dissabte, 24 d’agost del 2019

Un Nissan M140.17 a Besalú: el darrer descendent d'una gran estirp.

Avui hem fet cap a Besalú a visitar un bon amic, en Xavier Forés Vinyeta. L'amistat que tenim es remunta als anys escolars. En Xavier, amb la seva esposa, la Montse, tenen una residència canina, L'Arc de can Puig, al capdamunt d'un turó anomenat El Puig, en el terme municipal de Sant Ferriol. El Puig és un cim entremig del santuari de Sant Ferriol i l'ermita del Sagrat Cor, que forma part de la serra del Puig Cornador. 

Per arribar-hi, després de recórrer un camí planer paral·lel al riu Fluvià que condueix al càmping Besalú, cal enfilar una pista costeruda amb uns revolts tancats, que exigeixen maniobres, proveït amb un vehicle de roda grossa i alt de carrosseria, concepte de vehicle que avui dia ha proliferat de valent: tots els constructors d'automòbils tenen un o més models en el catàleg de vehicles que ofereixen. Atès que l'accés a la finca té lloc per un camí que arrenca del poble de Besalú, la residència canina de l'Arc de can Puig comunament es situa en aquest terme municipal, no pas al de Sant Ferriol al qual, en realitat, pertany.

En Xavier, que és enginyer tècnic agrònom, i la Montse, han fet de la seva passió pels animals, singularment els gossos i els cavalls, el seu mitjà de vida. Aquest fet és admirable i poc usual. Aquesta passió els va impulsar a comprar la finca del Puig, a Sant Ferriol, i implantar-hi l'any 2009, després d'acomplerts els tràmits administratius preceptius i disposar de les llicències requerides, la residència canina i unes pistes amb quadres per millorar el rendiment esportiu dels cavalls. Enguany celebren el desè aniversari. Com una cosa porta l'altre, i en Xavier és emprenedor i pencaire de mena, també té una empresa de jardineria que treballa per particulars, empreses i administracions públiques. 

La passió que tenen als animals repercuteix favorablement en tracte que donen als gossos i cavalls de la residència. Aquest fet, que és prou conegut pels amos dels animals, ha estat la clau per fidelitzar la clientela, repartida per les comarques del Pla de l'Estany, Garrotxa, Gironès i el Baix i Alt Empordà, i fer créixer el negoci. La competència, en aquest camp, és intensa.

La finca del Puig fou habitada fins a principis dels anys 1960, quan, els darrers estadants abandonaren la masia i s'establiren a Besalú. En comprar en Xavier i la Montse la finca l'any 2003, la masia del Puig era una pura ruïna, amb unes poques parets dretes i un escampall de pedres, teules i bigues de fusta podrides a llur voltant. Amb paciència, tenacitat, perseverança i moltes hores de feina, la masia fou reconstruïda  amb els materials originals que són els de la zona on es troba. Fer arribar el material d'obra en aquell indret recòndit, amb l'accés dels camions carregats per la pista que hi condueix, no fou pas fàcil. La casa disposa de serveis bàsics com l'electricitat i l'aigua corrent, que la fan un espai confortable.

De la masia del Puig en destaca un gran finestral, encarat a ponent, que dota de llum natural la cuina, des del qual es veu el cim del Mont que acull el santuari de la Mare de Déu del Mont, patrona de l'Empordà i del bisbat de Girona. En aquest santuari hi féu una curta estada mossèn Cinto Verdaguer. La visió que d'allà estant tingué del Canigó, afavorí el seu propòsit d'acabar el poema èpic Canigó, començat un temps abans.    

Després de dinar, veure els gossos i les instal·lacions dels cavalls, de tornada cap a casa, en el polígon industrial de Besalú, hem trobat un camió Nissan 140.17, propietat d'una empresa de pous i perforacions. Ha estat una sorpresa ben agradable que corona un dia complet i satisfactori. 

El Nissan 140.17 fotografiat en el polígon industrial de Besalú carrossat amb una caixa mòbil dotada de quatre potes. El primer carrosser que construí a Catalunya caixes mòbils fou en Sitges. La combinació de colors, de tons continguts i discrets, incrementa, en la nostra opinió, la bellesa del camió:

IMG-20190824-WA0055

IMG-20190824-WA0053

IMG-20190824-WA0051

IMG-20190824-WA0048

IMG-20190824-WA0047

IMG-20190824-WA0045

IMG-20190824-WA0043

IMG-20190824-WA0041

IMG-20190824-WA0039

IMG-20190824-WA0037

IMG-20190824-WA0035

IMG-20190824-WA0033

IMG-20190824-WA0031


IMG-20190824-WA0029

Aquest model de Nissan no és pas un camió qualsevol. Fou el darrer descendent d'una estirp de camions gloriosos i memorables. La cabina que equipa, ben modernitzada a base de la incorporació de plàstics i lleus modificacions com la col·locació dels llums en el para-xocs, procedeix directament de les cabines que muntava l'èpica gamma P que produí Motor Ibèrica SA en la dècada de 1970. Dues unitats del model de menys tonatge de la gamma P: 

presentació camió Ebro P-112

camió Ebro P Renfe

Una de les decisions adoptades pels japonesos, després de prendre el control de Motor Ibérica SA, a principis de la dècada de 1980, amb l'objectiu de simplificar l'oferta de vehicles i guanyar major competitivitat, fou la supressió de la gamma P i la comercialització del Nissan Patrol i la Vannete, que assoliren unes vendes prodigioses i dispararen la rendibilitat de la companyia. Només estigué en producció, uns pocs anys, amb unes vendes residuals, el Ebro P-137, que muntava la cabina de la gamma Ebro M, gamma coronada amb el model Ebro M-130.

Des d'aquest perspectiva, el Nissan M140.17 fotografiat en el polígon industrial de Besalú, deriva directament del Ebro P-137. És irrellevant que part de l'equipament bàsic del model fos proveït per fabricants externs. En matèria de motors, gairebé tots els constructors nacionals van recórrer a empreses especialitzades en el desenvolupament d'aquests elements o bé els copiaren directament sense gaires miraments: ENASA celebrà uns acords amb Leyland i Barreiros plagià motors aliens. Els constructors de camions petits optaren per la solució més assequible i senzilla: els motors Perkins fabricats a Madrid sota llicència. 

Amb el llançament de la gamma Atleon, aquest model s'extingí definitivament. La fusió de Nissan amb Renault accelerà el procés d'abandonament de la fabricació de camions petits i mitjans. La fàbrica que Nissan té a Àvila cessarà la fabricació de camions la tardor vinent. I aquest fet consumarà la desaparició dels darrers vestigis dels camions Ebro que Motor Ibérica SA produí, els primers anys, a la fàbrica de l'avinguda Icària de Barcelona. El camió Nissan M140.17, objecte d'aquest article, té una gran història al seu darrera, una pinzellada de la qual hem intentat de sintetitzar en aquest article.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada