dijous, 31 de juliol del 2014

La família Vert: carreters i carrossers de Ripoll (Ripollès) (II).

L'any 1950, retornat de l'Àfrica on havia fet el servei militar un any i mig, en Josep Vert i Rigau i son pare Joan Vert i Pujol construïen carros i emprengueren la construcció de les primeres carrosseries per autocars i camions. La tracció animal entrava en una decadència definitiva.

Un autocar aparcat a la Rambla de Figueres, la capital de l'Alt Empordà, amb el monument a Narcís Monturiol i Estarriol, enginyer figuerenc inventor del primer submarí tripulat anomenat Ictineo, retratat per en Joan Vert i Prat i que recull l'estil en voga aquells anys en què la feina principal era la reconstrucció de vehicles. La matriculació de vehicles nous era mínima: 





En els anys 1950 en Joan Vert i Pujol i llur fill Josep Vert i Rigau reformaren un autocar GMC d'Autocars Mir de Ripoll. Li modificaren el frontal afaiçonant-lo amb l'estètica d'inspiració nord-americana que causava furor aleshores. També construí, per encàrrec del senyor Josep Camprubí, posseïdor d'una empresa d'autocars a La Pobla de Lillet, una carrosseria sobre un xassís amb matrícula de Castelló, retratat a la Carretera de Barcelona de Ripoll :







Aquest autocar fou destinat a la línia regular de viatgers de Ripoll a Guardiola de Berguedà que tenia parada als pobles de Gombrèn i La Pobla de Lillet: 

Autocar CS 3825 25.6.06

El senyor Joan Vert i Prat aprofitava els autocars de pas a Ripoll per retratar-los i copsar les novetats que es produïen en les carrosseries. Un autocar aparcat a la plaça Gran de Ripoll, davant de can Fideuer, un establiment que produïa fideus i pasta regentat per la família Casadesús als baixos de la Casa Alòs, també dita la Casa del Marquès de Dou, que presenta un mixtura d'elements modernistes i noucentistes projectada l'any 1908 per l'arquitecte vigatà Josep Maria Pericas i Morros. Meravellós el camió amb capó i caixa de fusta per transports generals aparcat al fons de la plaça: 

IMG_8940

Un autocar matriculat a Barcelona i que cobria serveis discrecionals, retratat a la plaça Gran de Ripoll, davant de l'Hotel Monestir; al capdavall del carrer, el pont sobre el riu Freser i, més enllà, el túnel de la línia del tren de Barcelona a Puigcerdà:

IMG_8939

Un autocar francès Chausson retratat en el pont sobre el riu Freser, al costat del Raval de Barcelona on la família Vert hi tenia el taller: 

IMG_8936

IMG_8938

IMG_8943

La família Vert també construïa i reparava caixes de fusta per camions i camionetes. Tenia de clients a Transports Capdevila, de La Pobla de Lillet, amb una agència a Ripoll que gestionava la paqueteria dels trens de la RENFE. El senyor Vert els hi reparava les caixes de fusta de llurs camions. Fotografies d'alguns dels camions que Transports Capdevila tenia aleshores. Un camió Pegaso equipat amb motor de benzina retratat en el pont sobre el riu Ter:

Pegaso de benzina de TRANSPORTS CAPDEVILA de Ripoll (Ripollès)

Un camió GMC al coll de Merolla, nevat a l'hivern:

GMC de TRANSPORTS CAPDEVILA al Coll de Merolla

Un Ford que Transports Capdevila comprà d'importació a través del port franc de Barcelona al passeig de Sant Joan de Ripoll, davant del taller mecànic d'en Jaumet Pradell i Soler, amb la línia ferroviària i la catenària del tren de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses que discorria pel mig de passeig:

Ford de TRANSPORTS CAPDEVILA de Ripoll (Ripollès)

Un Chevrolet retratat al garatge que Transports Capdevila tenia a Ripoll:

img495

També fou client de la família Vert en Domènec Soldevila, que comprà un camió Pegaso dièsel proveït d'un remolc per transports generals al concessionari oficial per a les comarques gironines, can Forné. El Pegaso i llur remolc a l'antiga benzinera de la carretera de Barcelona, a Ripoll, amb les dues caixes de fusta produïdes per la família Vert:

IMG_3523

IMG_3522

També construí les caixes de fusta dels camions que la Casa Salvans de Ripoll disposava pel repartiment de begudes i carbòniques. Un Chevrolet de l'any 1936 que guarda la família Salvans:

IMG_3301

Construïren també caixes per els motocarros, uns vehicles senzills i pràctics, molt populars en els anys 1960 per la distribució de tota classe de productes a les ciutats i pobles:

IMG_8952

IMG_8948

Un camió Skoda importat de Txecoslovàquia que transportava els autos Seat fabricats a la Zona Franca de Barcelona, un servei que prestava l'empresa Tradisa, retratat per en Joan Vert i Prat:

IMG_8949

Un camió Barreiros Super Azor amb una caixa construïda per en Joan Vert i Prat:

IMG-20140614-WA0001



Les fotografies del Barreiros carrossat foren fetes per en Parés, un conegut fotògraf de Ripoll:

IMG_8950

L'any 1946, amb dinou anys d'edat, en Joan Vert i Prat comprà un solar a la Carretera de Barcelona 14 de Ripoll. L'any 1960 en Josep Martí, un constructor de Ripoll, edificà un taller que afrontava amb la carretera de Barcelona; a la part posterior del taller hi construí la casa on residí el senyor Vert amb la seva família. Aquest taller entrà en funcionament l'any 1963, fet que comportà la desocupació del local del Raval de Barcelona on l'avi, en Josep Vert i Rigau s'havia establert l'any 1912.

El taller de Carrosseries Vert a la Carretera de Barcelona 14 de Ripoll a finals dels anys 1960:

IMG_8969

Estat actual que presenta el taller que ocupà la família Vert:

IMG_3979

En els anys 1960 les carrosseries de camions cada cop eren més grosses i el local del Raval de Barcelona, on construïen carros, no tenia unes dimensions prou grans. Aquest fet impulsà la compra del solar l'any 1946 i la construcció del taller el 1960, quan, consolidats els efectes salutífers del Pla d'estabilització econòmica, la demanda de carrosseries augmentà considerablement. 

A partir dels anys 1970 en Joan Vert i Prat es centrà en les reparacions de planxa i construïa les carrosseries pels camions de la casa Salvans, distribuïdors oficials a la comarca del Ripollès de la Coca-Cola. 

L'any 1992, complerts els seixanta-cinc anys d'edat, el senyor Joan Vert i Prat es jubilà i tancà el negoci de carrosseries i reparació de planxa. També havia restaurat alguns cotxes antics. Morí a Ripoll el dia 11 de març de 2013. Volem agrair a la família Vert Roca la biografia professional de l'activitat carrossera que el pare i l'avi exerciren a Ripoll, d'un gran interès i que hem consignat en aquests dos articles.

diumenge, 27 de juliol del 2014

La família Vert: carreters i carrossers de Ripoll (Ripollès) (I).

En Joan Vert i Pujol, fill de Torroella de Montgrí, seguí l'ofici familiar i féu de constructor de carros. Els carros i tartanes que la família Vert construïa eren molt apreciats a les comarques del Baix i de l'Alt Empordà.

En Joan Vert i Pujol tingué l'any 1892 un fill, en Josep Vert i Rigau, que era cosí d'en Josep Vert i Planas, constructor de carros, carrosseries d'autocars, de camions i de furgons i executà en aquest camp transformacions de tota mena. També construí carrosseries metàl·liques sota la marca Vermetal SA, primer a Torroella de Montgrí i més tard, a principis dels anys 1960, a Girona. És autor d'un treball, en tres volums, sobre les empreses carrosseres i de transports de viatgers de les comarques gironines d'un gran interès.

Completat l'aprenentatge i en disposició d'un petit capital estalviat, el 1912, amb vint anys, en Josep Vert i Rigau s'establí a Ripoll, la capital del Ripollès, aixecada a l'aiguabarreig dels rius Ter i Freser, d'una gran vivacitat per la indústria tèxtil i metal·lúrgica que acollia. 

Uns carros que travessaven el pont aixecat sobre el riu Ter, a les envistes de Torroella de Montgrí, vila d'on procedeix la família Vert; al fons els massís del Montgrí, amb la muntanya de Santa Caterina al mig, coronada pel castell: 

IMG_8931

Carrosseries d'autocars construïdes per en Josep Vert i Planas, cosí d'en Josep Vert i Rigau, a Torroella de Montgrí:

IMG_8926

IMG_8928

Carros, tartanes i galeres dibuixades per en Joan Vert i Pujol el 1892, any del naixement de llur fill Josep Vert i Rigau que abandonà l'Empordà i s'establí al Ripollès: 

IMG_8955

IMG_8958

IMG_8964

IMG_8966

IMG_8957

IMG_8962

IMG_8963

IMG_8965

IMG_8960

IMG_8961

IMG_8956

IMG_8959

IMG_8968

Taller que llogà en Josep Vert i Rigau, al Raval de Barcelona, al costat del riu Freser, on construïa i reparava carros i tartanes. Com era costum aleshores, la família Vert residia al pis superior del taller:

IMG_3982

Per la construcció de rodes dels carros, les  anelles metàl·liques exteriors eren muntades roents damunt les rodes de fusta i estampides passant-les per aigua freda en una font que encara raja al Raval de Barcelona, al costat del taller. Assentat al Ripollès, en Josep Vert es guanyà un reconegut prestigi com a constructor de carros i tartanes i reparacions de tota mena.

Targeta del taller de construccions i reparacions de carruatges que tingué el senyor Josep Vert i Rigau a Raval de Barcelona, de Ripoll, i que girava amb el nom comercial del seu pare, en Joan Vert:

IMG_8933

Una tartana construïda per en Josep Vert i Rigau:

IMG_8934


El senyor Josep Vert i Rigau retratat al costat d'una tartana que construí:

IMG_6636

Una galera amb vidres construïda per encàrrec del senyor Josep Barceló:

IMG_6638

El 23 de maig de 1927 nasqué a Ripoll en Joan Vert i Prat, fill d'en Josep Vert i Rigau. La construcció de carros es veié afectada per l'esclat de la guerra civil. Acabat el conflicte armat l'any 1939, en Joan Vert i Prat féu d'aprenent de constructor de carros i reconstruí i transformà, al costat de son pare, carrosseries de tota classe. També s'encarregaren de gestionar el sortidor de benzina que hi havia al costat del taller, a la carretera de Barcelona, subministrada en funció de les quotes assignades prèviament per les autoritats.

Als vint-i-un anys d'edat en Joan Vert i Prat fou destinat a Melilla, al nord d'Àfrica, a fer el servei militar durant un any i mig. Estigué tota la mili sense poder veure la família. Hi ha l'anècdota que en Joan Vert i Prat tenia un gos molt estimat que l'acomiadà a l'estació del tren de Ripoll en marxar a l'Àfrica. El gos indefectiblement l'esperava totes les tardes a l'estació del tren. Els dies freds i nevats el gos també hi feia acte de presència a l'estació esperant el retorn de l'amo. Quan, transcorregut un any i mig el senyor Joan Vet tornà a Ripoll, el gos manifestà a l'estació del tren unes festes i alegries indescriptibles.

Un carro tancat per al transport de carns construït per en Josep Vert i Rigau (segon per la dreta) i llur fill Joan Vert i Prat (tercer per la dreta):

IMG_8930

Un carro de repartiment de la paqueteria de RENFE de Transports Capdevila, que era el despatx de la companyia ferroviària a Ripoll, retratat davant del garatge, les reparacions del qual eren executades per en Joan Vert i Prat. 

img484

img485

El senyor Joan Vert i Prat contragué matrimoni en segones núpcies amb la senyora Carme Roca i Serrano. Tingueren quatre fills, dues noies i dos nois. El senyor Joan Vert, amb bigoti i darrera d'un vailet, al cim d'un carro amb una coberta vegetal:

IMG_8932

En els anys 1940 prosseguí la construcció i reparació de carros. A finals d'aquella dècada emprengué la construcció de les primeres carrosseries per autocars i camions. Aquesta faceta la tractarem en el proper article.

dissabte, 26 de juliol del 2014

Transports Casacuberta d'Olot: el butà i les càrregues generals (i II).

En la segona meitat dels anys 1970 el senyor Samuel Casacuberta comprà a en Camil Navarro, un transportista de Bescanó, una tractora Pegaso 2011 amb matrícula GI-2511-A. Fou la primera tractora que tingué. Li acoblà un semiremolc Daf amb una gàbia per transportar les bombones de butà. Disposar d'aquest camió era un avantatge clar atès que, amb un sol vehicle, feia la feina dels dos camions Barreiros Super Azor Gran Ruta. 

Amb aquest Pegaso continuà el transport de bombones de butà entre la planta central que Butano SA tenia a Caldes de Malavella i el magatzem de l'agència del butà que la família Castanyer tenia al Bosc de Tosca, a Les Preses, per atendre la comarca de La Garrotxa. 

El senyor Casacuberta retratat amb la seva tractora Pegaso al pati del magatzem de l'agència a Les Preses:

IMG_4834

IMG_4860

IMG_4835

El senyor Samuel Casacuberta a principis dels anys 1980:

IMG_4844

La tractora Pegaso 2011 la tingué el senyor Casacuberta sis anys. La canvià per un altre tractora Pegaso, un 2081, dotada de cabina abatible, un motor de dos cents cavalls de potència amb turbo i canvi de bola. La  comprà usada a Transport J. Prats de Vidreres i li mantingué el color blau cel. Tingué força problemes mecànics aquest Pegaso.

La tractora Pegaso 2081 amb llur semiremolc Daf retratat al magatzem del Bosc de Tosca, a Les Preses:

IMG_4840

IMG_4841

El senyor Samuel Casacuberta morí el febrer de 1983 i el succeí, al capdavant del negoci familiar, el seu fill Lluís que s'havia llicenciat del servei militar, aleshores obligatori, un any abans i l'acompanyava a bord del Pegaso en els viatges entre Les Preses i Caldes de Malavella. El pare i el fill s'alternaven en la conducció del camió. 

El Pegaso amb una reixa del radiador més moderna, fotografiat amb el semiremolc carregat de bombones de butà al magatzem del Bosc de Tosca:

IMG_4842

IMG_4843

El senyor Lluís Casacuberta treballà onze anys en el transport de les bombones de butà amb el Pegaso. Des del febrer de l'any 1983 fins l'any 1994, quan, arran de la reorganització de Butano SA que imposà a les agències distribuïdores de treballar amb camions propis i transportistes autònoms, s'extingí aquesta feina que son pare havia començat l'any 1964 amb un Nazar de set tones. Trenta anys transportant bombones de butà aviat és dit. Milers de garrotxins es beneficiaren del gas per cuinar i escalfar-se, procedent de les bombones de butà, que la família Casacuberta transportà en aquells trenta anys.

El senyor Lluís Casacuberta comprà nova l'any 1994 una tractora Renault DR320T, el gitano amb gavardina com és conegut, dotat de la cabina Berliet, d'una gran bellesa i modernitat a principis dels anys 1970, quan fou comercialitzada. Li acoblà una banyera pel transport de cereals a l'estat espanyol i la resta de països europeus.

La tractora Renault DR320T fou substituïda per una tractora Mercedes Benz 1944 que el senyor Lluís Casacuberta comprà usada a l'empresa Transports Badosa de Montagut. Aquesta tractora equipava un motor de quatre-cents quaranta cavalls de potència molt fi però que no tirava pas. 

El tercer camió que tingué el senyor Lluís Casacuberta, la tractora Mercedes Benz amb la banyera pel transport de cereals:

IMG_4850

IMG_4852

IMG_4851

El quart camió que tingué el senyor Casacuberta fou una tractora Man F2000, comprada nova a can Boadella, el concessionari oficial per les comarques gironines, amb matrícula GI-8478-BJ. La tractora amb llur banyera Benalú:

IMG_4853

IMG_4854

IMG_4855

El bon rendiment que li donà el primer Man l'animà a comprar una altre tractora Man que oferia una gran comoditat i potència. Conduir-la era un plaer. El cinquè camió que ha tingut el senyor Lluís Casacuberta, aquest Man amb un motor amb nervi:



La darrera tractora Man que el senyor Casacuberta ha comprat a can Boadella fa uns mesos. Un gran camió. Treballa en el transports de cereals, activitat que inicià fa vint anys, plegat que fou del transport de bombones de butà. N'està molt content dels consums de la tractora, un aspecte molt important per qualsevol transportista, que són molt continguts i ajustats:



Reconeixement atorgat al senyor Lluís Casacuberta el juliol de 2007 en ocasió del seu vint-i-cinquè aniversari de conductor professional de camions: 

IMG_4864

El senyor Lluís Casacuberta amb la seva esposa Mercè i en Pere Liu, retratats al pati de casa seva a Olot:

IMG_4859

Agraïm a la família Casacuberta d'Olot l'exposició de l'activitat del transport i les fotografies d'alguns dels camions que han tingut en Samuel Casacuberta i el seu fill Lluís, activitat que fa més de seixanta anys que hi treballen. Igualment les gestions d'en Pere Liu per contactar amb la família del senyor Casacuberta, a qui li reparava el camió Nazar, la història professional de la qual hem recollit en aquests dos articles.