dissabte, 29 de setembre del 2018

Camions i demés vehicles que afloren en les collites.

"Pel juny la falç al puny", "El juliol, l'amo del sol", "L'aigua d'agost fa espès el bosc", "Per Sant Miquel la calor torna a baixar del cel", són quatre refranys populars que fan referència als mesos de juny, juliol, agost i setembre, els més calorosos de l'any, quan es produeix al nostre país les collites. El juny i juliol hi ha la sega dels cereals; quant a la fruita, que es produeix principalment al pla de Lleida, al maig hi ha la collita de la cirera i de l'albercoc primerenc; al juny, juliol i agost es cull l'albercoc, el paraguaià, el préssec, la nectarina i les peres. Al setembre. A les terres de l'Ebre, la collita de l'arròs. I per Sant Miquel, a finals de setembre, hi ha la verema. A principis de tardor es cull el codony i la magrana. 

El juny i juliol les carreteres que creuen les zones agrícoles del país s'omplen de recol·lectores enormes que cullen el blat i l'ordi amb una eficàcia i rapidesa positives. L'aparició de les recol·lectores va acompanyada dels camions que traginen els cereals des dels camps i dels graners dels masos a les farineres. Al Segrià, la collita de la fruita en els mesos més xafogosos de l'any omple les carreteres de tractors que arrosseguen remolcs carregats de fruita cap a les cooperatives. El mateix fenomen es produeix amb la verema i la collita de l'arròs. Tractors i camions transporten les collites cap als graners, les cooperatives locals i cellers.

A la comarca del Penedès, per Sant Miquel, les carreteres s'omplen de remolcs arrossegats per tractors, i camions vells que transiten per la carretera nacional 340, carregats de raïm cap a les cooperatives i empreses productores de cava. Acabada la verema, els tractors i camions vells desapareixen fins l'any vinent. 

Al Segrià el mesos de juliol i agost apareixen camions petits i furgons, matriculats en els anys 1960 i 1970, que generalment es desplacen des dels pobles als camps d'arbres fruiters. L'amic Jordi Ibars fotografià en el poble d'Aitona un petit camió Avia mixt, amb la cabina engrandida per portar-hi una colla de persones i la caixa de fusta escurçada. Aquest vehicle, que pertany a un veí del poble, carreteja a l'estiu caixes de fruita:

AVIA AITONA 3

AVIA AITONA 4

AVIA AITONA 2

AVIA AITONA 1

Un altre vehicle popular a la comarca de Segrià fou el Jeep SV produït a Saragossa. Encara, de tant en tant, és possible de veure'n alguna unitat treballant en la campanya de la fruita, com aquesta d'un veí del poble de Torrebesses:

Jeep Ebro Torrebesses 1

Jeep Ebro Torrebesses

Jeep Ebro Torrebesses 4


Jeep Ebro Torrebesses 3

Jeep Ebro Torrebesses 2

També hi ha els vehicles que, esgotats mecànicament, llurs propietaris, pagesos d'una accentuada mentalitat conservadora, han arraconat en qualsevol racó de qualsevol finca de la seva propietat. És el cas d'aquest Pegaso 1100 que fou d'un distribuïdor de la casa Damm a Falset, capital de la comarca del Priorat. El Pegaso, que fou matriculat a Tarragona, feia la ruta entre Reus, on es proveïa de caixes de cerveses, fins a Falset per la carretera nacional 420 creuant els pobles de Pradell de la Teixeta i Riudecols. Fa anys fou comprat pel veí d'un poble de la comarca de les Garrigues que l'usava en les feines del camp. Des de fa un temps, jeu arraconat als afores del poble, al ras, oxidant-se inexorablement. Per poc curós que hagués estat el seu propietari actual, l'hauria d'haver tancat dins d'un cobert. No hauria pas assolit un tal estat de degradació, cremat pel sol.

Pegaso 1100

Pegaso 1100 Damml

Pegaso 1100 grua

Els senyors Claudi Herguido i Josep Maria Sisó, al costat del Pegaso 1100, amb una cabina i rodes esquifides en comparació amb les del Comet, i la grua que munta, arcaica i rústega: 

Pegaso 1100 Claudi i JM

Un altre vehicle usat per la pagesia del Segrià, abandonat en un racó d'una finca del municipi de Serós, fou aquest Jeep SV. Una gran part d'aquests vehicles, usats en labors agrícoles, rematades amb  les collites, foren comprats d'ocasió a Barcelona i els municipis propers. En els pobles del Segrià i demés comarques agrícoles del país tenien una segona vida, més tranquil·la i distesa. Llur simplicitat mecànica i l'abundància de recanvis n'ha afavorit que s'hagin conservat fins els nostres dies.

Jeep SV

L'afició als vehicles industrials clàssics, creixent en el país, i també a Espanya, ha propiciat que les unitats millor conservades siguin peces cobejades per col·leccionistes i compravendes especialitzats en aquest mercat. Aquest fenomen es produí fa uns quants anys en la recerca, per afeccionats, de motocicletes i automòbils. En algun casos puntuals s'han trobat tancats en coberts i graners vehicles d'un valor singular i considerable com un automòbil Siata Ampurias 750, restaurat per un conegut col·leccionista.

La falta d'interès del jovent en continuar les activitats agrícoles dels pares ha provocat que la pagesia del país s'hagi envellit inexorablement. Aquest fet amenaça l'activitat de nombroses finques agrícoles familiars i palesa que el fenomen de vehicles vells que afloren en produir-se les collites, reportat en aquest article, tingui els dies comptats. La seva desaparició, per desgràcia, és imminent.

divendres, 7 de setembre del 2018

Més autobusos urbans de la casa Nazar i LAI a Catalunya.

En uns articles publicats en aquest bloc el passat mes de juliol, exposarem els autobusos urbans de les marques Nazar i LAI-Karpetan que hi hagué a diverses ciutats i viles del país en les dècades de 1960 i 1970. 

L'amic Miquel Segura Llop, que recopila informació i fotografies que aflora dels autobusos urbans i autocars que hi ha hagut a Catalunya en el curs del segle XX, treball que comparteix desinteressadament a internet, ens comunica de tres vehicles més de les marques Nazar i LAI (Lerma Autobastidores Industriales SA) que prestaren servei a la província de Barcelona. Les fotografies i dades d'aquests vehicles han estat difosos en la pàgina de Facebook El Transport de viatgers a la Catalunya central del segle XX. 

El primer és un autobús Nazar amb matrícula B-260712 que tingué l'empresa Transportes y Autocares Ballús SA. Cobria la línia regular Casserres-Gironella. El cotxe està recollit en una postal datada l'any 1967 de la plaça Major de Casserres:

autobús Nazar empresa Ballús de Berga

autobús Nazar empresa Ballús de Berga 1

L'empresa Transportes y Autocares Ballús SA fou adquirida al cap d'uns anys per una altre empresa berguedana, Compañía General Auto Transportes SA (ATSA).

I a la comarca del Bages hi hagué dos autobusos urbans Henschel que muntaven unes carrosseries construïdes per l'empresa saragossana Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI). El primer fou un Henschel 420E amb matrícula B-312045 que tingué l'empresa Castellà SA, fundada per en Prudenci Castellà Vila, destinat a la línia regular de l'estació de ferrocarril de Manresa fins a Sant Joan de Vilatorrada. El cotxe està recollit en una fotografia compartida en la pàgina del Facebook Fotos Antigues de Sant Joan de Vilatorrada, datada a cavall de les  dècades de 1960 i 1970:

Henschel Lai Autos Castellà Manresa

Henschel Lai Autos Castellà Manresa 3

El segon Henschel 420E, també amb carrosseria LAI i matrícula B-312045, pertanyia igualment a l'empresa Castellà SA. Cobria la línia regular de l'estació de ferrocarril de Manresa fins a Sant Joan de Vilatorrada. La fotografia, datada a finals de la dècada de 1960, també s'ha compartit a la pàgina de Facebook Fotos Antigues de Sant Joan de Vilatorrada: 

Henschel Lai Autos Castellà Manresa 1

Henschel Lai Autos Castellà Manresa 1

Ben segur que hi hagué més autobusos d'aquestes dues empreses que treballaren en el país entre els anys 1960 i 1980. Que s'hagin conservat fotografies és una altre qüestió. La digitalització dels arxius fotogràfics que atresoren les distintes administracions públiques serà una valuosa font d'informació per completar el treball que meticulosament i pacient porta a cap en Miquel Segura.