Els oblidats.

A vegades posar el títol d'un article no és pas una tasca fàcil i assequible. En alguns articles els títols afloren amb una perfecta naturalitat. Altres cops, com ho és aquest, escriure el títol és una tasca complicada ja que o bé no sorgeix malgrat els afanys destinats o bé és poc precís en haver-hi diverses alternatives. Per aquesta raó hem refusat de titular aquest article amb "Els ignorats"o "Els menystinguts", que, per causa de l'objecte de l'article, serien també exactes i adients. Són els camions que no han suscitat l'interès dels col·leccionistes en restaurar-los i preservar-los, fet que obtura llur exhibió en les trobades de vehicles clàssics que s'organitzen arreu del país i a Espanya.

Aquest fenomen, les causes del qual no podem precisar amb certesa, afecta distints models produïts per fabricants espanyols de camions. L'únic fabricant aliè a aquest fenomen és ENASA. Els camions Pegaso, per raons fàcilment deduïbles, gaudeixen del reconeixement i consideració dels afeccionats, circumstància que ha propiciat una abundor de restauracions de les unitats millor conservades o que presenten major valor històric per llur antiguitat i singularitat. L'únic Pegaso que els col·leccionistes ignoren deliberadament, fet justificat per llur lletjor manifesta, és el model 1127, successor del Comet, fabricat poc temps i que tingué unes vendes irrisòries.

Pegaso 1127 del Departament d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya fotografiat davant del carrosser Autoremolque Sorribes SL de Ponts (La Noguera):


 
L'estima que els col·leccionistes professen als camions Pegaso provoca l'exigència, dels venedors, d'uns peus d'adquisició abusius i allunyats de qualsevol criteri lògic i racional. La significació de Pegaso a Espanya -també a Catalunya- és equiparable amb el paper que jugà Leyland a la Gran Bretanya i el de Berliet i Renault a França, la consideració de camió nacional per antonomàsia. La seva qualificació com a empresa estratègica o d'interès públic afavorí l'aplicació, per part dels governs respectius, sobre aquestes industries de polítiques certament beneficioses que trencaven els principis de la lliure competència. Hi havia un ànim proteccionista indissimulat.

Si hom assisteix a qualsevol trobada de camions clàssics percep una presència omnipotent de Pegasos. Aquest fet pot induir a creure equivocadament que Pegaso dominà el mercat espanyol i que la competència era esquifida, irrisòria, raquítica. El damnificat és Barreiros, la presència d'unitats del qual no és correspon amb les vendes i quota de mercat que l'empresa de Villaverde ostentà d'ençà de la segona meitat de la dècada de 1960 i fins les darreries dels anys 1980, controlada aleshores per Chrysler i posteriorment per Renault.

Les poques unitats de Barreiros Saeta, Azor i Super Azor, camions molt populars en la dècada de  1960, recuperades no és correspon  amb les minses restauracions practicades sobre models posteriors, de la dècada de 1970 i 1980. És il·lustratiu d'aquest fet la ignorància i menysteniment del Barreiros 4220 i dels models que en derivaven, un gran camió, ben projectat i construït que ha deixat un excel·lent record entre els transportistes que hi treballaren.

Uns altres perjudicats són els camions Avia produïts a Madrid per Aeronàutica Industrial (AISA). Ben poques unitats són presents en encontres. Particularment sagnant és el cas del primer model que Avia comercialitzà cap a l'any 1962. Malgrat presentar una cabina encertada i atractiva, les unitats restaurades, si n'hi ha, poden comptar-se amb els dits d'una mà.

El constructor castellà Sava també ha suscita poc interès entre els col·leccionistes. Els model SH projectat per Sava i produït a partir de l'any 1964 és un perfecte desconegut en qualsevol trobada. Només se n'ha mostrat una unitat, en una trobada a Segovia, propietat d'un carboner jubilat del municipi, el senyor Soldado.

I els models que Sava produí en la primera meitat dels anys 1960 sota la marca Austin mitjançant llicència de British Motor Corporation (BMC), particularment els de major tonatge, tampoc han gaudit de gaire requesta dels col·leccionistes ni han suscitat un ànim restaurador decidit i manifest: 

Motor Ibérica SA tampoc s'escapoleix d'aquest desinterès. La demanda que el camió Ebro B45 suscita entre els col·leccionistes, i que repercuteix favorablement en les expectatives dels venedors, desapareix absolutament en qualsevol unitat de la gamma P. Només sabem d'un Ebro P-200 restaurat pel senyor Miguel Cardona Cardona, un transportista de Xàbia, poble costaner de la Marina Alta.

El desinterès dels col·leccionistes envers l'Ebro P-200 és quelcom inexplicable. Té uns atributs únics, singulars si es compara amb els models de la competència: fou el primer camió de gran tonatge que disposava d'una cabina abatible; fou l'únic camió de carretera produït per un constructor espanyol que equipà un motor de vuit cilindres disposats en forma de V; tenia una una cabina gràcil, moderna, bonica i agosarada. Cap d'aquests elements no semblen pas que tinguin un pes suficient per captar l'atenció dels col·leccionistes.

L'altra cara de la moneda és el cas dels camions Nazar. Les poques unitats que han arribat fins els nostres dies han cridat l'atenció d'uns pocs col·leccionistes que han fet mans i mànigues per restaurar-les proveint-se de peces i recanvis de molt difícil localització. Una empresa titànica. Una odissea inenarrable. Tres camions Nazar amb les cabines A, B i C restaurats per un col·leccionista asturià:









Un fet luctuós, irreparable, irreversible, és que no hagi hagut cap camió produït per LAI (Lerma Autobastidores Industriales SA) i per Motores Sura SA, amb les marques Karpetan i Henschel Hispania i Rubel respectivament, guardat fins avui dia. Desconeixem la recepció que aquests vehicles haguessin tingut entre els col·leccionistes si una unitat hagués estat descoberta, supòsit improbable.

Un camió Karpetan produït a Saragossa equipat amb un motor Perkins Hispania:



Renglera de camions Henschel Hispania HS11, presentats l'any 1964 a Barcelona:



Camió Henschel Hispania HS11 equipat amb un bolquet:



Dos camions Rubel, el primer un HS11 i el segon dotat de tracció total:





Tant de bo que aquest estat de coses reverteixi d'una manera satisfactòria. En la mesura que es produeixi el reconeixement del paper que aquests vehicles van tenir en el món del transport d'Espanya i de Catalunya en la dècada de 1960 fins els anys 1990, llur conservació serà més plausible. Només cal temps perquè l'interès envers Pegaso s'estengui sobre aquests models. Tenint en compte que la restauració de camions clàssics és relativament recent a la Península Ibèrica i que llur arrelament exigeix temps i un poder adquisitiu considerable, en pocs anys s'ha avançat prou. Hi ha motius per l'optimisme.