En Joan Brugués i Prat, l’Olivet com era conegut, que morí el 5 de març de 2017, fou un puntal d’una gran solidesa en l’impuls i creixement d’aquest bloc. Home d’una gran sociabilitat i generositat -les portes de casa seva eren sempre obertes a qui volgués visitar el seu museu particular o consultar la seva biblioteca especialitzada en automoció que contenia un gran nombre de catàlegs de vehicles originals-, tenia una extraordinària facilitat per les relacions socials. Aquest fet, combinat amb l’amistat amb molts transportistes gironins -principalment de transports de viatgers- i carrossers, actius i desapareguts, va facilitar-nos l’accés a molts arxius fotogràfics i la recopilació d’històries exposades pels protagonistes, degudament consignades en aquest espai. I tothom que ens obrí les portes de casa seva per mediació de l’Olivet en parlava bé. Ningú mai formulà cap comentari desfavorable del senyor Brugués. Aquest fet, en el nostre país, no és pas gaire corrent.
Sempre opinà que la feina del bloc s’havia començat vint anys tard. L’any 2009, quan aquest bloc fou posat en funcionament, un gran nombre dels protagonistes principals del transport del país -ordinaris, transportistes, carrossers i mecànics- havien passat avall. I l’Olivet, per llurs coneixements i coneixences i manera de ser, era, creiem, la persona ideal per haver prosseguit i posat al dia l’obra titànica, essencial i enciclopèdica que deixà el carrosser Josep Vert: la recopilació de les carrosseries produïdes pels carrossers gironins i dels clients que tenien, bàsicament, empreses catalanes de línies regulars i serveis discrecionals. No hi fórem pas a temps, per desgràcia. Molta feina no s’ha pas pogut acabar.
En el curs d’uns quants anys, ens trobàvem invariablement els dissabtes. Des de casa seva, a Banyoles, marxaven a visitar transportistes escampats per les comarques gironines. Recollida la història de l’empresa i les fotografies conservades, remataven la feina amb un dinar en el qual el senyor Brugués explicava anècdotes i facècies de transportistes, algunes de ben sucoses. També vivències personals relatives al transport, una activitat iniciada pel seu avi al poble de Tortellà, a l’Alta Garrotxa, i que els seus fills continuen. Quatre generacions de transportistes gironins.
Les sortides dels dissabtes foren, pels qui l'acompanyaren en aquestes expedicions, d'un gran enriquiment personal gràcies a la memòria fabulosa que en Joan Brugués sempre tingué. Haver-lo tractat assíduament els darrers anys de la seva vida fou un privilegi meravellós i un record inoblidable. La colla que l'acompanyàvem el trobem a faltar; en Pere Liu, sempre que en parlem, expressa el buit que la seva absència li ha deixat. Els dissabtes han perdut al·licient i interès. La seva pèrdua, a causa d’una malaltia que se li manifestà el novembre de 2016, fou una desgràcia immensa.
Fa un temps, els responsables de l’editorial Salvat contactaren amb la família Brugués per reproduir un dels autocars que tingué l'empresa Olivetrans de Banyoles (Pla de l'Estany). Obtingut el consentiment preceptiu, fa pocs dies han comercialitzat, dins la sèrie de vehicles històrics espanyols, la reproducció a escala 1:43 d'un autobús Barreiros AEC A105 carrossat per Ayats d'Arbúcies que tingué el senyor Brugués. Publicitat i fotografies d'aquest model:
Fotografies d'aquest autobús Barreiros que tingué l'empresa Olivetrans, el disseny del qual és característic dels models que Ayats, un dels grans carrossers del país, construí en el curs de la dècada de 1960:
Els detalls que conté la maqueta palesa la qualitat del resultat final assolit, admirable:
L'any 1962 les empreses Barreiros Diesel SA i AEC van constituir la societat Barreiros AEC SA, participada respectivament en un 75% de capital espanyol i un 25% de britànic. L'objecte social fou la fabricació d'autobusos i camions dúmpers. Aprofitant el xassís del model AEC Reliance fou produït l'autobús Barreiros AEC A105 impulsat amb un motor dièsel de Barreiros de deu litres de cubicatge que oferia cent sentanta cavalls de potència, rendiment bastant considerable aquells anys.
Aquest model fou carrossat per uns quants constructors de carrosseries espanyols. Ayats, un dels grans carrossers catalans que en la dècada de 1960 produí en la fàbrica que tenia a Arbúcies, comarca de La Selva, carrosseries d'una gran bellesa i qualitat, també carrossà aquest model. El senyor Joan Brugués, amo de l'empresa Olivetrans, per poder atendre el volum de feina que tenia aleshores, propiciat, en part, pels serveis discrecionals dels turistes que passaven les vacances a la Costa Brava, posseí uns quants autobusos Barreiros.
El fet que els responsables de l'editorial Salvat, per llur col·lecció de vehicles clàssics a escala que foren produïts a Espanya, la qualitat i rigor de la qual és unànime entre els afeccionats i especialistes, hagi seleccionat i reproduït un dels autobusos que tingué l'empresa Olivetrans, ens ha congratulat especialment. Constitueix un merescut i just homenatge a la figura del senyor Joan Brugués Prat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada