dissabte, 20 de juny de 2009

La lenta extinció dels camions Pegaso

El passat diumenge dia 14 de juny ens arribarem amb la Montse fins a la bonica vila de Besalú, a La Garrotxa, per a gaudir del seu famós pont medieval. Quan sortia d'aquesta vila, en un descampat vaig esguardar tres camions Pegasos abandonats, al costat d'una gravera, i on hi havia estacionats d'altres camions, alguns dels quals eren nous i s'estaven carrossant.

La visió d'aquests tres Pegaso va permetre adonar-me que a les carreteres catalanes cada cop serà més difícil de veure circular-hi els camions del cavall alat. I és que setze anys des de la venda d'ENASA a IVECO, són prou anys perquè gaudir dels Pegasos treballant esdevingui una tasca gairebé impossible.

La desaparició dels camions Pegaso aquests darrers anys ha estat gradual. Primer van desaparèixer els Pegaso que cobrien les rutes internacionals carregats de fruites i verdures cap als grans mercats del centre d'Europa, i pertanyents a importants empreses del País Valencià, Múrcia i Andalusia. Posteriorment han anat desapareixent els Pegasos de les obres públiques i de la construcció, bàsicament bolquets i formigoneres, exposats a treballs de gran duresa i amortització mecànica anticipada.

Actualment els Pegaso que encara resten en servei són generalment de particulars o d'empreses familiars, dedicats a tasques concretes i que circulen per rutes locals o comarcals. Alguns d'aquests camions es conserven a l'espera de la jubilació de llur propietari, ja que la inversió d'un nou camió no és rendible, i menys avui dia amb la greu crisi econòmica que pateix el sector; altres vehicles es mantenen per les feines específiques que realitzen, o pel cost econòmic de la maquinària que duen muntada.

També hi ha hagut alguns Pegaso que han estat exportats a països en vies de desenvolupament, principalment America del Sud, l'Àfrica negra i països del Magreb. Les exportacions d'aquests camions tanmateix, no pot pas equiparar-se amb la d'altres marques europees molt més preuades com Mercedes Benz, Man o Renault, ja que hi ha moltes més peces en cas de panes i reparacions.

En aquests moments hi ha desbastellaments que no volen pas comprar camions, autocars i furgonetes Pegaso, ja que el baix preu del metalls per la crisi econòmica mundial i l'absència de demanda de peces de segona ma per als Pegaso que encara circulen, provoca que els marges de rendibilitat siguin certament molt magres.

L'extinció dels Pegaso, que és un fet sabut i conscient per part dels afeccionats, ha generat una reacció per parts dels amants dels camions clàssics, talment com és la voluntat i esforç de preservació de les unitats ben conservades i mereixedores d'aquest tracte: exemples n'hi ha a dojo; a Catalunya cal destacar la feina de l'amic Jordi Ros, amb un bonic Pegaso 1061A, que havia estat propietat de l'empresa CERVÓS, de Sort, capital del Pallars Sobirà, i quina restauració justifica amb escreix un article sencer. També hi ha altres amants dels Pegaso com el senyor Josep Llenas, de Girona, transportista que conserva quatre Pegasos, un dels quals, un Pegaso cabina quadrada de 260 cv, hi treballa cada dia transportant palets d'ampolles de cava de PERELADA fins a Barcelona. Sobre el petit museu del senyor Llenas, ja ens n'hem fet ressò en aquest blog.

Les fotografies d'aquests tres camions Pegaso a Besalú, i que il·lustren aquest article, palesen ben clarament la fi d'una marca que va ser el rei de les carreteres de Catalunya durant més de trenta anys, i que d'ença de la crisi del petroli de l'any 1973 va iniciar una lenta i inexorable decadència.

Un bonic Pegaso 1214 conegut popularment com a "bocanegra" pels colors originals de la cabina blanca i negre; fou un dels models més encertats comercialitzats per ENASA, un cop trencades les negociacions de la venda d'ENASA a INTERNATIONAL HARVESTER.

P1010256

P1010258

Un Pegaso Tecno que havia pertangut a una empresa de venda de materials de construcció, sense la grua que hi duia muntada i que deu estar fent servei a un altre camió:

P1010248


Finalment, un Troner de tres eixos comprat de segona ma per l'empresa FERRER ROURA, de Sarrià de Ter, el desballestament del qual crec que il·lustra l'acabament i extinció de Pegaso.

P1010252

P1010254

El interès creixent pels camions i autocars clàssics per part de nombrosos afeccionats fotografiant les unitats existents i alhora la recuperació de fotografies antigues, està generant un important fons documental que ens permetrà conservar el record i la memòria dels nombrosos camions Pegaso que van transitar pel país i que eren l'orgull dels seus propietaris.

Cap comentari:

Publica un comentari