La visita a les instal·lacions de Can Padrosa va continuar amb els Pegasos que el senyor Padrosa hi té guardats dins d'uns garatges de la base de Llers. L'espectable fou, sense exager-ho, impressionat i sublim. Davant nostre hi havia tretze Pegasos 200 que el senyor Padrosa havia tingut l'encert de conservar, un cop retirats i donat de baixa del servei de transport. No m'imaginava pas que el senyor Padrosa n'hagués conservats tants, de Pegasos.
Aquests camions eren guardats a una nau propera a Figueres i recentment han estat traslladats a la base de Llers, al costat de la resta de camions clàssics de Can Padrosa: els Saurers, l'Opel grua i una tractora nordamericana. També cal afegir-hi en aquesta categoria de camions clàssics, les dues grues nordamericanes per arrossegar vehicles, amb un capó impressionant, que encara són en actiu.
Aquestes tractores Pegaso, destinades a transport internacional, eren de les empreses TRANSPORTS PADROSA i INTER EUROPA, una altre empresa del GRUP PADROSA. Pintades de color blau i vermell, no han patit gaire modificacions atès que són camions d'empresa.
Per llurs matrícules, aquestes tractores Pegaso van comprar-se a la segona meitat dels anys 1960, i van estar en actiu fins a la segona meitat dels anys 1980, segons s'acredita amb els adhesius de la ITV. Gairebé vint anys. Bons vehicles i resistents, no n'hi ha dubte. Quan es van retirar del servei, funcionaven perfectament. Durant aquests anys han estat sempre guardades sota cobert.
Veure una filera de sis tractores Pegaso 200 dins d'un garatge et causava la impressió d'estar a la fàbrica Pegaso, a la secció de vehicles acabats i pendent de distribució. Era un miratge, és clar, però mai n'havia vist tants de Pegasos junts.
Aquesta cabina és possiblement la més bella de les produïdes per un fabricant espanyol, a partir dels anys 1940 -L'Hispano Suiza és un altre món-, i comparable a qualssevol de les cabines més elegants i distingides dels principals fabricants europeus. Dissenyada a Barcelona, s'hi reflecteix el gust i refinament que en Wifredo Ricart va saber dotar a les seves creacions, i que abans ja havia manifestat en el Pegaso Z-207.
En Sergio Lucena, un gran especialista dels camions Pegaso i particularment d'aquest model, m'ha aclarit quines sèries són els vehicles conservats pel senyor Padrosa. Tècnicament, la major part són tractores Pegaso 2011A, que muntaven uns motors de 200 cavalls de potència. Escatir-ne el model concret és fàcil comprovant-ne la part posterior on hi ha el motor.
Primera filera de tractores Pegaso de TRANSPORTS PADROSA i INTER EUROPA guardats a la base de Llers:
Aquests camions eren guardats a una nau propera a Figueres i recentment han estat traslladats a la base de Llers, al costat de la resta de camions clàssics de Can Padrosa: els Saurers, l'Opel grua i una tractora nordamericana. També cal afegir-hi en aquesta categoria de camions clàssics, les dues grues nordamericanes per arrossegar vehicles, amb un capó impressionant, que encara són en actiu.
Aquestes tractores Pegaso, destinades a transport internacional, eren de les empreses TRANSPORTS PADROSA i INTER EUROPA, una altre empresa del GRUP PADROSA. Pintades de color blau i vermell, no han patit gaire modificacions atès que són camions d'empresa.
Per llurs matrícules, aquestes tractores Pegaso van comprar-se a la segona meitat dels anys 1960, i van estar en actiu fins a la segona meitat dels anys 1980, segons s'acredita amb els adhesius de la ITV. Gairebé vint anys. Bons vehicles i resistents, no n'hi ha dubte. Quan es van retirar del servei, funcionaven perfectament. Durant aquests anys han estat sempre guardades sota cobert.
Veure una filera de sis tractores Pegaso 200 dins d'un garatge et causava la impressió d'estar a la fàbrica Pegaso, a la secció de vehicles acabats i pendent de distribució. Era un miratge, és clar, però mai n'havia vist tants de Pegasos junts.
Aquesta cabina és possiblement la més bella de les produïdes per un fabricant espanyol, a partir dels anys 1940 -L'Hispano Suiza és un altre món-, i comparable a qualssevol de les cabines més elegants i distingides dels principals fabricants europeus. Dissenyada a Barcelona, s'hi reflecteix el gust i refinament que en Wifredo Ricart va saber dotar a les seves creacions, i que abans ja havia manifestat en el Pegaso Z-207.
En Sergio Lucena, un gran especialista dels camions Pegaso i particularment d'aquest model, m'ha aclarit quines sèries són els vehicles conservats pel senyor Padrosa. Tècnicament, la major part són tractores Pegaso 2011A, que muntaven uns motors de 200 cavalls de potència. Escatir-ne el model concret és fàcil comprovant-ne la part posterior on hi ha el motor.
Primera filera de tractores Pegaso de TRANSPORTS PADROSA i INTER EUROPA guardats a la base de Llers:
Una tractora Pegaso 2011/A amb un motor de 200 cavalls de potència (dreta) i una altre 2011/50 amb motor i turbo que rendia 260 cavalls de potència (esquerra):
Dues tractores més del senyor Padrosa:
Un Pegaso 1060, equipat amb un motor de 165 cavalls de potència, que se li va muntar un tercer eix acerbi, de l'empresa GRUES PADROSA:
Un camió Ebro D que transportava diàriament tot el pa que consumien els soldats del campament militar de Sant Climent Sescebes:
Una tractora Pegaso 2011A, amb un motor de 200 cavalls:
Una autèntica relíquia, si amb consentiment eclesiàstic, aquest mot és aplicable a un camió. Una tractora Pegaso 2011/1, amb un motor de 200 cavalls de potència, i el seu filtre d'aire en forma de xemeneia. Munta unes llantes d'aranya, còncaves, de gran bellesa, que li confereix una faiçó antiga:
Fileres de tractores Pegasos 2011:
Una tractora Pegaso 2011/50, equipada amb un motor amb turbo que oferia 260 cavalls de potència:
TRANSPORTS PADROSA i INTER EUROPA compraven els camions Pegaso a Can Forné, concessionari oficial de Girona. N'eren segurament els clients més importants de les comarques gironines. Quan un camió de can Padrosa entrava al taller de Can Forné, tothom anava de bòlit, incloent-hi el cap de vendes, el senyor Eduard Rodríguez i Enrich.
Tanmateix, alguns camions d'aquestes dues empreses de Figueres es matriculaven a Madrid per dos motius: tot el paperam administratiu es tramitava en un dia, mentre que a Barcelona o Girona trigava uns tres mesos; i s'autoritzava a dur més pes legalment. La legislació en aquest país és tan arbitrària i absurda que les càrregues permeses en un camió no es determinava en funció de les característiques del model autoritzat pel Ministeri d'Indústria, sinó d'on es matriculava.
Aquest actuació administrativa, absolutament arbitrària, tenia l'objectiu que Madrid encapçalés les matriculacions de vehicles front a Barcelona. Gran part dels vehicles del parc mòbil de l'Estat i també els importats, es matriculaven a Madrid per aquest motiu. No podien pas pair que en aquest extrem, completament anecdòtic, Barcelona passés davant de Madrid.
Era una actuació ridícula que palesa com en pot ser de grotesc el centralisme que es practica a l'Estat espanyol i que ho abasta tot -els aspectes econòmics, culturals i lingüístic- des de fa més de tres segles. Catalunya va protagonitzar una revolució industrial malgrat les guerres carlines i un Estat amb una administració corrupte, pobre, ineficaç, i contrària a llurs interessos bàsics, moderns i creadors de riquesa. Un mèrit extraordinari del qual els catalans sembla que no en som prou conscients.
Solament en l'aspecte econòmic, aquest centralisme ha afectat molt negativament l'execució d'infraestructures, la implantació d'empreses, l'espoli fiscal i la capacitat de decidir sobre les infraestructures essencials per al futur del país com ho són el corredor mediterrani, la connexió internacional de l'aeroport de Barcelona, ara supeditat a Madrid, o el creixement del port de Barcelona i llur connexió amb el TAV, un projecte que provoca la malfiança dels polítics espanyols, de dretes i esquerres.
Aquesta actuació planificada conscientment i fins les darreres conseqüències des de fa més de tres cents anys, està provocant l'ensorrada de Catalunya. I després encara n'hi ha que els sobta la creixent desafecció dels catalans envers Espanya.
El resultat del centralisme espanyol, grotesc i ridícul, que practicava el règim franquista en quant a la matriculació de vehicles era que algunes tractores Pegasos de l'empresa TRANSPORTS PADROSA i INTER EUROPA, de Figueres, s'havien de matricular a sis cents quilòmetres de distància, a Madrid:
Tanmateix, alguns camions d'aquestes dues empreses de Figueres es matriculaven a Madrid per dos motius: tot el paperam administratiu es tramitava en un dia, mentre que a Barcelona o Girona trigava uns tres mesos; i s'autoritzava a dur més pes legalment. La legislació en aquest país és tan arbitrària i absurda que les càrregues permeses en un camió no es determinava en funció de les característiques del model autoritzat pel Ministeri d'Indústria, sinó d'on es matriculava.
Aquest actuació administrativa, absolutament arbitrària, tenia l'objectiu que Madrid encapçalés les matriculacions de vehicles front a Barcelona. Gran part dels vehicles del parc mòbil de l'Estat i també els importats, es matriculaven a Madrid per aquest motiu. No podien pas pair que en aquest extrem, completament anecdòtic, Barcelona passés davant de Madrid.
Era una actuació ridícula que palesa com en pot ser de grotesc el centralisme que es practica a l'Estat espanyol i que ho abasta tot -els aspectes econòmics, culturals i lingüístic- des de fa més de tres segles. Catalunya va protagonitzar una revolució industrial malgrat les guerres carlines i un Estat amb una administració corrupte, pobre, ineficaç, i contrària a llurs interessos bàsics, moderns i creadors de riquesa. Un mèrit extraordinari del qual els catalans sembla que no en som prou conscients.
Solament en l'aspecte econòmic, aquest centralisme ha afectat molt negativament l'execució d'infraestructures, la implantació d'empreses, l'espoli fiscal i la capacitat de decidir sobre les infraestructures essencials per al futur del país com ho són el corredor mediterrani, la connexió internacional de l'aeroport de Barcelona, ara supeditat a Madrid, o el creixement del port de Barcelona i llur connexió amb el TAV, un projecte que provoca la malfiança dels polítics espanyols, de dretes i esquerres.
Aquesta actuació planificada conscientment i fins les darreres conseqüències des de fa més de tres cents anys, està provocant l'ensorrada de Catalunya. I després encara n'hi ha que els sobta la creixent desafecció dels catalans envers Espanya.
El resultat del centralisme espanyol, grotesc i ridícul, que practicava el règim franquista en quant a la matriculació de vehicles era que algunes tractores Pegasos de l'empresa TRANSPORTS PADROSA i INTER EUROPA, de Figueres, s'havien de matricular a sis cents quilòmetres de distància, a Madrid:
Una grua italiana que conserva el senyor Padrosa:
Fotografia del grup que ens vam aplegar a la base de TRANSPORTS PADROSA el dia 12 de novembre de 2011 i vam tenir el privilegi de gaudir d'aquesta col·lecció de Pegasos, única en la seva categoria. D'esquerra a dreta: en Joan Pujol, en Ramon Timoneda, en Josep Salarich, en Miquel Patinyo (darrera), en Joan Brugués, en Pere Padrosa Puignau i en Pere Padrosa Pierre, president de l'Associació Internacional del Transport per carretera (ASTIC):
Aquest bloc vol agrair l'amabilitat i el temps que els senyors Padrosa ens han dedicat en la visita a les seves instal·lacions, les quals possiblement que acullen la col·lecció de tractores Pegasos 2011 més important de l'Estat espanyol. En aquest sentit, diversos afeccionats ja han manifestat el seu desig de visitar aquests camions.
Que pena que todo lo llevemos a lo politico.
ResponEliminacon lo precioso que parecia el reportaje.
Cataluña no puede tener queja del centralismo, en esa época existían en esas tierras mas empresas nacionales (INI) que en el resto de España.
Por lo demas ha sido un reportaje muy bueno.
felicidades.