Una de les actuacions més audaces d'en Victoriano Múñoz i Oms fou la construcció i posada en funcionament de la fàbrica de ciment de Xerallo, la finalitat de la qual era proveir el ciment necessari per la construcció dels embassaments d'ENHER al riu Noguera Ribagorçana.
En cròniques anteriors ja s'ha exposat les vicissituds de la compra de la maquinària de la fàbrica de ciment, a Bèlgica, llur importació al port de Tarragona i el seu transport fins a Xerallo, amb la precarietat de mitjans que hi havia a la segona meitat dels anys 1940. Un altre esforç gegantí.
La inversió econòmica d'ENHER per a disposar d'una fàbrica de ciment també va ser extraordinari, en uns anys, els de l'immediata postguerra, on gairebé no es disposaven de divises i els entrebancs per a la importació de béns eren notables.
Les obres de la fàbrica de ciment de Xerallo, amb la instal·lació de tota la maquinària, van acabar els primers mesos del 1950. El mes de març d'aquell any es realitzaven les primeres proves amb resultats satisfactoris. L'absència de combustible que hi havia a l'Estat espanyol va obligar els primers temps a haver d'encendre el forn de la fàbrica amb llenya.
En cròniques anteriors ja s'ha exposat les vicissituds de la compra de la maquinària de la fàbrica de ciment, a Bèlgica, llur importació al port de Tarragona i el seu transport fins a Xerallo, amb la precarietat de mitjans que hi havia a la segona meitat dels anys 1940. Un altre esforç gegantí.
La inversió econòmica d'ENHER per a disposar d'una fàbrica de ciment també va ser extraordinari, en uns anys, els de l'immediata postguerra, on gairebé no es disposaven de divises i els entrebancs per a la importació de béns eren notables.
Les obres de la fàbrica de ciment de Xerallo, amb la instal·lació de tota la maquinària, van acabar els primers mesos del 1950. El mes de març d'aquell any es realitzaven les primeres proves amb resultats satisfactoris. L'absència de combustible que hi havia a l'Estat espanyol va obligar els primers temps a haver d'encendre el forn de la fàbrica amb llenya.
En quant a l'impacte social que l'activitat industrial de la cimentera de Xerallo va suposar sobre el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça, durant trenta tres anys, materialitzat tant en la inversió de la seva construcció amb el personal contractat com en la producció industrial continuada, amb els efectes en quant a l'ocupació directa i indirecta, fins l'any 1973, en que va tancar portes, va ser molt important i beneficiós, especialment en aquestes dues comarques on hi predominava un sector primari de subsistència i una activitat industrial gairebé testimonial.
La importància i gruix de l'activitat productiva de la cimentera de Xerallo va comportar que en els seus anys d'apogeu tingués més personal treballant-hi que no pas l'activitat hidroelèctrica, que era la pròpia d'ENHER. Tanmateix, tot es va acabar inesperadament l'abril del 1973. Sense cap avís, la fàbrica de ciment de Xerallo tancava per sempre més.
La importància i gruix de l'activitat productiva de la cimentera de Xerallo va comportar que en els seus anys d'apogeu tingués més personal treballant-hi que no pas l'activitat hidroelèctrica, que era la pròpia d'ENHER. Tanmateix, tot es va acabar inesperadament l'abril del 1973. Sense cap avís, la fàbrica de ciment de Xerallo tancava per sempre més.
La capacitat per trobar solucions dels responsables d'ENHER era incommensurable. Per a transportar el carbó de les mines de Malpàs fins a la fàbrica de ciment de Xeralló van projectar, construir i muntar un tramvia aeri des de Malpàs fins a Xerallo. La construcció d'aquest cable aeri va principiar l'any 1951. Va entrar en funcionament la primavera de l'any 1953, i tenia una capacitat per a transportar vint tones per hora.
Amb l'entrada en funcionament d'aquest cable aeri, s'estalviaven el transport del carbó en camions, en un trajecte, el dels Ports de Viu i de Llevata, recargolat, costerut i perillós, particularment a l'hivern, amb el fred i el glaç. L'alternativa al transport de camions fou un transport aeri i recte que salvava un desnivell prou important.
Aquest cable recorria una distància aproximada de gairebé 6.900 metres. Des de les mines de Malpàs, s'enfilava fins a la vall de Sas, seguia pel barranc d'Erta i els prats d'Ors, i descendia fins la fàbrica de ciment de Xerallo. Fotografia de l'estació de sortida del cable aeri a la fàbrica de ciment de Xerallo:
Amb l'entrada en funcionament d'aquest cable aeri, s'estalviaven el transport del carbó en camions, en un trajecte, el dels Ports de Viu i de Llevata, recargolat, costerut i perillós, particularment a l'hivern, amb el fred i el glaç. L'alternativa al transport de camions fou un transport aeri i recte que salvava un desnivell prou important.
Aquest cable recorria una distància aproximada de gairebé 6.900 metres. Des de les mines de Malpàs, s'enfilava fins a la vall de Sas, seguia pel barranc d'Erta i els prats d'Ors, i descendia fins la fàbrica de ciment de Xerallo. Fotografia de l'estació de sortida del cable aeri a la fàbrica de ciment de Xerallo:
Instal·lació del dipòsit de les mines de Malpàs:
Un camió Pegaso d'ENHER a la fàbrica de ciment de Xerallo:
Estació d'ensacac del ciment produït a la fàbrica:
Treballs de construcció de l'estació de sortida del cable aeri a les mines de Malpàs, el juliol del 1952:
Obres de formigonar les tremuges:
Fotogràfia de la fàbrica de ciment de Xerallo el novembre del 1952:
Sitges de ciment de les mines de Malpàs:
Magatzem de ciment de les mines de Malpàs:
Subestació transformadora d'aquestes mines de carbó:
Sitges de ciment de les mines de Malpàs:
Instal·lacions de les mines de ciment de Malpàs:
Estació de sortida de les mines de Malpàs:
L'execució d'aquest cable aeri per a garantir el proveiment de carbó a la fàbrica de ciment de Xerallo des de les mines de Malpàs, palesa com se les empescaven els responsables d'ENHER, encapçalats pel senyor Victoriano Múñoz i Oms, per a poder disposar del ciment necessari que garantís l'èxit de l'aventura hidroelèctrica a la Noguera Ribagorçana. Una actuació meritòria atenent als pocs mitjans que hi havia aleshores disponibles.
Bon dia, volia saber si les fotos de les mines de Malpàs provenen del fons d'Endesa a Barcelona. El vostre blog és molt interessant, gràcies per donar a conèixer el tema!
ResponEliminaEfectivament procedeixen del fons fotogràfic d'ENDESA, successora de ENHER i FECSA.
ResponElimina