un cop estudiades diverses propostes, va acordar-se la construcció d'una zona residencial amb cases i habitatges als afores de El Pont de Suert. Aquest barri construït per ENHER va erigir-se en el centre operatiu on hi havia el personal més qualificat que dirigia la construcció de les obres. Els barracons amb dormitoris per al personal d'obres va construir-se a Vilaller. I la gerència i el personal d'alta direcció treballava a Barcelona, a la casa Fuster, al capdamunt del passeig de Gràcia de Barcelona.
Un cop estudiades diverses propostes, va acordar-se la construcció d'una zona residencial amb cases i habitatges als afores de El Pont de Suert. Aquest barri construït per ENHER va erigir-se en el centre operatiu on hi havia el personal més qualificat que dirigia la construcció de les obres. Els barracons amb dormitoris per al personal d'obres va construir-se a Vilaller. I la gerència i el personal d'alta direcció treballava a Barcelona, a la casa Fuster, al capdamunt del passeig de Gràcia de Barcelona.
Aquests edificis van aixecar-se seguint les pautes de l'urbanisme més innovador del moment. Espais oberts amb carrers amples i zones verdes. Els edificis eren exteriors amb finestres i balcons per a gaudir de la claror.
La planificació urbanística d'aquest barri executat per ENHER i que disposava dels serveis urbanístics bàsics -enllumenat, abastiment d'aigua, evacuació d'aigües residuals- contrastava amb el nucli antic de El Pont de Suert, conformat per carrers estrets i bruts, cases velles i bigarrades. Una mostra d'un nucli rural d'alta muntanya com n'hi ha tants a Catalunya.
Hi havia dues menes de construccions: les cases per als directius i el personal més qualificat, i els habitatges per als treballadors. Es diferenciaven per la superfície dels pisos i la qualitat dels acabats. Les cases van batejar-se amb noms típics de la comarca de l'Alta Ribagorça.
La planificació urbanística d'aquest barri executat per ENHER i que disposava dels serveis urbanístics bàsics -enllumenat, abastiment d'aigua, evacuació d'aigües residuals- contrastava amb el nucli antic de El Pont de Suert, conformat per carrers estrets i bruts, cases velles i bigarrades. Una mostra d'un nucli rural d'alta muntanya com n'hi ha tants a Catalunya.
Hi havia dues menes de construccions: les cases per als directius i el personal més qualificat, i els habitatges per als treballadors. Es diferenciaven per la superfície dels pisos i la qualitat dels acabats. Les cases van batejar-se amb noms típics de la comarca de l'Alta Ribagorça.
Fotografies de cases que integraven el nou barri construït per ENHER extretes de l'àlbum de "Vivendes de Pont":
La construcció de l'edifici que acollia el cinema per al lleure del personal d'ENHER:
Les cases construïdes per ENHER amb les obres d'urbanització força avançades:
L'hospital construït per ENHER amb una ambulància Renault de l'empresa:
L'expansió del nucli urbà de El Pont de Suert ha provocat que aquest sector d'ENHER avui dia estigui plenament inserit dins de la malla urbana de la capital de l'Alta Ribagorça.
Val a dir, però, que l'obra més coneguda construïda per ENHER a el Pont de Suert és l'església de l'Assumpció, obra de l'enginyer Eduardo Torroja Miret i l'arquitecte José Rodríguez Mijares, molt moderna i funcional, inaugurada el setembre del 1955 i que ha esdevingut el símbol més representatiu del municipi i una de les esglésies de més anomenada de les comarques de Lleida.
Val a dir, però, que l'obra més coneguda construïda per ENHER a el Pont de Suert és l'església de l'Assumpció, obra de l'enginyer Eduardo Torroja Miret i l'arquitecte José Rodríguez Mijares, molt moderna i funcional, inaugurada el setembre del 1955 i que ha esdevingut el símbol més representatiu del municipi i una de les esglésies de més anomenada de les comarques de Lleida.
Molt interessant. Qui va dissenyar aquest urbanisme ? Moltes gràcies
ResponElimina