divendres, 9 de setembre de 2011

Els autocars de la família Pou de Garrigoles-Les Olives (Baix Empordà).


En Josep Pou i Soles, va néixer a Les Olives, un agregat de Garrigoles, municipi de la comarca del Baix Empordà. Va emprendre l'activitat de transport de viatgers amb la compra d'un primer autocar International a en Perich, del carrer de la Rutlla, el representant que hi havia a Girona.

Aquest International fou carrossat per en Josep Vert i Planas, de Torroella de Montgrí, amb una carrosseria de fusta. Fotografia del primer International presa a Figueres l'any 1928:

1928 Figueres 1er International

Anvers d'una carta comercial d'en Josep Pou, amb llur adreça:

fot544

Revers d'una de les cartes comercials que usava el senyor Pou, il·lustrada amb un retrat d'aquest primer International i els serveis que oferia:

fot543

En Josep Pou feia serveis de mercats setmanals. No tenien pas línies regulars. Els dilluns, dimarts i diumenges, atès que no hi havia pas serveis setmanals de mercats, es feien serveis discrecionals d'excursions. Els serveis de mercats que cobria eren els següents:

1) Els dimecres sortia a les sis del matí de Les Olives-Garrigoles fins a Banyoles. Tenia parada als següents pobles: Camallera, Orriols, Tarradelles, Vilamarí, Pujals i Banyoles. Tenia la parada davant de l'hotel Flora, al centre de Banyoles.

2) Els dijous cobria el servei de mercat de Les Olives-Garrigoles a Figueres. Es sortia a les set del matí i parava als pobles de Valldavià, Ventalló, L'Arbre Sec, Torroella de Fluvià, Vilacolum fins a Figueres. Tenia la parada a la Fonda Farriol del carrer Castelló de Figueres.

3) Els divendres es cobria la línia de mercats des de Les Olives-Garrigoles fins a La Bisbal d'Empordà. Es sortia a les set del matí i parava a Vilopriu, Colomers, Jafre, Verges, Ultramort, Parlavà i Rupià. Un altre autocar s'arribava fins a Foixà per a recollir els pagesos que anaven a mercat a La Bisbal d'Empordà. Tenia la parada al costat de la fonda del passeig de La Bisbal.

4) Els dissabtes s'anava fins a Girona. Es sortia a les vuit del matí i parava a Vilopriu, Colomers, Sant Jordi Desvalls, Cervià de Ter, Medinyà, Sant Julià de Ramis i Girona. Tenien la parada davant de la fonda Marieta del carrer de Santa Clara de Girona.

Els serveis de mercats recollia els pagesos i pageses carregats de paneres amb aviram, conills, ous i hortalisses que anaven a vendre-ho als mercats principals que hi havia aleshores. Al llarg de la línia, hi havia les pageses amb llurs paneres i cabassos ben carregats, a peu de carretera, o bé a les parades dels pobles, bo i esperant de pujar a l'autocar. Les paneres eren carregades als sostres dels autos.

Els pagesos tornaven carregats de les provisions i productes que els hi calia per passar la setmana: arròs, sucre, roba. Aquells autocars anaven plens de gom a gom.

Més endavant, el senyor Pou va comprar també a en Peric, de Girona, dos autocars International més, que va carrossar en Vert. Els tres International estaven equipats amb motor de benzina. El segon International comprat per en Josep Pou i Soles:

fot536

I el tercer autocar International comprat pel senyor Josep Pou i Soles. Inicialment muntava una carrosseria de fusta construïda pel carrosser Josep Vert, de Torroella de Montgrí. Anvers d'una postal d'aquest autocar presa a la Devesa de Girona el 1931:

1931 Devesa de Girona carrosseria Vert

Revers de la postal amb els segells estampats de Can Vert:

1931 Devesa de Girona segell Vert

Una altre fotografia d'aques International amb la carrosseria original que muntava:

fot534

Tanmateix, aquesta primera carrosseria no acabava d'anar prou bé. La seva excessiva amplitud i longitud, particularment a la part posterior del vehicle, li provocaven certs problemes d'estabilitat.

Aleshores va resoldre's de desmuntar-li aquesta carrosseria, que li fou muntada a un Berliet, construint-li un carrosseria ajustada a la seva mida. Aquesta carrosseria, nova i metàl·lica, fou construïda per un alemany al garatge de la família Pou, a Les Olives.

La carrosseria metàl·lica, moderna, elegant i bella, muntada sobre el tercer International:

fot523

fot535

L'International fotografiat l'any 1935, davant de l'estàtua de Narcís Monturiol, a Figueres:

1935 Figueres estàtua Monturiol

Aquest autocar fotografiat l'any 1936:

any 1936

Ací fotografiat davant de la Societat Socors Mutus, l'any 1936:

1936 societat socors mutus fundada 1863

En Joseph, l'alemany de Munic que va construir aquesta carrosseria metàl·lica, fotografiat rere un dels autocars de la casa:

fot533

Al cap d'un temps també es va comprar un Berliet, amb motor dièsel, a en Peric, del carrer de la Rutlla de Girona. Se li va muntar la carrosseria d'en Vert que duia el tercer International, aquella que li era massa grossa i llarga per llur xassís i li causava problemes d'estabilitat.

Aquest autocar Berliet, comprat de nou, es pagava mitjançant terminis. El juliol del 1936, quan va esclatar la guerra civil, amb molts esforços i treballs, ja estava completament pagat.

Fotografia del Berliet i d'un International al pas a nivell del cremallera del santuari de Núria, abans del poble de Queralbs. En primer terme, dret, en Joseph, l'alemany de Munic:

carretera de Ribes a Puigcerdà pas a nivell
L'autor Berliet aturat a la collada de Toses:

1935 Berliet

Excursió del cor musical As de Bastos, de Barcelona, a Andorra, el petit país dels Pirineus:

Andorra coro

Coro As de Basto de BCN a Andorra

El Berliet, fotografiat al capdamunt del passeig de Figueres. Hi ha en Sels, el xofer, i un nen:

1935 Figueres cap de munt del passeig enesels i un nenç

El Berliet en una excursió fins a Blanes organitzada pel mossèn de La Tallada d'Empordà:

1935 arribada dels de Blanes amb els de Tallada


Tres autocars del senyor Pou aparcats a Figueres l'any 1935:

1935 Parada Figueres


El Berliet i el primer International fotografiats a Girona l'any 1936:

1936 parada Girona


Tres autocars de Can Pou aparcats a la parada de Figueres l'any 1936:

1936 parada Figueres

Amb l'esclat de la guerra civil el juliol del 1936, el senyor Pou ha de suportar que li requisin a l'agost dos Internationals, el que tenia carrosseria metàl·lica fabricada per en Joseph, l'alemany de Munic, i un altre amb carrosseria de fusta construïda per en Vert, de Torroella de Montgrí.

D'aquest darrer International mai més se'n va saber res, es va perdre per sempre més. En canvi, l'International amb la carrosseria metal·lica es va poder recuperar en un camp de concentració a València, un cop acabada la guerra, parcialment cremat.

Els altres dos autocars que va poder conservar la família Pou, el Berliet i un International, van obligar-los a haver d'atendre un servei de guerra. Havien de dur soldats cap a la batalla de Terol. El Berliet el conduïa en Josep Pou i Solés i l'International un xofer de casa. Van estar uns quants mesos fora de casa. Veient el caire que prenien els esdeveniments, van decidir d'abandonar els dos autocars i tornar cap a casa.

L'abril del 1939, tot just finalitzada la guerra civil, les perspectives per al senyor Pou eren ben tristes. El Berliet dièsel s'havia perdut per sempre més. El International que també havia participat en la batalla de Terol es va poder recuperar a València, molt malmès i amb moltes peces mecàniques llevades. El primer International requisat l'agost del 1936 mai més se'n va saber res. I com ja hem dit, l'International amb carrosseria metàl·lica, es va recuperar en un camp de concentració de València, cremat.

A més, en els anys de la República i de la guerra civil, en Josep Pou i Soles fou l'alcalde de Garrigoles-Les Olives. Enmig de la guerra civil també va ser elegit president del Sindicat. Per aquest fet, acabada la guerra civil, va haver d'amagar-se més d'un any per por d'un judici sumaríssim, com s'estilava aleshores, amb penes de presó o, fins i tot, d'afusellament. A la ciutat de Girona, l'escriptor i intel·lectual Carles Rahola fou assassinat vilment pels franquistes el març del 1939 malgrat no haver comès pas cap delicte. Era una mostra de com les gastava el règim feixista del general Franco, i del seu sentit de la justícia.

Atès els càrrecs que havia ocupat el senyor Pou durant la República i la guerra civil, era considerat per la dictadura franquista com a "persona no addicte al règim". Aquesta qualificació que tants de problemes provocava a l'afectat, va obligar-lo a haver d'amagar-se durant uns tres anys per la por, més que justificada, de la brutal repressió franquista. La consideració de persona no addicte al règim també constava i tenia efectes negatius i perjudicis en el negociat d'Obres Públiques de Girona.

Pel fet que els serveis setmanals de mercats que cobria el senyor Pou van estar sense servei uns tres anys, ja que ell era amagat, un transportista d'Albons, en Pere Badosa, va decidir de fer aquestes línies. El senyor Badosa feia la línia regular diària des d'Albons fins a Girona inscrivint-se-la a nom seu en el negociat d'Obres Públiques de Girona. Aquest senyor es va vendre aquestes línies l'any 1952 a en Joaquim Puig i Casadellà, de Bellcaire d'Empordà.

A mitjans del 1943, el senyor Pou reempren l'activitat dels serveis setmanals de mercats cobrint les mateixes línies que ja havia fet abans del juliol del 1936. Els dimecres marxava a Banyoles; els dijous anava a Figueres; els divendres s'arribava a La Bisbal d'Empordà. Tanmateix, els dissabtes, el servei de mercats de Les Olives-Garrigoles va haver de canviar la línia de Girona per a no coincidir amb la del senyor Badosa: Garrigoles-Les Olives, Camalleres, Llampaies, Viladasens, Cervià de Ter fins a Girona.

L'International amb carrosseria de fusta, molt malmès i sense peces mecàniques, recuperat a València, va vendre's. L'International amb carrosseria metàl·lica construïda per en Joseph, de Munic, que estava cremat, va decidir-se de restaurar. El carrosser Torrent, de Figueres, va refer-li la carrosseria. I en Josep Bellapart, un mecànic de Verges, en reparava la mecànica.

L'International fotografiat al poble de Saus l'any 1952:

Saus novembre 1952

fot520

L'International amb la part davantera refeta:

fot526

fot545

Tanmateix, aquest International no acabava d'anar prou bé. Al cap d'un temps, els Tallers Fluvià de Girona li van modificar el xassís acoplant-li un tercer eix posterior. I la carrosseria fou reconstruïda pel carrosser Torrent, de Figueres. El motor original li fou substituït per un motor d'automòbil Rolls Royce comprat a Barcelona. Tenia capacitat per a dur-hi trenta-sis persones assegudes i vint-i-quatre de dretes.

En Joan Pou i Ferrer, fill d'en Josep, era molt manyà i enginyós. Va dissenyar i instal·lar un muntacàrregues a la part posterior d'aquest International de tres eixos per a carregar-hi les paneres dels mercats. Funcionava amb l'aspiració del motor. Tenia una capacitat de càrrega de sis-cents quilos de pes. Per desgràcia, no es conserven pas fotografies d'aquest muntacàrregues.

Fotografies de l'International carregat d'usuaris i paneres dels serveis de mercats:

fot542

fot539

fot538

fot549

fot546

L'any 1963, el senyor Pou va comprar un autocar carrossat per LERMA AUTOBASTIDORES INDUSTRIALES (LAI), de Saragossa, amb motor Henschel Sura fabricat a l'Hospitalet del Llobregat, per a destinar-lo al servei discrecional d'excursions. Tanmateix, no anava pas gaire bé i aviat se'l van vendre a un transportista.

L'International i el LAI amb motor Henschel Sura fotografiats el 3 de novembre de 1963 a la plaça de Correus de Girona:

3 nov 1963 plaça correus Girona

Quan a mitjans dels anys 1960, els serveis de mercats setmanals van anar de baixa, es va decidir d'abandonar aquestes línies. Aleshores es va donar de baixa l'International. Va estat abandonat en un camp de Les Olives una pila d'anys.

Una fotografia de l'Henschel carrossat per LAI, de la col·lecció del senyor Joan Brugués i Prat:

img078

Per a continuar prestant els serveis discrecionals d'excursions es va comprar un Setra amb motor Pegaso, al concessionari oficial Can Forné, AUTOREMOLCS GIRONA SA. El conduïa en Vicente Corbacho, ací fotografiat davant de l'autocar en un viatge organitzat per l'agència FRAMM, del grup OLIVETRANS:

Bermejo

Una altre fotografia d'aquest Setra, equipat amb un motor Pegaso que anava prou bé, i que al cap d'uns anys en Joan Pou va vendre'l a un transportista de Barcelona:

Autocar Setra de l'empresa POU de Les Olives.

El senyor Joan Pou i Ferrer sempre va admirar les carrosseries Setra per la seva comoditat i seguretat. Tenien una suspensió molt reeixida i no hi passava aire per enlloc. Va comprar un altre Setra a AUTOREMOLCS GIRONA SA, finançat amb lletres, que disposava d'aire condicionat. L'únic inconvenient era el motor Pegaso, que més d'un cop l'havia deixat parat enmig de la carretera amb una pana.

El segon Setra amb motor Pegaso fotografiat en una excusió a Portugal:

Autocar Setra de l'empresa Pou de Les Olives-Garrigoles.

fot541

Autocar Setra de l'empresa Pou de Les Olives-Garrigoles.

fot540

Autocar Setra de l'empresa Pou de Les Olives-Garrigoles.

L'any 1985 en Joan Pou es va vendre aquest Setra a en Viñolas, de Roses, que el va fer córrer uns quants anys. Aleshores van organitzar viatges i llogaven els autocars a l'empresa Sarfa, fins a la seva jubilació. Van tenir molta gent que s'apuntava als viatges que organitzaven per compte d'una agència.

En Joan Pou i Ferrer va animar als responsables de Sarfa la compra d'autocars Setra alemanys amb motor Mercedes Benz. Un vehicle extraordinari en tots els sentits, opinió que també comparteix plenament en Joan Brugués i Prat.

Aquest bloc vol agraïr les atencions i l'amabilitat del senyor Joan Pou i llur muller amb la publicació de la història de la seva empresa familiar i les fotografies que l'i·lustren, d'un gran valor històric. Aquest agraïment és extensiu al senyor Joan Brugués que continua infatigablement la recerca i recuperació de transportistes gironins.

1 comentari:

  1. Ola... Desculpe pela lingua sou um Pou do Brasil, estou procurando por historias e origem da familia, pretendo viajar a catalunha para ver a origem dela na que meu avô se foi cedo para me falar mais sobre isso e meu pai nao e presente. Se puderem me escrevam com mais materias.
    Grato
    Bruno Coelho Pou. bruno.pou@gmail.com

    ResponElimina