Vilanova del Camí és un municipi limítrof a Igualada, capital de la comarca de l'Anoia. Era un petit poble agrícola que, d'ençà dels anys 1960, experimentà un creixement urbanístic i poblacional fabulós, extraordinari, desorbitat. Imatges dels voltants del poble de Vilanova del Camí en els anys 1960:
La ciutat d'Igualada, des d'un camp del municipi:
L'Antoni Tomàs, transportista jubilat, ens ha enviat la fotografia de la plaça Major de Vilanova del Camí, cap els anys 1965-1966, amb la gent desfilant en fila índia en la processó de la festa de Corpus Christi, que generalment té lloc a principis del mes de juny, amb els homes abillats amb vestits foscos. També hi assistiren a la processó els senyors Daniel Tomàs i Maria Luque, pares de l'Antoni. La fotografia conté, encarat a les cases, que foren enderrocades per ampliar la plaça, d'esquena, un camió Nazar B de cinc tones que fou d'en Lluïset de ca l'Arumí, una casa de pagès aixecada al capdamunt de la carena.
El camió Nazar B aparcat a la plaça Major de Vilanova del Camí:
Detall del Nazar B:
Aquesta unitat és el model de cinc tones com l'exposada en la fira de Barcelona de l'any 1964:
O el mateix model amb una cabina lleugerament diferent:
Aquest camió, equipat amb un bolquet, traginava àrids i guix de les guixeres de la població i també totxanes i maons que produïa la bòbila Ceràmiques Albareda. Pel que fa al constructor del bolquet, que el desconeixem, podria ser fabricat a Saragossa i venut conjuntament amb el Nazar o produït per l'Ibàñez, Subirana o en Comellas, tres carrossers que aquells anys, juntament amb en Sitges, treballaven de valent.
La bòbila Cerámicas Albareda tenia dos Pegasos 200 i un Ebro petit. En aquesta fotografia del pati de l'empresa, d'esquena, un dels dos Pegasos 200 de l'empresa:
En aquesta fotografia del pas a nivell dels Ferrocarrils Catalans de Barcelona a Igualada, en el nucli urbà de Vilanova del Camí, hi ha aturat, d'esquena, l'Ebro B que fou de Cerámicas Albareda; i l'edifici que hi ha a tocar de la via de tren, amb un teulat de dues aigües, era de la guixera Claret:
A Vilanova del Camí hi havia, en els anys 1960, tres guixeres en funcionament: la guixera Claret, Vilovigyps SA i una tercera. Imatge de la guixera Vilovigyps SA en la dècada de 1970:
En Lluïset, que era l'amo de la masia de ca l'Arumí, vivia al poble. La masia, que fou abandonada fa molts anys, entrà en un procés d'aterrament progressiu i avui dia és completament desapareguda. Construcció, l'any 1977, del dipòsit d'aigua per abastir Igualada i Vilanova del Camí, i més enllà, la masia de ca l'Arumí:
La masia de ca l'Arumí, al fons, deshabitada, i el dipòsit d'aigua acabat, en primer pla:
La masia de ca l'Arumí, al fons, deshabitada, i el dipòsit d'aigua acabat, en primer pla:
El Nazar B, a Vilanova del Camí, en aquells anys, era una atracció. Hi havia molt pocs vehicles en el poble. Quatre o cinc vehicles grossos i para de comptar. La gent es desplaçava amb petites motocicletes -les Vespes feien furor. Els trajectes eren curts, concentrats, principalment, a Igualada. I si calia marxar a Barcelona, hom disposava del tren o del cotxe de línia. Hi havia, del record d'en Toni Tomàs, dos autos, un Citroen Stromberg d'un impressor i un Seat 600 Formichetta d'un comerciant local.
Amb el Nazar tampoc hi treballà en Lluïset gaires anys. Va comprar un Barreiros Saeta 35, amb la cabina de color vermell, equipat amb un bolquet per fer feines per la construcció. I a Igualada el senyor Tomàs només recorda la presència d'un vehicle Nazar, una furgoneta B pintada de color vermell d'un majorista de fruita i verdura amb la qual repartia la mercaderia.
Amb el Nazar tampoc hi treballà en Lluïset gaires anys. Va comprar un Barreiros Saeta 35, amb la cabina de color vermell, equipat amb un bolquet per fer feines per la construcció. I a Igualada el senyor Tomàs només recorda la presència d'un vehicle Nazar, una furgoneta B pintada de color vermell d'un majorista de fruita i verdura amb la qual repartia la mercaderia.
El gran creixement demogràfic que tingué Vilanova del Camó propicià la implantació d'un servei de transports urbans amb una línia, gestionada pel senyor Masats, que arribava fins a Igualada i Santa Margarida de Montbui prestada amb autobusos de la casa Pegaso adquirits d'ocasió a la companyia Oliveras que gestionava el servei urbà de l'Hospitalet del Llobregat. Els cotxes d'en Masats fotografiats des de la casa d'en Toni Tomàs:
Un camió Ebro C aparcat en un magatzem de materials de construcció del carrer Nou de Vilanova del Camí:
Un camió Nazar que hi hagué en el país, concretament a la comarca de l'Anoia, retratat d'esquitllentes. Prou en fem de tenir-ne constància, amb la precisió de qui en fou el propietari i l'activitat econòmica en la qual treballava gràcies a les dades facilitades pel senyor Tomàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada