divendres, 28 de febrer del 2014

Centre de Neteja de Camions del polígon Les Casasses de Vic (Osona).

Les cisternes de Transports Rosendo Quintana SA estan sempre immaculades, talment s'aprecia en aquestes fotografies del pati del garatge de l'empresa, al carrer Verdaguer 25 de Roda de Ter:



Una tractora i llur cisterna aparcada al pati del garatge un cop arribada de França:





Una altre tractora procedent d'un altre país europeu. Avui dia els camions de can Quintana van arreu dels països europeus transportant tota mena de productes alimentaris: 





Tres tractores de la casa. Les cabines Scania, de disseny italià, són realment belles, còmodes i encertades. La combinació de colors que llueixen els camions de can Quintana és d'una gran elegància i sobrietat. No hi ha cap manifestació xarona:



El transport de productes alimentaris en cisternes és molt delicat i per aquest motiu hi ha un gran intervencionisme administratiu per garantir la salut pública. L'exercici d'aquesta modalitat de transport requereix la concessió de nombrosos permisos expedits per les administracions públiques competents. Cal tenir les cisternes netes i desinfectades. També cal evitar de barrejar transports de líquids de procedència industrial amb els alimentaris, malgrat les neteges i desinfeccions, per prevenir riscs.

En el cas de l'empresa Transports Rosendo Quintana SA després de cada viatge la cisterna és sotmesa a un neteja interior i exterior molt completa, la qual s'executa al centre de neteja de camions (CENED) ubicat al carrer Susqueda 12 del polígon industrial Les Casasses de Vic, inaugurat l'any 2009, i que disposa de cinc pistes per atendre tres neteges diferents: dues pistes per netejar i desinfectar cisternes alimentàries i pulverulents; dues més per netejar camions amb caixes frigorífiques i industrials; i una pista per netejar camions equipats amb caixes pel transport d'animals vius, una modalitat que, a Osona, té una gran implantació. El rentat es realitza amb raspall i alta pressió. També netegen bolquets, formigoneres, grues, tractors, etc. Llur proximitat a la carretera C-17 i a l'eix transversal és un avantatge envers els camions de pas que coneixen la qualitat del servei del Cened.

Fotografia de part de les instal·lacions del centre de neteja de camions:  





Les cinc pistes disponibles al Cened:



Els capçals rotatoris per una neteja completa:





Les cinc pistes a l'altre cantó de la instal·lació:



La cura que Transports Rosendo Quintana SA té en quant a la netedat i desinfecció de llurs cisternes és un fet molt valorat pels seus clients. En aquest aspecte no s'estalvien pas mitjans. Un cop netejada la cisterna després de cada servei de transport, és precintada. Hi ha una reglamentació molt clara que s'aplica sempre. 

Per afavorir la comoditat als conductors, el cened disposa d'una sala d'espera amb televisió, dispensador de begudes i menjar i microones. També hi ha connexió a internet i dutxa i lavabo. S'han cobert totes les necessitats dels conductors mentre es netegen llurs vehicles.

Els senyors Quintana, pare i fill, acompanyats del senyor Xavier Castells davant d'una de les pistes del centre de neteja de camions de Vic, al carrer Susqueda 12:



La història de transport de la llet exercit per aquesta empresa familiar osonenca, que ha evolucionat cap el transport de productes líquids alimentaris, és extensiva a d'altres empreses catalanes d'aquest ram. Intentarem d'oferir-vos una visió completa dels transportistes de la llet de la comarca d'Osona i del Ripollès, molts dels quals malauradament desapareguts.

diumenge, 23 de febrer del 2014

El camió Babcock & Wilcox de l'Alt Empordà.

Babcock & Wilcox, empresa productora de material ferroviari, també de màquines de tren, calderes, tubs, grues, turbines, vàlvules, estructures metàl·liques per aplicacions civils, i engranatges, amb una fàbrica a Sestao, a tocar de Bilbao, produí als anys 1950 camions i tractors. Produïren pocs vehicles. La gamma de camions cobria des de les 4 tones fins a les 5'5 tones. 

Publicitat del camió Babcock dièsel aparegut al diari La Vanguardia amb el concessionari oficial a Catalunya, Romagosa i Companyia, societat en comandita, i la xarxa d'agents comercials estesa al país:



Els camions Babcock & Wilcox muntaven uns motors dièsel construïts sota llicència de les cases Burmesiter & Wain i la suïssa Sulzer. Els mecànics que treballaren aquests motors recorden que, atesa llur procedència marina, eren molt poc aptes per la carretera. I la raó és ben senzilla. A la mar, els motors treballen a revolucions constants; en canvi, a la carretera el canvi de revolucions del motor a través del canvi de marxes per adaptar la potència del motor a l'orografia de la carretera i la carrega que traginava, era constant. Tampoc hi havia gaire oferta de camions per escollir. Pegaso i poc més.

El senyor Joan Homs recorda que al port de Barcelona, on hi treballava l'empresa familiar de transports, als anys 1960 hi treballaven alguns camions Babcock. Esgotats els seus elements mecànics per l'esforç del transport general arreu de les carreteres, eren comprats per transportistes autònoms que treballaven al port descarregant la mercaderia dels vaixells. Traginaven bigues de ferro cap a Material y Construcciones SA (MACOSA), coneguda popularment com can Girona, pel cognom dels fundadors, i can Torras, dues empreses metal·lúrgiques del barri del Poblenou de Barcelona. També transportaven planxes metàl·liques cap a la SA BOSUGA, un carrosser del barri de Sant Andreu del Palomar establert més endavant a Montcada i Reixac. Eren viatges curts i per carreteres amb una orografia suau. Les mecàniques de fàbrica dels Babcock eren molt problemàtiques. La solució que s'imposava era de canviar el motor per un Perkins o un Barreiros. 

El representant oficial de la casa Babcock & Wilcox a Girona era l'Àngel Blanch, que més endavant ostentà  la representació de la casa Borgward; avui dia és el concessionari oficial Opel a la ciutat de Girona. També hi havia agents a les capitals de comarca de la província de Girona.

En Miquel Patinyo sap de tres camions Babcock & Wilcox al cantó de Girona. En Josep Lloret, un contractista de la ciutat de Girona especialitzat en la construcció de rasses per la instal·lació de col·lectors i canonades per empreses de serveis públics. En Robert, que tenia una serradora a Camallera, en tingué un per traginar fusta i transports generals que conduïa l'Enric Garagou de Bàscara. En Narcís Bota, de Riudarenes, que tenia una sorrera d'on extreia àrids que servia a les obres, en tingué un equipat amb un bolquet.

Un camió i llur bolquet d'en Narcís Bota reconstruït damunt d'un xassís pel carrosser Terradas de Riudarenes. Un dels primers camions del senyor Bota per transportar els àrids a les obres:



En la dècada del 1940 i 1950, el carrosser Terradas de Riudarenes feia tota mena de treballs, inclosa la construcció de carrosseries per autocars. La carrosseria d'aquest autocar produïda a can Terradas evidencia la semblança amb la cabina del camió reconstruït per encàrrec del senyor Narcís Bota. Els pocs materials disponibles aleshores imposava unes cabines estàndard, d'una gran senzillesa i simplicitat



Fa uns dies, en companyia d'en Pere Liu i d'en Miquel Patinyo ens arribaren fins a Santa Llogaia d'Àlguema, a Ferros Perich, un ferroveller molt conegut a l'Alt Empordà, per veure un camió Babcock & Wilcox. Placa d'aquest camió:



Emblemes incrustats als laterals del capó del motor:





Fotografies de la cabina d'aquest camió amb matrícula GI-29733:













A finals dels anys 1950 i fins l'any 1960 els responsables de la casa Babcock tenien pressa en vendre els camions produïts. La causa era ben senzilla. El llançament imminent del camió Ebro B45, amb la mateixa capacitat de càrrega i un motor molt més modern, fiable i econòmic, i per tant competència directa, arruïnava qualsevol expectativa comercial. 

Els responsables de can Perich ens informaren que el camió l'havien recollit en un camp proper a Figueres propietat de la família Duran, ben coneguda perquè regenta un concessionari de motos. Seguint aquest fil, en Miquel Patinyo descabdellà la història d'aquest Babcock, d'un gran interès. 

Aquest camió fou estrenat cap a l'any 1959 pels germans Eudald i Joan Brugat Peiró, de Vilabertran, productors de canyissos i teixits de bruc. Amb el Babcock, comprat al Garatge Ballart de la plaça de la Victòria, ara de Josep Tarradellas de Figueres, traginaven les mercaderies pròpies i també prestaven servei públic de transports generals. La caixa de fusta fixa que muntava fou construïda per en Comas, un carrosser del carrer de les Hortes de Figueres. Equipava un motor molt revolucionat que sovint trencava paliers i el cigonyal. L'aplicació d'un motor marí a la carretera fou un desastre.  

Per solucionar els problemes constants que causava el motor original del Babcock, el Garatge Ballart li muntà un motor Barreiros dièsel de sis cilindres. L'acoblament del  motor Barreiros al Babcock és un treball molt ben fet, una execució perfecta, obra de grans mecànics; dóna l'aparença que el motor fos de fàbrica. La família Brugat tingué el camió fins l'any 1976 quan fou venut a la família Cruanyes, titular d'una serralleria i construccions metàl·liques que li acoblà una grua fabricada per ells equipada amb dos cabrestants. Una grua molt ben feta. El Babcock no circulà per carretera; la grua era usada dins del taller per carregar i descarregar peces i desplaçament interns. Al cap d'uns anys, el Babcock fou comprat per Motos Duran, de Figueres. Dipositaren el camió amb llur grua en un camp per remenar pesos. 

Dues fotografies del Babcock amb la grua: 





Interior de la cabina del Babcock amb el tablier central, com era costum aquells anys. L'estat de la conservació de la cabina és prou bo. El volant és versemblant de suposar que procedeix d'un camió Nazar:



Tablier del Babcock amb els seus rellotges:



Placa del constructor de la cabina la Societat Anònima Bosuga de Montcada i Reixac:




Construccions Metàl·liques Societat Anònima Bosuga, acrònim del cognom dels fundadors, els senyors Bonet, Sunyer i Garriga, era un dels molts tallers del barri de Sant Andreu del Palomar que treballaven en l'estampació de cabines, peces i tota classe de carrosseries a redós de l'activitat generada al voltant de la fàbrica Pegaso, l'antiga Hispano Suiza de la família Mateu. S'especialitzaren en la fabricació de cabines i carrosseries. Un de llurs clients principals era Pegaso, per qui produïen les cabines del primer model -el 120 i 140- i la carrosseria de l'autocar Monocasco. Més endavant fabricaren les cabines del Pegaso Z-206 i 207 Barajas i del Comet. També produïren cabines del Pegaso 1065 Europa i l'estàndard del model 200 que muntaven els models 1060-1061, 1062, 1063, 1064, 1066 i 3060.

Al cap d'uns anys aixecaren una gran fàbrica a Montcada i Reixac on produïen cabines de camions pels principals fabricants espanyols com ENASA-Pegaso, Motor Ibérica SA-Ebro, Aeronàutica Industrial SA-Avia i les cabines dels Babcock & Wilcox, com la que munta aquest camió de Ferros Perich. Les famílies Sunyer i Garriga vengueren llurs accions al senyor Jaume Bonet i Presegué, l'altre soci, que sempre havia treballat en el sector de l'automoció. 

L'any 1963 Construccions Metàl·liques Societat Anònima Bosuga celebrà un acord comercial amb la sociedad nord-americana Wayne per la fabricació de carrosseries d'autocars. També fabricaven casetes metàl·liques per obres. La feina havia minvat perquè els constructors de camions produïen part de les seves cabines. El senyor Jaume Bonet, que va fundar Estampacions Sabadell l'any 1965, vengué l'empresa a Motor Ibérica SA l'any 1966. Siata, que fabricava petites furgonetes al polígon Entre Vies de Tarragona, fou comprada per Motor Ibérica SA l'any 1972. Motor Ibérica SA abandonà la producció de furgonetes a la planta de Tarragona i comença la producció de la furgoneta Ebro Siata 40 a la planta de Bosuga a Montcada i Reixac. Avui dia la planta pertany a Nissan.

El motor Barreiros dièsel de sis cilindres que equipa el Babcock. En Pere Liu i en Miquel Patinyo coincideixen que és un treball d'una gran qualitat:





La grua fabricada per les Construccions Metàl·liques Cruanyes de Figueres és un treball sòlid i molt ben acabat. Disposa de dos cabrestants: 



Un dels atractius d'aquest camió, segons la nostra opinió, són les transformacions experimentades al llarg dels anys: la substitució del volant original, el canvi del motor original per un Barreiros, la grua fabricada per can Cruanyes. Una mostra de les adaptacions i solucions de tota mena imposades per les circumstàncies d'aquells anys. Calia allargar la vida dels vehicles a desgrat de la poca qualitat que tenien.

El grup que ens aplegarem a la nau de Ferros Perich de Santa Llogaia d'Àlguema per gaudir del camió Babcock & Wilcox recuperat d'un camp de Figueres: 



Agraïm l'amabilitat amb què ens tractaren els responsables de l'empresa Ferros Perich per ensenyar-nos aquest camió, les vicissituds de la història del qual us hem exposat en aquest espai, i que esperem que sigui restaurat. Les poques unitats conservades fins els nostres dies i la seva importància en la història de l'automoció espanyola justifica amb escreix la seva recuperació.

Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter: el transport de la llet (i VIII).

Hem exposat en els articles anteriors dedicats a l'empresa Transports Rosendo Quintana que sempre treballaren amb camions Pegaso. Els primers temps tingueren una mica de tot -Sava, Nazar, Ebro i Pegaso- però després optaren decididament per la marca del cavall alat, relació comercial afavorida per la bona entesa que tenien amb Auto Subministres Vic SA, el concessionari oficial Pegaso-Sava a la comarca d'Osona. 

Transports Rosendo Quintana SA adquirí al concessionari oficial de l'Hospitalet del Llobregat una tractora Scania 141 que li correspongué el número 31. Aquesta tractora amb el semiremolc cisterna i amb placa verda fotografiada al pati de l'empresa, al carrer Verdaguer 25 de Roda de Ter: 



Aquest va ser el primer Scania dels que vindrien més endavant. Sempre més Transports Rosendo Quintana SA ha treballat amb camions Scania. Ha estat una fidelitat absoluta. Cap altre marca de camions ha entrat a can Quintana. Possiblement que sigui una de les empreses catalanes de transports més identificada amb la marca sueca. D'ençà de la compra de la primera tractora Scania, n'han tingut tota mena de models i configuracions. Un Scania de dos eixos carrossat amb una cisterna fotografiat en una masia on recollia la llet:



Després han arribat les modernes tractores Scania, molt ben acollides al mercat europeu. Una tractora Scania amb llur cisterna:



L'arribada d'aquestes tractores ha coincidit amb un canvi dels productes que transportaven. Si el transport de llet va ser la causa de la fundació de l'empresa, primer amb cantines i després amb cisternes, en els anys 1990 es produí una davallada progressiva del transport de llet en benefici del transport dels líquids alimentaris. Aquesta mena de transport, que realitzen arreu dels països europeus, és molt delicat. Després de cada transport -olis d'oliva, de gira-sol i de coco, xocolata, sucs- les cisternes són sotmeses a una completa neteja per higienitzar-les completament. Un cop netejades són precintades per seguretat. Les cisternes són netejades en una planta de neteja especialitzada en camions del polígon industrial Les Casasses, a Vic. 

Les cisternes, que abans compraven a la casa Indox, ara són produïdes per la casa Farcinox SA: 



Escalfador instal·lat en una cisterna per mantenir el producte alimentari transportat a una temperatura concreta i conservar-ne llurs qualitats i propietats:



Tractores Scania amb llurs cisternes Farcinox aparcades dins del garatge de Roda de Ter:









Un camió arribat d'un país europeu. Al cap d'unes hores, completat el procés de neteja, tornava a marxar:



Avui dia Transports Rosendo Quintana SA transporta una cisterna de llet per una empresa làctia de Barcelona. Vint-i-cinc mil litres de llet recollits en una granja d'Osona. També, aprofitant un retorn, carreguen llet a França o Bèlgica. Quants milions de litres de llet ha transportat Transports Rosendo Quintana SA des de l'any 1939 fins ara? Impossible de saber-ho.

Tractores Scania amb llurs semiremolcs aparcades al pati de l'empresa:

















D'esquerra a dreta, el senyor Xavier Castells, cofat amb una gorra com era costum del senyor Rosendo Quintana, el senyor Joan Suñé i un conductor de la casa davant d'una de les tractores Scania de l'empresa:



Agraïm al senyor Joan Suñé i Rifà, gendre del senyor Rosendo Quintana, l'amabilitat amb què ens acollí a casa seva i l'exposició de la història de l'empresa familiar, la qual hem recollit en aquests articles il·lustrats amb l'extraordinari arxiu fotogràfic que la família Quintana ha tingut l'encert de crear i conservar.

dissabte, 22 de febrer del 2014

Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter: el transport de la llet (VII).

En aquest article us presentem la flota que tenia Transports Rosendo Quintana SA a finals dels anys 1970 i la primera meitat dels anys 1980.

Un Pegaso Comet equipat amb una cisterna que servia llet a la fàbrica que Cebalsa-Ato tenia al carrer Motors de la Zona Franca de Barcelona, fotografiat al costat del garatge on hi tancaven els camions, al carrer Verdaguer 25, a l'entrada de Roda de Ter procedent de Vic. En aquest garatge, ampliat al cap dels anys, can Quintana hi tanca les tractores Scania amb la combinació de tres colors:



Un semiremolc cisterna al pati de l'empresa. Al seu costat, dues tractores, una Pegaso a l'esquerra i una Barreiros a la dreta.



Aquestes dues tractores amb llurs cisternes, i la cisterna enmig, fotografiades al pati de l'empresa:



La flota de camions de Transports Rosendo Quintana SA fotografiada al pati de l'empresa al carrer Verdaguer 25 de Roda de Ter. Els camions grossos, en primer terme; la flota de Pegasos Comet equipats amb cisternes i un camionet Ebro C350 amb una caixa de fusta; al seu costat un Jeep Comando i una furgoneta Renault 4:



La flota de camions. En primer terme, una encavallada de formigó dipositada en un racó del pati per l'ampliació del garatge on hi tancaven els camions:





Els Pegasos Comet i els Pegasos cabina quadrada de la casa retratats en un camí rural a prop del garatge de l'empresa:



La flota completa, amb els dos Ebros C 350, el Jeep Comando, la furgoneta Renault, els Pegasos i la tractora Barreiros:



Tots els Pegasos de la casa retratats en el mateix indret, vuit Pegasos Comet i tres Pegasos cabina quadrada:



Els Pegasos amb la tractora Barreiros:



Els Pegasos amb el Jeep Comando:





La flota completa constituïda per catorze camions:



En el proper article abordarem la compra dels primers camions Scania, la marca que Transports Rosendo Quintana SA sempre hi ha confiat. 

divendres, 21 de febrer del 2014

Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter: el transport de la llet (VI).

Als anys 1960, al costat de les marques de llet amb molta presència al mercat com Letona, de la família Viader, i La Lactaria Espanyola SA, productora de la llet RAM, amb plantes a Sils (La Selva) i al barri del Poblenou, a Barcelona, sorgiren marques de llet que també tingueren la confiança dels consumidors. Ens referim a Productos Lácteos Freixas, amb una planta a Santa Perpètua de Mogoda, on produïa la llet Rania. I a la llet Ato, produïda per Centro Lácteo Balcells (CEBALSA), fundat per la família Balcells l'any 1970, amb una planta d'envasat al carrer Motors de la Zona Franca de Barcelona. 

Amb les cantines que traginaven els camions Ebro B i C des de les granges a la planta de refrigeració de Roda de Ter, Transports Rosendo Quintana SA transportava més de cent mil litres de llet diaris. La llet recollida a les granges i cases de pagès i refrigerada a la planta de Roda de Ter era transportada a les  plantes de Letona SA i Cebalsa-Ato a Barcelona amb una flota de camions Pegaso equipats amb cisternes. Cada dia una corrua de camions cisterna de can Quintana enfilaven la nacional 152, avui dia la C-17, cap a Barcelona i tornaven a Roda de Ter. Als anys 1970, les cisternes eren comprades a Indox de Tàrrega. Estengueren l'àmbit de recollida o captació de llet cap al Lluçanès, una comarca natural a l'oest de la plana de Vic.

En aquells anys s'incorporà a l'empresa el senyor Joan Suñé Rifà, gendre del senyor Rosendo Quintana, nascut a la colònia tèxtil del Còdol Dret, a les Masies de Roda, fundada l'any 1862 per l'industrial Ròmul Bosch i Alsina i desapareguda l'any 1964 sota les aigües de l'embassament de Sau.

La mecanització també arribà al procés de recollida de la llet a les granges. Uns tancs refrigerats acumulaven la llet munyida de les vaques. La llet del tanc era transvasada a un camió cisterna de can Quintana. Als anys 1970 i 1980 la major part de la recollida era transportada a dues plantes d'envasat que hi havia a Barcelona: la de Letona SA al carrer Pujades i la de Cebalsa-Ato al carrer Motors de la Zona Franca de Barcelona.

L'any 1990, la multinacional francesa Besnier adquirí Cebalsa-Ato, propietat de la família Balcells. Cebalsa-Ato fou comprada l'any 2000 per la Corporación Alimentaria Peñasanta, S.A (CAPSA), que tancà la planta de Barcelona i traslladà al producció a la moderna fàbrica de Vidreres, la planta construïda a mitjans dels anys 1950 per la Lactaria Española SA on produïa la llet RAM, la fundació de la qual es remunta a l'any 1941, a Sils, per iniciativa del senyor Ferran Moragas.

El camió número 10 era un Pegaso Comet amb una cisterna refrigerada que recollia la llet a les granges i la transportava directament a Barcelona:





IMG_1358





Un altre Pegaso Comet de can Quintana:



Un altre Pegaso Comet que transportava llet per la fàbrica que Cebalsa-Ato tenia a la Zona Franca de Barcelona:



Un dels camions més bonics que tingué Transports Rosendo Quintana SA: un Pegaso 1086 que li correspongué el número 12. Fotografia del camió, amb placa verda, tot just carrossat:





El Pegaso 1086 amb la matrícula definitiva fotografiat davant del concessionari oficial Pegaso i Sava a la comarca d'Osona, Auto Subministres Vic SA, al peu de l'antiga carretera Nacional 152 que conduïa a Ripoll i Puigcerdà:





El Pegaso 1086 fotografiat en un camí rural a prop del garatge de l'empresa, a Roda de Ter:







Una de les primeres tractores de la casa, un Pegaso 2080 amb la cisterna de llet damunt del semiremolc:



Una altre tractora Pegaso 2081 amb llur semiremolc cisterna fotografiada al pati del garatge on hi tancaven -i encara hi tanquen- els camions, a Roda de Ter. A la part posterior de la cisterna, les inicials del fundador de l'empresa, el senyor Rosendo Quintana:





En el proper article abordarem la flota que Transports Rosendo Quintana tenia als anys 1980. Gairebé tots els camions eren Pegasos.

dijous, 20 de febrer del 2014

Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter: el transport de la llet (V).

A la segona meitat dels anys 1960 es produeix la consolidació de l'empresa, la qual, per les inversions realitzades pel senyor Rosendo Quintana disposava de tots els permisos administratius per la recollida de la llet a les granges i masies, la seva refrigeració i posterior transport a les plantes d'envasat. 

Fotografia de la planta de refrigeració de llet del senyor Quintana al carrer Verdaguer 10, de Roda de Ter: 



Un Renault 4 de la casa, un auto molt apreciat per pagesos i ramaders, fotografiat davant de la planta de refrigeració de la llet. A l'esquerra, el moll per descarregar els pots de llet. A la dreta, l'espai on era instal·lat un tanc que transvasava la llet refrigerada a les cisternes dels camions per transportar-la a les plantes d'envasat, operació que en aquell moment s'estava duent a terme amb un Pegaso Comet que lluïa els tres colors identificadors de l'empresa, el granat inferior, el crema enmig i el blanc a la part superior:



El senyor Quintana renovà i amplià la flota de camions. Aquesta decisió vingué causada per l'augment de la demanda de llet produïda pel creixement demogràfic i la millora del poder adquisitiu dels consumidors.

Els tres vells camions dels anys 1930 foren donats de baixa i substituïts per uns Ebros B i C, comprats nous al concessionari oficial can Rovira, de Vic, representant de Motor Ibérica SA a la comarca d'Osona, amb caixa de fusta i vela per la recollida dels pots de llet als punts d'origen. Els camions petits destinats a la recollida de pots de llet eren pintats amb una combinació de dos colors. Els camions cisterna, per contra, eren pintats amb la referida combinació de tres colors que s'ha mantingut fins als nostres dies. 

La nova etapa, que arrencà l'any 1965, s'encetà amb un canvi en la numeració dels camions. Talment s'aprecia en les fotografies, es tornaren a numerar els camions. Aquesta camioneta B15, amb roda senzilla posterior, li fou assignat el número 2, que corresponia al vell taxi dels anys 1930 transformat en camioneta:



El número 3, que corresponia al vell camionet Fiat matriculat a Girona, completament reconstruït i equipat amb motor Perkins, li pertocà a un Ebro B35, amb la mateixa carrosseria per la recollida de pots de llet:



El camió número 5 fou un Ebro C350, amb caixa i vela per la recollida de marranxes de llet, que substituïa el Sava Austin:



El primer Pegaso Comet de la casa equipat amb una cisterna i que li correspongué el número 6 fou canviat per un Pegaso Supercomet, un 1095, també amb una cisterna. Fotografia del Pegaso a la carretera de Vic, davant de la planta de refrigeració de llet; al fons, dos autocars que prestaven el servei a Roda de Ter: 



Dues fotografies més d'aquest Pegaso 1095:





El número 7 assignat al camió Nazar B que havia xocat amb un plataner a la carretera de Roda de Ter a Vic, li fou adjudicat en la nova numeració a un altre Ebro C350 que recollia pots de llet:



El número 8 correspongué a un Pegaso Comet equipat amb una cisterna:



Un altre Pegaso 1095 fotografiat a la carretera de Vic, amb els autocars de l'Ajuntament de Roda de Ter de testimonis, equipat amb una cisterna fabricada per la casa Dacar de València :







Aquest camió retratat anys més tard, després d'haver patit un petit accident, quan Transports Rosendo Quintana transportava llet per la casa Ato de Barcelona:





El senyor Rosendo Quintana tingué una gran relació amb els responsables d'Auto Subministres Vic, el concessionari oficial Pegaso i Sava a la comarca d'Osona. Fou un bon client de Pegaso.

Fotografia de la flota de camions de Transports Rosendo Quintana el juliol de 1968; al fons, la planta de refrigeració de llet amb la façana blanca. Al davant, els camions Ebro B i C de recollida dels pots de llet; al capdavall, els dos Pegasos Comet amb cisterna:





En el proper article abordarem els anys 1970, amb nous clients i la renovació de la flota de camions.

dimarts, 18 de febrer del 2014

Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter: el transport de la llet (IV).

Acabada la Guerra Civil Espanyola la primavera de l'any 1939, en Rosendo Quintana recollia amb un carro i un cavall els pots de llet de les masies de Roda de Ter, les Masies de Roda i L'Esquirol-Santa Maria de Corcó fins a l'estació de tren de Vic. Una feina sacrificada. S'hi treballava tots els dies de la setmana, diumenges inclosos. Les vaques desconeixen els dies de festa i les vacances. 

Publicitat de Cacaolat, produït per la Granja Viader, els anys 1930 (arxiu Sr. Jordi Viader i Riera):  
 







Una de les conseqüències derivades de la Guerra Civil fou el desproveïment generalitzat de productes de primera necessitat, inclosos els medicaments. Els canals de recepció de mercaderies s'havien interromput i era molt difícil de posar-los de nou en funcionament. El control ferotge que l'administració exercia sobre els productes de primera necessitat, amb l'excusa de perseguir el mercat negre que les seves decisions administratives creava i fomentava, per pura supervivència, agreujava aquell estat de coses. Els militars africanistes, vencedors de la guerra, desconeixien aquell refrany català tan entenimentat i pràctic que no és pot matar tot el que és gras. 

Un dels productes amb més demanda era la llet. N'hi havia poca al mercat. Les vaqueries de les ciutats no cobrien pas la demanda. A Barcelona i a les ciutats industrials de la seva corona hi havia vàries empreses envasadores de llet que cobrien la demanda que es produïa. Eren la Societat Anònima Letona, de la família Viader, que produïa el Cacaolat, llet envasada i iogurts; La Lactaria Espanyola SA, que comercialitzava la marca RAM; Reyda SA, productora de la llet Letel; Empresa Cooperativa de Receptores de Leche y Ganaderos de Barcelona, que produïa la llet sota la marca Corele; Central Lechera Espanyola (CLESA) de Santa Coloma de Gramenet, que produïa llet sota la marca Altaflor; Sociedad Anónima Lechera Industrial (SALI); Industrias Peret-Hereu SA; i Industria Láctea Badalonesa.

Publicitat del iogurt Letona SA produït a la fàbrica del carrer Pujades 5 de Barcelon (arxiu Sr. Jordi Viader i Riera): 



Moll de càrrega de la fàbrica Letona SA al carrer Pujades de Barcelona (arxiu Sr. Jordi Viader i Riera): 



Els pots de llet que el senyor Rosendo Quintana facturava al tren de Vic amb destí a Barcelona eren adquirits per les empreses envasadores de llet en el mercat de la llet que es celebrava al barri del Poblenou de Barcelona. Dos dels clients principals eren Letona SA i Industrias Peret-Hereu SA. També DANONE, productor de iogurts.

Flota de l'empresa Transports Rosendo Quintana en la primera meitat dels anys 1960. Els quatre primers vehicles equipats amb les caixes de fusta i vela recollien les marranxes a les cases de pagès properes a Roda de Ter:


A principis dels anys 1960 el parc mòbil era un batibull absolut, d'una desigualtat completa. Els Ebros B45, els Pegasos Comet i els Barreiros Saeta convivien amb vells autos matriculats en els anys 1930 completament reconstruïts, alguns dels quals, més d'un cop. Aquesta fotografia és il·lustrativa d'aquest fet: tres vehicles molt vells al costat de tres camions de la dècada del 1960: un Sava, un Ebro B-45 i un Pegaso Comet.



El gran creixement econòmic que visqué el país a partir de 1960 agafà els fabricants de vehicles industrials a contrapèl. Els dos grans fabricants espanyols de camions lleugers i grossos, Motor-Ibérica SA-Ebro i ENASA-Pegaso, que exercien un oligopoli indissimulat, no tenien prou capacitat per atendre la demanda de vehicles nous. Aquest fet va propiciar diverses iniciatives empresarials amb una sort desigual. Van aparèixer fabricants de vehicles industrials com bolets, malgrat els impediments i entrebancs administratius adoptats pel ministeri d'indústria espanyol: Avia, Barreiros, LAI-Karpetan, Nazar i Sava intentaven esgarrapar part del mercat de camions nous no satisfets per Ebro i Pegaso.

L'intervencionisme del ministeri d'indústria espanyol per controlar la producció de vehicles industrials provocava greus distorsions. Així, mentre que a l'Europa Occidental, un mercat molt competitiu, hi havia una concentració de marques amb pocs fabricants que tenien una gran capacitat productiva, a l'estat espanyol succeïa el contrari: sorgien diversos fabricants amb poca producció. Aquest situació però s'aclariria a la segona meitat dels anys 1960.  




En la dècada dels anys 1950 entrà en vigor una normativa sobre el tractament i comercialització de la llet destinada al consum. Sancionava la comercialització de llet crua a les ciutats i obligava a vendre la llet pasteuritzada i envasada. Una legislació per garantir el proveïment de llet a les ciutats i fomentar la concentració d'empreses que produïen llet envasada i pasteuritzada en plantes industrials. Els requisits higiènics i sanitaris s'incorporaven poc a poc a la legislació espanyola.

L'aplicació d'aquesta normativa obligà el senyor Quintana a construir una planta de refrigeració de llet al carrer Verdaguer 10, de Roda de Ter, on també produïa gel. Els quatre camions carrossats amb caixes de fusta recollien el pots de llet a les masies i cases de pagès i els conduïen a la planta de refrigeració. Un cop refrigerada, la llet era carregada a les dues cisternes de l'Ebro B45 i del Pegaso Comet amb destí a Barcelona: 



Aquesta fotografia recull la coexistència dels nous camions dels anys 1960 amb els antics vehicles dels anys 1930, recuperats i reconstruïts:





En el proper article abordarem la flota de Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter en la segona meitat dels anys 1960, l'etapa de creixement i consolidació de l'empresa.

dissabte, 15 de febrer del 2014

Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter: el transport de la llet (III).

L'activitat econòmica principal del municipi de Roda de Ter, i també dels municipis limítrofs, es centrava tradicionalment en el sector primari: l'agricultura amb la producció de blat, i la ramaderia amb bestiar boví i porcí estabulat. La ramaderia proporcionava llet, carn, pells i llanes. L'aviram, els ous i carn. L'explotació intensa dels boscos proveïa de llenya, fusta, carbó, herbes i bolets.

A les ribes del riu Ter, a l'edat mitjana s'hi implantaren molins fariners, drapers i paperers que usaven l'energia de l'aigua. Sobre aquestes instal·lacions antigues s'hi implantà al segle XVIII la indústria tèxtil. El Ter és un riu feiner i aprofitat, d'un alt rendiment. L'activitat agrícola i ramadera tradicional es mantingué juntament amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, que comportà un augment de la població. 

Roda de Ter acollia importants empreses tèxtils. El municipi limítrof de les Masies de Roda tenia colònies tèxtils aixecades als marges del riu Ter. Les jornades laborals eren de dotze hores. La major part dels treballadors procedien de pagès. Un personal molt complidor i sacrificat, avesat a treballar de valent.

Una de les principals empreses tèxtils ubicada al centre urbà de Roda de Ter era Tecla Sala e Hijos SA, coneguda popularment com La Blava per les finestres i portes que lluïen un blau llampant. Pertanyia a la família Sala i va créixer per l'impuls de la senyora Tecla Sala i Miralpeix, dona d'unes profundes conviccions cristianes. També tenien una altre fàbrica a l'Hospitalet del Llobregat. L'any 1960, la fàbrica de Roda de Ter tenia més de quatre-cents treballadors. L'any 1956, a catorze anys d'edat, hi entrà a treballar d'escrivent en Miquel Martí i Pol. La seva mare també hi treballà de dobladora. La seva experiència a la fàbrica, que hagué d'abandonar l'any 1974 malalt d'esclerosi múltiple, el recull al llibre La Fàbrica. En Pau Riera i Sala, fill de Tecla Sala, visqué exiliat a l'Argentina. Retornat a Catalunya fou un gran mecenes cultural, promotor d'Òmnium Cultural i de la represa de l'Institut d'Estudis Catalans. 

L'empresa Bracons i Riera, on hi treballà el pare d'en Miquel Martí i Pol de torner, fou una de les principals fàbriques nacionals de telers en sèrie.

Can Portavella, a Roda de Ter, fou fundada l'any 1838. El 1898, l'any de la independència de Cuba i Filipines, la família Portavella vengué la fàbrica a la família Sala, que el 1925 traslladà la producció a La Blava, la gran fàbrica aixecada dins del nucli urbà. Amb el trasllat, la fàbrica l'adquirí en Raimundo Bellido. L'any 1969 la comprà Hilados y Tejidos Puigneró SA. L'any següent fou destruïda per un incendi.

Gabriel Comella Arnau i Companyia era una fàbrica cotonera que, com la major part de les indústries tèxtils d'Osona, patí l'aturada de la producció durant la Guerra Civil de 1936-1939. L'aiguat de l'octubre de l'any 1940 danyà greument les instal·lacions amb grans pèrdues econòmiques.

Una de les iniciatives empresarials més interessants fou la Cooperativa Primera del Ter, projecte cooperatiu productor de teixits que va reeixir. En fou promotor en Ferran Alsina i Perellada, enginyer tèxtil que aplicà l'organització del treball de les fàbriques de la Gran Bretanya. Abans d'emprendre aquest projecte l'any 1881, en Ferran Alsina havia estat el director de la fàbrica del Vapor Vell, al barri de Sants de Barcelona, propietat del senyor Eusebi Güell, un dels principals industrials catalans del segle XIX. També participà en la posada en funcionament de la colònia Güell, projectada per l'arquitecte Antoni Gaudí a Santa Coloma de Cervelló. El senyor Alsina, pur esperit de la Renaixença, participà en la Lliga de Catalunya l'any 1887 i a la Unió Catalanista. Aquesta cooperativa, reconvertida en els anys de la Segona República com a Societat Anònima Cooperativa del Ter, tancà l'any 1936.

A Les Masies de Roda hi havia dues grans colònies tèxtils. Can Baurier, a la finca de Salou, fundada per en Pierre Baurier, un comerciant francès establert a Roda de Ter, i el Còdol Dret, fundada per en Ròmul Bosch i Alsina, un conegut industrial català.

Pierre Baurier s'establí al principi a can Moret, un antic molí de Roda de Ter, per produir teixit aprofitant l'energia de l'aigua. Importà maquinària de França i contractà tècnics qualificats francesos. Amplià la producció amb la construcció l'any 1864 d'una colònia a la finca de Salou, al municipi de Les Masies de Roda. La colònia, d'un notable interès arquitectònic, disposa d'habitatges pels treballadors, església i rectoria i la torre dels amos. L'any 1912, la societat Hijos y Nietos de P. Baurier començà la producció de teixit a una fàbrica a Sant Adrià de Besòs. Tancaren les portes l'any 1988. Un camió de can Baurier dels anys 1920, conduït per en Roca, fotografiat a la colònia de Salou (font: Museu d'història de la immigració de Catalunya):



Un camió Dodge de Industrial Baurier SA en servei als anys 1940 (font: Museu d'història de la immigració de Catalunya i portada d'un llibre que recull la història d'aquesta empresa):





En Ròmul Bosch i Alsina, un metge, polític i industrial català aixecà l'any 1862 una fàbrica a la riba del Ter, en el municipi de Les Masies de Roda, coneguda com Còdol Dret. També hi hagué en aquest municipi dues empreses més conegudes popularment com Can Gran i Els Molins.

La construcció de l'embassament de Sau, per proveir d'aigua la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, tingué l'aferrissada oposició dels pobles osonencs afectats. Llur posada en funcionament provocà el tancament l'any 1964 de les fàbriques del Còdol Dret, completament submergida per les aigües, i de can Baurier, parcialment inundada, amb l'acomiadament de tota la plantilla. Un gran impacte per l'ocupació. Les altres fàbriques de Les Masies de Roda i Roda de Ter hagueren d'ajustar la producció i la plantilla.

En aquest món, on l'activitat agrícola i ramadera i la feina a les fàbriques s'encavallava, nasqué a Roda de Ter en Rosendo Quintana i Preseguer, fill de pagès. Ben jovenet, com s'estilava aleshores, entrà a treballar a la Tecla Sala e Hijos, la Blava. Durant els anys 1930, per les tardes, acabada la jornada laboral a la fàbrica transportava àrids amb un carro i un cavall que recollia al riu Ter i servia a la construcció.

Acabada la Guerra Civil Espanyola, el u d'abril de 1939, en Rosendo Quintana recollia pots de llet de les masies i cases de pagès de Roda de Ter, Les Masies de Roda, l'Esquirol-Santa Maria de Corcó, amb un carro i una euga, i els duia cada dia fins a l'estació de tren de Vic on eren carregats en un vagó de càrrega amb destí a Barcelona.

En Rosendo Quintana, cofat amb una gorra i un cigarro a la boca, al cim del carro amb uns pots de llet:



Els pocs vehicles disponibles acabada la Guerra Civil, la falta de peces mecàniques, de pneumàtics nous i de benzina feia que els pots de llet recollits a les comarques del Ripollès i de la plana de Vic s'haguessin de transportar per força en tren.

Cap a l'any 1945, en Rosendo Quintana comprà el seu primer vehicle a motor. Un petit camionet Chevrolet desfet per la Guerra Civil i reconstruït amb peces de pertot. Les fotografies que la família Quintana conserva d'aquest camionet reflecteixen l'estat del parc mòbil que hi havia al país als anys 1940.

Els vehicles abandonats als passos fronteres del Ripollès -el coll d'Ares- i de la Jonquera, a l'Alt Empordà, no reclamats per llurs legítims propietaris, foren reconstruïts i proveïren de peces mecàniques altres vehicles. Al pla on ara hi ha el camp de futbol de Ripoll s'hi dipositaren molts vehicles abandonats per l'exèrcit republicà que creuava la frontera. Els vehicles estimbats també es recuperaren. S'aprofitava tot, inclosos els xassissos.

El Chevrolet del senyor Quintana, amb una caixa de fusta i vela, que recollia pots de llet a les masies de Roda de Ter i dels pobles propers. La sensació de pobresa extrema que projecta aquest camionet Chevrolet és absoluta:








El segon camió que tingué en Rosendo Quintana, retratat acompanyat d'un camàlic, comprat a finals dels anys 1940. El camió, d'una marca nord-americana, muntava una cabina refeta i una caixa de fusta cobert amb una vela pel transport dels pots de llet:



El camionet carregat de mainada participant en la festivitat de Sant Cristòfol:



A finals dels anys 1950 aquest camió se li instal·là un motor dièsel Ebro, repintant-lo amb una combinació de dos colors, un color fosc a la part inferior i un clar a la part superior. Se li assignà el número 1 de la flota de camions que tingué el senyor Rosendo Quintana per la recollida de cantines de llet:



El camió número 1, repintat i equipat amb el motor dièsel de la casa Ebro, fotografiat al costat del pont de Roda de Ter:



Per atendre la demanda de camionets i furgonetes, no coberta pels fabricants espanyols de vehicles ni per la importació de vehicles de l'estranger, que era insignificant, imposava solucions d'emergència. La compra de cotxes particulars, inclosos taxis, i llur transformació per carrossers i ferrers.

El segon camionet de la casa, que era el tercer si computem el Chevrolet, era un antic taxi comprat a Barcelona que se li va acoblar una caixa de fusta i una vela per la recollida de marranxes. Era pintat amb la combinació dels dos colors. El senyor Quintana, talment ho assenyala el rètol penjat a la caixa, també fabricava gel que servia a domicili:



El tercer camió de la casa era el resultat d'una reconstrucció completa. Damunt d'un xassís Fiat es va acoblar una cabina completament artesanal, prou espaiosa, un motor Perkins i una caixa de fusta amb alces i una vela. Tenia un motor i una capacitat de càrrega per carregar pots de llet a masies i granges més allunyades de Roda de Ter:



Aquest Fiat, completament reconstruït, fotografiat al pont de Roda de Ter a la primera meitat dels anys 1960. Al seu darrera, dos camions més de la casa: un Ebro B45 i el camió que tenia assignat el número 1. Al fons, creuant el pont, treu el nas un Pegaso Comet: 



El quart camió de la casa fou un Ebro B45, estrenat nou per compra a can Rovira, el concessionari oficial Ebro-Motor Ibérica SA a la comarca d'Osona, amb el taller i l'exposició a la ciutat de Vic. També fou el primer camió carrossat amb una cisterna pel transport de llet. El camió Ebro B45 amb llur cisterna retratat al costat del pont de Roda de Ter. Encara era pintat amb el color vermell original de fàbrica:

IMG_1382

La millora econòmica que experimentà el país a començaments de la dècada dels anys 1960, resultat del pla d'estabilització econòmica endegat l'any 1959, era un fet cert. Quina diferència que suposava aquest camió Ebro, pintat amb la combinació dels dos colors de la casa, amb el primer Chevrolet de la casa comprat poc després d'acabada la Guerra Civil. El país, poc a poc, començava a sortir del pou:

IMG_1394


El cinquè camió de la casa, també comprat nou, era un camionet Sava fabricat a Valladolid sota llicència de la British Motor Corporation, carrossat amb una caixa i tendal:



El sisè camió del senyor Rosendo Quintana. El primer Pegaso de la casa, un Comet de la primera sèrie, comprat a Autosubministres Vic, el concessionari oficial Pegaso a la comarca d'Osona, carrossat amb una cisterna:



El Pegaso Comet va ser el primer camió que lluí una combinació de tres colors que sempre més ha identificat els camions de l'empresa Transports Rodendo Quintana de Roda de Ter. Era el primer d'un bon grapat de Pegasos que tingué aquesta empresa osonenca.

El setè camió de la casa fou un Nazar B equipat amb un motor Perkins, de quatre mil cinc-cents quilos de pes. Era carrossat amb una caixa de fusta pel transport de pots de llet. Aquest camió, la recerca de la fotografia del qual permet de reportar la història completa de Transports Rosendo Quintana, tingué una vida curta. Talment es recull en aquesta fotografia, xocà de front amb un dels plàtans que hi havia plantats als marges de la carretera de Roda de Ter a Vic, que proporcionaven una ombra molt agradable a l'estiu:



Aquest Nazar B no fou pas reparat. Aprofitades les peces útils i la caixa, fou desballestat. En el proper article abordarem la flota de camions que Transports Rosendo Quintana tingué a la primera meitat dels anys 1960.

dilluns, 10 de febrer del 2014

Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter: el transport de la llet (II).

Tradicionalment la llet era transportada en pots, lleteres o marranxes recollides a les cases de pagès o bé a peu de carretera. En els articles del transport de la llet a les comarques de la Baixa Cerdanya i l'Alt Urgell, hem exposat com els camions de la llet recollien els pots en les línies assignades, activitat que també cobrien els camions mixtes o lleteres, una modalitat de transport d'alta muntanya que combinava les persones i les mercaderies, bàsicament articles de primera necessitat. Fins als anys 1980 els pagesos i ramaders deixaven les marranxes de llet, a peu de carretera, on eren recollides pel camió. Amb la promulgació d'una normativa que obligava a transportar la llet en cisternes, el transports de marranxes desaparegué.

Als anys 1940, a la comarca del Ripollès, el senyor Nogué transportava diàriament marranxes de llet des de Molló fins a Camprodon. Els germans Plana, de Surroca, recollien les marranxes de llet des de Llanars fins a Camprodon, seguint la vall del riu Ter, amb un camionet Ford de disset cavalls. A Camprodon transbordaven les marranxes del Fiat al Ford de disset cavalls, que les duia fins a Ripoll, on eren carregades en un vagó de càrrega del tren conegut com El Correu amb destí a Barcelona. El tren era el mitjà de transport més eficaç atès la manca de vehicles, carburant i pneumàtics.

El camió Fiat del senyor Nogué, de Molló, fotografiat a Camprodon: 

camió Fiat a Camprodon (Girona)

A les comarques gironines hi va haver uns quants transportistes que traginaven marranxes. Transports Manuel Vilaró de Vilablareix tenia un camió Ebro B-45 amb matrícula GI-34319 que recollia les marranxes a les cases de pagès; treien la nata de la llet per vendre-la a les pastisseries de la ciutat de Girona; més endavant compraren camions Barreiros Azor; el darrer camió que tingueren fou un Barreiros Saeta, amb la cabina de color verd clar, una de les últimes unitats fabricades i matriculades a Girona. Transports Sellés, de Quart, un gran client de la casa Barreiros; en Pere Felip, de Sant Andreu del Terri, tenia un camionet petit anglès, molt antic, que traginava marranxes; Transports Met de Vidreres treballava per la fàbrica Ram de Vidreres; en Jordi Rieradavall, de Vidreres, tenia un Pegaso 1063 que traginava marranxes per la RAM. 

Dos camions de Transports Met de Vidreres que treballaven per la fàbrica Ram de Vidreres; un Bedford que traginava marranxes i un Barreiros Super Azor carregat d'ampolles de vidre per envasar la llet: 

IMG_5801

IMG_5803

El Pegaso 1063 d'en Jordi Rieradavall que traginava marranxes per la fàbrica Ram, fotografiat al pati de l'empresa Grues Viñoles:

IMG_5623 

Transports Bofill de Torroella de Montgrí, per motiu El Pèsol, tenia dos camions Ebro, un C550 i un D700, que traginaven marranxes; Jaume Banús, de Maçanet de la Selva, ara Transports i Serveis Ravich SA, començà el transport de llet amb pots i ara disposa de cisternes. Transports J. Prats de Vidreres traginà marranxes i més endavant tingué camions amb cisterna que treballaven per Yoplait; Transports Castellà de Bàscara tenia un Barreiros 4220 equipat amb una cisterna que treballava per la casa ATO. Transports Joan Teixidó de Monells tenia una tractora Mercedes Benz amb una cisterna que treballava per la casa Danone.

Transports Intercomarcals SA (TISA) de Banyoles tenia un Pegaso 1060 amb una cisterna que més endavant comprà Transports Llenas del barri de Santa Eugènia de Ter, a Girona. També tenien dues tractores Pegaso 2011 amb semiremolcs carrossats amb cisternes que treballaven per Productos Lácteos Freixas, fabricant de la llet Rania, fundada pel senyor Pere Freixas, un vaquer del barri de Sants. Quan Rania plegà, treballaren per Danone. L'empresa lletera Rania tenia una nau industrial a Fornells de la Selva on es transvassava la llet recollida pels camions petits a les granges i cases de pagès a les cisternes grosses que la duien a la planta embotelladora a Santa Perpètua de Mogoda.

Als anys 1960 hi havia al cantó de Girona quatre empreses lleteres. Làctics Clarió SA, productora de la llet fresca Lactasana; les plantes embotelladores de llet de la Lactaria Española SA, productora de la llet RAM i que disposava d'una flota pròpia de camions, i la planta que Letona tenia a Riudellots de la Selva, al peu de la carretera Nacional II, on hi treballaven uns quants transportistes autònoms.  

Un camió Ebro P137 fotografiat a l'entrada de la fàbrica Letona de Ruidellots de la Selva:

Ebro P-137 cisterna de Letona a la fàbrica de Girona

Ebro P-137 cisterna de Letona a la fàbrica de Girona

L'Ajuntament de Girona, en el període de la Segon República, creà una central lletera municipal que produïa i servia llet fresca. La recollida, tractament i envasat de la llet fresca es realitzava en unes naus al costat de l'escorxador i el parc de bombers, on ara s'hi aixeca l'edifici dels jutjats. L'any 1947 la gestió de la central lletera fou encomanada en règim de concessió administrativa al senyor Magí Clarió Salilles, de Maçant de la Selva, que venia llet fresca sota la marca Lactasana. Els anys 1970 disposava d'una flota de furgonetes Mercedes Benz i un camió Ebro E70 frigorífics, per la distribució de la llet fresca. El senyor Rosendo Quintana també hi recollia excedents de llet. 

A finals dels anys 1980 Làctics Clarió es traslladà al polígon industrial Mas Xirgu de Girona. Els últims camions que tingueren eren un Renault D170.17 i un Iveco de 18 tones. També tenien un taller de fabricació de maquinària per la indústria lletera. Muntaven instal·lacions arreu de l'estat espanyol. L'any 2008 tancaren les dues activitats, l'empresa embotelladora de llet fresca i el taller.

A Osona hi havia quatre plantes embotelladores de llet. Industries Casellas SA (ICSA) i Letel a la ciutat de Vic; Sociedad Anónima Lechera Industrial, que produïa llet sota la marca Sali, amb una planta embotelladora al costat de l'estació de tren de Manlleu; i Làctics Rabadà SA, de Balenyà, de la família Vila. Alguns dels transportistes que traginaven la llet per aquestes plantes embotelladores eren l'Adjutori Rifà, en Tori per motiu, fill de Tavèrnoles i establert a Manlleu, que treballà amb un Pegaso Comet i un Barreiros Saeta traginant marranxes; més endavant tingué un Ebro P-137 amb cisterna que duia llet a la Letel. En Joaquim Roca, de Torelló, que recollia els pots de llet amb un camió Sava. En Pere Falgà, de motiu en Reca, de Roda de Ter, també transportava llet. Al Ripollès, hi havia l'Àngel Rigat, de Ribes de Freser, i en Francesc Ricart, de Sant Joan de les Abadesses, conegut com en Quico.

A Sant Hipòlit de Voltregà hi havia La Comercial Vigatana SA, propietat de la família Estapé, que disposava d'una flota de camions Pegasos amb cisternes per la recollida de la llet de les granges i cases de pagès de la comarca d'Osona.

A l'avinguda Bogatell de Barcelona hi havia el gremi de vaquers. Un espai on es tancaven els tractes de compravenda de llet entre els vaquers i les empreses lleteres. Hi venien la llet els vaquers de la ciutat de Barcelona i la llet procedent d'altres comarques del país. Les empreses lleteres de Barcelona -en Peret Hereu, la Granja Viader, productora del famós Cacaolat i en Joan Vilajeliu- adquirien la llet al gremi de vaquers.

Als barris de la ciutat de Barcelona hi havia vaqueries. En Pere Freixas, fundador de la llet Rania, tenia una vaqueria al barri de Sants. Al barri del Poblenou, en Joan Vilajeliu tenia una autoclau per esterilitzar la llet que barrejava amb cacau i produïa un batut que comercialitzava amb la marca de La Vaquita Sabia. No tenia pas vaques pròpies i adquiria la llet al gremi de lleters de l'avinguda del Bogatell. En Joan Castella tenia dues vaqueries, l'una al carrer Marià Aguiló i l'altre al carrer Pujades. En Frederic Tusell tenia una vaqueria al carrer Pujades, a prop de la Rambla del Poblenou; el creixement del barri amb l'expansió del nucli urbà va obligar-lo a traslladar la vaqueria a la confluència dels carrers Agricultura amb Pere IV. A la Guerra Civil de 1936-1939, li va caure una bomba que matà unes quantes vaques per la seva proximitat a la fàbrica de can Girona, que fabricava material de guerra i era objecte de bombardeigs constants per l'aviació italiana amb base a Mallorca. Una de les últimes vaqueries del Poblenou era en Sevilla, amb una estable a la confluència dels carrers Taulat i Marià Aguiló; tancà a finals dels anys 1960.

Al barri del Poblenou hi havia la fàbrica Letona, al carrer Pujades, i la Lactaria Española SA, productora de la llet RAM, amb una planta embotelladora que ocupava una illa delimitada pels carrers de Pujades, Bac de Roda, Llull i Fluvià. Un camions de la casa Letona al moll de càrrega de la fàbrica del carrer Pujades 25:




Un Pegaso 1060 de Transports Homs fotografiat davant de la fàbrica de La Lactaria Española SA:

Pegaso 1060 File002

El senyor Rosendo Quintana i Preseguer, de Roda de Ter, fundador de Transports Rosendo Quintana,  començà la recollida de pots de llet i més endavant usà els camions cisterna. L'inici de l'activitat de la recollida de la llet i els primers anys els tractarem en el proper article.