Barcelona assisteix impassible a la desaparició dels seus establiments i comerços emblemàtics. La dècada dels anys 1990 i 2000, després de la ressaca dels Jocs Olímpics, es produí el tancament de restaurants de tota la vida: el Finisterre, a la cantonada del carrer de Villarroel amb l'avinguda Diagonal; el Reno al capdamunt del carrer Tuset; L'Orotava al carrer Consell de Cent; La Punyalada a la confluència del passeig de Gràcia amb el carrer de Rosselló; i els restaurants de la platja de la Barcelona, els populars xiringuitos, on s'hi guanyava la vida en Bernardo amb la seva guitarra, en aplicació de la llei de costes.
També les llibreries han hagut de tancar les portes. Primer va ser la Llibreria Francesa, al capdamunt del passeig de Gràcia, per la reforma de l'edifici que ocupava; després el Cinc d'Oros, a l'avinguda Diagonal; la llibreria de Les Punxes, als baixos de la casa de les Punxes, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch; la llibreria Proa-Espais, a la casa Garriga Nogués del carrer Diputació, obra de l'arquitecte Enric Sagnier, especialitzada en llibres en català; la Llibreria Catalonia, a tocar de la plaça de Catalunya, amb més de vuitanta anys d'activitat; Ancora i Delfin, a l'avinguda Diagonal, decorada originalment i elegant, el tancament de la qual va avançar en Quim Monzó a la seva columna de La Vanguardia; aquests dies s'anuncia el tancament imminent de les llibreries Canuda, al costat de l'Ateneu Barcelonès, especialitzada en llibres antics, la Roquer als Jardinets del passeig de Gràcia, i la Platón al carrer Balmes, a prop de la ronda del General Mitre. Ho provoca la crisi econòmica i la reducció del nombre de lectors de llibres derivat de les noves tecnologies.
Podríem estendre'ns en la pèrdua d'edificis modernistes, autèntiques joies que les autoritats municipals de la dictura franquista van consentir que s'enderroquessin en la dècada dels anys 1950, 1960 i principis del 1970, com la casa Trinxet, o establiments de queviures, roba, sabateries, que també han desaparegut per donar pas a negocis franquiciats i grans cadenes sense cap gràcia.
Davant d'aquest panorama reconforta pels qui gaudeixen dels camions de gaudir els dies laborables d'un camió Ebro M que distribueix begudes a la dreta de l'Eixample, la part més elegant i cotitzada d'aquest barri on s'aixequen alguns dels edificis modernistes i noucentistes més significats que acollien l'emprenedora burgesia industrial del país.
Avui dia la flota de camions que distribueixen begudes a la ciutat de Barcelona és constituïda pels Mercedes Benz Atego i els Iveco Eurocargo. Encara hi ha alguns Nissan Ebro en actiu, no gaires. Però un camió Ebro M, dels anys que els japonesos de Nissan tot just havien pres el control de l'empresa Motor Ibérica SA i s'encetava la fabricació de les primeres Nissan Vanette, és una relíquia.
Fa uns dies varem tenir ocasió de retratar aquest camió Ebro M, amb gairebé trenta anys d'antiguitat, aparcat al xamfrà dels carrers de Pau Claris i Casp, davant per davant dels Jesuïtes:
Aquest Ebro fotografiat en una altre ocasió; s'aprecia que està admirablement conservat:
No fa gaires anys que un altre camió Ebro M, també d'un distribuïdor de la Coca-Cola, operava per la zona de la plaça de Francesc Macià. Fa temps que no l'hem vist i segurament que l'han desballestat.
Un dels Ebros M que recordo amb més estima és aquesta unitat, d'un transportista de Lavern-Subirats, matriculat l'any 1984 amb la seva caixa de fusta i vela d'època, que repartia vi pels petits cellers de Barcelona que venien vi a granel. Encara en recordo les lletres de la matrícula: B-XXXX-GC. En gaudia els divendres per la tarda quan coincidia amb aquest camió. Descarregava caixes de vi del Penedès a un celler de la plaça de la Bonanova. Aquí fotografiat al passeig de Sant Gervasi:
Aquest vehicle era molt polivalent. Els constructors i venedors de material de construcció també n'eren clients. Un Ebro M carrossat amb un portacontenidors d'una empresa de Banyoles:
Els firaires, que ho aprofiten tot, també van usar-lo. En aquest cas, un Ebro M vivenda fotografiat a Sant Joan de les Abadesses:
Les empreses de distribució també disposaven d'aquest model:
Alguns transportistes van allargar-hi la cabina per encabir una llitera i destinar-los a serveis de llarga distància. La decoració que llueix és una manifestació pura del gust arrelat al sud d'Espanya. No abordarem aquest aspecte tan delicat i personal:
Les empreses de mudances també van confiar en aquest model:
Un Ebro M de xassís curt i carrossat amb un bolquet de l'empresa elèctrica Bassols Energia d'Olot:
La capacitat de càrrega d'aquest model i el preu més econòmic de compra que no pas els Pegasos i els Barreiros van contribuir a una bona acollida en la dècada dels anys 1980. No va ser però un camió gaire reeixit atès que muntava un motor poc fiable que patia panes sovint.
Respecte del protagonista d'aquest article, és un vehicle interessant de ser conservat tant per la seva bellesa com per l'estat de conservació que presenta. Tant de bo que sigui així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada