divendres, 31 de maig del 2013

Vehicles vells dipositats als dos patis de l'empresa Grues Viñolas de Vidreres.

Aquest article, el darrer dedicat a l'empresa Grues Viñolas de Vidreres, abordem alguns dels vehicles en desús que hi ha dipositats als dos patis exteriors de les instal·lacions ubicades al peu de la carretera Nacional II. 

El primer vehicle és el xassís d'un camió Ebro B45 carrossat amb una grua per remolcar vehicles d'un gruista de Cassà de la Selva. Aquest camió va recuperar-lo la família Viñolas d'un desballestament, on li havien aixafat la cabina:

IMG_5633

Al seu costat hi ha un altre Ebro B45 recuperat d'un transportista de Mataró, amb la cabina completament rovellada, i que conserva la caixa de fusta original per a transports generals i una vela verda, característica d'aquells anys. També hi ha una petita sobrecabina per traginar paqueteria. Un camió característic dels anys 1960, interessantíssim malgrat estigui completament devastat:

IMG_5642

La família Viñolas és propietària d'aquest camió Ebro B35, amb llur caixa de fusta, adquirit amb la voluntat de restaurar-lo. Tanmateix la falta de temps ha impedit de portar a terme aquest projecte:

IMG_5736

Aquest Ebro B35, basat en el model superior B45 però escurçat de capó, produït a la fàbrica que Motor Ibèrica SA tenia a l'avinguda Icària de Barcelona, al barri del Poblenou, rebia entre els transportistes barcelonins el sobrenom castellà de l'aborto (avortament) per llur acusada lletjor.

En aquest pati hi ha dipositat també un camió Ebro C350, una cabina que copiada sense gaire miraments dels mítics Ford Thames Trader, amb una caixa metàl·lica i vela, típica de la segona meitat dels anys 1960 i principis dels anys 1970. Igual que l'altre Ebro B35, que està al seu costat, la cabina està trinxada per l'exposició continuada a les inclemències del temps. L'escassa qualitat de les matèries primeres dels camions espanyols produïts en la dècada del 1960 agreuja el seu deteriorament progressiu:

IMG_5733

També trobem aquesta furgoneta Citroen Dos Cavalls, amb la xapa acanalada i el color blau cel metàl·lic, que presenta un aixafament de la cabina:

IMG_5742

Un Seat 600 D amb llur baca, que va arribar pels seus propis mitjans, i ara s'està podrint lentament:

IMG_5743

Davant dels dos camions Ebros lleugers hi trobem aquest Seat 850 Spyder absolutament podrit:

IMG_5739

En l'altre pati de l'empresa, ben emporlanat, hi ha aquest camió Pegaso 1063 que havia estat d'un transportista de Vidreres, en Jordi Rieradavall. Aquest camió treballava per l'empresa lletera RAM de Vidreres en el transport de marranxes de llet. Talment s'aprecia per la matrícula, va ser un dels darrers Pegasos 1063 venuts, just abans de l'aparició l'any 1972 del Pegaso 1083 amb una cabina avançada i quadrada que disposava d'un gran vidre panoràmic i incorporava els avenços més destacats d'aquells anys:

IMG_5623

El senyor Jordi Rieradavall havia tingut un Pegaso Comet carrossat amb un bolquet que treballava en les obres públiques d'arranjaments i ampliacions de les carreteres de les comarques gironines. Posteriorment, va treballar per empreses constructores d'obres públiques fins que va comprar aquest Pegaso 1063, matriculat a Barcelona, amb una caixa de transports generals per traginar les marranxes de llet de l'empresa RAM. 

En aquest espai hi ha un bonic Citroen DS Tiburon, completament capolat, que s'està perdent inexorablement:

IMG_5720

Aquest furgó Mercedes Benz, amb matrícula estrangera que va patir un accident, també està dipositat en aquest pati tancat:

IMG_5721

Un autocar de dos pisos amb una carrosseria Irizar de l'empresa Canals de Lloret de Mar:

IMG_5667

Un autocar Pegaso 6038 força malmès que havia prestat el servei urbà a Lloret de Mar:

IMG_5617

Una tractora Volvo desfeta:

IMG_5754

Un camió Mercedes Benz, de tres eixos que munta una grua per a transports de maquinària:

IMG_5615

Volem agrair al senyor Joan Viñolas l'amabilitat amb què va acollir-nos a casa seva i la història de la seva empresa de grues que és un fidel reflex de l'evolució d'aquest sector al nostre país. 

dimecres, 29 de maig del 2013

Més vehicles de l'empresa GRUES VIÑOLAS de Vidreres (La Selva).

Al pati exterior que l'empresa Grues Viñolas té a Vidreres, una part del qual ben emporlanat, hi ha dipositats uns quants camions i furgons grua, alguns actualment amb poc ús. És el cas d'aquest furgó Ford Trànsit de principis dels anys 1990 que munta una grua. Al seu costat, uns autos dipositats en aquest espai:

IMG_5610

Un camió Mercedez Benz amb uns quants anys damunt les seves espatlles, carrossat amb una plataforma: 

IMG_5671

Una tractora Renault amb un disseny ben reeixit i, al darrera, un camió Mercedes Benz amb una grua i caixa per atendre serveis especials:
IMG_5611

Un espaterrant camió Scania de tres eixos amb una grua per a remolcar vehicles de gran tonatge. Aquest vehicle es va comprar a l'estranger i s'ha rematriculat. La possibilitat de comprar vehicles especials a d'altres països europeus -principalment Alemanya i Holanda- pot suposar un important estalvi econòmic: 

IMG_5650

És apreciable la netedat d'aquest camió Scania. Els dissabtes al matí els conductors netegen els vehicles que tenen assignats. L'aspecte polit que presenten els vehicles de Grues Viñolas transmet una agradable impressió, completament real i fonamentada, d'empresa seriosa, neta i endreçada.

Grues Viñolas ha comprat els camions grua d'altres empreses que han plegat. És el cas de Grues Globo de Girona o del servei de grua que prestava el Garatge Autopista, propietat de la família Brugada, concessionari oficial Citroën a Sarrià de Ter.

El senyor Viñolas va comprar aquest camió Man amb plataforma al Garatge Estació. A la porta d'aquest camió, actualment sense ús i que munta els llums davanters dels camions Pegaso, encara s'hi aprecia el traç del logotip Citroen constituït per dues fletxes superposades que identifica la marca d'aquesta innovadora casa francesa que ha produït alguns autos extraordinaris -Dos Cavalls, Stromberg, Tiburon, GS, CX i BX- i algunes pífies mítiques que van suposar fracassos sonats i greus pèrdues econòmiques:

IMG_5661

En el proper article abordarem alguns dels vehicles més interessants que el senyor Viñolas té dipositats al pati de la seva empresa, la majoria dels quals completament devastats per l'inexorable pas del temps.

dimarts, 28 de maig del 2013

Els vehicles de l'empresa Grues Viñolas de Vidreres (La Selva).

En aquest article repassem els vehicles que té actualment Grues Viñolas, de Vidreres, una empresa que enguany celebrà el cinquantè aniversari de la seva fundació per iniciativa del senyor Joan Viñolas i Palahí. 

Aquesta empresa, actualment dirigida pel senyor Joan Viñolas i Cargol, fill del fundador, ha realitzat una constant inversió per renovar i ampliar la flota de grues i disposar dels vehicles més moderns del mercat per atendre tota mena de serveis. Aquesta renovació, en aquesta mena de vehicles, exigeix una gran inversió econòmica.

Actualment disposen d'una gamma de grues apte per remolcar tota mena de vehicles, des d'automòbils fins a autocars i camions de gran tonatge. També han ampliat els serveis amb grues pel transport de maquinària per a indústries i camions portacotxes. Ofereixen servei les vint-i-quatre hores dels tres-cents seixanta-cinc dies de l'any. Aquest és un ofici sacrificat.

El petit taller que el senyor Viñolas va construir a principis dels anys 1970, al peu de la carretera nacional II, en el tram que discorre pel municipi de Vidreres, aviat va ser petit. Es va comprar un camp limítrof que, emporlanat, s'hi dipositen la flota de grues de l'empresa i els vehicles espatllats i accidentats retirats de les carreteres. Aquest dipòsit de Grues Viñolas s'ha ampliat amb els anys disposant actualment d'una gran superfície per desar-hi tota mena de vehicles.

Grues Viñolas també fa les funcions de dipòsit judicial de vehicles precintats i accidentats, alguns estrangers. Desempallegar-se d'aquests vehicles accidentats i sovint amb matrícula estrangera no és pas fàcil. Hi ha una pila de cotxes no reclamats ni per llurs propietaris ni per les companyies d'assegurances que es podreixen lentament a sol i serena. Trist final per aquests vehicles que tampoc es poden donar de baixa. Situació kafkiana que la legislació espanyola no resol adequadament.

El primer camió d'aquest article és aquest Scania portacotxes amb un remolc:

IMG_5647

Sota cobert vàrem poder retratar aquest Scania de quatre eixos amb una grua per remolcar camions i autocars de molt tonatge: 


IMG_5689

Un camió Volvo portacotxes amb remolc:

IMG_5697

Tractores i grues de l'empresa per cobrir tota mena de serveis:

IMG_5688

Un camió Scania de quatre eixos amb grua i plataforma:

IMG_5695

Una tractora Man pintat amb el color groc identificador d'aquesta empresa familiar de Vidreres:

IMG_5693

La publicitat que llueix un furgó Ford Transit basat en dues grues Scania de gran capacitat:


IMG_5775

Dos petits camionets amb plataformes, un Nissan Atleon i un Mercedes Benz, per remolcar autos espatllats i accidentats:

IMG_5702

Un furgó Ford Transit:

IMG_5771

Iveco Massif carrossat amb una grua, importat d'Itàlia, de gran rendiment que ha donat un resultat excel·lent:

IMG_5772

Fotografia aèria de les instal·lacions actuals de Grues Viñolas de Vidreres. El peu de la carretera Nacional II, l'antic taller amb les oficines al capdamunt. A la part posterior, envoltats de camps de conreu, hi ha els patis amb els vehicles dipositats. Sota teulat, s'hi aixopluguen les grues de l'empresa:

IMG_5773

Fotografia del grup que vam tenir la sort de visitar les instal·lacions de Grues Viñolas. De dreta a esquerra: Sr. Joan Mercader, Sr. Josep Xargay, l'amfitrió Sr. Joan Viñolas, Sr. Joan Brugués, Sr. Martirià Brugada i Sr. Pere Liu, davant de l'Ebro B-45 comprat pel senyor Viñolas a Transports Domingo de Cassà de la Selva, la primera grua amb què va començar aquest ofici i que està restaurant meticulosament respectant el color blanc trencat original:

IMG_5777

Els senyors Joan Viñolas i Brugués, que havien coincidit al trencant de Caldes de Malavella, el primer regentant el negoci de grues i el segon amb el parador de Caldes, de gran requesta en els anys 1960 i 1970, s'han retrobat al cap de quaranta anys. 

En el proper article abordarem d'altres vehicles de Grues Viñolas dipositats en els extensos patis de l'empresa.

diumenge, 19 de maig del 2013

Biografia d'en Joan Viñolas i Palahí, fundador de Grues Viñolas de Vidreres (La Selva).

Els automobilistes i l'activitat del transport necessita del servei de grua per remolcar els vehicles avariats i accidentats. El serveis de grues va sorgir amb els vehicles de tracció mecànica. El seu desenvolupament i creixement és paral·lel a l'expansió de la circulació dels vehicles a motor per les carreteres del país. 

Les primeres grues van aparèixer al país d'una manera improvisada. Era fruït de la necessitat de retirar els vehicles espatllats i accidentats a les carreteres. I molt sovint, els primers que van dedicar-s'hi eren mecànics i ferrers espavilats que van fabricar-se les seves pròpies grues.  És el cas a Girona del senyor Pallí que va prestar els primers serveis amb una grua d'autofabricació que funcionava amb politges. 

Amb l'esclat constructor d'hotels, cases i apartaments turístics que van sofrir els pobles costaners de Girona en els anys 1960 i 1970, l'epileg del qual ha estat la construcció massiva d'habitatges a la primera dècada del segle XXI, el serveis de grues va ampliar-se i especialitzar-se en el sector constructor i transport de maquinària. També van sorgir empreses especialitzades en el transport de maquinària per a indústries. Les comarques gironines acullen una forta indústria multisectorial de caràcter familiar i altament especialitzada que disposa d'una gran capacitat exportadora. 

A les comarques gironines hi ha unes quantes empreses especialitzades en el servei de grues, l'àmbit territorial d'actuació de les quals està perfectament definit. En el darrer tram de la carretera Nacional II que discorre per la comarca de l'Alt Empordà, una carretera amb molta circulació i que registra una alta taxa d'accidents, molts dels quals amb víctimes mortals, hi treballa l'empresa Grues Padrosa. Una de les primeres empreses gironines que va prestar aquest servei amb aquest Opel Blitz que encara conserva perfectament restaurat:

Central de Transports Padrosa de Figueres a Llers (Alt Empordà)

Avui dia Grues Padrosa disposa de dos camions Kenworth per la retirada dels camions de gran tonatge i autocars espatllats i accidentats al darrer tram de l'autopista AP-7 i la carretera Nacional II. Molts camioners, per estalviar-se el peatge de l'autopista AP-7, opten per circular per la Nacional II, que constitueix una insultant i lamentable manifestació de la gasiveria i menyspreu del Ministeri de Foment espanyol respecte de les inversions i millores a les carreteres de la seva titularitat que travessen el nostre país.

Les dues grues Kenworth de Grues Padrosa aparcades a la central de Llers (Alt Empordà):

IMG_7147

A Girona hi va haver d'altres gruistes de molta anomenada. És el cas de Grues Globo, que treballaven les vint-i-quatre hores del dia amb grues muntades sobre senzills camions, que eren gairebé tots els vehicles d'aquells anys, i arrossegaven camions i autocars de gran tonatge.

També cal portar a col·lació el Taller Jacint Blanch de Palau-sacosta, un antic municipi de la comarca del Gironès annexat a Girona els primers anys de la dècada del 1960, que treballava amb un Pegaso 1060 que més endavant, quan va plegar, va anar a petar a Grues Font de Figueres. Aquest Taller tenia una nau molt gran que afrontava amb els carrers paral·lels de Sant Miquel i Santiago del barri de Palau-sacosta. I aquest taller mecànic juntament amb el d'en Josep Casals del carrer Güell al sector de la Devesa eren en els anys 1960 i 1970 els dos tallers principals de Girona de reparacions de camions.

El Pegaso 1060 grua fotografiat en una intervenció, la recollida d'un auto caigut al riu Ter, a la carretera de La Bisbal d'Empordà en el tram del barri del Pont Major de Girona. Aquesta fotografia integra el fons de l'Arxiu Municipal de Girona:

 Pegaso 1060 amb grua del Taller Jacint Blanch de Girona.

Auto Remolcs Girona SA també oferia el servei de recollida de camions i autocars amb un Pegaso 140 que més endavant va ser substituït per un Pegaso 1065 Europa; ambdós camions eren conduïts per en Gironès, un bon amic d'en Josep Llenas. A la ciutat de Girona hi trobem l'empresa Grues Pallí, ja citada, una de les més antigues del sector i que operava al començament amb grues produïdes per l'enginy i habilitat del senyor Pallí.

El tram de la carretera Nacional II que discorre per la comarca de La Selva hi ha l'empresa Grues Viñolas, que, com les altres empreses esmentades, també és de caràcter familiar i ha experimentat amb els anys un gran creixement. Han ampliat la flota de vehicles i comprat d'altres empreses que remolcaven vehicles. 

Grues Viñolas va ser fundada pel senyor Joan Viñolas Palahí. Nascut el 30 de novembre de 1930 al poble de Sant Dalmai, integrat dins del municipi de Vilobí d'Onyar, a la comarca de La Selva, a quinze anys d'edat completats els estudis elementals marxava cada dia a la ciutat de Girona amb bicicleta -els dies que plovia i nevava obria un paraigües per aixoplugar-se- per fer d'aprenent de mecànic a can Vilosa, un taller especialitzat en tractors del barri de Palau.

Completada la seva formació a can Vilosa, l'any 1954 el senyor Viñolas va obrir un taller mecànic al seu poble, Sant Dalmai. Hi reparava tota mena de vehicles de tracció mecànica: motocicletes, automòbils, furgons i camions, autocars i maquinària agrícola.

L'any 1963 el senyor Viñolas comença el servei de grua obrint un taller al trencant de la Caldes de Malavella, al peu de la carretera Nacional II. Aquells anys aquesta carretera ja registrava un intens trànsit de vehicles perquè connectava Barcelona i Girona i La Costa Brava que aleshores es consolidava com a acreditat espai turístic.

Va començar a prestar el servei de remolcament de vehicles amb un camió Ebro B45 comprat usat a Transports Domingo, de Cassà de la Selva, una gran empresa de transports molt antiga que disposava d'una gran flota de camions als anys 1930 i 1940, integrada principalment per camions nord-americans Chevrolet i Ford, que treballava per les indústries sureres de Cassà de la Selva.

Fotografies del camió Ebro B45, de color blanc, comprat a Transports Domingo per remolcar vehicles avariats i accidentats a les carreteres de la comarca de La Selva i que el senyor Viñolas està restaurant:

IMG_5767

IMG_5769

Grua nord-americana que muntava aquest Ebro B45 amb un volant acoblat d'un vehicle Nazar: 

IMG_5707

Els turistes que gaudien de la Costa Brava i els camions espanyols i estrangers que creuaven la frontera havien de circular forçosament per la carretera Nacional II atès que l'autopista AP-7 encara no havia entrat en funcionament. Era la principal via de trànsit de les mercaderies que s'importaven i exportaven per carretera. Les taronges del País Valencià i els productes manufacturats  catalans eren exportats per la carretera nacional II. Els emprenedors del país ben aviat van adonar-se de la importància d'aquesta carretera i de la riquesa que es generava al seu voltant.

Al trencant de Caldes, en Joan Viñolas hi tenia per veí el Parador de Caldes, un bar-restaurant promogut pel senyor Joan Brugués i Prat on hi paraven els autocars carregats de turistes procedents de l'aeroport de Perpinyà que s'aturaven per prendre un mos i beure un refresc. També gastaven les seves divises en la compra de souvenirs. Constituïa una parada obligada abans d'arribar als hotels de les poblacions costaneres de la Costa Brava com Lloret de Mar i Tossa de Mar. Hi havia caps de setmana que al parador de Caldes s'hi aturaven més de vint autocars atapeïts de turistes. Anys feliços en què els diners rajaven i corrien alegrement.

El senyor Francesc Feliu i Perpinyà, titular d'un petit taller mecànic a Salt (Gironès) va comprar a principis dels anys 1960 dos autocars, un Pegaso i un Henschel, que treballaven conjuntament amb en Joaquim Pujadas per l'empresa Olivetrans SA en serveis discrecionals de transport de turistes des de l'aeroport de Perpinyà fins a La Costa Brava, un negoci rodó des de principis dels anys 1960 fins l'any 1967, que, arran de l'obertura de l'aeroport de Girona-Costa Brava i la ferotge competència d'altres  empreses va decaure. Aleshores, el senyor Feliu va vendre's els autocars i decideix d'obrir a principis de la dècada dels anys 1970 un taller mecànic al trencant de Caldes de Malavella especialitzat en la reparació de motors dièsel d'autocars i camions.

L'any 1970 el senyor Viñolas abandona el trencant de Caldes i s'instal·la en el tram de la carretera Nacional II que discorre dins del municipi de Vidreres. Va edificar una nau que acollia el garatge per les grues i les oficines a la part superior:

IMG_5763

En aquells anys s'amplia la flota de vehicles per atendre els serveis que sol·licitaven. El senyor Viñolas va comprar en camió Ebro D350 i va construir-li una plataforma amb prou longitud per transportar un Dodge Dart, un dels autos més grossos d'aquells anys. Més endavant va comprar el senyor Viñolas un altre camió Ebro E.

D'aquells anys és aquest Jeep Viasa mixt per remolcar un vehicle i transportar persones amb una grua acoblada marca Mega, un pistó amb una cadena i ganxo, ferramenta habitual en els tallers mecànics dels anys 1970 i 1980:  

IMG_5711  


També es va comprar aquest camió Barreiros 4220 de segona mà a Transports Casadevall d'Anglès. Originalment, aquest Barreiros estava carrossat amb un bolquet:

IMG_5715

Aquest Barreiros muntava una grua produïda pel Taller Manuel Ventura de Vilablareix, especialitzat en la fabricació de maquinària agrícola -remolcs per treballs forestals, arades, pales per a tractors- i ocasionalment grues. El Barreiros Saeta de can Millán, el principal desballestador de Girona, també equipava una grua fabricada pel Taller Manuel Ventura:

Barreiros Saeta del desballestament de Can Millan de Girona

Camió Barreiros Saeta grua del desballestament de Can Millan de la ciutat de Girona (Gironès)

Un altre de les grues que conserva el senyor Viñolas és un Pegaso 1061 que munta una grua Luna de fabricació espanyola:


IMG_5680

IMG_5678

En Pere Liu va adonar-se que el motor que equipa aquesta grua Luna és un Perkins, idèntic al dels camions i autocars Nazar, però modificat:

IMG_5675

El Pegaso 200 al costat d'una grua Luna produïda a Osca:

IMG_5687

Una grua en actiu és aquest Volvo de tres eixos amb una gran capacitat de càrrega i remolcatge:

IMG_5686

En el proper article abordarem les grues que té actualment Grues Viñolas de Vidreres, una de les principals empreses de remolcament de les comarques gironines.

divendres, 17 de maig del 2013

El camionet Nazar B de Sarral (Conca de Barberà) propietat dels senyors Adolfo Moliner Cardona i Joan Roig Capestany.

Per completar els articles que hem publicat sobre els camions Nazar que tenim notícia que hi ha a Catalunya -i amb la il·lusió que en puguin aparèixer més de camions i furgons Nazars conservats per llurs propietaris- us reportem un camionet Nazar que va córrer pels pobles de la Conca de Barberà a la segona meitat dels anys 1960. 

En Victor Lacarta, un afeccionat a la marca Nazar que treballa un inventari completíssim sobre els vehicles Nazar apareguts aquests darrers anys, principalment a internet, va enviar-nos dies enrere una postal del poble de Sarral, a la comarca de la Conca de Barberà, on hi apareix, al fons, de perfil i aculat a una volta, un camionet Nazar B de 3.500 quilos amb caixa de fusta per a transports generals i una vela que cobria la mercaderia. És una postal esborrada, tacada i de poca qualitat, datada a la segona meitat dels anys 1960.

Aquest camionet Nazar presenta els trets identificadors d'aquest model de disseny tan singular i bell. Els dos colors de la cabina, el fosc a la part inferior i un color més clar a la part superior. L'elecció d'aquestes dues tonalitats era perfectament estudiada. A la part inferior s'esqueia un color fosc perquè dissimulava millor la brutícia, els cops i rascades i els podrits més freqüents en aquesta part de la carrosseria; en canvi, la part superior delimitada pel sostre, el parabrisa i les finestres laterals de les dues portes lluïa un color més clar per elegància i no presentar els riscs exposats de la part inferior. 

També és perceptible, malgrat la llunyania del camionet, la tira cromada que embelleix el pas de roda. El perfil del camió, tímidament esbiaixat, permet d'entreveure el gran radiador central que dominava el frontal del vehicle i el para-xocs del mateix color, el blanc: 

Camionet Nazar a Sarral (Conca de Barberà). to

En Victor Lacarta va informar-nos que la postal on és retratat aquest camionet va descobrir-la a Los Camioneros, una pàgina del Facebook dedicada als camions. L'havia penjada en aquest espai un conegut afeccionat de Reus, en Jordi Ramos Ortiz, en Cansino per motiu.

Atès que no en sabíem un borrall d'aquest camionet, varem adreçar-nos a l'Ajuntament de Sarral per ampliar-ne la informació. El resultat ha estat molt satisfactori. El senyor Damià Amorós, funcionari municipal, ens va informar que l'indret de la fotografia amb quatre arbres escarransits i uns bancs de pedra col·locats circul·larment per facilitar les converses dels veïns correspon a la plaça Padreny, espai en què durant molt anys va acollir el mercat setmanal.

Els propietaris d'aquest camionet Nazar B eren dos veïns del poble de Sarral: els senyors Adolfo Moliner Cardona i Joan Roig Capestany. Durant uns anys foren marxants que venien fruita i verdura en els mercats ambulants dels pobles de La Conca de Barberà. Al cap d'uns anys, un dels socis va vendre la seva participació a l'altre soci que va seguir pel seu compte l'activitat de marxant. I una darrera notícia que també és interessant de reportar. La senyora retratada que camina amb el davantal de la cuina posat era la Maria Vinadé Duch.

Lamentem no poder ampliar més informació sobre aquest camionet. A qui van comprar-lo els senyors Moliner i Roig; qui era el representant de la casa Nazar a Tarragona, qui era el carrosser que va construir-li la caixa i el mecànic que en feia el manteniment, i on va anar a parar aquest camionet.

Agraïm al Victor Lacarta que ens hagi lliurat aquesta postal, així com a en Jordi Ramos que l'ha difós. Igualment, envers el senyor Damià Amorós que ens ha informat sobre aquest camionet Nazar B de Sarral, el primer vehicle Nazar de les comarques tarragonines que ens en fem ressò en aquest bloc.

dimecres, 15 de maig del 2013

El camió Nazar A de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà).

De Canet d'Adri, una raconada deliciosa propera a la ciutat de Girona, vàrem marxar per la carretera Nacional II cap a Sant Climent Sescebes. La carretera espanyola més important és en aquest tram d'un sol carril en cada sentit i travessa el nucli urbà de Bàscara, on s'han produït diversos accidents mortals. Superada la variant de Figueres, sense voral per als vehicles que tenen una pana, apareix el trencat que condueix a Sant Climent Sescebes. 

Als afores del poble hi ha una masia amb tres camions a l'era: un Studebaker, el Nazar A objecte de la nostra visita, i un Pegaso Comet. Allà ens atengué amablement el senyor Martí Fabra, amo dels camions i d'un celler que produeix vins excel·lents de reconegut prestigi.

En Joan Fabra, pare d'en Martí, va comprar aquest Nazar A gairebé nou a un senyor de l'Alt Empordà. Feia solament un any que l'havia comprat al concessionari oficial de Girona. Va ser un dels primers Nazars que es van vendre en aquella contrada.  

El manteniment i les reparacions del Nazar els senyors Martí i Joan Fabra les encarregava al taller oficial ubicat a la plaça de toros de Girona. Va ser un dels últims camions Nazar que van córrer per les comarques gironines. Disposa de tacògraf i conserva, en part, l'entapissat interior original del camió basat en una imitació de pell de felí d'una notable originalitat. 

El Nazar A del senyor Fabra és de xassís curt i carrossat amb una caixa de fusta com la dels remolcs agrícoles. Aquest camió va estar sempre tancat sota cobert fins que, per manca d'espai, es va haver de deixar a sol i serena amb els problemes d'oxidació que se'n deriven. Admirable l'estil de la retolació de l'època del propietari del camió i la seva residència, en castellà, per imperatiu legal aquells anys:

IMG_6010

IMG_6013

IMG_6022

IMG_6025

IMG_6029

IMG_6031

El senyor Fabra també té un camió Studebaker completament devastat. La història d'aquest camió, matriculat abans de la Guerra Civil Espanyola, és molt infortunada. Es va cremar en un dels incendis que periòdicament assolen la comarca de l'Alt Empordà. Els bombers, desbordats per la magnitud de l'incendi, no van poder fer absolutament res per evitar que es cremés. El seu motor original havia estat substituït per un motor dièsel Barreiros: 


IMG_6050

IMG_6051

IMG_6054

IMG_6061

L'últim camió que té el senyor Fabra a l'era de casa seva és aquest Pegaso Comet amb una caixa de transports generals fabricada per l'empresa Carrosseries Auto Empordà SL, de Figueres. Va substituir el Nazar A:

IMG_6063

IMG_6065

IMG_6078

IMG_6083

Agraïm al senyor Fabra i la seva família l'amabilitat amb què van acollir-nos a casa seva. Tant de bo que s'animin a aixecar un cobert per aixoplugar els dos camions que ara pateixen les inclemències del temps, el Nazar A i el Pegaso Comet. Sinó, en poc temps, seran completament irrecuperables.