diumenge, 26 de juliol de 2009

Els camions de Ca l'Uñó de Ripoll (Girona)

La comarca del Ripollès gaudia des de principis de segle d'una forta implantació industrial basada en els dos sectors més importants aleshores a Catalunya: un gran nombre d'empreses tèxtils, algunes de les quals constituïen colònies a les ribes dels rius Ter i Freser, i una important indústria del metall, la qual té una llarga tradició històrica al Ripollès ja que es proveïa de les mines de ferro del massís del Canigó, entre les comarques del Conflent, del Vallespir i del Rosselló.

Aquesta comarca, i més concretament la vila de Ripoll, van viure uns anys de gran prosperitat econòmica després d'acabada la guerra civil del 1936-1939. Les condicions eren francament favorables per a que els industrials podessin guanyar diners a cabassos sense escarrassar-se pas gaire. Un mercat molt protegit de les importacions estrangeres, una intervenció estatal en l'assignació de la matèria prima i la producció molt intensa, unes condicions laborals molt desfavorables pels treballadors amb llargues jornades i baixos salaris sense el dret de vaga, o una baixa pressió fiscal i reduïdes cotitzacions a la Seguretat Social, entre d'altres factors, van provocar un revifalla industrial important.

Tanmateix, arran de la crisi del petroli de l'any 1973, aquestes circumstàncies serien una de les causes del declivi d'alguns sectors industrials a Catalunya, amb una gran presència tant pel que fa al nombre d'empreses com als treballadors que ocupaven; el tèxtil o la metal·lúrgia en són els dos exemples paradigmàtics. Era evident que els sectors més protegits per l'Estat d'ençà dels anys 1940 no havien fet gaire esforços per a ser empreses competitives i capdavanteres, sense capacitat de poder fer front a les empreses estrangeres.

Durant aquests anys de prosperitat, la vila de Ripoll gaudia de comerços i establiments emblemàtics, talment com el mític HOTEL CONTINENTAL, del carrer Sant Pere, amb la seva porta giratòria que tant agradava als parroquians; un altre dels comerços emblemàtics d'aquesta època daurada de la vida ripollesa fou la botiga del senyor Josep Uñó i Codina, ubicada a la plaça de l'Ajuntament, just al davant del Monestir de Santa Maria de Ripoll, un dels indrets més cèntrics d'aquesta vila.

El comerç de la família Uñó es dedicava bàsicament a la venda de fruita i verdura fresca, bacallaneria i conserves. Disposava de dos camions que diàriament baixaven fins al mercat del Born de Barcelona i enfilaven de nou cap a Ripoll carregats de fruita i verdura, al qual venien tant a les altres botigues de Ripoll com directament als vilatans.

camions de Ca l'Uñó de Ripoll (Girona)
Aquesta fotografia, presa en la celebració de la festivitat de Sant Cristòfol, hi ha els dos camions de Ca l'Uñó: un Leyland Comet, el mític camió de la dècada dels anys cinquanta, comprat nou a Bilbao cap als anys 1955-1956; i un camió Dodge, conegut popularment com "Dodge carnero" la cabina del qual no és pas la original; tal vegada fou una de les cabines que fabricava TALLERES NÁPOLES SA de Saragossa, o d'algun carrosser de les comarques gironines ja que aquest camió se li havia hagut de rectificar el motor i altres peces mecàniques.

Aquest comerç van tancar ja fa una pila d'anys essent substituïda la seva activitat per l'empresa FRUITES CAPDEVILA, la qual cada dia carrega fruita i verdura a MERCABARNA en un modern Scania trailer, que distribueix pels comerços de la comarca del Ripollès.

Scania a Ripoll (Girona)

Cap comentari:

Publica un comentari