ELS GASÒGENS TITAN I TACHÓ DE MANRESA: PRECEDENT DE PTV I AUSA.

En Josep Tachó i García era carabiner de la República, això és, policia de fronteres que lluitava contra el contraban. Va tenir tres fills que van néixer al lloc on era destinat el pare: el gran, n’Antoni, a Elx, capital de la comarca del Baix Vinalopó; el fadristern, en Guillem, a la comarca de la Ribera Baixa; i el menut, en Josep, a Torla, poble fronterer del Pirineu aragonès.

L’any 1930, en Josep Tachó és destinat a Badalona, on s’instal·la amb tota la família; en Guillem entra a treballar d’aprenent al taller de la fàbrica Hispano Suiza del barri de La Sagrera, a Barcelona.

L’hereu, l’Antoni, va fer el servei militar a Madrid i Canàries, sent destinat a la divisió de tallers i automoció: reparava vehicles i era xofer d’un general. Llicenciat del servei militar, l’any 1932 s’instal·la a Manresa, capital de la comarca del Bages, on munta el Garatge Tachó, amb adreça a la Muralla de Sant Francesc 69. Allà hi reparava cotxes i camions. Un cop arrencat el taller, en Guillem abandona l’Hispano Suiza i entra a treballar de mecànic al taller de són germà Antoni. Més endavant, en Josep, el germà xic, entra d’aprenent al Garatge Tachó.

El juliol de 1936 esclata la guerra civil amb l’ensulsiada que es va produir. El Garatge Tachó ha de tancar les portes per força ja que els cotxes, furgonetes, autocars i camions de Manresa són requisats progressivament pel Comité local.

L’u d’abril de 1939 s’acabava la guerra civil. Per als tres germans Tachó és el moment de la represa de l’activitat en unes condicions particularment difícils. Obren de nou el Garatge Tachó al mateix local de la Muralla de Sant Francesc 69, ara rebatejada com a avinguda del Caudillo. Reparen cotxes i camions. Tanmateix, s’adonen que no hi ha peces per als vehicles i que tampoc hi ha carburant. Disposar de pneumàtics també era una odissea.

Davant d’aquest atzucac, i amb una mentalitat positiva de trobar una oportunitat davant l’adversitat, van començar a fabricar carburadors i components de tota mena per als vehicles, els quals foren patentats.

En aquells anys, van aparèixer fabricants de gasògens com bolets. En Pere Permanyer, fundador de Montesa, havia fabricat gasògens. Els tres germans Tachó també van engrescar-se a fabricar gasògens. En van fabricar entre l’any 1947 i el 1954, i eren muntats principalment en vehicles de la comarca del Bages. Els fabricaven sota les marques Titan i Tachó. La majoria de components per vehicles i els gasògens foren inventats per en Guillem Tachó. Un camió del Garatge Tachó amb un gasògen de fabricació pròpia:

Un autocar equipat amb un gasògen Tachó:



Un taxi que muntava un gasògen Tachó:

Malgrat la intensa activitat industrial que desenvolupava el Garatge Tachó en la dècada del 1940 –reparaven vehicles, fabricaven components de tota mena i gasògens-, van animar-se a construir a estones lliures un cotxe, el “Balena”, que van matricular l’any 1950. Les seves línies estilitzades s’inspirava en els cotxes anglesos d’aleshores. Dues fotografies del "Balena":

El projecte de fabricar cotxes, els germans Tachó van tenir el suport incondicional de dos manresans. L’un, l’industrial tèxtil Maurici Perramon, copropietari de l’empresa tèxtil PERRAMON i BADIA SA., productor de cintes amb fàbrica a la carretera de Vic 109, era client del GARATGE TACHÓ; els germans Tachó li reparaven els motors de cotxe i moto amb que feia anar els embarrats de la maquinària. L’altre, en Josep Vila, era un carnisser afeccionat a les motos i cotxes.

Els germans Tachó, amb la col·laboració d’en Josep Vila, van fabricar un segon auto, el “Coca”. L’auto va agradar a en Maurici Perramon Font, qui els va proposar de crear una fàbrica per produir petits utilitaris com el “Coca”, el disseny del qual prefigura els futurs PTV, formada per les inicials dels tres cognoms d’aquests entusiastes de l’automoció: Perramon, Tachó i Vila. L'Antoni Tachó conduint un "Coca" als afores de Manresa:

A principis dels anys 1950, el prestigi i reconeixement del GARATGE TACHÓ va permetre-li d’esdevenir el representant a Manresa de les motocicletes Montesa i dels cotxes Renault, amb tallers a la Muralla de Sant Francesc 69. El primer Renault que van vendre fou el mític 4/4. Fotografia del GARATGE TACHÓ esdevingut concessionari de Renault i Montesa:

Des del 1956 fins el 1961, es fabriquen 1.100 autos PTV, en carrossats diferents, incloent-hi una versió furgoneta. El GARATGE TACHÓ era el distribuïdor de PTV per a Manresa i la comarca del Bages. L’últim PTV, que es va vendre l’any 1963, s’havia fabricat tanmateix el 1961. AUSA dissenya i fabrica un prototipus més gran i amb un motor de 400 cc sobrealimentat per un compressor rotatiu que, de fet, no va passar de projecte. Mai va arribar-se a fabricar. Avui dia aquest model s’ha restaurat curosament seguint les indicacions de llur dissenyador, en Guillem Tachó. Un PTV carrossat amb la versió furgoneta:





Dues fotografies del taller TACHÓ l'any 1956:

Dels 1.100 PTV fabricats, se’n conserven uns 110 aproximadament, un percentatge prou alt tenint en compte que era un vehicle utilitari. La tasca desenvolupada pel CLASSIC MOTOR CLUB DEL BAGES ha estat determinant de la conservació, restauració i divulgació dels PTV.

Amb la fabricació l’any 1957 del Seat 600, els petits cotxes utilitaris estaven condemnats a desaparèixer. En pocs anys, els fabricats van anar un rere l’altre tancant portes. És el cas de CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA SL de Barcelona, fabricant del petit esportiu motejat Pegasin, dissenyat per en Pedro Serra. I PTV s’havia d’adaptar altre cop.

La dècada del 1960 s’inicia amb l’emigració massiva del camp cap a les principals ciutats industrials com Barcelona, Madrid, Bilbao i les seves àrees metropolitanes. El camp es despobla completament. La gent emigra als cinturons d’aquestes ciutats on troba feina en la indústria i els serveis.

Aquesta emigració massiva, produïda en molt poc temps, va obligar a les autoritats municipals i provincials de les ciutats receptores, a la construcció de barris sencers per a encabir-la. Ciutats properes a Barcelona com l’Hospital del Llobregat, Badalona o Cornellà del Llobregat quadrupliquen la població en pocs anys. La construcció d’aquests nous barris es va fer, sovint, improvisadament sense la exigible planificació urbanística per a dotar-los de tots els serveis urbanístics, equipaments i zones verdes. Les altres ciutats industrials catalanes de l’interior també van experimentar aquest augment de població.

Els responsables de PTV van adonar-se del mercat que se’ls obria: la fabricació de maquinària d’obra per a atendre la construcció dels nous barris –gairebé eren sovint ciutats noves- a redós del creixement econòmic dels anys 1960 i 1970, i dels canvis demogràfics i moviments de població produïts.

Aprofitant els 135 motors de benzina de PTV, en estoc, es fabrica l’any 1961 el primer dúmper sota la marca AUSA, acrònim d’AUTOMÓVILES UTILITARIOS SA. La història d’AUSA al llarg d’aquest cinquanta anys ha estat la història d’un èxit, havent esdevingut líder mundial en la fabricació de dúmpers fins a 10 Tn i carretons apiladors fins a 5 Tn, amb presència a 80 països i l’exportació de més del 80 % de la producció. Crec que aquesta empresa catalana pot qualificar-se de “multinacional de butxaca”, gràfica i encertada definició encunyada per l’historiador i advocat Francesc Cabana i Vancells. El primer dúmper fabricat per AUSA:

Aquest bloc vol agrair al senyor Antoni Tachó les dades i les fotografies que il·lustren aquest article, sobre els orígens d’una de les principals industries exportadores catalanes de capital familiar.