diumenge, 6 de novembre de 2011

Autocars carrossats per en Josep Vert i Planas (II).

L'ensulsiada de la guerra civil del 1936-1939 i la postguerra van comportar una reorientació de l'activitat dels carrossers de camions i autocars. Calia recuperar l'escarransit i danyat parc mòbil d'aleshores.

Arran de la guerra civil van trinxar-se molts de vehicles. Els que s'havien conservat, estaven força malmesos. A més, el país s'havia empobrit fins a nivells impensables i la misèria s'escampava arreu. La fam i les malalties s'estenien com una plaga. Gairebé tots els intel·lectuals del país van haver d'exiliar-se. Més tot l'exili de ciutadans que combregaven amb la república o havien lluitat amb l'exèrcit republicà. Una tragèdia sense parió.

En quant a l'automoció, no hi havia diners per a peces, material, recanvis, pneumàtics ni carburant. L'esclat de la Segona Guerra Mundial i l'aïllament del règim feixista del General Franco ho agreujava tot plegat més.

Per a superar aquell tràngol calia molt de treball, esforços i imaginació per a engiponar solucions. Els carrossers van haver de començar a refer les carrosseries dels pocs autocars conservats emprant els pocs materials que tenien a l'abast. Sort n'hi havia del contraban per a proveïr-se d'algunes peces imprescindibles.

Són els anys de la reconstrucció. Els pocs autocars eren reconstruïts diversos cops amb carrosseries diferents. Vells vehicles dels anys 1920 i 1930 són refets completament, de dalt a baix: els xassís, els eixos, el diferencial i el motor els hi són canviats els cops que calgui. Aquesta activitat durarà fins ben entrats els anys 1960.

Tampoc era cap solució d'importar vehicles estrangers. Els pocs que s'importaven eren amb quotes assignades molt limitades. Els vehicles importats es podien comptar amb els dits d'una mà. S'havia que pagar aranzels molts alts per a importar un vehicle perquè la dictadura franquista volia industrialitzar el país a cop de Decret a través de l'aïllament econòmic. L'autarquia en deien. Un fracàs absolut, no cal dir-ho.

En les fotografies d'aquesta sèrie d'articles dedicats a les carrosseries construïdes per en Josep Vert i Planas hi ha autocars amb matrícules prou antigues carrossats de nou. Era l'activitat principal dels carrossers. Allargaven els xassís dels vells autocars, els hi muntaven una carrosseria nova, els equipaven amb un motor Perkins i un diferencial Timken, i a rodar altre cop. Ras i curt, era una qüestió purament de supervivència.

Espigolant aquest arxiu fotogràfic, publiquem algunes de les carrosseries que va construir en Josep Vert al seu taller de Torroella de Montgrí als decennis del 1940 i 1950. Un autocar, segurament de procedència nordamericana, amb grans vidres i una carrosseria de dos colors, molt de moda aleshores:

IMG_2093

Un altre carrosseria muntada sobre un xassís d'un Bedford:

IMG_2117

Un autocar, de l'empresa AUTOLINEAS ALSINA SA, que cobria la línia regular de Conca a Valverde:

IMG_2086

IMG_1921

Un autocar Mercedes Benz de l'empresa Bernal de Madrid:

IMG_1925

IMG_1970

IMG_1899

Un imponent autocar Man carrossat per en Josep Vert, també de l'empresa madrilenya Bernal:

IMG_2045

IMG_1915

IMG_1932

IMG_2010

Un altre autocar amb una carrosseria pròpia d'aquells anys:

IMG_1920

Un autocar de l'empresa LA HISPANO LLACUNENSE SA, de Sant Sadurní d'Anoia, que cobria la línia regular de Sant Sadurní a Barcelona. Avui dia aquesta empresa forma part de HILLSA:

IMG_2076

IMG_1959

IMG_1989

IMG_2021

Continuarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada