dissabte, 4 de gener de 2014

Transports Francesc Barnadas SA de Girona: la història de les indústries papereres de can Torras (I).

Els sectors industrials que es desenvoluparen a Catalunya durant el segle XX amplien i diversifiquen els dos sectors principals presents al segle XIX, el tèxtil i el metal·lúrgic, la tradició i arrelament dels quals al país es remunta però segles enrere. Així es manifesta amb la farga catalana molt estesa al Pirineu. 

El indústria del paper també arrelà ben aviat al país, concretament als rius de la comarca de l'Anoia, al segle XIV. Un segle abans, a la segona meitat del segle XIII, hi ha constància d'un molí paperer a Xàtiva. A les comarques gironines la indústria del paper va tenir una dilatada implantació.

L'any 1863 l'industrial Felip Flores se li atorgà la concessió administrativa per aprofitar un salt d'aigua a la riba esquerra del riu Ter, en el tram que discorre per Sarrià de Ter, per la fabricació de pasta de fusta per paper. L'any 1870 el senyor Flores muntà una màquina desfibradora de fusta, la primera de l'estat espanyol, per l'obtenció de cel·lulosa industrial d'origen forestal. La família Torras, oriünda de Girona, és una altre de les principals nissagues de la indústria paperera catalana. 

Els diferents sectors industrials disposaven de transportistes, especialitzats o no, que els subministraven la matèria primera i carretejaven les manufactures. També el sector del paper disposava de llurs transportistes. Un dels principals transportistes gironins que treballà per les indústries paperes de les comarques de Girona fou Transports Francesc Barnadas SA. La seva història està ineluctablement lligada a les vicissituds de les fàbriques papereres per les quals treballà tota la vida. Per exposar la història de can Barnadas hem de referir-nos al grup paperer Torras.

La història de les papereres Torras que us exposem en aquest article i les fotografies que l'il·lustren és un resum del treball publicat a la revista Parlem de Sarrià, una revista de cultura i informació local, dels mesos d'agost, setembre i octubre de l'any 1999, que ens ha fet a mans en Joan Mercader, un bon amic, les aportacions del qual són inestimables. Portada de la revista Parlem de Sarrià:



El cognom Torras a les terres de Girona remet d'immediat al paper. El primer Torras paperer es remunta al segle XVIII, amb el naixament d'en Manel Torras i Pagès l'any 1729 a Cerdanyola del Vallès. Els primers anys del segle XIX la família Torras Ricart s'estableixen al molí d'en Florensa, a les Planes. D'aquesta família arrenquen les branques dels Torras, tots ells industrials paperers de gran capacitat: els Torras i Morgant, establerts al molí d'en Perpinyà de Banyoles i que, a partir del 1890 fabricaren xocolata, la reconeguda Xocolata Torras; els Torras Juvinyà, de Sant Joan les Fonts; i els germans Salvador i Paulí Torras Domènech, oriünds de Bonmatí i que aixecaren respectivament una fàbrica a Flàça i a Sant Julià de Ramis.

Rajoles produïdes a València i incrustades a la paret d'una casa de Bonmatí que anunciava les Xocolates Torras:



El molí de can Bo, a Sant Joan les Fonts:



Salvador Torras donà un molí a cadascun dels seus quatre fills. El molí del pla de Sant Joan les Font fou per en Miquel Torras Corominas. Casat amb la Maria Juvinyà, va construir-hi una casa pairal, can Torreblanca:



La fàbrica de l'Obra Nova, aixecada l'any 1854, era propietat dels germans Francesc, Joan, Miquel i Salvador Torras Corominas. En aquesta fàbrica, l'any 1877, s'hi instal·là una màquina de paper continu:



La fàbrica de Bonmatí, propietat dels germans Salvador i Paulí Torras Domènech, un cop abandonaren la societat Sucesores de Torras Hermanos per desavinences amb llur cosí Rafael Torras Juvinyà:



El molí Fondo, a Sant Joan les Fonts, es reconvertí en la fàbrica La Reformada, propietat de la família Capdevila i comprada l'any 1921 per en Rafael Torras Juvinyà:



Naus de la fàbrica d'en Paulí Torras Torras Domènech, projectada per en Francesc Torras Hostench, i aixecada a Sant Julià de Ramis l'any 1935:



El senyor Paulí Torras i Domènech (arxiu Sr. Paulí Torras Marí):



El senyor Paulí Torras Domènech flanquejat pels seus dos fills, en Joan i Francesc Torras Hostench:




La fàbrica de Sant Julià de Ramis, col·lectivitzada durant la Guerra Civil, patí danys a finals de gener de 1939 amb la retirada de l'exèrcit republicà cap a la frontera francesa. Fou reconstruïda un cop acabada la guerra. I la fàbrica Juan i Francisco Torras Hostench SA, inagurada l'any 1941 a Sarrià de Ter, produïa pasta de paper a partir de palla, draps i castanyers:



La nit de 18 de desembre de 1965 va ser tràgica a Sarrià de Ter. L'explosició d'un autoclau de la lleixivadora va causar la mort a vuit treballadors (Francesc Bossacoma, Ferran Clopés, Facundo Expósito, Antonio García, Pere Garriga, Joan Planas, Jaume Tixis i Pere Vila) i nou ferits de diversa consideració (Joan Batlle, Josep Brugués, Joan Josep Catalan, Manuel García, José Padilla, Àngel Palahí, Joan Salvatella, Francisco Valero i Gabino Zafra). El diari Los Sitios, de Girona, d'obediència i ideologia falangista, en la crònica que publicà d'aquell accident explicava que l'ona expansiva va ser terrible destruint els tres pisos que formaven l'edifici. La visió de les restes de les instal·lacions eren dantesques i semblava talment hagués caigut una bomba.





L'augment de la plantilla va obligar a l'aprovació i execució d'un pla parcial per la construcció d'edificis d'habitatges al Pla de l'Horta, a Sarrià de Ter, una part dels quals foren reservats a les famílies dels treballadors de Juan i Francisco Torras Hostench SA. 

 L'any 1970 Torras Juvinyà de Sant Joan les Fonts va ser adquirida per Torras Hostench SA. Fotografia de la fàbrica de Rafael Torras Juvinyà, de Sant Joan les Fonts, absorbida per l'empresa Torras Hostench SA:



Nau de manipulats de Torras Hostench SA a la carretera de Sarrià de Dalt:



Visita de la fàbrica de Sarrià de Ter el juny del 1970 del senyor García Ramal, ministre delegat dels sindicats verticals acompanyat del senyor Paulí Torras Majem, director de la fàbrica, i del senyor Higinio Torras Majem, director comercial (arxiu Sans):



L'any 1973 Torras Hostench SA amplia capital i cotitza a borsa per finançar el creixement, fet que provoca la pèrdua de llur caràcter familiar. L'any 1983 Torras Hostench SA presenta suspensió de pagaments amb un passiu de divuit mil milions de pessetes. L'empresa era llavors dirigida per Higinio Torras i Majem, fundador del Banc Industrial dels Pirineus, que també va presentar suspensió de pagaments l'any 1981, diputat per la UCD al Parlament de Catalunya, i que havia comprat unes quantes empreses productores de paper i cartró, operacions poc realistes i amb un cost financer molt onerós. Aquesta suspensió de pagaments va ser un cop molt dur per Transports Barnadas SA.

La crisi de l'empresa es va superar amb l'entrada del grup Kio, de la mà del financer Javier de la Rosa. Avui  dia Torrapapel SA, que té la gerència a Barcelona, és una de les empreses papereres més importants de l'estat espanyol i capdavantera en els papers estucats. 

La fàbrica de paper de Flaçà, fundada per en Salvador Torras Domènech, va operar uns quants anys, abans del seu tancament definitiu, amb la denominació d'Aconda Paper.

En el proper article tractarem de les instal·lacions industrials de les fàbriques de paper de can Torras, d'una gran importància i envergadura.

Cap comentari:

Publica un comentari