Avui un bon amic ens ha convidat a passar el dia a la Cerdanya, exactament, al poble d'Alp, on hi passa l'estiu, des de fa molts anys, amb la seva família. L'estiueig a Cerdanya, com en general a l'alta muntanya, és recomanable i tonificant en afavorir el descans nocturn a conseqüència de la davallada de temperatures que es produeix al vespre, en desaparèixer el sol. Dormir a l'estiu cobert amb una manta fina és una sensació ben agradable. En canvi, a la costa, la xafogor i l'excés de gent, és la nota dominant.
Després d'un bon dinar -la muntanya sempre desperta la gana-, hem marxat al poble de Bor, integrat en el municipi de Bellver de Cerdanya, per visitar la Fou de Bor, una cova, al peu de la qual hi neix el torrent del mateix nom. La Fou de Bor és prou coneguda pels afeccionats a l'espeleologia ja que en part està inundada per l'aigua. L'església de Sant Marcel de Bor, d'estil romànic, té annex el cementiri en el qual hi reposa l'Oriol Solé Sugranyes, mort als vint-i-vuit anys d'edat, el 1976, a tocar de la frontera francesa, per la Guàrdia Civil, després d'haver fugit de la presó de Segòvia.
De tornada del naixement del Torrent de la Fou, que s'accedeix a través d'un corriol pla i frescal, no pas gaire lluny del poble, una passejada ben agradable, cap a ponent, en un prat sobre del poble de Pedra, posat a l'altre banda del torrent de la Bavosa, que presenta uns talls considerables, hem vist un camió de color blanc. La distància no permetia de saber-ne el model. A primer cop d'ull, semblava un Sava gros.
Aprofitant l'avinentesa que per arribar a Alp, l'antiga carretera passa per Pedra, ens hi hem aturat. Hem enfilat els prats fins arribar al camió. Un Ebro P-137, podrit i esgavellat, que feia una colla d'anys que era dipositat en el marge d'aquell prat. Sense matrícules, havia pertangut a l'empresa constructora Obres i Serveis Roig SA de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat). Atès que és un Ebro P-137 de la primera sèrie, fou matriculat entre els anys 1975 i 1980.
El Ebro P-137 dipositat en un extrem d'un prat del poble de Pedra:
L'habitacle de la cabina té la mateixa mida que el diàmetre de la roda, fet que evidencia una concepció arcaica de llur disseny:
A la caixa de ferro de l'Ebro se li acoblaren unes alces metàl·liques per incrementar la capacitat de transportar userda recollida en els prats de la comarca:
El tablier del camió, atapeït de rellotges, amb una làmina d'imitació de fusta, té un gust italià inequívoc:
El camió Ebro P-137 munta una caixa de ferro usada en el sector de la construcció per a transportar material d'obres. Tanmateix no té acoblada la petita grua pels treballs de carregar i descarregar, corrent en aquesta mena de camions. El seu destí final fou la comarca de Cerdanya. Fou usat per transportar farratge per alimentar la ramaderia. Ja fa uns quants anys que no es mou pas del lloc on fou localitzat. Un vehicle completament irrecuperable, reflex exacte del poc interès que aquest model ha suscitat entre els afeccionats i col·leccionistes per la pèssima impressió que ha deixat als transportistes que el tingueren i hi treballaren, malgrat la bellesa de la cabina que munta. Un fiasco considerable de Motor Ibérica SA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada