dissabte, 24 de setembre de 2011

La construcció de la central hidroelèctrica de Bono (Alta Ribagorça).


Bono, poble ubicat a la part aragonesa de la Vall de Barravés, va ser annexat a Montanui l'any 1966. Conegut per ser al Pirineu axial, l'any 1947 ENHER va començar-ne la construcció d'una central hidroelèctrica. Aquestes obres es perllongarien fins el 1953.

En una comarca amb pocs recursos, la construcció d'aquesta central va suposar una alenada d'aire fresc per a tots els pobles de la Ribagorça, tant els de la banda del Principat com de l'Aragó. Va haver-hi feina i rendes.

De l'arxiu d'ENHER referit a la construcció d'aquesta central hidroelèctrica, n'hem seleccionat les següents fotografies on hi apareixen camions i altres vehicles, matèria que és objecte de l'interès d'aquest bloc.

Les primeres fotografies corresponen al formigonat del canal, datades el setembre del 1948:

IMG_8968 Central Hidroelèctrica de Bono

El març del 1952, la construcció de la central hidroelèctrica de Bono estava molt avançada. L'edifici principal era gairebé acabat:

IMG_8965 Central Hidroelèctrica de Bono

IMG_8967 Central Hidroelèctrica de Bono

IMG_8966 Central Hidroelèctrica de Bono

El mes de gener del 1953 hi va haver una esllavissada de terres que va afectar greument el canal que proveïa la central hidroelèctrica. Aquest contratemps va endarrerir la posada en funcionament d'aquesta instal·lació:

IMG_8971 Central Hidroelèctrica de  Bono

IMG_8964 Central Hidroelèctrica de Bono

Fotografia de l'any 1953, un cop les obres de la central hidroelèctrica de Bono eren concloses, a punt de produir electricitat:

IMG_8963 Central Hidroelèctrica de Bono

IMG_8962 Central Hidroelèctrica de Bono

IMG_8961 Central Hidroelèctrica de Bono

Del conjunt de cròniques publicades sobre les centrals hidroelèctriques construïdes per ENHER a la comarca de la Ribargorça, és admirable el gust i preocupació per a executar una obra de qualitat integrada i harmonitzada en el paisatge natural, de gran bellesa, on eren construïdes. El resultat era visualment agradable i han aguantat prou bé el pas dels anys. Molt més que no pas algunes de les promocions immobiliàries que van construïr-se uns anys més tard per al turisme que volia gaudir d'aquests paratges singulars.

Bono i la resta de pobles que integrarien el municipi de Montanui no van poder pas d'evitar el despoblament massiu que es produiria cap al 1960. En pocs anys, molt pobles antiquíssims van abandonar-se, extingint-se per sempre més una cultura pirinenca forjada en l'adversitat i les dificultats extremes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada