divendres, 11 de novembre de 2011

Autocars carrossats per en Josep Vert i Planas (VI).

A la dècada del 1950, en Josep Vert i Planas tenia prou experiència i ferramenta per construir qualsevol carrosseria. Un dels encàrrecs més curiosos que els Tallers Vert van atendre fou la fabricació d'una carrosseria de dos nivells, basant-se en el disseny i concepció del Pegaso Monocasco.

Aquesta mena de carrosseria fou construïda per diversos fabricants als anys cinquanta i seixanta. A més de la coneguda carrosseria de Pegaso, Albatros-LAI i Irizar també van fabricar-ne de semblants. Tanmateix, fou un projecte que es va abandonar aviat sense tenir continuïtat.

L'empresa ABC Autocars, de Barcelona, sempre va destacar per una flota d'autocars molt espectaculars i luxosos. Un dels vehicles que li va construir en Josep Vert fou aquest autocar amb aquesta carrosseria de dos nivells:

IMG_1919

IMG_2175

Fotografia d'aquest autocar per il·lustrar el catàleg de Can Vert. Tenir la capacitat de construir una carrosseria d'aquesta mena era un motiu per estar cofoi:

IMG_2211

Un altre autocar amb aquesta mena de carrosseria, també de l'empresa AUTOCARS ABC, de Barcelona:

IMG_2173

Interior d'aquest autocar, amb les majors comoditats de l'època:

IMG_2171

Una altre carrosseria fabricada als tallers Vert de Torroella de Montgrí, sobre un xassís Pegaso, i destinat al servei regular de Barcelona a Vallirana:

IMG_1990

Un disseny molt personal i encertat d'en Josep Vert que va justificar que l'inclogués dins del catàleg de les carrosseries que oferia:

IMG_2209

Una altre carrosseria fabricada per encàrrec de l'empresa LA REQUENENSE DE AUTOBUSES, de València, un client assidu a Can Vert:

IMG_2111

A principis dels anys 1950, la situació econòmica del país va millorar una mica. Després d'una dècada de política autàrquica, els dirigents més lúcids del règim franquista s'adonaven que el país no anava enlloc. La situació general de pobresa, extrema en alguns casos, no es superava pas.

Aquest fracàs econòmic i l'empobriment que provocava va ser la causa de l'adopció d'algunes mesures, molt tímides i limitades, de caire liberalitzador que esmorteïen el ferotge i asfixiant intervencionisme administratiu en totes les activitats econòmiques de caràcter privat.

Aquesta lleugera millora econòmica va ajudar un xic els emprenedors. El seu impacte real però entre els treballadors i les classes socials més desfavorides va ser tanmateix imperceptible. La ruïna i pobresa del país exigia un canvi de política econòmica radical, que s'implantaria l'any 1959 amb el Pla d'estabilització econòmica.

Tanmateix durant els anys 1950 en Josep Vert va començar a carrossar regularment els primers xassís Pegaso amb unes carrosseries semblants. Abandonava la producció artesana de refer carrosseries diferents segons cada comanda per iniciar una producció industrial més racional i estandarditzada. Va suposar un salt qualitatiu per al Taller Vert i un augment de les carrosseries produïdes, en part degut a l'augment de les comandes.

Una carrosseria muntada sobre un xassís d'un Pegaso 140 per encàrrec de l'empresa AUTOLINEAS ALSINA SA, per a la cobrir la línia regular de Conca a València. Els acabats d'aquesta carrosseria són un salt qualitatiu front a les carrosseries anteriors, amb la incorporació dels materials més moderns disponibles aleshores:

IMG_2110

Una altre carrosseria semblant a l'anterior construïda sobre un xassís d'un Pegaso 140, també per encàrrec d'AUTOLÍNEAS ALSINA SA, per a la seva línia regular de València a Conca. Són els anys que les províncies interiors espanyoles encara són força poblades i aquestes línies regulars, rendibles.

El despoblament i abandonament però dels pobles per l'emigració massiva cap a les ciutats industrials, un fenomen iniciat tímidament uns anys abans, no tindrà aturador a partir del febrer del 1956, l'any de la gran gelada que va provocar la mort d'algunes oliveres centenàries.

Arran d'aquesta gelada extraordinària del febrer del 1956 -a Barcelona es va arribar a 13 graus sota zero-, que va provocar la destrucció de les collites, la gent del camp va prendre consciència que no podien continuar vivint a la casa on havien nascut. L'emigració del camp a les ciutats industrials es va accelerar i va ser imparable.

Aquest fenomen no tindrà volta enrere i gran part de l'Estat espanyol, bàsicament l'interior, es despoblarà per sempre més. Quelcom de semblant va succeir també a Catalunya. Tanmateix, quan es va construir aquesta carrosseria d'autocar per la línia regular de València a Conca, aquesta província espanyola encara hi vivia un grapat de gent. Pocs anys després, era una província amb molts pocs habitants:

IMG_1977

IMG_1978

IMG_2214

IMG_1976

Una altre carrosseria construïda sobre un Pegaso 140 de l'empresa AUTOLÍNEAS CASTELLS, de Lleida, destinat a la línia regular de Lleida fins l'Albagés, a la comarca de Les Garrigues:

IMG_1958

IMG_2066

IMG_2184

Un altre carrosseria per a La Hispano Igualadina SA també sobre un xassís Pegaso:

IMG_2220

Continuarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada