Un dels inconvenients que va haver d'encarar ENHER, en quant al transport, va ser la deficient xarxa de carreteres que hi havia a la comarca de l'Alta Ribagorça en aquells anys. La guerra civil i els estralls que se'n van derivar va agreujar l'escarransida i malmesa xarxa de carreteres, camins i pistes d'aquella comarca pirinenca i d'altres properes.
La concreció dels projectes que va dur a terme ENHER va requerir la construcció pel seu compte de pistes i camins per a transportar la maquinària i mercaderia de tota mena que calia. D'aquesta manera, l'empresa disposava d'un departament per a planificar aquestes vies de comunicació, el personal adscrit del qual havia de visitar i estudiar els indrets més adients de llur traçat. El finançament d'aquestes obres, que era una competència atribuïda a l'Estat, tanmateix era a càrrec d'ENHER.
A l'arxiu d'ENHER corresponen a l'àlbum de la fàbrica de ciment de Xerallo hi ha dues fotografies de tècnics de l'empresa estudiant in situ l'emplaçament més adient d'obertura d'una pista prop del poble de Santa Linya, a la comarca de La Noguera. Els mitjans tècnics i d'automoció que disposaven eren ben precaris. Aquesta circumstància reforça el mèrit de don Victoriano Muñoz i del personal que treballava a ENHER en aquells anys.
El novembre del 1947 va arribar al port de Tarragona, desmuntada, els forns, molins i la resta de la maquinària de la fàbrica de ciment que ENHER havia comprat a Ravels, Bèlgica. Aquesta maquinària es va transportar fins a Xerallo, prop de la Pobla de Segur.
Per al transport d'aquesta maquinària, molt pesada, es va usar, sempre que era possible, les línies de tren. El tren de Lleida a la Pobla de Segur, inicialment transfronterer perquè havia d'enllaçar Lleida fins a Sent Gironç, a l'Arièja, a través del port de Salau, s'estén l'any 1924 a Balaguer. El 1949, la línia s'allarga a Cellers; el 1950, es va inaugurar l'estació de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà; i el 1951, connecta Lleida i La Pobla de Segur.
Per al transport d'aquesta maquinària, molt pesada, es va usar, sempre que era possible, les línies de tren. El tren de Lleida a la Pobla de Segur, inicialment transfronterer perquè havia d'enllaçar Lleida fins a Sent Gironç, a l'Arièja, a través del port de Salau, s'estén l'any 1924 a Balaguer. El 1949, la línia s'allarga a Cellers; el 1950, es va inaugurar l'estació de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà; i el 1951, connecta Lleida i La Pobla de Segur.
Les peces es transportaven en tren fins a l'estació més propera al lloc de destí, fossin les estacions de Cellers, Tremp o La Pobla de Segur, segons estiguessin operatives. Arribades a aquestes estacions, es descarregaven i es transportaven en camions fins a Xerallo.
Les fotografies més antigues conservades a l'arxiu fotogràfic d'ENHER són del camió Thornycroft que descarregava maquinària a Xerallo a finals d'agost del 1948:
Per aquells dies, l'Aclo d'ENHER transportava uns dipòsits per a la fàbrica de ciment:
L'octubre del 1948 es va transportar un molí a través de la línia de tren de Lleida a l'estació de Santa Linya:
A l'estació de Santa Linya, el molí es va descarregar i es va transportar amb el Thornycroft fins a Xerallo:
Al cap de quatre dies, el molí de vint-i-vuit tones de pes arribava fins a La Pobla de Segur:
Arribada del transport d'un molí de trenta-tres tones de pes a la fàbrica de ciment de Xerallo el 23 d'octubre de 1948:
Quan la línia de tren de Lleida va connectar amb La Pobla de Segur el 1951, la mercaderia d'ENHER es descarregava en aquesta estació i es distribuïa amb la flota de camions de l'empresa. Aquestes fotografies acrediten l'extraordinari esforç que per a ENHER va suposar la construcció de la fàbrica de ciment de Xerallo i els desafiaments que va haver de superar.
Segurament la capacitat de treball, sacrifici i superació dels protagonistes d'aquest gran projecte i, en general, de tothom aleshores, era molt diferent de l'esperit i valors que tenim nosaltres actualment. Havia de guanyar-se la vida, en un país trinxat i exangüe, esmerçant-hi tots els esforços. En canvi, nosaltres patim l'actual moment amb una gran perplexitat i desorientació. No estem preparats per entomar-la ni volem acceptar les conseqüències que per força ens tocarà de patir.
Segurament la capacitat de treball, sacrifici i superació dels protagonistes d'aquest gran projecte i, en general, de tothom aleshores, era molt diferent de l'esperit i valors que tenim nosaltres actualment. Havia de guanyar-se la vida, en un país trinxat i exangüe, esmerçant-hi tots els esforços. En canvi, nosaltres patim l'actual moment amb una gran perplexitat i desorientació. No estem preparats per entomar-la ni volem acceptar les conseqüències que per força ens tocarà de patir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada