dimecres, 29 de febrer del 2012

En Pere Liu i Vila: el mecànic dels vehicles Nazar de les comarques gironines.

En Pere Liu i Vila va néixer el dia de Santa Magdalena de 1942 a una masia de Santenys, un agregat de masies disseminades del municipi d’Esponellà, a la comarca del Pla de l’Estany. Venia d’una família de pagès.

Va anar a estudi fins a catorze anys a l’escola del poble com era costum aleshores. El nois ben situats i de cases riques acostumaven aquells anys a estudiar interns al santuari de Santa Maria del Collell.

Tot just plegat dels estudis el juny del 1956 en Pere Liu va entrar al taller d’en Miquel Fontàs i d’en Lluís Costa, del carrer Sant Mer de Banyoles. Hi remenaven motos, cotxes, tractors, furgonetes, camions i autocars. Els pocs vehicles que hi havia aquells anys.

En Miquel Fontàs i en Lluís Costa s’havien format a Ca l’Oller, un taller mecànic de Banyoles de molta anomenada especialitzat en motors de benzina. Ca l’Oller havia estat un bon taller que va formar molts bons mecànics.

En Pere Liu participant a la festa de Sant Cristòfol celebrada a Banyoles l’any 1960 davant d’un camió Stewart equipat amb motor Perkins d’en Josep Duran, en “Llautí”, un transportista de transports generals. Al cap d’uns anys, en Vicenç Sarquella, un conegut carrosser de Banyoles amb taller al carrer Sant Mer, va transformar-ne la cabina amb capó per una cabina avançada, més moderna:

IMG_1210

Aquells aprenentatge eren rigorosos i formatius. Calia adobar els vehicles improvisant solucions de tota mena amb peces de procedència diversa. Se n’aprenia de valent i sobre totes les parts dels vehicles, mecànica, electricitat, transmissió, frens, etc. Eren mecànics de debò, un ofici avui dia gairebé extingit. Apariava qualsevol vehicle per difícil que fos la pana atès que sovint hi anava el pa d’una família.

Com s’estilava aleshores, va fer d’aprenent al taller Fontàs-Costa fins que va anar al servei militar l’any 1963. Va tenir la sort que li va tocar de complir-la a la ciutat de Girona. Llurs coneixement de mecànica van permetre-li de remenar motors i reparar vehicles. Reparava un Renault Dauphine d’un capità de la caserna i feia el manteniment d'altres vehicles.

Llicenciat del servei militar, se’n va tornar a Banyoles i entra al taller Fontàs-Costa. Aleshores, el país es recuperava de la sotragada de la guerra civil i la postguerra mercès al pla d’estabilització econòmic.

Aquells anys, en Lluís Costa i en Miquel Fontàs havien agafat la representació dels camions i autocars Nazar. En Costa en sabia de vendre, i en Fontàs era un bon mecànic i s’estava al taller. Publicitat de taller Fontas-Costa publicada a Los Sitios:

fot531

FACTORIAS NÁPOLES SA, fabricant dels vehicles Nazar, va sol·licitar-los-hi que obrissin un concessionari i un taller a la capital, Girona. El taller el tenien a tocar de la plaça de toros i el concessionari al carrer del Bisbe Lorenzana, un lloc ben cèntric. Més endavant, van disposar d’un nou taller a tocar del cementiri de Girona.

En Miquel Fontàs va vendre’s llur participació a en Congost. En Lluís Costa continuava a la societat. I en Pere Liu era el cap de taller del concessionari Nazar a Girona. Ell pla s’escarrassava perquè els clients estiguessin satisfets i tornessin un cop vençut el termini de la garantia dels Nazar que adquirien. Un volant d'una furgoneta Nazar que conserva el senyor Liu:

IMG_1211

En Pere Liu ho reparava absolutament tot dels Nazars: els canvis de paliers, els motors Perkins que muntaven, els diferencials, els frens i la direcció. També canviava i adaptava la palanca dels canvis de marxes dels camions Nazar. Atès que estaven molt enretirats, al final de la cabina, com els Pegaso Comet, ell els muntava al costat del conductor perquè li fos més còmode de canviar les marxes.

Amb la desaparició de Nazar per llur compra per Barreiros Diesel SA, en Pere Liu va continuar reparant la majoria de Nazars de les comarques gironines. Mercès al seu prestigi també tenia clients de l’Alt Maresme que li duien els seus vehicles a reparar a Girona.

Animat per diversos clients que li apreciaven les seves qualitat d’excel·lent mecànic, va establir-se pel seu compte l’any 1968 obrint un taller mecànic al carrer Cervantes 65 de Salt (Gironès). Hi ha treballat en aquest taller mecànic fins l’any 2008, quan va jubilar-se als 66 anys. D'esquerra a dreta: en Pere Liu, en Joan Mercader i en Joan Brugués a Ca l'Olivet de Banyoles:

IMG_1212

Actualment en Pere Liu gaudeix d’una merescuda jubilació atès que s’ha fet un fart de pencar tota la seva vida. Des dels 14 anys fins al 66 anys. Gràcies a en Joan Mercader hem pogut contactar amb en Pere. Ben aviat podrem aportar més documentació sobre Nazar a les comarques gironines.

dissabte, 25 de febrer del 2012

El camió de la guixera Corretja que conduïa en Pepet Solà i Vila de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona).

Gràcies als amics Ramon Camprubí i Francesc Malian, de la Plana de Vic, uns bons afeccionats als camions vells i al món del transport antic, hem conegut al senyor Xevi Vilà de Vic. El pare d’en Xevi, en Joan Vilà, havia tingut uns camions Nazar amb bolquet als anys 1960 amb els que traginava per unes bòbiles i unes empreses de material de construcció.

En Xevi Vila conserva un retrat d’un seu oncle, en Pepet Solà i Vila, fill del poble de Santa Eulàlia de Riuprimer, assegut damunt la cabina d’un camió de l'empresa FÁBRICA DE YESOS VIUDA DE CORRETJA, el març del 1950.

En Pepet Solà treballava a l’empresa FÁBRICA DE YESOS VIUDA DE CORRETJA, una guixera familiar que més endavant va comprar una bòbila a la partida de Sentfores sobre la carretera de la Guixa, al municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer, on hi produïen totxos. MATERIALS CORRETJA SL, empresa de materials de construcció i decoració, és la successora de l’antiga guixera i la bòbila de Santa Eulàlia de Riuprimer.

En Pepet Solà es retratar amb un cigarro al costat de dos seus companys de feina, amb el camió carregat de feixina en un camí forestal. Era la matèria primera amb que feien anar els forns de la bòbila. La fotografia està enfocada cap a la banda de Tavertet. Al fons, s’albiren els penya-segats de Tavertet. Possiblement que algú del país en sàpiga l’indret exacte on es va prendre el retrat:

CAMIO1

El 1950 tot el camp i el bosc a Catalunya estava habitat i treballat. Hi havia molts masos i masies on hi residien pagesos que conreaven la terra, els quals s’esguarden al fons, cap a la vall. Hi havia pocs boscs perquè de la llenya se n’obtenia un rendiment econòmic. Avui dia tot ha canviat molt. El bocs ha anat envaint els antics camps de conreu que es van començar a abandonar després de la gran gelada del 1956.

Volem agrair a en Xevi Vilà aquest retrat d’uns dels camionets que van circular per la Plana de Vic a la dècada dels anys 1950, uns anys que els camions que hi havia a la Plana de Vic eren comptats.

divendres, 24 de febrer del 2012

En SALVADOR CABA I VALLS, el gran carrosser de Sabadell i del Vallès Occidental: crònica de la Núria Caba i Arnella.


En SALVADOR CABA I VALLS, Sant Llorenç Savall 1889-Sabadell 1965.

En Salvador Caba i Valls nasqué l’u de setembre de 1889 a Sant Llorenç Savall, un poble bàsicament agrícola del Vallès Occidental, envoltat de paratges de gran bellesa, limítrof amb el Vallès Oriental i el Bages. Procedia d’una família molt arrelada de generacions a la població talment com és documentat a l’arxiu parroquial de Sant Llorenç Savall.

Era el desè germà de dotze fills del matrimoni format per en Simeó Caba i Cadafalch i Margarida Valls i Serra. A catorze anys d’edat, com era costum aleshores, un cop acabats els estudis bàsics va marxar a la ciutat de Barcelona per aprendre l’ofici de carreter i carrosser.

Sempre que l'ofici li ho permetia, sovint se’n tornava a la casa pairal de la família Caba a Sant Llorenç Savall, de molta anomenada, per retrobar-se amb la família. Aquesta casa pairal es coneguda com Can Simeó. Era un persona amatent de conservar els seus orígens i especialment les tradicions. La família Caba és molt coneguda a Sant Llorenç Savall, una institució. La casa pairal de Can Caba, ubicada al centre del poble, encara es conserva.

Els Caba eren uns importants propietaris rurals. Per aquest motiu, estaven molt lligats a la terra com ocupació principal. Igualment, atès el seu caràcter emprenedor i decidit, tarannà que va heretar en Salvador Caba, també cobrien el transport de passatgers amb diligència des de Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès, Sabadell fins a Barcelona

La família Caba ensems traginava els productes agrícoles produïts a Sant Llorenç Savall, com bótes de vi cap a França. Les traginaven en carros fins a França en un viatge d'anada i tornada que trigava vuit dies. També les exportaven per tren, carregant les bótes a l’estació de França, de Barcelona. Aquells anys Catalunya ja era un país que exportava productes manufacturats, aliments i aiguardents. Els pagesos catalans malgrat totes les calamitats històriques havien protagonitzat una revolució industrial.

Després d’un sòlid, conscienciós i fructífer aprenentatge de l’ofici de carreter al taller d’en Joan Alari, i de caixista al taller de carrosseries d'automòbils d’en Mateu Marrugat, de Barcelona, en Salvador Caba s’establí pel seu compte i fundà, l’any 1918, el taller de carrosseries “Carruatges i Carros Salvador Caba” al número 84 de l’avinguda 11 de novembre de Sabadell. Aquella avinguda és actualment l’avinguda 11 de Setembre. A la part superior del taller hi tenia l’habitatge, un costum aleshores freqüent.

En Salvador Caba estimava profundament el seu ofici. En els seus inicis va exercir la seva activitat professional de carrosser: constructor de carruatges i carrosses per a cavalls de tir. Però la competència que hi havia a Sabadell, amb bons professionals del carruatge, va obligar-lo a fer un pas més enllà amb l’aplicació dels seus coneixements al sector de l'automoció, aleshores incipient, esdevenint-ne un capdavanter a Sabadell, rodalies i la comarca del Vallès Occidental.

En Salvador Caba, amb una gran visió de futur, va adonar-se aviat que el futur passava per la tracció mecànica i, en canvi, la tracció animal representava el passat que seria debolida amb el temps, com així fou. Fotografia d'en Salvador Caba l'any 1916:

IMG_1529

Cotxe Elizalde fotografiat l'any 1916 davant del taller de carrosseries Mateu Marrugat de Barcelona:

IMG_1531

La feina d’en Salvador Caba en el disseny i construcció de carrosseria per autos amb motors d’explosió, un dels primers a Catalunya, el simultaniejava amb les reparacions i construcció de carros i tartanes, ofici que n’havia fet l’aprenentatge a Barcelona.

La projecció i producció de carrosseries per vehicles de motor era una nova etapa per l’empresa “Carruatges i Carros Salvador Caba”. Un xassís Benz fotografiat l'any 1918 davant del taller a l'avinguda 11 de novembre número 84 de Sabadell:

IMG_1532

IMG_1537

En Salvador Caba es va casar amb la Pilar Bedós i Sabardell, una dama elegant i distingida que procedia de Perpinyà, capital del Rosselló. Tenia uns costums poc freqüents i molt refinats, d'influència francesa. Aquest costums impressionaven als seus veïns del barri de La Creu Alta de Sabadell. Eren tota una novetat.

En Salvador Caba tenia el costum d’anar els diumenges al Casinet de la Creu d'Alta a fer vida social. Portava la butxaca plena de purets. Tan bon punt es trobava un amic o conegut, li oferia un puret perquè se’l fumés. La generositat era una qualitat que l’honorava. Treballava de valent com a bon català però també gaudia dels petits plaers quotidians i sabia compartir-los amb els qui l’envoltaven.

En el moment en què arribaven al nostre país els primers xassís (el bastiment que sosté el motor i la carrosseria d’un carruatge d’automòbil), en Salvador Caba començà a dissenyar, mercès a llur creativitat i capacitat pel dibuix, uns moderns vehicles recordats i que formen part de la història a la nostra ciutat, Sabadell. Algunes d’aquestes fotografies de les primeres carrosseries d’autos produïdes per en Salvador Caba es poden consultat a l’Arxiu Històric de Sabadell.

Òmnibus de l'empresa La Vallesana fotografiat l'any 1922:

IMG_1534

L’ús de vehicles privats amb motor va generalitzar-se i va créixer entre els ciutadans, principalment gent de diners i empresaris. Cada cop hi havia més encàrrecs i el local ubicat al número 84 de l’avinguda 11 de novembre de Sabadell, es quedà petit.

L’any 1923 en Salvador Caba es trasllada a un taller més gros al carrer Montseny 14-16, girant amb el nom comercial de “Carrosseries Caba”. Aquest nom comercial i el taller encara es conserva i ha esdevingut l’empresa familiar de tres generacions: avi, pare i dos néts que han continuat el negoci familiar.

Els automòbils ja començaven a guanyar la partida als carros. A les fàbriques tèxtils els camions començaven a substituir els carros en el repartiment de les peces. El sector tèxtil fou el gran paradigma del creixement de la ciutat de Sabadell, com és sabut.

Les diligències per passatgers passaren definitivament a la història donant pas al servei urbà i interurbà d’autobusos i els cotxes de cavalls particulars als cotxes motoritzats. En aquells temps els transportistes a cavall i els transportistes de vehicles a motor estaven molt enfrontats, com ha succeït en totes les innovacions tecnològiques a cada època. De resultes d’aquests enfrontaments, en Salvador Caba va perdre els seus clients de transport amb carros. Ja no li duien els carros per adobar-los.

Del taller d’en Salvador Caba del carrer Montseny 14-16 en sortiren cotxes, camions i autocars per a les diferents empreses de la ciutat i rodalies, els quals es dissenyaven i construïen, a partir del xassís, tots els acabats, segons la necessitat i desig del client.

Aquestes carrosseries destacaven per l’elegància i distinció de línies, cadascuna d’elles, peces úniques que han fet història i, entre les quals, cal esmentar el disseny i construcció de les carrosseries que muntaven els primers autobusos que van cobrir les línies de la ciutat de Sabadell: Creu Alta – Estació dels ferrocarrils de Catalunya, – autobús a La Salut. Era una carrosseria sobre un Chevrolet construïda l'any 1923. Òmnibus Chevrolet d'en Miquel Martí fotografiat el 1923:

IMG_1542

Camió Ford propietat del senyor Josep Hors (any 1923):

IMG_1547

L’any 1924 per encàrrec de l’empresa de transports La Vallesana en Salvador Caba va construir una carrosseria per un Fiat de llantes massisses que cobria la línia regular de Sabadell- Castellar del Vallès fins a Sant Llorenç Savall, el poble on havia nascut, i també altres línies, principalment la de Barcelona.

IMG_1540

IMG_1538

El Ford va ser el model de xassís que predominava a Sabadell cap els anys 20. Tant servia per al transport i lliurament de mercaderies com per l’ús d’ambulància.

Per encàrrec de l’Ajuntament de Sabadell, en Salvador Caba construí la primera ambulància de la ciutat, amb un acurat disseny exterior i interior, molt innovador, l’estrena de la qual va ser notícia als mitjans de comunicació de l'època. Auto Mercedes Benz del senyor Francesc Llonch:

IMG_1544

Studebaker de la Funerària Guiteras de Sabadell:

IMG_1545

També es carrossaren Buicks, Fiats Hispania, entre d'altres, que eren transformats de manera totalment artesanal, enginyosa i elegant. Així va començar a tenir els clients de “tota la vida”, clients fidels que confiaven en les carrosseries d’en Salvador Caba. Òmnibus carrossat pel senyor Miquel Martí l'any 1926 sobre un xassís Dodge Brothers:

IMG_1548

IMG_1549

Carrosseries Caba transformava els automòbils a les necessitats i desitjos de cada client. Era un servei molt personal. Adquirien moltes revistes franceses d’automoció per conèixer les tendències en quant al disseny i les solucions i innovacions que s’aplicaven a les carrosseries. Un altre auto carrossat per en Salvador Caba:

IMG_1552

IMG_1554

Òmnibus Hispano Suiza pel servei públic de la línia Vallcarca-Coll de Barcelona. Carrosseries Caba van carrossar-ne tres d'Hispano Suiza amb matrícules B-19958 (lliurat el 14 de febrer del 1926), B-20627 (lliurat el 18 d'abril de 1926) i B-22796:

IMG_1557

IMG_1558

IMG_1559

En Salvador Caba era un home polifacètic i molt implicat en el Sabadell de l’època. Fou soci promotor i fundador del “Montepío de Conductores” amb el carnet núm. 1. També va pagar l’estendard del Montepio. També va ser un dels fundadors de l'Associació d'amics de Sant Cristòfol.

Participava activament en la vida social de Sabadell sent soci d’un munt d’associacions de la ciutat. L’associacionisme és un mitjà de relació i enfortiment social de caire privat encara vigent als nostres dies a Catalunya.

La festivitat més sentida per en Salvador Caba, a part de les festes tradicionals, era la de Sant Cristòfol, que preparava amb entusiasme i goig mesos abans. Era una festa grossa amb concerts, aperitius i dinars. No s’escatimaven esforços ni diners per la celebració del Patró dels Conductors, el 10 de juliol, Diada de Sant Cristòfol.

També celebrava amb una gran fastuositat la festa de Sant Antoni Abat, patró dels animals i dels traginers. Hi participava a la passada –en altres viles s'anomena els tres tombs- amb un carro i dos cavalls acompanyat de dos néts seus.

En Salvador Caba era un amant del Montseny, la muntanya d’ametistes de Guerau de Liost. Periòdicament cuinava un arròs amb llenya al Montseny. En aquells anys, no hi havia gairebé ningú per aquells verals.

Aquelles arrossades al Montseny, antològiques, es portava una taula de fusta força gran que es plegava com una caixa, tots els tamborets plegables de fusta i lona. Una gran panera amb tots els estris de menjar i les imprescindibles carmanyoles. No negligia cap detall. Portava el vi de la bóta del racó i els carquinyolis. L'arros el cuinava ell. La carn a la brasa també. En cas de pluja, anava preparat amb una gran lona que cobria a tota la collivada i que lligava als arbres.

Amant dels esports, a l'hivern practicava l'esquí al Montseny acompanyat dels seus dos fills i altres amics. També havia esquiat als Rasos de Peguera i a l'estació de la Molina. I a l'estiu, gaudia dels esports que practicava a la platja i al mar.

Mercedes Benz Torpedo del senyor Feliu (any 1926):

IMG_1561

Carrosseria muntada sobre un xassís Dodge Brothers l'any 1927 per encàrrec de l'empresa La Vallesana SA:

IMG_1562

IMG_1564

IMG_1565

Interior d'aquest òmnibus:

IMG_1563

El 18 de juliol de 1936 va esclatar la guerra civil espanyola. Una patrulla de milicians de la FAI, els incontrolats que en deien, els hi van prendre absolutament tot: el cotxe, els comptes del banc i tota la maquinària i eines de l'empresa. Els van portar a treballar al camp d'aviació de Sabadell.

A mesura que la guerra s’allargava, a les ciutats hi havia poc menjar i la gana s'escampava. En Salvador Caba sovint feia cap a Sant Llorenç Savalls amb un camió per a proveir-se de menjar a la masia pairal. Tornava amb la caixa carregada de menjar. Els carabiners de la República establien patrulles de control que perseguia i requisaven el menjar amb la imposició de la pertinent multa.

En una ocasió que en Salvador Caba tornava carregat de menjar de Sant Llorenç Savall va accelerar davant d’una patrulla de soldats podent-se escapolir perquè no van disparar als pneumàtics del camió. També va amagar divuit monges durant la guerra civil, alimentant-les i es pintaven amb colorets de la seva muller per passar desapercebudes.

l'u d'abril del 1939 va finalitzar la guerra civil espanyola. En Salvador Caba amb dos fills va haver començar del no res. Ho havien perdut absolutament tot menys la il·lusió i les ganes de treballar. Els primers anys van reconstruir i transformat tota mena de vehicles. Hi havia molts pocs cotxes, camions i autocars i calia aprofitar-ho absolutament tot.

La qualitat de les carrosseries que fabricaven va permetre'ls de recuperar el prestigi i el bon nom que havien tingut abans de la guerra. Cada cop produïen menys carrosseries d'autocars, el cost de fabricació artesanal dels quals era molt alt, i van orientar-se vers la construcció de carrosseries de camions. També atenien encàrrecs especials.

El 15 de setembre de 1943 en Salvador Caba va adreçar una carta on informava als seus clients que muntava una secció de tapisseria per cotxes de luxe i veles per camions, que s'afegia a les seccions de carrosseria, planxisteria i forja, ja operatives.

En Salvador Caba li agradava de fer excursions amb un auto acompanyat de la família a pobles, paisatges i indrets emblemàtics de Catalunya, particularment de la comarca del Vallès. També gaudia dels banys de mar a Castelldefels.

En Salvador Caba i Valls es podia definir com carismàtic i modern, ben adaptat al curs dels temps que va enlairar i consolidà l’empresa empresa familiar amb la seva empremta i saber fer en el món de l’automoció. Els seus vehicles eren molt admirats per llur bellesa i qualitat, i encara són recordats a la ciutat de Sabadell, Capital de la Comarca del Vallès Occidental. Va patir uns anys especialment difícils. Morí a Sabadell el 22 de juny de 1965.


Núria Caba i Arnella, Sabadell, febrer de 2012.

dijous, 23 de febrer del 2012

Un dels primers camions de l'ASLAND SA a la fàbrica del Clot del Moro a Castellar de N'Hug (Berguedà).

L'Eusebi Güell i Bacigalupi, Comte de Güell, va ser un destacat industrial i polític. El seu pare havia acumulat una quantiosa fortuna a Cuba. Retornat a Catalunya, va ser el promotor de conegudes indústries tèxtils. També va endinsar-se en activitats de creixent importància econòmica. L'any 1901 va fundar la Companyia General d'Asfalts i Portland, Asland SA., acrònim d'Asfalt i Pòrtland. Per via matrimonial va engrandir considerablement el seu fabulós patrimoni.

Asland SA va promoure la construcció d'una fàbrica al Clot del Moro, al municipi de Castellar de n'Hug, a la comarca del Berguedà. La fàbrica, d'estil modernista, va aplicar la volta catalana de maó pla sobre armadures metàl·liques sustentades en murs i pilars. Aquesta solució va comptar amb l’assessorament de l’arquitecte valencià Rafael Guastavino, difusor de la volta catalana als Estats Units i titular de la seva patent nordamericana.

La construcció de la fàbrica va perllongar-se durant tres anys, des de 1901 fins el 1904. Un dels reptes principals fou les deficients carreteres per a transportar-hi el material i la maquinària. Aquesta fàbrica és esglaonada i s'arrapa al pendent de la muntanya. D'aquesta manera, s'estalviaven costos de transport: a capdamunt de la fàbrica hi havia la pedrera d'on s'extreia la matèria primera; i a l'espai inferior, hi havia el magatzem.

L’emplaçament de la fàbrica havia estat escollit meticulosament. Per la producció del ciment, la fàbrica del Clot del Moro usava la pedra calcària, el carbó de les mines del Catllaràs i l'energia hidràulica del riu Llobregat.

Un greu problema eren les comunicacions fins a la fàbrica. Per resoldre-ho, Asland SA va adquirir l’any 1902 un locomòbil de vapor de 15 tones i sis vagons, apte per circular pels camins. Hi transportava la maquinària de la fàbrica i, més endavant, el ciment produït.

Tanmateix, el locomòbil va ser molt controvertit per aquells rodals fins que l'any 1905 se’n va prohibir llur circulació per les carreteres públiques. Arran d’aquesta prohibició, el transport de ciment es va realitzar en carros i mules. ASLAND SA També va dissenyar i executar la construcció d'un ferrocarril de via estreta des de l'estació de Guardiola de Berguedà fins al Clot del Moro.

L’Eduard Pujals, de la Pobla de Lillet, conserva una fotografia d’un dels primers camions que va tenir ASLAND SA a la fàbrica del Clot del Moro, una fotografia d’un gran valor històric atès que va ser segurament un dels primers camions que van circular per les carreteres catalanes:

pobla5

ASLAND SA sempre va tenir una flota amb els millors vehicles que hi havia al mercat. Fins i tot a la postguerra, disposaven d’una flota de camions GMC i altres vehicles nord-americans per atendre llurs serveis de transports.

A partir dels anys 1960, la fàbrica del Clot del Moro va entrar en una progressiva decadència fins que va tancar portes l’any 1975. El 1971 ASLAND SA havia inaugurat una important fàbrica de ciment a Montcada i Reixac, a tocar de Barcelona.

Volem agrair al senyor Eduard Pujals, de La Pobla de Lillet, la difusió d'aquesta fotografia que recupera un dels primers camions del país d'una de les empreses industrials més importants d'aquells anys

dimecres, 22 de febrer del 2012

L'autocar Nazar Ocell Blau de l'empresa Brosed exposat a la Fira Internacional Agrícola de Saragossa.

Del 14 al 18 de febrer de 2012 s’ha celebrat la Fira Internacional Agrícola de Saragossa (FIMA), un saló sobre adobs, productes fitosanitaris, bioenergia, forestació, motocultiu, regs, conreus, tractors i maquinària, components i accessoris. Aquesta Fira tenia 140.000 m2 d’exposició i hi ha participat mil tres-cents expositors de trenta-cinc països.

En un dels pavellons del recinte firal de FIMA s’hi ha exposat diversos vehicles clàssics, autos, camions, tractors i un autocar. En quant als vehicles exposats hi destacava l’autocar Nazar Ocell Blau matriculat l’any 1964 i que pertany a l’empresa BROSED, de Remolinos.

Aquest autocat Nazar ha pervingut fins al nostres dies per un fet casual ben curiós. Aquest autocar estava llogat pel servei del transport dels miners que treballaven a la mina de sal “La Real” de Remolinos. En aquesta mina va produir-se un despreniment que va barrar el pas al Nazar. Aquest autocar s’hi va estar una colla d’anys dins de la mina al costat d’un Seat 1500 d’un directiu de l’empresa.

Cap a l’any 2007, es van retirar les pedres que barraven el pas i l’autocar Nazar va ser recuperat pel seu propietari, el senyor Brosed, de Remolinos. El despreniment de pedres no va causar cap dany a la carrosseria de l’autocar i tampoc presenta gaire podrits per causa de la sal.

Aquest Nazar Ocell Blau, l’únic que hi ha constància que s’hagi conservat, és objecte d’exposicions com aquesta de la Fira Internacional Agrícola de Saragossa del 2012. En Joan Pujol, un bon amic i col·laborador del bloc, va visitar FIMA i va fotografiar alguns dels vehicles clàssics que s’hi exposaven, entre els quals, aquest Nazar de Can Brosed:

autocar Nazar Ocell Blau Brosed Saragossa II

autocar Nazar Ocell Blau Brosed Saragossa IV

autocar Nazar Ocell Blau Brosed Saragossa V

autocar Nazar Ocell Blau Brosed Saragossa VII

autocar Nazar Ocell Blau Brosed Saragossa VI

Aquest Nazar se li havia substituït el seu motor original Perkins Hispania pel d’un Pegaso Comet. El motor original era molt flac de potència. També la direcció, volant, tablier i els eixos són d’un Pegaso Comet.

El disseny d’aquesta carrosseria és absolutament original i reeixit. La part davantera i posterior de l’autocar del Nazar són simètriques, un dels trets definidors dels dissenys del senyor Vincenzo Angelino Gervasio. Visualment és agradable i simplifica el procés de producció i els costos de fabricació.

autocar Nazar Ocell Blau Brosed Saragossa I

autocar Nazar Ocell Blau Brosed Saragossa III

El napolità Angelino va ser un important dissenyador de carrosseries d’autobusos i autocars i cabines de camions. També va fer interessants aportacions en quant a la reconstrucció de cabines de camions i recarrossats d’autocars, un activitat molt important en el període comprès entre el 1940 i el 1960. Aquesta labor s’hauria de recollir i publicar malgrat que els temps actuals, de crisi i incertesa, no hi ajuden. Val a dir que aquest treball tampoc es va fer en els anys anteriors, de bonança econòmica.

Al pavelló de vehicles clàssics de FIMA també hi havia un camió Ebro B45, meticulosament restaurat que en Joan Pujol va fotografiar:

Camió Ebro B45 Saragossa I

Camió Ebro B45 Saragossa II

És un encert d’aplegar uns vehicles clàssics que complementin fires sectorials. Cal felicitat als responsables de FIMA per aquesta exposició paral·lela i animar-los que en les properes ocasions augmentin els vehicles exposats, particularment dels fabricats a Saragossa. Una ciutat que va acollir importants indústries carrosseres i fabricants de vehicles. Igualment, agraïm a en Joan Pujol que ens hagi lliurat aquestes fotografies d’un dels autocars més singulars que han pervingut.

dimarts, 21 de febrer del 2012

Imatges antigues de Figueres: col·lecció del senyor Josep Sala i Salip (i IV).

Últim lliurament d'algunes de les fotografies que constitueix l'arxiu fotogràfic del senyor Josep Sala i Salip. Unes tartanes i uns carros en un solar de Figueres:

IMG_1340

Imatges de l'enderrocament de l'església de Sant Baldiri amb la maquinària disponible aquells anys:

IMG_1339

IMG_1341

IMG_1343

IMG_1344

Figueres al llarg de la seva història ha partit diversos setges i ocupacions. Llur situació estratègica i la riquesa de la comarca de l'Empordà ha provocat que hagi estat cobejada pels francesos amb unes quantes ocupacions militars i batalles.

En Franco, venjatiu i rancuniós, va ordenar de bombardejar indiscriminadament Catalunya a les acaballes de la guerra civil. A partir de l’u de gener del 1939, Catalunya pateix bombardejos de l’aviació franquista que provoquen nombroses víctimes civils, amb l’objectiu de terroritzar un poble delmat per tres anys de guerra. A les cavallerisses del castell de Sant Ferran, a Figueres, va celebrar-se el el 1 de febrer de 1939, un dia fred i trist, la darrera sessió de les Corts republicanes.

Aquests bombardeigs també afecten a Figueres, la capital de l’Alt Empordà. Mentre milers de persones omplen les carreteres de l’Alt Empordà, camí de l’exili, l’aviació franquista bombardeja en divuit ocasions Figueres, causant nombroses víctimes civils i quantiosos danys materials. Especialment virulent són els tres bombardeigs del 3 de febrer de 1939 al nucli urbà de Figueres.

El 8 de febrer de 1939 l’exèrcit franquista ocupa la ciutat de Figueres. Ha estat la segona ciutat que pateix més bombardejada a la guerra civil espanyola del 1936-1939. L’arxiu d’en Josep Sala i Salip conté diverses fotografies d’aquests esdeveniments històrics.

IMG_1345

Entrada de les tropes franquistes a Figueres el 8 de febrer de 1939:

IMG_1347

IMG_1348

Els qui han bombardejat Figueres salvatgement reparteixen pa entre la població famolenca i espaordida:

IMG_1349

El refugi construït al capdamunt de la Rambla de Figueres:

IMG_1350

IMG_1351

IMG_1352

Material de guerra i vehicles abandonats a Figueres:

IMG_1353

IMG_1354

IMG_1355

IMG_1357

Desfilada militar l'any 1941:

IMG_1359

Volem agrair al senyor Josep Sala la difusió d’algunes de les fotografies que integren la seva col·lecció fotogràfica i que permet la recuperació d’imatges dels darrers cent cinquanta anys d’oficis, edificis civils i religiosos, esdeveniments històrics, festes i tradicions i alguns vehicles de tracció animal i mecànica de Figueres.