Els autobusos urbans produïts per Lerma Autobastidores Industriales SA que hi hagué a Catalunya.

La societat mercantil Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI) fou constituïda el mes de gener de 1963 pels senyors Juan i Enrique Lerma León, Pablo Fernández Pérez i Ricardo Esteban Royo. L'accionista majoritari i alhora promotor de l'empresa fou el senyor Juan Lerma León. L'objecte social era la construcció i transformació de vehicles i el domicili social fou a l'avinguda de José Antonio 15 de Madrid. Les oficines de l'empresa eren a l'avinguda València 11 de Saragossa i la fàbrica, als afores de la ciutat, a la carretera de Logronyo.

Lerma Autobastidores Industriales SA produí camions, autocars i autobusos en el transcurs dels anys 1960. Si bé Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI) registrà distintes marques per comercialitzar els vehicles que construïa (Condor, Amler, Oretan), hi hagué dues marques principals, Albatros per als vehicles amb motors de major potència i Karpetan per vehicles de tonatge mig, amb major demanda, que muntaven motors dièsel Perkins. L'any 1964 LAI usà una altre marca, Layetan, pels vehicles dotats amb els motors Henschel Sura fabricats per Motores Sura SA a l'Hospitalet del Llobregat, municipi limítrof a Barcelona, sota llicència del fabricant alemany. El tancament, l'any 1967, del fabricant català de motors provocà l'extinció de la marca Layetan.

Autocars i autobusos urbans i interurbans construïts per Lerma Autobastidores Industriales SA en el curs dels anys 1960, comercialitzats amb les marques Karpetan i Layetan:

 

Com a complement de l'anterior article sobre els autobusos urbans Nazar construïts per Factorias Nápoles SA que prestaren el servei urbà a pobles i ciutats de Catalunya, consignem en aquest article el municipi català que tenim notícia certa que tingué autobusos urbans construïts per Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI) en llurs línies de transport urbà.

Prescindint dels autobusos interurbans de la casa LAI que cobriren línies regulars i serveis de mercats, alguns dels quals han estat exposats en aquest bloc, d'acord amb la informació facilitada per l'amic Miquel Segura Llop, una eminència en aquesta matèria, només hi ha constància d'un sol municipi a Catalunya les línies urbanes del qual disposaren d'autobusos de la casa LAI: l'Hospitalet del Llobregat. I l'element que sens dubte influí en aquest fet fou que els autobusos urbans Layetan, nom que suggereix el poble iber que habitava la comarca del Maresme, muntaven els motors Henschel Sura construïts per Motores Sura SA en aquest municipi del Baix Llobregat, circumstància que afavoria la disponibilitat de recanvis i mecànics competents en el manteniment i reparacions de tals vehicles.

En Miquel Segura disposa de quinze matrícules dels autobusos urbans Layetan i Karpetan que l'empresa Oliveras tingué per prestar el servei de les línies urbanes de l'Hospitalet del Llobregat: B-284795, B-308104, B-332160, B-354539, B-376342, B-380498, B-383059, B-391460, B-393961, B-473378, B-507346, B-529156, B-533653, B-536426 i B-541278. El cotxe amb matrícula B-529156 suscita el dubte si fou un Karpetan o un Henschel.

En Miquel Segura no té malauradament cap fotografia dels cotxes. Hem trobat tres fotografies procedents de dues webs, Autobusesbcn.es i el bloc L'Hospitalet del Llobregat-Imatges retrospectives d'una ciutat de consulta imprescindible per saber la història d'aquest municipi: 





Autobús Layetan que fou el cotxe número 47 de l'empresa Oliveras fotografiat per en Miquel Llevat el 23 d'abril de 1976 a la plaça de l'Escorça, localitzada a la confluència dels carrers de Santa Eulàlia i de la Riera Blanca de l'Hospitalet del Llobregat, que l'amic Miquel Segura ens ha fet arribar:



Un autobús Karpetan amb una carrosseria d'una lletjor ostensible:



Agraïm la informació facilitada per en Miquel Segura imprescindible per redactar aquest article sobre els autobusos urbans construïts per LAI a Saragossa que prestaren servei en línies de transport urbà del país.

Els autobusos urbans de la casa Nazar a Catalunya.

El creixement demogràfic que hi hagué en les ciutats industrials del país a partir de 1960 propicià que alguns Ajuntaments, per facilitar els desplaçaments dels nouvinguts, establissin un servei urbà de transports que explotava un particular sota el règim de concessió administrativa. Aquest servei cobria una necessitat bàsica: el desplaçament dels nous veïns des de llurs barris, situats sovint en espais allunyats de les ciutats i mal comunicats, fins el nucli urbà per satisfer necessitats bàsiques com la compra, gestions administratives, visites mèdiques, anar a l'escola. Els barris aixecats de la nit al dia en les dècades de 1960 i 1970, en antics camps de conreus, estaven mal planificats i disposaven de pocs serveis urbanístics bàsics i equipaments públics.

Com a mínim, a Catalunya hi hagué quatre municipis de certa importància que en la dècada de 1960 disposaven del servei públic de transport urbà prestat, en part o totalment, per autobusos de la casa Nazar. 

El primer municipi és Montcada i Reixac, al Vallès Occidental. El servei de transport urbà fou prestat per l'entitat Transports de viatgers de Montcada (Travimo), constituïda l'any 1960, que explotava la línia del barri de Mas Rampinyo fins al barri de can Sant Joan passant pel centre urbà de Montcada i Reixac. Travimo, controlat per la família Bertran, tingué un autobús Nazar. Tres fotografies del cotxe Nazar, la primera, amb la matrícula verda:

L'any 1963 Factorias Nápoles SA, per superar la greu crisi econòmica que patia i que l'havia abocat a la presentació de suspensió de pagaments resolgué la presentació d'una nova gamma de furgonetes, camions i autobusos per incrementar les vendes i els ingressos.

L'autobús urbà Nazar dissenyat pel senyor Vincenzo Angelino Gervasio, llençat l'any 1963, el frontal del qual presentava una semblança tamisada amb el de l'espaterrant autocar model Ocell Blau:

El segon municipi català que tingué un vehicle Nazar en el servei de transport urbà fou Valls, la capital de la comarca de l'Alt Camp. El 11 de novembre de 2014, per commemora els cinquantè aniversari de la creació del servei d'autobús urbà de Valls, fou publicat al diari Punt Avui un article del periodista Josep Lluís Eras que narrava la implantació de tal servei. 

L'any 1964 s'executaren a la capital de l'Alt Camp uns habitatges allunyats del centre de la ciutat. Mario Forés i Masdeu va adonar-se que els desplaçaments dels residents dels nous habitatges Clols podia fer rendible un servei urbà de transport de viatgers que també acostés els infants a les escoles i els treballadors a les fàbriques del polígon industrial. Presentada la sol·licitud, el 21 de maig de 1964 l'Ajuntament de Valls atorgà la prestació del servei al Sr Forés. El 13 de juliol de 1964 un autobús Nazar féu el primer viatge del servei de transport urbà de Valls. El trajecte costava una pesseta. El servei de transport urbà fou també ben acollit pels veïns dels municipis propers de Valls com Salomó, Vilabella i Nulles, que utilitzaven el tren per desplaçar-se. 

El Nazar comprat pel Sr.  Mario Forés i Masdeu l'any 1964 que féu el servei del transport urbà de Valls:

Tres mesos després d'haver entrat en funcionament el transport urbà, es produí una suspensió temporal del servei per un fet fortuït. A principis del mes d'octubre de 1964 hi hagué un incendi en el garatge de la carretera de Montblanc, propietat del senyor Francisco Planas, on, amb altres vehicles, es tancava l'autobús Nazar. El cotxe, que patí danys considerables, fou reconstruït a la fàbrica que Factorias Nàpoles SA tenia a Saragossa, on es produïen els vehicles Nazar. Al cap d'uns mesos, amb el cotxe refet, es reprengué el servei. 

Estat que presentava el garatge que el senyor Planas tenia a la carretera de Montblanc, extingit l'incendi i els vehicles calcinats:

L'autobús Nazar transitant en un carrer de Valls l'any 1967:

Una de les darreres fotografies que es conserven del Nazar de Valls, a les acaballes, força esgavellat:

El Nazar, que féu llur primer servei el dia 13 de juliol de 1964, estigué en servei fins el 9 de desembre de 1983, quan, en renovar-se la flota dels vehicles adscrits al servei de transports urbans de Valls, fou definitivament donat de baixa.

Els dos municipis més poblats els serveis de transports urbans dels quals comptaren amb vehicles Nazar foren Badalona i Santa Coloma de Gramenet, a la comarca del Barcelonès. L’any 1956 es constituí, per iniciativa de la senyora Carmen Hospital Hospital l’empresa Transportes Urbanos SA (TUSA), essent president del consell d'administració el senyor Francesc Suñer Carrió. Llur primera línia comunicava els barris del Fondo i Singuerlin de Santa Coloma de Gramenet. 

L'ajuntament de Badalona, municipi limítrof a Santa Coloma de Gramenet, convocà l'abril de 1957 un concurs públic per adjudicar la concessió administrativa del servei de transport urbà. El 3 de juny de 1957 el ple de l'Ajuntament de Badalona adjudicà la concessió de tal servei a Transportes Urbanos SA (TUSA), única empresa que participà en el procediment.

TUSA tingué vuit cotxes Nazar que treballaven en les línies urbanes de Santa Coloma de Gramenet i Badalona. Els dos primers, amb els números 8 i 9, tenien les matrícules B-302462 i B-302463. Les fotografies conservades d'aquests dos cotxes recullen les transformacions practicades en els frontals, amb especial incidència en la desaparició de l'elegant i refistolada calandra del radiador. Aquesta transformació desvirtuà profundament la imatge que aquests vehicles presentaven.

El Nazar amb matrícula B-302462 cobria majorment les línies de Badalona:

El Nazar amb matrícula B-302463 treballà indistintament, en funció de les necessitats del servei, en les línies de Santa Coloma de Gramenet i Badalona que explotava TUSA:

El Nazar fotografiat l'agost de 1975 pel senyor Josep Miquel Solz:

El Nazar, davant d'una filera d'autobusos de TUSA, al carrer Guifré de Badalona on es localitzava el garatge de l'empresa, fotografiat pel senyor Manel Armengol:

El dia 11 de setembre de 1966 s'inaugurà la tercera línia urbana de Badalona que explotava TUSA. Comunicava els barris de Llefià, Artigas i Sant Roc amb el centre de la ciutat a través de l'avinguda Martí Pujol. La línia era coberta amb sis autobusos Nazar numerats del 14 al 19. 

Benedicció de tres cotxes Nazar, comprats l'any 1966, a la plaça de l'Ajuntament amb l'assistència de les autoritats locals (col·lecció Arxiu de Badalona):

Tres fotografies dels cotxes Nazar circulant pels carrers de Badalona:

El Nazar que cobria la línia 1 de Santa Coloma de Gramenet fotografiat l'agost de 1975 pel senyor Josep Miquel Solz:

El Nazar en una parada de la línia 1 de Santa Coloma de Gramenet:

El darrer Nazar que tingué TUSA, amb el número 19, comprat l'any 1966, fotografiat pel senyor Manel Armengol mig desballestat en un carrer del polígon industrial de Badalona l'any 1976:

El darrer municipi que tingué un  bus Nazar fou Blanes, a la comarca de La Selva. El senyor Pere Gonzàlez Esquerdo tingué l'encert de retratar-lo en la segona meitat dels anys 1970 disposant d'un testimoni gràfic. Aquest cotxe, propietat de l'empresa Auto Transportes Urbanos de Pasajeros de Blanes, propietat de la família Brillas, que tenia la concessió administrativa d'aquest servei municipal,  comunicava el nucli urbà de Blanes amb l'estació de tren:

Escut identificatiu de la marca Nazar incrustat en el frontal del vehicle:

Aquest article ha estat possible per la informació i fotografies disponible a la xarxa sobre les línies i vehicles que uns quants afeccionats han compartit desinteressadament i generosa, i també la web documentada, exhaustiva i de gran amenitat Autobusesbcn.es impulsada pel Sr José Mora.

Els dos models d'autobús urbà de la casa Nazar i el model de Factorias Zane SA.

Talleres Nápoles, empresa fundada pel senyor Vincenzo Angelino Gervasio a Saragossa que al cap d'uns anys es transformà en Factorias Nápoles SA i fou gestionada per un consell d'administració més professionalitzat procedent de la Caja de Ahorros de Aragón, a diferència de Barreiros Diesel SA que en els primers anys d'activitat només produí motors dièsel i camions, començà la construcció de vehicles amb una oferta completa que abastava furgonetes, furgons, camions, autobusos i autocars. Una ambició desmesurada per un constructor de poca dimensió, capital i capacitat com ho era Talleres Nápoles. 

Un dels vehicles que més expectació i interès suscità fou l'autobús Nazar de trenta-dues i trenta quatre places. Aquest vehicle presentava una acusada semblança amb el Pegaso Monotral que el carrosser Jorsa construïa a Mataró, talment s'aprecia en aquesta fotografia dels dos cotxes aparcats al garatge de l'empresa Almenara. El senyor Angelino, nascut a Nàpols, sempre s'emmirallà en el disseny dels vehicles italians:

L'autobús Nazar fou produït en dues versions. Una primera versió, que tenia dos acabats, luxe i normal, fou concebuda per trajectes interurbans. Tres autobusos Nazar per trajectes de llarga distància:

Autobús Nazar que el Garaje Vargas de Calataiud tingué per fer línia regular dels pobles de la vall del riu Perejiles:

Aquest model també fou projectat i produït com a autobús purament urbà. L'interior, els seients i les portes eren adaptats per aquest ús. La manifestació exterior més visible era el panell incrustat al sostre de la part davantera del vehicle que informava del servei o línia que prestava. Dos autobusos urbans Nazar que treballaren en els municipis de Sant Sebastià i València:

Autobús Nazar que fou de l'empresa Transports de Viatgers de Montcada (Travimo), de Montcada i Reixac, municipi industrial de la comarca del Vallès Occidental proper a Barcelona:

Els autobusos Nazar i Pegaso Comet amb carrosseria Zane que foren de Transports de Viatgers de Montcada (Travimo):

La emigració massiva interior i exterior que es produí a Espanya en la dècada de 1960, fenomen que ja s'havia manifestat tímidament en la segona meitat dels anys 1950, amb un gran desplaçament de la població resident en els pobles de l'interior de la península cap a les àrees industrials i països com França, Alemanya i Suïssa, causà un creixent demogràfic en els municipis d'acollida de la població immigrant. Nombroses comarques de l'interior d'Espanya que restaren pobrament habitades per la considerable pèrdua de població, no s'han pas pogut refer d'aquest tràngol. Un fenomen indeturable i irreversible causat per l'escàs avenir que la població tenia en els seus llocs d'origen.

La població assentada precipitadament en els municipis industrials que els acolliren, a la recerca d'unes condicions de vida més favorables i satisfactòries, tenia unes necessitats bàsiques com l'habitatge, l'escolarització, l'atenció sanitària i els desplaçaments. Atendre les necessitats fou una tasca ingent i complexa per causa dels pocs recursos econòmics i de personal que les administracions locals gestionaven. Per facilitar el desplaçament dels nous veïns els Ajuntaments aprovaren la creació d'un servei urbà de transports amb la fixació de les condicions del servei: línies, horaris i tarifes. La prestació del servei fou sotmesa a concessió administrativa: un particular o empresa explotava el servei, assumia els costos d'adquisició i manteniment dels vehicles i pagament dels salaris dels treballadors i percebia dels usuaris les tarifes fixades pels Ajuntaments.

La creació del servei urbà de transports en nombrosos municipis i l'increment de línies i freqüència de pas dels serveis en municipis que en tenien per atendre satisfactòriament el major nombre d'usuaris propicià, en els primers anys de la dècada de 1960, la demanda per les empreses i particulars que prestaven aquestes serveis d'autobusos urbans. Els constructors i carrossers, per atendre la demanda d'autobusos urbans suscitada, presentaren nous models i incorporaren millores en els models existents. 

Factorias Nápoles SA, amb l'ànim de participar en aquest mercat que creixia any rere any, presentà l'any 1963 un nou autobús urbà projectat pel senyor Vincenzo Angelino Gervasio, el frontal del qual recollia, convenientment adaptat, la línia i elements de l'autocar Ocell Blau, una veritable obra mestra de l'empresari napolità establert a Saragossa. Aquest nou autobús, com el model anterior, usava el xassís i demés elements mecànics del camió Nazar de sis tones. 

Autobús urbà Nazar presentat l'any 1963, que suposà una millora considerable en comparació amb el model anterior:

Uns quants autobusos urbans Nazar que operaren en distints municipis en les dècades de 1960 i 1970. El primer, propietat de Transportes Urbanos SA (TUSA), treballà en el municipi de Badalona:

Autobús Nazar que féu el servei urbà a la ciutat de Valls:

Aquest autobús urbà, fotografiat pel senyor Pere González Esquerdo, feia la línia entre l'estació de tren i la ciutat de Blanes, comarca de la Selva:

Aquest autobús Nazar, propietat de Transportes Urbanos SA (TUSA) destinat a la línia 1 de Santa Coloma de Gramenet, només tenia dos llums davanters en lloc dels quatre que el model, d'acord amb la fotografia del catàleg, equipava de sèrie:

La compra per Barreiros Diesel SA de Factorias Nápoles SA l'any 1966 causà el cessament definitiu de la producció de vehicles Nazar. Però en Vincenzo Angelino Gervasio, que el 11 d'octubre de 1965 constituí a Saragossa Factorias Zane SA l'objecte social de la qual era la construcció i transformació de carrosseries, aprofità el disseny de l'autobús urbà Nazar que ell havia projectat, degudament modernitzat i actualitzat, per produir una carrosseria d'autobús urbà que oferí amb la marca Zane. 

Tres autobusos urbans carrossats per Factorias Zane SA que foren de la Hispano Llacunenese SA (Hillsa), Transports de Viatgers de Montcada (Travimo) i  Auto Transportes Urbanos de Pasajeros de Blanes:

L'any 1967 Factorias Zane SA presentà una nova carrosseria d'autobús urbà que substituïa l'anterior. El canvi més aparent, significatiu, era un nou frontal que incorporava una nova calandra més aparatosa i els llums posats  horitzontalment: 

Interior de l'autobús urbà produït per Factorias Zane SA:

Factorias Zane SA, igual com succeí amb Talleres Nápoles, tingué una activitat industrial de poca volada i durada. Un contrast acusat entre els objectius proposats, ambiciosos i irreals, i els magres resultats obtinguts. Foren indústries ofegades per les quantioses pèrdues econòmiques. Projectes ruïnosos que havien suscitat un gran interès per la creació d'ocupació i creació de riquesa estimada. El gener de 1967 Factorias Zane SA presentà un expedient de regulació d'ocupació que reduí gairebé la meitat de llur plantilla. Fou el preludi de l'extinció definitiva de l'activitat productiva succeïda poc temps després. Un segon fracàs estrepitós del senyor Vincenzo Angelino Gervasio.

En el proper articles abordarem els autobusos Nazar que hi hagué en algunes ciutats de Catalunya.