En Miquel Campillo, transportista de Sabadell (Vallès Occidental)

En Miquel Campillo va néixer a Sabadell l'any 1942. Tingué la desgràcia de perdre el pare de ben jovenet, amb catorze anys. Fou un veritable daltabaix familiar car son pare era un home treballador i molt actiu. En Miquel, que havia heretat aquestes virtuts paternes, en uns anys plens de dificultats, hagué de treballar de ben jove. Féu de xòfer i conduí un camió Ford d'un pagès de Castellbisbal amb el qual els dimarts, dijous i dissabtes repartia per les cases particulars de Sabadell garrafes de vi. Cap a l'any 1960, el pagès comprà un Ebro B45 i el Sr Campillo li comprà el vell Ford. 

Compaginava la feina amb la prestació de voluntari de la Creu Roja, una institució per la qual tenia molta consideració i respecte atesa l’activitat social que desenvolupava. Féu de voluntari de la Creu Roja de Sabadell i Barcelona. Per aquesta seva vocació, s’apuntà l'any 1962 de voluntari al servei militar –aleshores els orfes que reunien certs requisits estaven dispensats d’haver de fer el servei militar obligatori. Fou destinat al nord d’Àfrica. Primer, a l’hospital militar de Melilla. Al cap d’un temps, treballà a l’hospital de la Legió espanyola. 

Llicenciat del servei militar i instal·lat de nou a Sabadell l'any 1963, el Sr. Campillo decidí de treballar de transportista. Comprà successivament tres camions d'ocasió: un Barreiros Saeta 35 que fou d'un transportista que treballava per l'empresa de transports La Comercial Terrestre Marítima, del carrer Pere IV de Barcelona, que feia la ruta d'Andalusia; un Ebro B-45 amb la seva cabina vermella dotada de capó davanter amb el qual distribuí durant dos anys a la ciutat de Barcelona la cervesa San Miguel produïda a la fàbrica de Lleida; i un Pegaso Z-207 Barajas a un particular. Amb el Barreiros i el Pegaso féu transports generals de proximitat. El Barreiros Saeta 35 i el Ebro els tingué alhora i ell conduïa el Barreiros i llogà un conductor lleidatà que féu el repartiment de la cervesa a Barcelona.

L’any 1966 prengué una decisió que suposava un gran esforç econòmic i un repte personal: la compra d’un Pegaso 1066 de quatre eixos per fer el salt al transport de llarga distància. Comprat a Alari, el concessionari oficial Pegaso de Sabadell, on lliurà el Pegaso Z-207, el vehicle fou recollit directament per ell a la fàbrica que ENASA tenia a Madrid. En possessió del Pegaso, marxà a Tomelloso, una vila de la província de Ciudad Real on hi havia el taller més famós i acreditat d’Espanya que entapissava els interiors de les cabines dels camions. Hi havia una llarga, interminable cua de camions d’arreu que esperaven pacientment el torn per l’entapissat interior de llurs cabines. Completada l’operació, amb la cabina del Pegaso 1066 amb els interiors acabats, marxà cap a Saragossa on el carrosser Gaspar, que tenia molta feina i prestigi aleshores, va construir-hi i muntà una caixa de fusta apte per transports generals.

Dues fotografies del Pegaso, la primera arribat a Sabadell després de ser carrossat amb la matrícula provisional, i al cap d'uns anys amb la matrícula definitiva aparcat en el voral d'una carretera:

El Pegaso 1066 era un camió concebut per a llargs trajectes i gran càrregues. El primer client que tingué el Sr. Campillo fou Unidad Hermética SA, una de les grans empreses metal·lúrgiques de Sabadell fundada l’any 1962 per l’enginyer industrial Antoni Forrellad i Solà. Transportava els compressors de neveres que Unidad Hermética SA, un dels principals productors mundials de compressors per frigorífics amb llicència Tecumseh que l'any 1988 fou adquirida per la multinacional sueca Electrolux, produïa per la popular empresa d'electrodomèstics de la Corporación Industrial de Mondragon, Fagor. Façana de la segona fàbrica inaugurada per Unidad Hermética SA l'any 1975:

També treballà per dues empreses de transports del barri del carrer Pere IV de Barcelona. Per Comercial Terrestre Marítima feia la ruta d'Andalusia amb les càrregues que hi havia. I per Otaysa, un dels concessionaris oficials a Madrid de Motor Ibérica SA, i al cap d'uns anys representant del constructor alemany Audi i Volkswagen, feia la ruta de Barcelona a Madrid.

Al cap d'uns pocs anys treballà per Transports Castellet San Miguel, fundada l’any 1958 a Barcelona i especialitzat en el transport de líquids i a granel. En un taller que Transports Castellet San Miguel tenia a la Zona Franca de Barcelona muntaren al Pegaso una cisterna de transports de productes químics. Viatjava arreu d'Espanya: Huelva, Torrelavega, Flix, Madrid, Castelló, Blanes. Una de les rutes principals fou carregar productes químics que produïa Electroquímica de Flix SA i descarregar-los a SAFA (Sociedad Anómica de Fibras Artificiales), la gran empresa tèxtil de Blanes que fou propietat de la família Vilà i produïa el popular Tergal.

Dues fotografies de distinta època de la fàbrica de Electroquímica de Flix SA: 

Instal·lacions que Nylstar SA, successora de SAFA, té a Blanes:

Fart de viatjar arreu d'Espanya i de ser poc temps amb la família, li llevà la cisterna al Pegaso i li muntà una plataforma comprada d'ocasió amb la qual transportà begudes. Carregava caixes de cervesa que El Águila produïa a llur fàbrica de València i les descarregava a un distribuïdor de Barberà del Vallès, aleshores anomenada Santa Maria de Barbarà, Germans Granados, que disposava d'un flota de camions petits per la distribució urbana de llurs representacions. Per aquesta empresa també carregava el vi que produïa el celler Monteviejo a Cariñena, municipi de la província de Saragossa.  

L'any 1978, a causa de llur vinculació amb la Creu Roja de Sabadell, abandonà el transport i es féu càrrec del manteniment i engrandiment de la flota d'ambulàncies d'aquesta institució. El Pegaso el va vendre al representant de la cervesa El Águila de Castelló, amb el qual hi tenia una bona relació.

L'any 1986, aprofitant l'entrada de l'Espanya al Mercat Comú i la llibertat d'importació de mercaderies que comportà, plegà de la Creu Roja i muntà una empresa de compravenda de vehicles industrials d'ocasió a Viladecavalls. Viatjava per Alemanya, Holanda i Bèlgica cercant els camions d'ocasió que els transportistes del país necessitaven. Es jubilà en complir l'edat reglamentària.

Agraïm al senyor Campillo l'exposició de la seva biografia que hem recollit en aquest espai i que reflecteix la duresa i els sacrificis que l'ofici de transportista comportava en aquest país en els anys 1960, el primer dels quals, sovint, la privació de gaudir de la família.