Els catalans que van patir la postguerra recorden encara intensament les greus restriccions i apagades de llum que es patia tothora. Tothom estava avesat a la interrupció en qualsevol moment del fluid elèctric que afectava les empreses, comerços i particulars.
Les molèsties als ciutadans i les pèrdues econòmiques que causava a les indústries eren greus i molt quantioses, en uns anys de pobresa extrema per la devastació provocada per tres anys de guerra civil i una dictadura militar que dirigia el país amb una acció de govern absolutament demencial. Per acabar-ho de reblar, l'aïllament internacional impedia d'importar productes essencials (carburants, medecines, menjar, vehicles, maquinària i utillatges) que apaivagués les penúries que es patien.
Aquestes restriccions i talls de subministrament de serveis bàsics no únicament afectaven l'electricitat. També s'estenia al gas, que s'obtenia amb carbó, i que n'hi havia molt poc a les llars. Un panorama desolador que és difícil d'imaginar-nos-el avui dia.
A casa hi ha el record de la preparació dels àpats de Nadal i de les festes assenyalades. L'àvia paterna, filla de La Seu d'Urgell on el seu pare hi exercia de registrador de la propietat, havia de cuina per força a les nits els capons i les pulardes que es servien el 25 i el 26 de desembre. Degut a que el consum d'electricitat i gas es reduïa a les nits, amb menys demanda, permetia d'assegurar-se el subministrament per a coure les carns. Eren aquelles nits de l'any que l'àvia i les minyones anaven de bòlit.
A les nits d'hivern, la gent s'acotxava als llits per gaudir d'escalfor. Aleshores, nombrosos tallers i fàbriques podien produir i fabricar sense restriccions elèctriques. Al carrer de Còrsega 411 de Barcelona hi havia el taller del senyor Franquesa que reparava i rectificava motors. Totes les nits treballaven sense que ningú es queixés de la fressa que causava. Una mica més enllà, al passatge Caputxins, hi havia una nau on el senyor Permanyer fabricava gasògens i altres peces mecàniques. També hi va començar a fabricar les primeres motos Montesa.
Les molèsties que les restriccions del subministrament elèctric causava als ciutadans eren molt impopulars. Aleshores les autoritats van decidir de resoldre-ho. Un dels esforços principals de les companyies hidroelèctriques catalanes va ser garantir el subministrament d'electricitat amb una xarxa de línies elèctriques esteses des dels embassament on es produïa l'electricitat fins a Barcelona i les principals ciutats industrials catalanes. Cal reconèixer que aquella actuació, en les circumstàncies que es trobava el país i els escassos mitjans disponibles, va ser un esforç titànic.
Sota el títol de "Línies", ENHER va fotografiar les actuacions endegades de muntatge de les línies elèctriques d'alta tensió i l'estesa dels conductors per al transport d'energia elèctrica. La primera fotografia correspon a un congost del riu Ara, a l'Aragó, per a valorar els emplaçament més adients de muntatge de les línies d'alta tensió:
Una torre metàl·lica muntada prop de Viu de Llevata, a la comarca de l'Alta Ribagorça:
Tasques d'apilament de material per al muntatge d'una torre metàl·lica. Per a transportar el material s'usaven matxos i mules per les dificultats d'accés, sense camins, i l'absència de vehicles especials:
Fotografies de la subestació de la central d'Argoné:
Fotografies de dues torres elèctriques muntades per ENHER:
Una subestació d'ENHER inaugurada el juny del 1950:
Les molèsties als ciutadans i les pèrdues econòmiques que causava a les indústries eren greus i molt quantioses, en uns anys de pobresa extrema per la devastació provocada per tres anys de guerra civil i una dictadura militar que dirigia el país amb una acció de govern absolutament demencial. Per acabar-ho de reblar, l'aïllament internacional impedia d'importar productes essencials (carburants, medecines, menjar, vehicles, maquinària i utillatges) que apaivagués les penúries que es patien.
Aquestes restriccions i talls de subministrament de serveis bàsics no únicament afectaven l'electricitat. També s'estenia al gas, que s'obtenia amb carbó, i que n'hi havia molt poc a les llars. Un panorama desolador que és difícil d'imaginar-nos-el avui dia.
A casa hi ha el record de la preparació dels àpats de Nadal i de les festes assenyalades. L'àvia paterna, filla de La Seu d'Urgell on el seu pare hi exercia de registrador de la propietat, havia de cuina per força a les nits els capons i les pulardes que es servien el 25 i el 26 de desembre. Degut a que el consum d'electricitat i gas es reduïa a les nits, amb menys demanda, permetia d'assegurar-se el subministrament per a coure les carns. Eren aquelles nits de l'any que l'àvia i les minyones anaven de bòlit.
A les nits d'hivern, la gent s'acotxava als llits per gaudir d'escalfor. Aleshores, nombrosos tallers i fàbriques podien produir i fabricar sense restriccions elèctriques. Al carrer de Còrsega 411 de Barcelona hi havia el taller del senyor Franquesa que reparava i rectificava motors. Totes les nits treballaven sense que ningú es queixés de la fressa que causava. Una mica més enllà, al passatge Caputxins, hi havia una nau on el senyor Permanyer fabricava gasògens i altres peces mecàniques. També hi va començar a fabricar les primeres motos Montesa.
Les molèsties que les restriccions del subministrament elèctric causava als ciutadans eren molt impopulars. Aleshores les autoritats van decidir de resoldre-ho. Un dels esforços principals de les companyies hidroelèctriques catalanes va ser garantir el subministrament d'electricitat amb una xarxa de línies elèctriques esteses des dels embassament on es produïa l'electricitat fins a Barcelona i les principals ciutats industrials catalanes. Cal reconèixer que aquella actuació, en les circumstàncies que es trobava el país i els escassos mitjans disponibles, va ser un esforç titànic.
Sota el títol de "Línies", ENHER va fotografiar les actuacions endegades de muntatge de les línies elèctriques d'alta tensió i l'estesa dels conductors per al transport d'energia elèctrica. La primera fotografia correspon a un congost del riu Ara, a l'Aragó, per a valorar els emplaçament més adients de muntatge de les línies d'alta tensió:
Treballs d'emplaçament d'una torre metàl·lica a càrrec dels tècnics d'ENHER l'octubre de l'any 1949:
Una torre metàl·lica muntada prop de Viu de Llevata, a la comarca de l'Alta Ribagorça:
Tasques d'apilament de material per al muntatge d'una torre metàl·lica. Per a transportar el material s'usaven matxos i mules per les dificultats d'accés, sense camins, i l'absència de vehicles especials:
Fotografia del campament de Tor-la-ribera, a la comarca de la Baixa Ribagorça, amb els matxos i les mules amb les sàrries carregades, llestos per a emprendre la marxa:
Fotografies de la subestació de la central d'Argoné:
Fotografies de dues torres elèctriques muntades per ENHER:
Una subestació d'ENHER inaugurada el juny del 1950:
Conclòs el muntatge de les torres elèctriques, es procedia a l'estesa de les conduccions per al transport de l'energia elèctrica:
Dues torres metàl·liques de grans dimensions:
Prescindint de les conseqüències visuals i paisatgístiques que el muntatge d'aquestes torres causava, així com la imposició de les servituds als propietaris de les finques per on discorrien els traçats de les línies d'alta tensió, els beneficis derivats de la entrada en funcionament d'aquestes línies van ser notables. Va ser un dels primers passos per a superar els estralls de la guerra civil i posar els fonaments del creixement que es produiria a partir de l'any 1960.
Aquesta crònica constitueix també un homenatge i reconeixement als treballadors d'ENHER i les altres companyies elèctriques, muntadors de línies elèctriques d'alta tensió, que amb el seu esforç van contribuir a millorar les condicions de vida dels qui patien restriccions i apagades elèctriques constants.
Aquesta crònica constitueix també un homenatge i reconeixement als treballadors d'ENHER i les altres companyies elèctriques, muntadors de línies elèctriques d'alta tensió, que amb el seu esforç van contribuir a millorar les condicions de vida dels qui patien restriccions i apagades elèctriques constants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada