Un altre bloc sobre camions creat per en Xavier Castells i Quintana: una afició que creix i es consolida a Catalunya.

En Xavier Castells i Quintana, prou conegut pels lectors d'aquest bloc per les interessants cròniques que ha publicat de llurs records de transportista, activitat que va iniciar de ben jove, s'ha engrescat a crear un bloc sobre vehicles, amb un tractament principal i preferent dels camions, el seu gran interès. Aquest bloc duu per títol "Imatges sobre rodes":



En Xavier Castells s'adona que tot canvia molt de pressa, que el temps s'ha accelerat. I aquell món que tots hem conegut, proper i familiar, s'està esmicolant ràpidament fins que desaparegui per sempre més. Això afecta el sector del transport, força important a Catalunya per la gran activitat industrial que hi ha hagut, el qual està mutant i transformant-se paral·lelament a la globalització que ha irromput amb els brutals canvis de tota mena que comporta: econòmics, socials, demogràfics i culturals.

Les empreses de transport que tradicionalment hi ha hagut al nostre país, principalment familiars, s'han d'adaptar per força als canvis i reptes que es plantegen avui dia: el tancament generalitzat dels clients tradicionals -empreses i fàbriques- i una competència ferotge dels grans operadors logístics, exigeix de trobar i posicionar-se en un mercat especialitzat. Succeeix quelcom de semblant amb les empreses tèxtils que encara produeixen a Catalunya i afronten amb èxit la competència dels països asiàtics.

Camió Nazar de TRANSPORTS HOMS del barri del Poble Nou de Barcelona, empresa familiar desapareguda:



En Xavier Castells té un gran coneixement d'aquesta transformació continua. De petit acompanyava a son pare dins de la cabina d'aquells Ford de postguerra per aquelles carreteres de giragonses polsoses. Després vindrien els primers Pegasos, amb el gran canvi i avenç que suposava front dels vells i capolats camions de postguerra. Els Pegasos 140, els "Pegasin", els 200, els Comets i els 1065 "Europa". Els viatges per l'Estat espanyol i els primers viatges pels països europeus on es prenia consciencia de l'endarreriment que es patia a l'altre ratlla dels Pirineus.

Més endavant ja disposava dels Pegaso cabina quadrada, veritablement revolucionària per llur modernitat. La dècada del 1980 es va continuar treballant amb la il·lusió de l'ingrés al mercat comú europeu. Aquesta il·lusió va perdurar al llarg dels anys 1990, per bé que hi començaven a haver-hi núvols a l'horitzó amb presagis dolents. Els primers anys de la dècada del 2000 han estat esbojarrats i s'han viscut perillosament malgrat no ens n'adonàvem. Els Pegasos han desaparegut inexorablement de les nostres carreteres esdevenint una marca mítica que els afeccionats han preservat i difós a través d'internet i trobades. I ara, de sobte, ha vingut la gran ensulsiada.

Amb l'esbotzada de la crisi econòmica i els estralls provocats, han tancat força empreses de transports familiars, empreses històriques amb diverses generacions que hi treballaven. Ara es tracta de recuperar a través del bloc d'en Xavier Castells les restes de l'ensorrada: el gavadal de fotografies, documents i testimonis abans que el temps ho esborri per sempre més. És una recerca i un treball que el temps hi juga en contra i que sabem d'antuvi qui guanyarà indefectiblement.

Tanmateix es recuperaran i conservaran històries, fotografies, documents i testimonis del transport per carretera a Catalunya que es llegaran a les generacions futures. Aquest és l'estímul que ens anima a emprendre i perseverar en aquest treball. Així es tindrà més informació sobre el transport al nostre país i els protagonistes d'aquestes històries recuperades a través del bloc d'en Xavier Castells: els transportistes, els vehicles, els carrossers i mecànics, les empreses per les quals treballaven, les vicissituds de les empreses -la guerra civil, la represa, la consolidació i els reptes des dels anys 1980.

Per això és tan important que ens ajudeu a trobar aquests testimonis abans que el temps no els esborrin definitivament, i puguin ser difosos a través d'aquest bloc i el d'en Xavier Castells i Quintana. Moltes gràcies.

TRANSPORTS COTXARRERA DE BERGA (BERGUEDÀ)

Avui ens endinsem en una de les empreses de transport de caràcter familiar més importants de la comarca del Berguedà, els orígens de la qual es remunten a començaments dels anys 1920, quan en Ramon Cotxarrera i Roura i un seu germà, del municipi de Gironella (Berguedà), van dedicar-se al transport per carretera amb un camió Rochet-Schneider. En aquesta fotografia de mitjans dels anys 1920, presa a Gironella, veiem al senyor Ramon Cotxarrera junt al primer camió de Can Cotxarrera:

Amb la mort del senyor Ramon Cotxarrera i Roura l'any 1929, va acordar-se la liquidació i extinció de l'empresa de TRANSPORTS COTXARRERA. L'any 1941, el senyor Marc Cotxarrera i Roma, fill del anterior, va reiniciar l'activitat del transport desplaçant-se diàriament des de Gironella fins a Barcelona en el carrilet per a atendre els encàrrecs de tota mena que rebia: els paquets petits els duia en un mocador de farcell; els embalums més grossos els facturava al vagó de càrrega del carrilet.

Aquest carrilet de Gironella arribava a l'estació de Magòria de la plaça d'Espanya de Barcelona, on el senyor Marc Cotxarrera descarregava els paquets que transportava, carregant-los en un carretó de ma i traslladant-los fins al carrer Carders número 12 de Barcelona, un edifici on hi havia l'Hostal de la Bona Sort, que era una central de traginers. Aquesta activitat va fer-la des de l'any 1941 fins a l'any 1947 aproximadament.

Cap a l'any 1948, malgrat les estretors de l'època, el senyor Marc Cotxarrera amb molta empenta, coratge i sacrifici va comprar a Barcelona un camionet marca ITALA, amb matrícula GI-5386. Aquest camionet era d'ocasió i ací el veiem fotografiat al carrer Trafalgar de Barcelona, encara amb llambordes.



Aquest ITALA era equipat amb un motor de benzina. Un cop el senyor Marc Cotxarrera va gosar de desplaçar-se amb aquest camionet des de Barcelona fins a Gironella, aturant-se diversos cops. En aquells anys, un viatge d'aquesta mena constituïa tota una proesa.

Vers l'any 1952, a Gironella s'inicia un cert desvetllament industrial amb un tímida represa de l'activitat econòmica. Aquesta circumstància va determinar la compra d'un carro i un cavall, en "Xito". En aquesta fotografia veiem en "Xito" agafat per les brides pel senyor Marc Cotxarrera i dos vailets damunt del carro: llur fill en Ramon Cotxarrera acompanyat d'un seu cosí, en Lluís Juncosa.



Al cap de poc temps, el senyor Marc Cotxarrera compra un carro i un cavall a Barcelona, llogant un senyor per a menar el carro i lliurar la paqueteria per Barcelona. L'any 1954, compra un camió CHEVROLET amb matrícula GI-5454, als TALLERS JORDÀ del carrer Mallorca de Barcelona, lliurant el camionet ITALA com a entrada.



Amb aquest camió CHEVROLET, equipat amb un motor de benzina, el senyor Marc Cotxarrera feia el transport diari des de Barcelona fins a Gironella, abandonant el transport en el carrilet.

L'any 1957 van importar-se uns motors dièsel de la marca Perkins fabricats a Anglaterra. Aquests motors eren d'una resistència, qualitat i estalvi de consum acreditats. Aquest any també van importar-se uns camions Steyr amb motor Henschel.

El senyor Marc Cotxarrera tenia gran interès en comprar un Perkins anglès ateses les prestacions i avantatges que li suposava, si bé hi havia el problema de la inversió que calia assumir, en uns moments encara particularment difícils degut a la situació econòmica del país. Davant d'aquesta tessitura, el senyor Cotxarrera va demanar el parer al senyor Josep Viladomiu, propietari d'una important indústria tèxtil, de Gironella, dedicada a la filatura i cotó, i alhora client de TRANSPORTS COTXARRERA. El senyor Viladomiu va donar-li ple suport en aquesta iniciativa.

Després de molt rumiar-s'ho, el senyor Marc Cotxarrera va comprar un motor Perkins dièsel anglès, que muntà al Chevrolet amb matrícula GI-5454. Amb aquest nou motor, el senyor Cotxarrera era el rei de la carretera desplaçant-se diàriament des de Gironella fins a Barcelona transportant producte tèxtil acabat de Can Viladomiu. Quan aquest Chevrolet fou desballestat, es va conservar el motor Perkins anglès i el canvi GMC de 5 marxes.

A finals dels anys 1950 continua la lenta represa econòmica, fet que va decidir al senyor Marc Cotxarrera la compra d'un camió Dodge anglès amb el volant a la dreta, als Tallers de Can Jordà, de Barcelona. Aquest Dodge era equipat amb un motor Perkins i una caixa de fusta. Llur matrícula era GI-7671.

Tota la mecànica d'aquest Dodge anglès fou repassada pels TALLERS BALLÚS, de Gironella. La cabina i la caixa de fusta fou recarrossada pels Tallers VILA CARRETER, també de Gironella (Berguedà). En aquesta segona fotografia, presa en la celebració de la festivitat de Sant Cristòfol, hi ha el Dodge completament recarrossat.

L'any 1959 es va comprar una furgoneta DKW al concessionari oficial MORROS, de Manresa (Bages), per a substituir el carro i el cavall de Gironella. Aquesta DKW muntava de fàbrica una caixa metàl·lica acanalada. En aquesta fotografia veiem al senyor Ramon Cotxarrera i Calveras amb llur germana Maria Dolors, a Manlleu, al costat de la DKW recent estrenada.

Aquesta DKW fotografiada a la antiga carretera nacional al seu pas per Gironella:

L'any 1961 es va decidir prescindir del carro i del cavall per al repartiment dels paquets a la ciutat de Barcelona, comprant-se un Isocarro amb matrícula B-146.907. Aquest Isocarro fou adquirit amb plataforma i caixa, la qual fou coberta amb tablex impermeable pels TALLERS VILA CARRETER de Gironella (Berguedà). Aquest vehicle fou destinat al repartiment i recollida de paqueteria per Barcelona. En aquells anys, l'empresa tenia la denominació de "Recadero Viuda de Ramon Cotxarrera".

A començaments dels anys 1960, Catalunya comença a gaudir dels efectes del Pla d'estabilització econòmica, amb una represa de l'activitat industrial i dels transports que calia atendre. L'any 1962 es decideix la compra d'un camió Nazar model A, equipat amb motor Perkins Hispania, comprat nou a la delegació de Barcelona ubicada al carrer Tapioles. La caixa de fusta fou construïda pels tallers VILA CARRETER, de Gironella. Llur matrícula era B-229.981.

En aquesta fotografia hi ha el camió Nazar, amb matrícula verda provisional, i la furgoneta DKW a la plaça General Mola número 13, de Gironella, seu de la delegació de TRANSPORTS COTXARRERA. Avui dia és la plaça de Pi i Margall, havent recuperat llur nom de sempre.

Una altre fotografia d'aquest camió Nazar a Gironella:

L'any 1964 aquest camió Nazar va patir un accident a la carretera entre Moià i Castellterçol, de resultes de la qual va malmetre's completament la cabina. Es va sol·licitar a l'empresa NAZAR una cabina nova i quina fou la sorpresa quan van rebre una cabina del model B en lloc del model A que li corresponia, l'estètica de la qual era molt diferent de la cabina original. En aquesta fotografia veiem aquest camió Nazar ja amb la cabina del model B.

El bon resultat que va donar el primer camió Nazar, va motivar la compra d'un segon camionet Nazar al concessionari oficial MOTORSOL de Barcelona, equipat amb un motor Perkins Hispania. Llur matrícula era B-305.214. També muntava una caixa de fusta fabricada pels tallers VILA CARRETER.

L'any 1964 es va comprar un altre camió NAZAR model A al concessionari oficial MOTORSOL de Barcelona, equipat també amb un motor Perkins Hispania. En aquesta fotografia veiem aquest camió Nazar a Gironella, el qual compartia alguns elements estètics de les cabines B com el radiador inferior. Llur matrícula era B-480972.

L'any 1966 TRANSPORTS COTXARRERA va adreçar una carta a l'empresa NAZAR exposant-los-hi que eren propietaris de tres camions Nazar, i tenien un motor Perkins original anglès i un canvi GMC de 5 marxes, sol·licitant-los-hi si aquest motor i canvi de marxes el podien muntar en un xassís i cabina Nazar nou.

L'empresa NAZAR de Saragossa va atendre la petició dels senyors Cotxarrera i van duur el motor Perkins i el canvi de marxes fins a la fàbrica Nazar, munta-lo en un bonic camió Nazar model B de 5,5 tones. Aquest camió fou conduït pel senyor Marc Cotxarrera i Roma. En aquesta fotografia del garatge de Can Cotxarrera, a Gironella, hi ha un Pegaso Comet i a la dreta es veu un xic aquest Nazar cabina B que va sortir nou de fàbrica amb un motor Perkins anglès i un canvi GMC.

TRANSPORTS COTXARRERA va decidir la compra de camions Nazar perquè equipaven motors Perkins, molt ben considerats aleshores. A més, s'ha de tenir present que durant la dècada de 1960 hi havia una llista d'espera superior als dos anys per al lliurament d'un camió Pegaso nou. També es va desestimar la compra de camions Barreiros atès que llurs motors no es podien comparar pas als Perkins Hispania.

L'any 1967 es va comprar un camió EBRO C nou al concessionari oficial de Gironella, BALLÚS SA, el qual veiem en aquesta fotografia presa el juliol de l'any 1967. Llur matrícula B-557.465:

En aquesta fotografia presa a Gironella l'any 1967, hi ha tres camions Nazar i el camió Ebro C:

Durant la dècada de 1960, la comarca del Berguedà tenia un important teixit industrial, bàsicament centrat en el tèxtil, la fusta i les mines de carbó. De les empreses tèxtils més importants cal destacar-ne SOCIEDAD ANÓNIMA VILADOMIU; MANUFACTURAS VILADOMIU SA; HILADOS Y TEJIDOS FUSTER SA, ubicada a la Colònia Bassacs; SOCIEDAD ANÓMIMA FABRIL DE GIRONELLA; TEXTIL MONEGAL SA, ubicada a l'Ametlla de Casserres; JOSÉ SANGLAS Y HERMANOS SA, ubicada a La Plana, en el municipi d'Avià; TÈXTIL COLONIA ROSAL SA, ubicada a la Colònia Rosal del municipi d'Olvan; MANUFACTURAS SAN SALVADOR SA, fàbrica que fou colgada per les aigues de l'embassament de La Baells i traslladada al poble de Sant Jordi del municipi de Cercs; TEXTIL GONFAUS SA, de Bagà; o les empreses del GRUP ESTEVA SA, constituïda per COMERCIAL TORRAS ESTEVA SA (Guardiola de Berguedà), HILATURAS ESTEVA SA d'Olvan, BAGÀ INDUSTRIAL SA (Bagà), FIBRAS HILADAS ESTEVA SA i MULTICOLOR SA (Bagà).

En quant a les principals industries de la fusta d'aquells anys, a Gironella hi havia MADERAS FÍGOLS, després MOBLES FÍGOLS, la qual fabricava mobles que van gaudir de bona acollida durant els anys 1970, i avui dia ja tancada; també MADERAS SOLER SA, comprada per MADERAS CUNILL SA (MACUSA); i MADERAS CADÍ SA, la qual carregava directament la mercaderia al carrilet.

Durant les dècades de 1960, 1970 i 1980, algunes d'aquestes importants industries de la comarca del Berguerdà eren clients de TRANSPORTS COTXARRERA, com la SOCIEDAD ANÓNIMA VILADOMIU, JOSÉ SANGLAS Y HERMANOS SA, totes les empreses que integraven el GRUP ESTEVA SA (HILATURAS ESTEVA SA, FIBRAS HILADAS ESTEVA SA, BAGÀ INDUSTRIAL SA, COMERCIAL TORRAS ESTEVA SA i MULTICOLOR SA), i MADERAS CUNILL SA (MACUSA).

A finals dels anys 1960, els camions Nazar van començar a patir sovint panes greus. El senyor Ramon Cotxarrera i Calveras creu que en part eren provocades per la sobrecàrrega que transportaven per a atendre les comandes i encàrrecs dels clients. Aleshores, es va palesar que calia renovar els camions Nazar de l'empresa, acordant-se l'any 1968 la compra d'un camió Pegaso Comet al concessionari oficial de Manresa, COMERCIAL MORROS, amb matrícula B-683737.

Fotografia d'aquest Pegaso Comet al garatge de TRANSPORTES VIUDA DE RAMON COTXARRERA, a Gironella, carregat de rebuig de carda tèxtil, la qual es tornava a passar per a treure'n la brutícia i regenerar el cotó. Aquest Pegaso Comet se li va muntar una caixa de fusta d'un camió Nazar que havia estat desballestat pel senyor Claudi Roca, de Gironella, degudament allargada i adaptada pels tallers VILA CARRETER.

Aquest Pegaso Comet just quan no havia circulat ni 3000 quilòmetres, se li va haver de canviar les camises i els pistons, reparació que fou coberta per la garantia. Cal dir que no va tenir cap incidència més i va donar un resultat excel·lent. Aquest Pegaso Comet fou substituït per un Barreiros 4220, adquirit de segona ma a Igualada. I aquest Barreiros també fou reemplaçat per un Mercedes Benz amb remolc i matrícula nova: BPS-XXXX.

L'any 1969 es va decidir la compra d'un altre camió Pegaso 1095 LDR (sigles que expressaven Llarg, Diferencial i Reductora), també al concessionari oficial de Pegaso COMERCIAL MORROS, de Manresa. Aquest Pegaso tenia mig metre més de caixa. La caixa de fusta també fou aprofitada d'un altre camió Nazar i adaptada pels tallers VILA CARRETER. Amb aquest Pegaso el senyor Ramon Cotxarrera i Calveras va fer un transport des del carrer Enamorats de Barcelona fins a la ciutat de Madrid.

L'any 1970 es va decidir la compra d'un camió EBRO D-150 al concessionari oficial BALLÚS, de Gironella, amb una caixa que oferia MOTOR IBÉRICA SA de fàbrica. Fou destinat a recollida i repartiment de paqueteria. Llur matrícula era B-827.200.

També a l'any 1970 es compra el primer PEGASO 1065 "Europa" al concessionari oficial MORROS, de Manresa, el qual muntava un motor amb 165 cavalls de potència. Cal destacar que sempre hi hagué una relació molt estreta entre els responsables de Can Morros i Can Cotxarrera. Aquest Pegaso 1065 tenia la matrícula B-879.485.

En aquesta fotografia veiem aquest Pegaso 1065 "Europa" a la fàbrica MADERAS CUNILL SA (MACUSA), de Gironella, carregat de fustes per una torneria de Banyoles (Pla de l'Estany). Cal destacar que tant la càrrega com la descarrega de la fusta es realitzava manualment, trigant unes 3 hores en carregar-lo, atès que aleshores no hi havia pas maquinària:



L'any 1971 es va comprar un camió EBRO D-450 al concessionari oficial BALLÚS, de Gironella: estava carrossat amb una caixa furgó que MOTOR IBÉRICA SA oferia de fàbrica. Aquest EBRO fou reemplaçat per un camió Mercedes Benz 1622, rematriculat d'Alemanya el 10 d'octubre de 1989 i donat de baixa el 31 de març de l'any 2005. Aquest Ebro també fou desballestat pel senyor Claudi Roca, de Gironella.

L'any 1975 es va adquirir un camió Pegaso 1100 al concessionari oficial MORROS, de Manresa. Se li va muntar la caixa de fusta que duia el camió Nazar model B de 5,5 Tones. Llur matrícula era B-0111-BL.

Cap a l'any 1976, es va comprar un altre Pegaso 1065, de segona ma, al concessionari oficial MORROS. Havia pertangut a un transportista de Cardona i muntava un bolquet COMELLAS, ideal per a descarregar la fusta mitjançant l'hidràulic. Llur matrícula era B-XXXX-H. Aquest camió fou substituït per un altre Pegaso 1135, amb cabina abatible, comprat a Granollers de segona ma, i del qual no se'n conserven pas fotografies.

L'any 1977 es va comprar un altre Pegaso 1065 "Europa" seminou, ofert pel concessionari MORROS, de Manresa, atès que el primer propietari se li havia fet petit i li calia un camió amb un caixa més grossa. Aquest Pegaso únicament tenia 40.000 quilòmetres i muntava un motor de 200 cavalls de potència. En Ramon Cotxarrera en recorda la rapidesa i potència que tenia quan el va conduir per primer cop des de Manresa fins a Gironella. Llur matrícula era B-0060-BX.

L'any 1977 també es va comprar una furgoneta Citroën de segona ma amb matrícula B-739989. En aquesta fotografia presa a finals dels anys 1970, a la plaça de Pi i Margall de Gironella, hi ha tota la flota dels camions de TRANSPORTS COTXARRERA: la furgoneta Citroën, l'Ebro D-150, el Pegaso 1100, els Comets i 1095, i als fons dos Pegasos 1065.



Tots aquests camions estigueren en actiu fins a finals dels anys 1980, quan foren substituïts per camions principalment Mercedes Benz, adquirits tant nous al concessionari oficial AUTOSUMINISTROS VIC, com importats de segona ma i rematriculats de diversos països europeus. En Claudi Roca s'encarregà de desballestar-los.

A començaments dels anys 1980, s'amplia la flota de vehicles amb un camió Barreiros amb remolc, de 300 cavalls de potència, adquirit de segona ma a un transportista de Mataró. Llur matrícula era B-XXXX-AX i fou donat de baixa per vell.

D'ençà dels anys 1990, TRANSPORTS COTXARRERA ha comprat bàsicament Mercedes Benz i Renault, dues marques que en Ramon Cotxarrera i Calveras valora especialment. Per exemple, es va adquirir un Mercedes Benz 1622, rematriculat de França, i amb matrícula B-8668-PG, el qual fou donat de baixa per accident; o un Man petit amb matrícula B-6693-MN, comprat de segona ma a un fuster de Berga l'any 1991 i desballestat a AUTOREC l'any 2005. També es va disposar de diverses furgonetes Nissan Trade per a la recollida i lliurament de paqueteria.

En aquestes fotografies de l'any 2005, hi ha diversos camions Mercedes Benz i Man que constituïen la flota d'aquesta empresa, en el pati exterior de l'empresa al polígon de la Valldan de Berga:











Fotografies preses el mes de març de 2010 amb l'actual flota de camions de TRANSPORTS COTXARRERA SA, constituïda per camions Mercedes Benz i Renault:































En quant a l'empresa, des dels anys 1940, va adoptar el nom comercial de "TRANSPORTES VÍUDA DE RAMON COTXARRERA". Cap a l'any 1973, se li va canviar el nom per "TRANSPORTS MARC COTXARRERA ROMA". I el mes de novembre de l'any 1987, es va transformar en una societat mercantil: "TRANSPORTS COTXARRERA SOCIETAT ANÒNIMA". A més, l'any 2002 van traslladar-se des de la seu de tota la vida a Gironella fins al polígon industrial de la Valldan, a la ciutat de Berga.

En aquesta fotografia es veu part de la façana d'una de les naus de TRANSPORTS COTXARRERA SA al polígon de la Valldan de Berga:



Amb la crisi industrial que va patir la comarca del Berguedà des dels anys 1970, TRANSPORTS COTXARRERA SA ha hagut de cercar nous clients i oferir serveis addicionals com uns moderns magatzems al polígon de la Valldan que permeten el lliurament als clients tant de la matèria prima per a treballar com atendre les comandes del transport i lliurament del producte final, amb un important estalvi de costos i temps per a les empreses que usen d'aquest servei. Ací hi ha diverses fotos amb moderns els magatzems de TRANSPORTS COTXARRERA SA al polígon de la Valldan a Berga.









TRANSPORTS COTXARRERA SA constitueix un clar exemple de l'evolució del transport a Catalunya d'ençà dels anys 1940: la feixuga represa en la postguerra amb els escassos mitjans d'aleshores; la consolidació en els anys 1960 i 1970 i l'oferta de nous serveis que externalitzen les empreses per a fidelitzar els clients i poder competir en un sector sobredimensionat.

Des d'ací, vull agrair les atencions dispensades pels senyors Ramon Cotxarrera i Lluís Juncosa per a poder redactar aquesta crònica d'una empresa que ha sabut afiançar-se en el temps mitjançant un servei de qualitat i noves prestacions dins del sector de la logística i la distribució.

La lenta extinció dels camions Pegaso

El passat diumenge dia 14 de juny ens arribarem amb la Montse fins a la bonica vila de Besalú, a La Garrotxa, per a gaudir del seu famós pont medieval. Quan sortia d'aquesta vila, en un descampat vaig esguardar tres camions Pegasos abandonats, al costat d'una gravera, i on hi havia estacionats d'altres camions, alguns dels quals eren nous i s'estaven carrossant.

La visió d'aquests tres Pegaso va permetre adonar-me que a les carreteres catalanes cada cop serà més difícil de veure circular-hi els camions del cavall alat. I és que setze anys des de la venda d'ENASA a IVECO, són prou anys perquè gaudir dels Pegasos treballant esdevingui una tasca gairebé impossible.

La desaparició dels camions Pegaso aquests darrers anys ha estat gradual. Primer van desaparèixer els Pegaso que cobrien les rutes internacionals carregats de fruites i verdures cap als grans mercats del centre d'Europa, i pertanyents a importants empreses del País Valencià, Múrcia i Andalusia. Posteriorment han anat desapareixent els Pegasos de les obres públiques i de la construcció, bàsicament bolquets i formigoneres, exposats a treballs de gran duresa i amortització mecànica anticipada.

Actualment els Pegaso que encara resten en servei són generalment de particulars o d'empreses familiars, dedicats a tasques concretes i que circulen per rutes locals o comarcals. Alguns d'aquests camions es conserven a l'espera de la jubilació de llur propietari, ja que la inversió d'un nou camió no és rendible, i menys avui dia amb la greu crisi econòmica que pateix el sector; altres vehicles es mantenen per les feines específiques que realitzen, o pel cost econòmic de la maquinària que duen muntada.

També hi ha hagut alguns Pegaso que han estat exportats a països en vies de desenvolupament, principalment America del Sud, l'Àfrica negra i països del Magreb. Les exportacions d'aquests camions tanmateix, no pot pas equiparar-se amb la d'altres marques europees molt més preuades com Mercedes Benz, Man o Renault, ja que hi ha moltes més peces en cas de panes i reparacions.

En aquests moments hi ha desbastellaments que no volen pas comprar camions, autocars i furgonetes Pegaso, ja que el baix preu del metalls per la crisi econòmica mundial i l'absència de demanda de peces de segona ma per als Pegaso que encara circulen, provoca que els marges de rendibilitat siguin certament molt magres.

L'extinció dels Pegaso, que és un fet sabut i conscient per part dels afeccionats, ha generat una reacció per parts dels amants dels camions clàssics, talment com és la voluntat i esforç de preservació de les unitats ben conservades i mereixedores d'aquest tracte: exemples n'hi ha a dojo; a Catalunya cal destacar la feina de l'amic Jordi Ros, amb un bonic Pegaso 1061A, que havia estat propietat de l'empresa CERVÓS, de Sort, capital del Pallars Sobirà, i quina restauració justifica amb escreix un article sencer. També hi ha altres amants dels Pegaso com el senyor Josep Llenas, de Girona, transportista que conserva quatre Pegasos, un dels quals, un Pegaso cabina quadrada de 260 cv, hi treballa cada dia transportant palets d'ampolles de cava de PERELADA fins a Barcelona. Sobre el petit museu del senyor Llenas, ja ens n'hem fet ressò en aquest blog.

Les fotografies d'aquests tres camions Pegaso a Besalú, i que il·lustren aquest article, palesen ben clarament la fi d'una marca que va ser el rei de les carreteres de Catalunya durant més de trenta anys, i que d'ença de la crisi del petroli de l'any 1973 va iniciar una lenta i inexorable decadència.

Un bonic Pegaso 1214 conegut popularment com a "bocanegra" pels colors originals de la cabina blanca i negre; fou un dels models més encertats comercialitzats per ENASA, un cop trencades les negociacions de la venda d'ENASA a INTERNATIONAL HARVESTER.

Un Pegaso Tecno que havia pertangut a una empresa de venda de materials de construcció, sense la grua que hi duia muntada i que deu estar fent servei a un altre camió:

Finalment, un Troner de tres eixos comprat de segona ma per l'empresa FERRER ROURA, de Sarrià de Ter, el desballestament del qual crec que il·lustra l'acabament i extinció de Pegaso.

El interès creixent pels camions i autocars clàssics per part de nombrosos afeccionats fotografiant les unitats existents i alhora la recuperació de fotografies antigues, està generant un important fons documental que ens permetrà conservar el record i la memòria dels nombrosos camions Pegaso que van transitar pel país i que eren l'orgull dels seus propietaris.