dissabte, 13 d’abril del 2019

Peixos Negre de Roses (Alt Empordà).

Els orígens de l'empresa familiar Peixos Negre de Roses es troben en la figura de l'Emili Negre, fill del port de Llançà, d'una família de pescadors, que a finals del segle XIX féu d'importador de bacallà aprofitant que la línia de tren de Portbou a Barcelona, via ferroviària que enllaçava amb França i la resta de països europeus, tenia una estació en el seu poble. 

L'Emili Negre fou mobilitzat pel decrèpit exèrcit espanyol i hagué de participar en la Guerra de Cuba de 1898 contra els Estats Units, una potència militar de primer ordre. La seva actuació va merèixer-li el reconeixement de la llorejada de Sant Ferran que és la màxima condecoració militar espanyola al valor. Consumada la desfeta militar espanyola que desembocaria en la signatura del Tractat de París el 10 de desembre de 1898, amb la liquidació i pèrdua de les darreres possessions espanyoles d'ultramar, l'Emili Negre retornà a Llançà i es posà a treballar en la importació de bacallà procedent dels països nòrdics que arribava en el tren de la línia de Portbou a Barcelona. El bacallà el distribuïa arreu de Catalunya usant majorment el tren. Tal activitat el posà en contacte amb els principals majoristes de peix de Barcelona. 

L'Emili Negre, casat amb l'Herminia Claucells, tingué l'any 1911 un fill que posà el nom de Jaume. En Jaume Negre Claucells, també del port de Llançà, treballà de bon jovenet, d'acord amb l'activitat tradicional de llur família, de pescador. Es casà amb l'Anna Fabregó i Solà, l'Anita, de Portbou. A conseqüència de la Guerra Civil Espanyola, com molts joves del país, malgrat tenir dos fills petits, fou mobilitzat per l'exèrcit de la República. Fou destinat al front, on fou ferit. Fou retornat a Catalunya per guarir-se les ferides i recuperar-se. Acabada la Guerra Civil l'abril de 1939, reprèn la seva feina de pescador per alimentar la seva família. Tingué tres fills, l'August, en Josep, en Pitu per motiu, i la Marina. 

En els depauperats, crus i esllanguits anys 1940, els anys d'escassedat, privacions i cartilles de racionament, entrà en contacte amb majoristes de peix de Barcelona i els subministrava els fruits de la seva activitat de pescador. Proveït amb un carro que tenia al port de Llança, traginava les caixes de fusta amb el peix fresc pescat fins a l'estació de tren de Llançà on era carregat en un vagó i transportat al mercat del Born de Barcelona, que en aquells anys era el mercat central de la ciutat on treballaven els majoristes de carn, peix, fruita i verdura. L'activitat de proveïment de peix fresc als majoristes del mercat del Born fou portada a cap pel senyor Jaume Negre en el curs de la dècada de 1940. 

Cap a l'any 1950 en Jaume Negre, fatigat, abandonà l'activitat pesquera que feia al port de Llançà i s'instal·là, amb la seva família, a Figueres, la capital de la comarca de l'Alt Empordà. L'August, el fill gran, féu d'aprenent de mecànic, i en Pitu es posà d'aprenent de farmàcia. La vida a Figueres en comparació de la de Llança era més distreta i tranquil·la. 

L'any 1959, amb el Pla d'Estabilització Econòmica que la dictadura del general Franco hagué d'adoptar per necessitat, es produeix la represa de l'activitat econòmica i l'arribada incipient dels primers turistes que descobreixen les meravelles de la costa de Girona. També comença la febre urbanitzadora desaforada que ha causat estralls irreparables a l'Empordà. Davant d'aquest fet, la família Negre resol de recuperar la seva activitat del peix però concentrant els esforços en la comercialització i el transport del peix fresc. L'activitat de pescar en el mar era penosa i poc agraïda aleshores. I el guany es trobava en el transport i venda del peix fresc. Els dos primers vehicles que comprà la família Negre, en els primers anys 1960, per servir el peix fresc als seus clients de la comarca de l'Alt Empordà, foren una furgoneta Citroen i un petit camió Chevrolet ex militar equipat amb un motor dièsel Perkins:

camio PEPETA Roses

camio CHEVROLET família Negre Roses

En Pitu Negre, amb el cigarret a la boca, estintolat en el Chevrolet el 15 de juliol de 1962 en ocasió de la festa de Sant Cristòfol:

Pitu Negre i llur camió

Els pobles costaners de l'Alt Empordà, singularment Roses, s'omplien de gom a gom a l'estiu de turistes europeus que volien gaudir del paisatge, les platges, el clima i els preus irrisoris dels productes i serveis per comparació a llurs països d'origen. La família Negre proveïa peix fresc als hotels Marina i Modern i l'hostal cal Català de Roses.

En Jaume Negre, un home del país viu i espavilat, s'adonà que el peix pescat als ports de l'Alt Empordà era insuficient per atendre la demanda que es produïa a l'estiu per causa del turisme. Hi havia una necessitat de peix fresc i no es cobria: el proveïment de peix fresc era un negoci considerable.

En Jaume Negre i els seus dos fills, l'August i en Pitu, contactaren amb majoristes de peix fresc bascs i gallecs, que tenien un gran volum de peix, per proveir-los el peix que els establiments hotelers, restaurants i peixateries de l'Alt Empordà reclamaven per atendre la seva clientela. Dos dels majoristes principals amb què treballà la família Negre foren els senyors Agrafojo de A Coruña i Manuel Barros de Vigo.

El peix fresc comprat als majoristes gallecs i bascs era transportat en tren fins a Barcelona. En una via morta de l'estació de França les caixes de peix eren carregades en els camions de la família Negre i transportades fins a llur magatzem central del carrer Pere III de Figueres. Des d'allà era distribuït el peix a la ciutat de Figueres i als pobles de Roses i Llançà; en menor mesura, també arribava a Sant Pere Pescador i Cadaqués. La nòmina de clients també s'incrementà: el Motel Empordà que fundà a Figueres l'any 1961 el restaurador Josep Mercader, nascut a Cadaqués, on hi tenia sempre una taula reservada l'escriptor Josep Pla Casadevall, l'hotel i restaurant Duran, Hotel Bon Repòs i uns quants restaurants escampats en la comarca.

El mercat del Born, que era el mercat central d'hortalisses i verdures de Barcelona fins la posada en funcionament de Mercabarna l'any 1971, vist, en els anys 1960, pels fotògrafs Xavier Miserachs, Joan Colom i Marià Ignasi Marroyo:

exterior mercat del Born Ignasi Marroyo

Entorn mercat-Born Joan Colom

Mercat del Born anys 1950 Ignasi Marroyo La Vanguardia

Mercat del Born 1962 Xavier Miserachs

Mercat del Born Ignasi Marroyo

Mercat del Born Xavier Miserachs 1964

El Mercat central del Peix de Barcelona era ubicat en una nau del carrer de Wellington de Barcelona, des de 1953 fins l'any 1983:

Mercat central del peix del Born carrer Wellington

El port de Roses en els anys 1960:

postal port de Roses

La platja de l'Almadrava de Roses, amb la casa Rozes, projectada per l'arquitecte Jose Antonio Coderch de Sentmenat l'any 1961 per encàrrec d'un metge de Perpinyà, sobre la punta de l'Almadrava, en primer terme:

La Almadraba Roses

La urbanització de Santa Margarita i els canals navegables que l'envolten, limítrof amb el municipi de Castelló d'Empúries:

Santa Margarita Roses

Fotografies de l'Hotel Empordà, promogut pel Sr Josep Mercader i projectat per l'arquitecte Bonaterra, aixecat en una finca triangular delimitada per la intersecció de l'antiga carretera i la nova carretera nacional II:


Hotel Empordà Figueres 1961



Motel Ampurdan Figueres anys 1960

Hotel Ampurdan Figueres nit

El Motel Empordà i la plana empordanesa:

Hotel Empordà Figueres i plana empordanesa

El Rallye Hotel de Figueres, també a tocar de la carretera nacional II:

Figueres Hotel Rallye

Hotel Rallye Figueres benzinera

L'any 1962 la família Negre obrí al carrer Nou de Figueres, amb el nom de Pescados Cap de Creus, la primera peixateria. I l'any següent, annex al magatzem de distribució de peix del carrer Pere III, obriren la peixateria Anita. A la casa de l'avi Emili, al port de Llançà, obriren una peixateria que només venia peix a l'estiu.

L'any 1964 en Jaume Negre comprà a la família Balló, de Figueres, que eren distribuïdors de begudes carbòniques, una fàbrica de gel situada en una finca delimitada per l'avinguda de Rhode, riera de Ginjolers i els carrers de Sant Telm i d'en Mairó, usat per transportar el peix fresc capturat pels pescadors de Roses. La fàbrica, a causa de les denúncies dels veïns per les fresses que produïen les màquines, fou traslladada de llur ubicació original, a primera línia de mar i pròxima al port, a un solar situat a la confluència dels carrers Ramon i Cajal i mossèn Carles Feliu.

El primer camió que la família Negre tingué per fer la ruta Figueres-Barcelona-Figueres fou un Avia gros equipat amb un motor dièsel Perkins i una caixa de fusta del carrosser Auto Ampurdan de Figueres. Un vehicle delicat i molt ràpid, ideal per transportar peix fresc. Tots els camions de la família Negre foren carrossats per Auto Ampurdan i el manteniment i reparacions era confiat als Talleres Àlvarez de Figueres, especialista en camions i autocars, que tenia en plantilla els mecànics més qualificats de la comarca. 

Amb l'ànim de fer més rendible el negoci, els camions de la família Negre marxaven al Mercat del Peix de Barcelona, situat al carrer de Wellington, carregats amb caixes de peix fresc comercialitzat en les llotges dels ports de Roses i Llançà, i tornaven a Figueres carregats amb el peix fresc transportat en els vagons de trens procedents de Galícia i Euskadi. El peix que es despatxava a Barcelona era de la família Negre i d'altres comerciants de l'Alt Empordà.

Les teranyines del port de Roses enfilaven a la tarda el cap de Creus per pescar el peix blau -sardines, verats, seitons. Cap a les deu del vespre tornaven a port i carregaven el peix encaixat directament en els camions de cal Negre, que marxaven rabent cap a Barcelona per a vendre'l en el mercat central del peix de Barcelona. Completada l'operació de la descarregada del peix, les teranyines salpaven de nou a la mar per calar de nou les xarxes. Aquest peix procedent de la segona pesca era venut a la llotja de Roses. Amb aquest procediment, el guany era doble.

Els camions marxaven a les onze de la nit carregats amb les caixes de peix fresc des dels ports de Roses i Llançà cap a Barcelona per la carretera nacional II: Figueres, creuaven el riu Fluvià a través del pont de Bàscara, Medinyà, la Costa Roja, Sarrià de Ter, Girona, els hostals de la Granota, del Rolls i del Coix, Tordera, en els límits de Barcelona i Girona, i seguint la línia de la costa travessaven els pobles de la comarca del Maresme -Pineda de Mar, Calella, Canet de Mar, Arenys de Mar i el restaurant Hispania, Caldes d'Estrac, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Vilassar de Mar, El Masnou, Montgat-, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Barcelona, final de trajecte. Completaven el viatge, de nit i amb poc trànsit, en dues hores i mitja.

Dues imatges de l'hostal La Granota de Sils el 1968:

Hostal La Granota Sils 1968

Hostal La Granota Sils carretera nacional II km 703

Hostal del Rolls, a Sils:

Hostal del Rolls Sils 9

Hostal dels Rolls Sils 3

Hostal del Rolls Sils 4

La riera d'Arenys de Mar en els anys 1960:

Arenys de Mar

La carretera Nacional II al seu pas pel poble de Premià de Mar l'any 1962:

Premià de Mar 1962

El càmping Hispano, al municipi del Masnou, adjacent a la carretera nacional II:

El Masnou Nacional II


El transport del peix fresc només tenia una premissa o axioma indiscutit: el peix, per llur caducitat accelerada i les regles de mercat que regeixen en aquest producte, que arribava primer al mercat era venut a un millor bon preu.

El peix blau de Roses era molt apreciat al Mercat central del peix de Barcelona ja que arribava viu i fresc. La demanda era considerable i els guanys estimables. Per tenir un bon benefici la mercaderia s'havia de vendre abans de dos quarts de sis del matí.

Dues imatges del poble de Roses devers l'any 1968: 

Roses 1968

Roses 1968 portl

A la dreta, el camió Avia que comprà la família Negre per al transport de peix a Barcelona:

Avia i Sava-BMC

En pocs anys el camió Avia quedà petit de càrrega i curt de potència per transportar el volum de peix dels ports de Roses, Llançà i Port de la Selva. Fou comprat al senyor Jaume Font Font, que era el representant oficial amb un establiment a la carretera de Barcelona, a Girona, un camió Avia SH-550. Al cap de poc temps, a causa del bon resultat que proporcionà el primer Sava, en compraren un segon, d'origen anglès, amb una cabina amb capó davanter i dotat d'un motor més potent. Els dos camions Sava van anar molt bé. Disposaven d'una relació de marxes equilibrada i precisa amb relació a la potència del motor.

En fer trajectes nocturns, per transportar el peix fresc al Mercat central del peix de Barcelona, els dos Savas foren equipats amb uns potents llums davanters addicionals:

camio Sava SH Transports Negre Roses

camio Sava Peixos Negre Roses

A Roses hi hagué tres camions Sava-BMC de morro: el primer, comprat per la família Negre; el segon, d'en Joan Xarrich, també peixater, que el tingué poc temps; i el d'en Raul Caner, que també treballava en el ram de peix.

El camió Avia, a la Costa Roja, un coll de sòl vermellós on conflueixen els rius Ter i Terri, entre els municipis de Medinyà i Sant Julià de Ramis, partió natural de les comarques del Gironès i l'Empordà, de matinada, patí un accident considerable. Era irrecuperable i fou desballestat.

Tram de l'antiga carretera Nacional II que travessa la Costa Roja en direcció a Medinyà:

Costa Roja

Per fer la feina del camió Avia la família Negre comprà al concessionari oficial de Girona un Pegaso Comet. Era un bon camió, una mica lent per transportar peix fresc. Fou el primer vehicle dotat d'una caixa isotèrmica construïda per Auto Ampurdan. El Comet, que conduïa en Jaume, un bon xofer de Torroella de Fluvià, patí un greu accident en el tram de la carretera nacional II que discorre pel nucli urbà del Masnou. El camió xocà violentament de cap contra un camió estacionat momentàniament a la carretera que feia el servei municipal de recollida de deixalles. El xofer sortí disparat de la cabina del Comet, xafada completament, i anà a petar al camió municipal. La causa de l'accident, amb tota seguretat, fou el cansament del conductor. Fou desballestat directament.

A finals dels anys 1970 foren donat de baixa els dos camions Sava. El SH-550 fou directament desballestat. I el Sava-BMC amb morro fou comprat per un pagès de Sant Pere Pescador que l'usà una colla d'anys per traginar les caixes des dels camps de pomeres al magatzem.

Cap a l'any 1979 fou comprat a l'empresa Xocolates Torras de Banyoles un camió Pegaso 1083. Li fou acoblada una caixa isotèrmica construïda per Auto Ampurdan. Proporcionà un resultat excel·lent. Potent, ràpid i fiable. En gran camió en tots els sentits. Carregava el peix de les llotges de Roses, Llançà i de Port de la Selva. Feia la ruta des dels ports de l'Alt Empordà a Barcelona. Si hi havia molta càrrega de peix, a Barcelona es desplaçaven els dos Pegasos, el 1083 i el Comet. Fou desballestat a les darreries dels anys 1980.

En Jaume Negre Claucells morí l'any 1980. L'any 1983, l'August i en Pitu, els dos fills, i en Gabriel Vila, llur cunyat, casat amb la Marina, acordaren la divisió i adjudicació del negoci familiar heretat del pare. L'August, el fill gran, s'adjudicà el magatzem i les botigues de Figueres i Llança; en Pitu, la fàbrica de gel de Roses; i en Gabriel Vila, l'activitat del transport de peix.

En Gabriel Vila succeí a la família Negre en el transport de peix fresc procedent dels ports de Roses, Llançà i El Port de la Selva a Barcelona mitjançant el Pegaso 1083. Donat de baixa el Pegaso, comprà un Iveco 145.70, amb uns acabats justets i després un espaterrant i eficaç Volvo F12, d'un resultat excel·lent.

En Gabriel Vila, al costat de dos treballadors, al magatzem de l'empresa a Roses, a la confluència dels carrers de Ramon i Cajal i de Mossèn Carles Feliu, amb en Jordi Negre, recolzat a la porta del Iveco 145.70 que conduïa:

Iveco Zeta peixos Negre

També comprà el senyor Vila a Pescados Carlos de Blanes un Renault DR365Ti, de dos eixos, equipat amb un motor francès de 374 cavalls de potència, apte per enganxar-hi un remolc, que conduïa en Miquel Cuca. Aquest camió, que tenia una caixa frigorífica molt baixa, era ràpid com un llamp. El conduïa en Jordi Negre Llinares, nebot seu. Aquest camió feia transport de peix fresc nacional i internacional. En els anys 1991 a 1993 es produïren a l'estiu captures fabuloses al cap de Creus de seitons. La llotja de Roses despatxava trenta-mil caixes de peix diàries. En Jordi Negre, a bord del Renault, feia viatges ràpids per autopista a Alcantarilla, comunitat de Múrcia, i a Granada, on tenien un gran apreci pel seitó, anomenat en aquelles terres boqueron, que servien fregit.

A l'hivern, el Renault feia transports internacionals de peix fresc. Era llogat per majoristes de peix del nord d'Espanya i carregava seitons capturats pels pescadors dels pobles de la costa francesa atlàntica: Sant Joan Lohitzune, La Roquel·la, Saint-Gilles-Croix-de-Vie i Lorient. El seitó és pescat a l'Atlàntic tot l'any. El camió, carregat de seitons pescats en aquests ports, era transportat a gran velocitat a Mercamadrid i Mercasevilla. A la planura de Les Landes, sense limitador de velocitat i dotat d'un canvi de marxes llargues, assolia el Renault la velocitat dels turismes de certa potència.

En Jordi Negre Llinares amb el Renault DR365Ti que, com a conductor, tantes satisfaccions li proporcionà:

camio RENAULT-365 Gabriel Vila Roses

El Renault fou venut a l'empresa Fruites Garrotxa, d'Olot, un majorista de fruita i verdura que el féu treballar uns quants anys. Un vehicle sensacional. En Jordi Negre, plegat del negoci del transports del seu oncle, treballà per Calsina Carré de Figueres i per Sarfa.

Fa vint-i-un anys, el 1998, en Jordi Negre obrí un restaurant al carrer doctor Barraquer 50 de Roses, especialitzat en peix fresc del cap de Creus que cuina amb gran fidelitat a les receptes llegades per l'avia Maria Pi, emparentada amb la família Pi-Sunyer, i l'avi Bartolo Llinares Galiana, nascut al poble del Campello, proper a la ciutat d'Alacant, que excel·lia en l'elaboració de les paelles. Una experiència gastronòmica inoblidable per la combinació d'una matèria primera de gran qualitat cuinada d'una manera tradicional i honesta.

Restaurant Cal Negre Roses

Agraïm a la família Negre, particularment al senyor Jordi Negre, les dades i fotografies facilitades per compartir en aquest espai la història de la seva família, manifestació del transport del peix fresc en el nostre país. També les dades facilitades per en Miquel Cuca, de Blanes, sobre el primer amo del camió Renault DR365Ti, Pescados Carlos en lloc de Peixos Jaume d'Arenys de Mar.

2 comentaris:

  1. Aquest Renault el va estrenar Pescados Carlos de Blanes. Un seecidor hi va fer uns quants viatges a l'estiu del 1990

    ResponElimina
  2. Era un DR365Ti amb motor francès de 374cv, efectivament corria molt, peró no tant com el preciós Pegaso 1236.38R Troner que portava normalment

    ResponElimina