divendres, 30 de setembre de 2011

En Jaume Terradas i Quintana, "En Paciència": biografia del creador de l'empresa d'autocars i camions J.TERRADAS S.L.


En Jaume Terradas i Quintana, conegut arreu com "En Paciència", va néixer el 25 de febrer de 1929 a Can Campmol, una masia de Vilarig, enmig del bosc i sense electricitat. Tampoc n'hi havia gaire d'aigua, i calia pouar-la amb una palanca. Era fill d'en Pere i la Conxita. Tenia una germana més gran, la Maria. Dues fotografies de Can Campmol, un mas senzill:

IMG_1177

IMG_1168


Al cap de cinc anys, la família va anar a viure a Can Plademunt, una masia de Cistella. En aquella casa hi va néixer el fill petit, en Joan. Fotografia de Can Plademunt:

IMG_1165

A Can Plademunt, en Jaume va emmalaltir del tifus. El doctor Ernest Vila va fer-li el reconeixement a Figueres. El medicament que va prescriure-li va fer efecte i la febre va davallar. La mare d'en Jaume li havia fet una prometença a la Mare de Déu del Remei: si el seu fill es guaria, el duria davant de la seva presència. Per aquest motiu, en Jaume Terradas hi té tanta fe en aquesta Verge, una imatge de la qual hi és posada a la façana de casa seva, Can Terrades de Vilamorell, a Borrassà.

La família Terradas va patir la guerra civil, amb episodis molt dramàtics a l'Alt Empordà els primers dos mesos del 1939, per causa de la retirada dels polítics, alts funcionaris, l'exèrcit republicà, completament derrotat a la batalla de l'Ebre, i milers d'exiliats. Van ser testimonis de la corrua de persones i vehicles camí de l'exili i els bombardeigs cruents de l'aviació feixista que els empaitava. En Jaume Terradas recorda els soldats i caps militars de l'exercit republicà ordenant-los que havien de creuar la frontera amb l'amenaça que, en cas contrari, l'exèrcit franquista els afusellarien.

Aleshores la família Terradas va amagar-se al bosc, com era costum aleshores. Sort en van tenir que els soldats, famolencs, no van matar-los les dues vaques i el vedell que tenien. Els soldats republicans en llur retirada van fer esclatar l'església de Llers, plena de dinamita. Amb l'explosió, van esgavellar mig poble. També es produïa el bombardeig de Figueres per l'aviació franquista, amb la pols que aixecava l'ensulsiada dels edificis i els incendis que provocava. Aquestes imatges tràgiques en Jaume Terradas les recorda vivament.

Després de la guerra civil, hi havia molta gana. Els masos eren molt preuats perquè permetien de tenir hort, bestiar i collites regulars. A can Terradas, els episodis tràgics produïts a l'Alt Empordà, els mesos de gener i febrer del 1939, van deixar un solc profund.

El pare d'en Jaume Terradas, en Pere, estava esmaperdut. Aquesta circumstància fou aprofitada per un home sense gaire escrúpols i miraments que va fer-li signar la renúncia del dret de masoveria de Can Plademunt, a Cistella. El pare, espantat amb la tragèdia de la guerra civil, va signar la renúncia. Fet aquest mal cop, la família Terradas Quintana es trobava sense cap casa on aixoplugar-se ni menjar per a nodrir-se.

La Conxita Quintana va haver d'entomar la situació com bonament podia i els magres recursos li permetien. Malgrat la misèria, amb grans esforços va poder comprar la masia Can Campmol, a Vilarig, on ella hi havia nascut. Amb una extraordinària valentia i tenacitat, es proveïa d'una mica de blat i, de nit, creuava d'amagat la muntanya de Sant Baldiri per arribar-se fins al molí d'en Casademont, a Albanyà. Un cop molt el blat, disposava d'una mica de farina per a elaborar pa i truites de farina. La família Terrades tenia una mica de teca per a alimentar-se.

Al cap de poc temps, en Pere Terradas va morir. La Conxita Quintana va enviduar amb tres fills petits al seu càrrec. Es va casar amb un home de Peralada però el matrimoni no va ser pas gaire reeixit. Els temps eren molt dolents i les desgràcies es succeïen encadenadament una rere l'altre.

En Jaume Terradas, emprenedor de mena com sa mare, va decidir de fer de mosso en un mas. Va treballar al mas Ulberni, de Perelada. Després va servir d'hortolà a Can Xec, a Vilabertran. Més endavant, la tia d'en Jaume, la Maria del mas Rovira de Peralada va oferir-li feina: conduïa el bestiar juntament amb els seus cosins germans.

Al cap de cinc anys, en Jaume Terradas va anar a fer la verema al mas Genís, de Masarac, i a Can Canonge, de Capmany, per a arreplegar i disposar d'un capital per quan hagués d'anar al servei militar. Més tard encara, va fer de pallaire amb la maquina de batre a Can Miquel Mano, de Vilamacolum. També va tenir temps per construir tots els pallers de Cabanes.

Del mas de Can Miquel Mano en Jaume va sortir-ne per a fer el servei militar. Li va tocar d'anar a l'Àfrica, a Regulars 5, a Segangan. Fou presentat a un coronel, per cognom Guillaves, que va destinar-lo a l'horta. Per a en Jaume va ser una sort extraordinària: fer-se càrrec de les gallines, conills i menar l'hort. Cada mes guanyava un jornal de dues centes pessetes. Llicenciat del servei militar, havia estalviat deu mil pessetes. Un capital aleshores.

Retornat de l'Àfrica, en Jaume va raure a Can Campmol, de Vilarig, la masia on havia nascut, retrobant-se amb sa mare Conxita i llur marit, i els seus dos germans, la Maria i en Joan. En Jaume i el seu padrastre van llogar-se a treballar per a en Joan Coll, de Cistella. Tallaven alzines i pins al bosc per a fer-ne carbó. Per a anar a treballar trigaven una hora, i un altre hora per a retornar a casa.

Amb les deu mil pessetes estalviades al servei militar a l'Àfrica, en Jaume Terradas va comprar un carro a l'Emili carreter, més una arada i una rascla. L'aplanador va fabricar-se'l ell mateix. També va comprar un matxo per a dedicar-se a la pagesia. Malgrat fer de pagès, feia jornals a Can Barrera, de Peralada.

Un bon dia, el senyor Ballart va proposar-li a en Jaume Terradas de ser el masover del mas d'en Roca, a Llers. Era un mas proper al mas Ballo, de la carretera de Llers. Va acceptar l'oferiment i va ser-ho durant sis anys.

Un dia que anava a ballar, en Jaume va conèixer a la Maria Colomer, de Riumors. Era també treballadora de mena. Després de festejar uns deu mesos, van casar-se. En Jaume Terradas i la Maria Colomer, un matrimoni feliç:

IMG_1191

En Jaume Terrades i la Maria Colomer treballaven de valent al mas d'en Roca, de Llers. Menaven cent vint vessanes de terra, entre camps d'oliveres i vinyes. També tenien cent vint ovelles, vuitanta cabres i sis vaques. Repartien llet per Figueres i tenien contractat un pastor i un cabrer.

Mentre en Jaume Terrades llaurava un camp del mas d'en Roca, rega amunt, rega avall, va tenir la pensada de treure's el carnet de primera especial, que habilitava per a conduir camions i autocars.

L'any 1955 van començar a aparèixer els primers turistes que treien el nas per l'Empordà i la Costa Brava. El pastor i el cabrer que tenien llogats al mas d'en Roca van plegar per anar a treballar a Roses. En Jaume va tenir molta sort amb la seva muller, la Maria, una dona amb empenta, treballadora, decidida i valenta.

En Jaume i la Maria traginaven dos carros de canoques del mas de Can Barrera, de Peralada. Un dia, passat Vilabertran, el carro de la Maria va arrambar-se massa a la cuneta i va caure a un rec, profund. Un altre dia, un dijous que hi havia mercat a Figueres, en Jaume i la Maria circulaven amb els carros curulls de canoques per la Rambla quan, de sobte, a mitja Rambla l'euga va patinar enmig de les llambordes. Sort en va haver-hi que tots els amics d'en Jaume van eixir d'un bar i van empènyer darrera per aixecar el carro i l'euga. La Maria Colomer feia palleres de canoques per a passar l'hivern.

Poc a poc, tots els treballadors del mas d'en Roca van plegar a la recerca de millors ocupacions. Va haver-hi un moment que solament hi havia en Jaume amb la infatigable companyia de la seva muller, la Maria. Davant d'aquesta tessitura, va anar a trobar al senyor Ballart per a exposar-li el problema: ell i la Maria no podien pas menar les terres, activitat impossible, i es quedarien ermes. La única solució era de trobar una família prou grossa per a portar les terres del mas d'en Roca.

Un bon dia que en Jaume anava del mas d'en Roca fins a Riumors, amb bicicleta, va veure que es venia a la carretera de Roses un hort ple d'esbarzers. Valia vuit mil pessetes, un capital que en Jaume no en disposava aleshores. Va anar a trobar a en Joan Coll, de Cistella, amb qui havia treballar al bosc. Li va prestar deu mil pessetes per a comprar l'hort i pagar l'escriptura pública i l'inscripció registral. Poc a poc en Jaume, seriós, complidor i home de paraula, va tornar-li a en Joan Coll el capital prestat.

Quan en Jaume Terradas disposava d'una mica de capital, va construir-se la casa ell mateix amb l'ajuda de la seva dona, la Maria. Ells van fer-se els plànols, els fonaments -emplenats a mà perquè no tenien pas formigó-, van comprar les totxanes a Can Carreras, una bòbila de Figueres. Amb tres cents pessetes, comprava set centes totxanes. Van aixecar planta i un pis primer. La instal·lació elèctrica també va muntar-la en Jaume. Els primers quatre anys, ni tan sols van enrajolar la casa. Tenien un pou per a l'aigua. També disposaven de bestiar: un matxo, dues vaques i tres vedells. El carro el deixava a fora.

En aquell temps, en Jaume Terradas anava a jornal a traginar canyes per en Xico de les canyes, que era de Figueres. Els dissabtes i diumenges treballava per a tots els horts del voltant. Atès que tenia el carnet de primera especial, la vídua Llosa, de Figueres, el llogava de xòfer per a portar l'orquestra Rio i altres viatges que sortien.

Al cap d'un temps, la vídua Llosa va encaparrar-se que en Jaume Terradas li havia de comprar l'autobús i la línia que n'era titular de Riumors, Fortià, Garrigàs, Siurana i Pontós. En Jaume Terradas va objectar-li que no en tenia pas de diners. Tanmateix, ella no s'avingué pas a raons i li deia tothora que ell era molt treballador i li pagaria l'autocar.

Finalment, la vídua Llosa i en Jaume Terradas van tancar el tracte. Li va vendre l'autocar i la línia regular per cent mil pessetes. Van anar al Banc Popular per a formalitzar el préstec i la senyora vídua Llosa, venedora, era alhora l'avalista d'en Jaume Terradas. Altres temps i altres maneres de fer, quin dubte n'hi ha.

Just el segon dijous de tenir l'autocar, en Jaume Terradas feia la línia de Riumors a Fortià. Tot d'una, les rodes d'un Jeep que l'avançava, ple de treballadors que es dirigien a la Torre d'en Mornau, van encavallar-se a les rodes de l'autocar. L'autocar d'en Jaume es va ventar de cap a un plataner de la cuneta i el jeep va xocar amb un altre plataner. Aquells anys, la carretera de Roses era molt estreta amb plataners grossos arrenglerats a la cuneta. Fotografies d'aquest accident, amb la carrosseria de fusta de l'autocar força malmesa:

IMG_1151

IMG_1149

IMG_1150


IMG_1144

De resultes de l'accident, en Jaume va estar tres mesos sense l'autocar. Va llogar l'empresa Autocars Comas, de Figueres, per a cobrir la línia de Riumors, Fortià, Garrigàs, Siurana i Pontós. La Maria Colomer els hi pagava puntualment a Can Comas cada vespre tan bon punt havien acabat la feina.

Per a reparar-lo, va anar a trobar dos mecànics de Vilafant, en Teis i l'Àngel. També l'Àngel Carrete i en Quimet Frigola, que tenia aleshores dos aprenents, en Fonso i en Pere, van prestar-se per a tot allò que en Jaume Terradas hagués de menester. Un cop reparat l'autocar, en Jaume Terradas va celebrar un sopar de germanor amb tots ells per a palesar llur agraïment.

Més endavant va comprar-se un segon autocar, ja usat, per a ampliar els serveis de transport. En Jaume amb un seu amic fotografiats davant de l'autocar en una fira:

IMG_1142

En Jaume va aprendre a adobar-se ell mateix els autocars. També va llogar un hort a les germanes Mallol per a produir userda per al bestiar.

En Felip Frigola va engrescar-lo per a treballar en el butà. Fins que no va entrar a treballar-hi, en Jaume Terradas no sabia pas que era una bombona de butà. Cada dia marxava amb un camió Ebro a Barcelona per a proveir-se de butà, que distribuïa pels pisos de Figueres. Al vespre conduïa l'autocar amb l'orquestra Rio que tocava per pobles propers a Figueres.

En Jaume Terrades repartia el butà i, a més, muntava cuines i estufes. Mentre, la seva muller Maria fabricava galets per a les càmeres de les rodes de bicicletes. Fins i tot el dia de Nadal i de Cap d'Any marxava el matrimoni amb el camió Ebro a repartir butà pels pobles costaners de l'Alt Empordà: Portbou, El Port de la Selva, Cadaqués, Llançà, i allà on hi convingués. Rebia unes bones propines amb les quals va comprar-se un vestit al sastre Martí Alegresa, del carrer Peralada, de Figueres. Va costar-li seixanta pessetes i en Jaume encara el conserva.

Quan repartien butà pels pobles de la costa, en Jaume i la Maria dinaven en qualsevol racó de la cuneta; el menjar l'escalfaven amb el gas que encara hi havia a les bombones de butà recuperades, gairebé buides. Treballaven tot i més. I capricis, cap ni un.

Després de visitar el doctor Juncà, de Girona, la Maria Colomer va quedar-se en estat. Va néixer l'hereu, en Jaume. Al cap de cinc anys, va néixer la Maria. El matrimoni Terradas amb els dos fills, en Jaume i la Maria:

IMG_1189

En Jaume fill davant del Seat 600 familiar, una imatge característica dels anys seixanta:

IMG_1160

En Jaume fill, treballador i decidit, continua el negoci familiar d'autocars. Avui dia és el gerent de l'empresa Ampurdan-bus SL. També és un mecànic excel·lent que adoba els autocars i camions al taller de casa, a Borrassà.

Cada cop hi havia més demanda d'autobusos i autocars. Els sol·licitaven per al transport escolar i dels treballadors d'empreses, serveis discrecionals i turístics, i la línia regular que n'era titular en Jaume Terradas de Riumors, Fortià, Garrigàs, Siurana i Pontós. Aquesta circumstància va empenye'l a comprar més autocars per a cobrir aquests serveis. En Jaume fotografiat dins d'un autocar adquirit a l'empresa Comas, de Figueres:

IMG_1135

A Barcelona va comprar aquest LAI-Karpetan fabricat a Saragossa i que equipava un motor Man, una mecànica excel·lent. Havia fet la línia regular de Barcelona a Ginebra:

IMG_1137


En Jaume Terradas netejant a mà el LAI-Karpetan, com s'estilava aleshores, a casa seva, a la carretera de Roses:

IMG_1169

Estesall d'autocars d'en Jaume Terradas aparcats davant de casa seva, a la carretera de Roses:

IMG_1139

Atès que el negoci dels autocars funcionava prou bé, en Jaume va decidir-se a comprar tres autocars. El primer fou un Barreiros de seixanta places. Va haver de comprar-lo gros perquè els avions que aterraven a l'aeroport de Girona-Costa Brava, amb turistes, tenien una capacitat de cent vint places. En Jaume dins l'autocar Barreiros, tot just estrenat:

IMG_1174

La neteja d'aquest autocar a casa. No es descansava un moment:

IMG_1192

Aleshores, el vingué a trobar l'Eduard Rodríguez i Enrich, comercial de Can Forné, concessionari oficial Pegaso de Girona, a oferir-li un Setra Seida. Malgrat que en Jaume va expressar-li que no tenia diners, en Rodríguez sabia prou bé que li pagarien l'autocar perquè en aquella casa treballava el matrimoni. Així, podia estar tranquil de cobrar l'autocar.

Dit i fet, el Rodríguez es planta un dia a casa d'en Jaume amb dos bitllets d'avió a Bilbao, on hi havia la fàbrica Setra. A la fàbrica Setra van tancar els tractes i els dos Jaumes, pare i fill, van tornar amb un autocar nou. En Jaumet fill, amb catorze anys, va conduir-lo en el tram entre Saragossa i Lleida. Altres temps. Amb aquesta Setra Seida equipat amb un motor Pegaso va treballar de valent, fins a pagar-ne la darrera lletra. Un Pegaso carrossat per Setra Seida de l'empresa J. TERRADAS:

IMG_1154

IMG_1179

IMG_1180

Més endavant encara, en Jaume va voler comprar un pis per al seu fill, en Jaumet. Al final, va comprar-ne dos, un per cada fill, al carrer de Capricorn del barri de la Marca de l'Ham, de Figueres. També va comprar un Barreiros Saeta equipat amb un bolquet:

IMG_1123

El negoci creixia. Al cap d'un any va animar-se a comprar un altre autocar. En Jaume, acompanyat del seu fill, va anar a Saragossa a veure un Vanholl. Va costar-li vuit milions de pessetes i fou el primer autocar equipat amb televisió que va circular a Figueres. Van treballar molt i va pagar-lo sense neguits i sense retornar cap lletra. En aquells anys, en Jaume Terrades va arribar a tenir fins a deu autocars.

IMG_1185

Van ser un anys bons per a en Jaume Terradas. Li va comprar a en Josep Torrent, un carrosser de Figueres, la línia de Figueres fins a Maçanet de Cabrenys. A en Vilanova i Rosa, li va comprar la línia regular de Llers, Terrades i Albanyà. Per a cobrir el servei regular d'aquestes línies i serveis discrecional, disposava d'aquest autocar Sava:

IMG_1134

La Maria Colomer conduint aquest autocar Sava:

IMG_1141

IMG_1152

L'empresa d'autocars tenia molta feina. Durant quatre anys i mig van dur els treballadors que construïen la línia d'Empuriabrava. També els treballadors que executaven l'autopista i el cinturó de ronda de Figueres.

La Maria Colomer va treure's el carnet de primera i conduir també un autocar. Feien serveis de transport escolar: els col·legis de Sant Miquel de Fluvià, Torroella de Fluvià, Vilacolum, Vilamacolum; la Maria Colomer portava els nens de Sant Pere Pescador amb un autocar de quaranta places. Un altre autocar duia els nens de Masarac, Vilarnadal i Hostalets de Llers a col·legi a Figueres. I encara un darrer autocar transportava els nens d'Albanyà, Terrades i Llers fins a col·legi, a Figueres. La Maria Colomer davant d'un autocar carrossat pels Talleres Zane SA, de Saragossa, destinat al servei escolar i discrecional:

IMG_1194

Autocar Nazar de vint-i-cinc places, que havia estat propietat de l'Enric Isern, de Camallera. La Maria Colomer va comprar l'autocar i el servei escolar de Saus, Camallera i Llampaies:

IMG_1143

Dos autocars d'en Jaume Terradas fotografiats en un servei discrecional:

IMG_1175

Va sortir l'oportunitat i en Jaume Terradas va comprar dos locals al carrer Poeta Marquina 10 i 12, de Figueres, on va inaugurar una autoescola que tenia per director a en Joaquim Ribas. Eren anys d'una intensa activitat econòmica que permetien d'obrir negocis.

Quan es va urbanitzar el barri de la Marca de l'Ham de Figueres, va comprar dos solars al carrer Escorpió amb un préstec del Banc de Bilbao per import de quaranta mil pessetes, i lletres per a la resta del preu. Per a la construcció de l'immoble, tenia un pressupost de cinc milions de pessetes, quantitat inabastable per a en Jaume.

Poc a poc, ell amb l'ajuda d'en Josep Marsal i en Joan Roura va aixecar l'edifici projectat als dos solars del carrer Escorpió. Disposaven d'una grua, propietat d'en Jaume Terrades, que menava el seu fill Jaumet. El pis superior van construir-lo amb una formigonera que en Jaume va comprar usada a en Quim Tubert, de Roses. En Jaume Terradas treballant de paleta:

IMG_1188

Per si no n'hi hagués prou, en Jaume va comprar un camió Barreiros vell a la Pegaso de Girona. Va muntar-li una grua petita i va guanyar molts de cèntims. Després va comprar un Pegaso Supercomet 1095, que encara conserva. Els paletes el llogaven per a obres; la Maria conduïa el camió Pegaso i en Jaumet fill, amb catorze anys, era molt destre en l'ús de la grua. Fotografia dels tres camions d'en Jaume Terradas, els dos Barreiros i el Pegaso:

IMG_1127


Fotografies del Pegaso 1095 Supercomet, equipat amb una grua, amb el qual en Jaume Terradas va treballar-hi de valent:

IMG_1128

IMG_1129

IMG_1130

IMG_1131

IMG_1132

IMG_1138

IMG_1140

L'any 1983, en Jaume Terradas tenia els següents autocars: dos autocars Setra Seida amb motor Pegaso, un Barreiros carrossat per Vanholl, dos autocars Pegaso, un Sava i un Avia. El 1986 va comprar per mediació d'en Joan Brugués i Prat un autocar Pegaso 6064 a l'empresa Monic.

El 1987 va comprar a l'empresa Gironabus un autocar carrossat per Vanholl amb matrícula GI-1221-J. I l'any 1989, compra a aquesta empresa un altre autocar Dodge amb carrosseria Vanholl i matrícula GI-9992-L.

En Jaume va comprar un camp de catorze vessanes a Vilantenim. Tenia el projecte de construir-hi una casa. Tanmateix, va vendre-se'l per a comprar un solar limítrof a la seva casa, a la carretera de Roses, propietat de l'Antonio Serra.

Al cap d'un temps, l'Ajuntament de Figueres va comprar a l'Antonio Serra el mas Serra. Tenir per veí a l'Ajuntament de Figueres no presagiava pas res de bo. Efectivament, al cap de poc, se li va notificar a en Jaume que se li expropiava la seva casa, aquella casa que ell i la Maria amb tants d'esforços i privacions s'havien construït tot just casats. Aquest neguit va durar quatre anys.

Una tarda que en Jaume passejava pel capdamunt de la Rambla de Figueres va trobar-se al senyor Clotas, de Borrassà. Postal d'aquest poble proper a Figueres:

IMG_1117

En Jaume va explicar-li al senyor Clotas els problemes que el tenallaven amb l'expropiació de la seva casa de tota la vida i si tenia cap solar per a viure-hi. En Francisco Clotas va atendre favorablement la seva petició i li va vendre un camp de quatre vessanes. Al cap de pocs dies li'n va vendre un altre camp limítrof de divuit vessanes. En Jaume Terrades, com sempre, va pagar-li poc a poc.

En aquest camp de Borrassà, en Jaume va projectar-hi dues cases unifamiliars aparellades. El senyor Moradell va fer-ne els plànols i en Francisco Murillo, un paleta, va construir-les.

Les obres es van iniciar el gener del 1993 i van acabar-se el juliol d'aquell any. El material de construcció el va comprar a Ceràmiques Príncep. Acabades les dues cases, es van anomenar Can Terrades, i en Jaume, a la façana, van muntar-hi dos plafons de ceràmica, amb la Verge del Remei i la Verge de Montserrat. Dues fotografies aèries de Can Terrades:

IMG_1118

IMG_1119

Més endavant, en Jaume va dedicar-se al transport de mercaderies i persones amb camions i autocars. Va constituir una empresa que girava amb el nom comercial de J. TERRADAS SL. Feia tota mena de serveis de transports. Tres autocars de Can Terradas aparcats al garatge de Borassà:

IMG_1133

El Pegaso 1095 aparcat al pati de Can Terrades, a Borrassà:

IMG_1125

Un autocar de l'empresa Terradas:

IMG_1181

Un microbus Mercedes Benz comprat al carrosser Beulas, d'Arbúcies:

IMG_1121


En Jaume fotografiat davant d'un autocar carrossat per Vanholl, en una excursió d'hivern i una altre d'estiu:

IMG_1120

IMG_1156

IMG_1166

Un camió Pegaso Troner i dos autocars de l'empresa Terradas, de Borrassà:

IMG_1176

En Jaume Terradas, pare i fill, davant d'un autocar seu:

IMG_1155

El matrimoni Terradas Colomer davant d'un microbús:

IMG_1186


Un altre autocar Dodge carrossat per Vanholl, comprat a l'empresa AUTOCARS BRUGUÉS OLIVET SL, de Banyoles (Pla de l'Estany) l'any 1989:

IMG_1184

En Jaume Terradas fotografiat davant d'un microbus:

IMG_1183

IMG_1159


En Jaume Terradas en una excursió de pelegrinatge cap a Lorda. Cada any hi feien una sortida per a visitar la Mare de Déu de Lorda, a Gascunya. A la seva esquerra, un autocar de l'empresa Cayrol, de Perpinyà:

IMG_1187

Una parella davant d'un autocar Renault de Can Terradas:

IMG_1171

En Jaume Terradas i Colomer, l'hereu que continua el negoci del transport:

IMG_1122

Els dos Jaumes, pare i fill, fotografiats en ocasió d'una celebració familiar:

IMG_1190


Tres postals d'autocars Pegaso amb carrosseries diferents que guarda en Jaume Terradas, un home apassionat per la seva professió de transportista:

IMG_1178

IMG_1172

IMG_1167


Després de molt treballar, quan semblava que en Jaume podria gaudir d'una vellesa plàcida i tranquila al costat de la Maria, ella va emmalaltir. Malgrat ser sotmesa a diverses intervencions quirúrgiques, va morir el 30 de març de 2001.

En Jaume va quedar-se sol. No tenia esma per a sortir al carrer evitant de trobar-se coneguts que li donessin el dol. Va tenir en tot moment el suport de la família, particularment, del seu fill Jaume.

Va decidir de visitar a la Mare de Déu de Lorda per demanar-li algú que li fes companyia i l'ajudés a caminar. La vida d'en Jaume havia esdevingut ben trista. Poc a poc va sortir de la foscor i la tristor. Anava a ballar a Ordis i al casal de Figueres.

Un bon dia, a Ordis, en Jaume va treure la Dolors Daunis a ballar. Aquell ball va encetar una relació que s'ha allargat durant tot aquest temps. És una parella molt ben avinguda que no s'ha barallat mai durant tot aquest temps. La Dolors és filla de Borrassà.

En Jaume Terradas, un cop complerts els vuitanta anys, reflexiona i fa balanç de la seva vida. Ha patit molta misèria. I quan pensa com va començar i el que té ara, li costa de creure-s'ho. Tota la seva vida se n'ha fet un fart de treballar, amb senzillesa, amor a la feina i respecte als altres. Ara és estimat i respectat pels altres. En Jaume creu que la misèria va espavilar-lo.

El seu fill Jaume va comprar l'empresa AMPURDAN-BUS SL. L'avi Terradas es distreu en companyia de la Dolors cuidant deu ovelles, ànecs, oques, gallines i conills. Els dimarts, dijous i dissabtes en Jaume i Dolors s'arriben fins a Figueres, a la plaça del Gra, per a recollir les sobres de verdures de les parades de la plaça per a alimentar el bestiar. I encara té temps per anar a ballar amb la Dolors, els dimecres a Montagut i els diumenges a Ordis.

En Jaume té una gratitud infinita envers el senyor Francisco Clotas i Clotas, que li va vendre el terreny de Borrassà quan van expropiar-li casa seva, a la carretera de Roses. També un agraïment a l'alcalde, el senyor Joan Solé.

Aquest bloc vol agraïr a la família Terradas l'amabilitat per a publicar la biografia d'en Jaume Terradas i Quintana, fundador de l'empresa d'autocars i camions J. TERRADAS SL, així com al senyor Joan Brugués i Prat, l'aportació del qual és fonamental en la recerca dels transportistes de les comarques gironines.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada