L'Arboç, un poble travessat per la carretera Nacional 340 i equidistant de les ciutats de Barcelona i Tarragona, disposa d'una estació de tren de la línia Barcelona-Martorell-Vilafranca del Penedès-Tarragona. Malgrat llur proximitat a Vilafranca del Penedès, s'inclou administrativament a la comarca del Baix Penedès i, per tant, dins la província de Tarragona.
Aquesta vila, on hi nasqué l'any 1908 Aureli Maria Escarré i Jané, que, per la seva condició d'abat de Montserrat denuncià el novembre de 1963 a través del diari francès Le Monde la repressió de la llengua i cultura catalanes per part de la dictadura franquista, motiu pel qual es forçà la seva expulsió i exili a la Llombardia, i d'on tornà per morir l'octubre de 1968 per causa d'una greu malaltia, és coneguda per acollir una rèplica a menor escala de La Giralda de Sevilla.
El matrimoni format pels senyors Joan Roquer i Marí i Candelaria Negravernis, posseïdors d'una important suma econòmica per l'herència d'un parent que havia fet fortuna a l'estranger, adquiriren cap a l'any 1870 un gran solar a l'Arboç on aixecaren una replica de la Giralda, la famosa torre de la catedral de Sevilla. L'obra, iniciada a la segona meitat del segle XIX, s'acabà a principis del segle XX. Aquest edifici d'estil historicista neoàrab també acull una rèplica del pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada i del saló dels ambaixadors de l'Alcasser de Sevilla.
Estat actual que presenta la Giralda de l'Arboç:
Aquesta vila, on hi nasqué l'any 1908 Aureli Maria Escarré i Jané, que, per la seva condició d'abat de Montserrat denuncià el novembre de 1963 a través del diari francès Le Monde la repressió de la llengua i cultura catalanes per part de la dictadura franquista, motiu pel qual es forçà la seva expulsió i exili a la Llombardia, i d'on tornà per morir l'octubre de 1968 per causa d'una greu malaltia, és coneguda per acollir una rèplica a menor escala de La Giralda de Sevilla.
El matrimoni format pels senyors Joan Roquer i Marí i Candelaria Negravernis, posseïdors d'una important suma econòmica per l'herència d'un parent que havia fet fortuna a l'estranger, adquiriren cap a l'any 1870 un gran solar a l'Arboç on aixecaren una replica de la Giralda, la famosa torre de la catedral de Sevilla. L'obra, iniciada a la segona meitat del segle XIX, s'acabà a principis del segle XX. Aquest edifici d'estil historicista neoàrab també acull una rèplica del pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada i del saló dels ambaixadors de l'Alcasser de Sevilla.
Estat actual que presenta la Giralda de l'Arboç:
El caràcter emprenedor que identifica els penedesencs, del qual n'és una manifestació les empreses productores de cava, més l'estació del tren propera al gran nus ferroviari de Sant Vicenç de Castellet, afavorí la implantació a l'Arboç d'ençà dels anys 1950 de diverses fàbriques. Una de les activitats principals és la producció de carbonat càlcic, un compost químic usat en la fabricació de paper, pintures, plàstics i cautxú. La major part d'aquestes indústries es construïren a prop de l'estació del tren, pels avantatges que aquest mitjà de transport proporcionava en la recepció i tramesa de les mercaderies en els anys 1960 i 1970.
Un camió Pegaso estacionat en una porta d'una fàbrica de producció de carbonat de calci ubicada a prop de l'estació del tren. El carrer encara conservava neu caiguda la nit de Nadal de l'any 1962, un fenomen meteorològic insòlit en el nostre país, i que ens ha deixat imatges meravelloses:
En aquestes fotografies nocturnes facilitades per en Jordi Núñez s'aprecia l'estat actual que presenta la fàbrica on hi havia aquest Pegaso. La porta principal, on hi era el camió, fou eixamplada. El jardí adossat, delimitat per un mur, desaparegué per donar pas a unes naus adjacents a la nau més antiga:
Al carrer de davant de l'estació del tren de l'Arboç s'aixecava un gran complex industrial que ocupava, a finals dels anys 1960, una superfície de seixanta mil metres quadrats. Era la Unión Industrial Arbosense, fundada l'any 1958 per l'industrial Guillermo Lumb i que tenia la seu central i oficines al carrer de Buenos Aires 19-21 de Barcelona. Aquest grup industrial era format per les següents empreses: Brasag SA, constructor de calderes, cisternes i dipòsits d'acer inoxidable per les industries que produïen cervesa; Caldereria Arbosense SA (CALESA), fabricant de productes anticorrosius per tancs i dipòsits; Poster Plastictank SA que produïa cisternes i tancs de polièster reforçats amb fibra de vidre; i Talleres y Fundición Arbós SA (TAFUSA) que fabricava els filtres Columbit i bombes i accessoris també per la indústria cervesera.
BRASAG SA tenia per clients a les principals empreses espanyoles productores de cervesa, tals com Damm SA de Barcelona, El Águila SA i Mahou SA de Madrid, El Túria SA de València, La Cruz del Campo SA de Sevilla, Estrella del Sur SA i Estrella del Levante SA, i Cerveceras Asociadas SA del Prat de Llobregat que produïa la cervesa Schlitz Henninger. Part de la producció era exportada a d'altres països europeus i fins i tot els Estats Units.
El complex industrial de la Unión Industrial Arbosense disposava d'una via de tren pròpia que connectava amb la línia del tren de Barcelona a Tarragona per Martorell i Vilafranca del Penedès destinada al transport de matèria primera i l'expedició de producte manufacturat. Tal era la importància que tenia aquest grup industrial aleshores. Part de la fàbrica i la via de tren que moria a la fàbrica desaparegueren fa pocs anys arran de l'expropiació dels terrenys per executar la línia del Tren d'Alta Velocitat de Perpinyà-Figueres-Barcelona-Tarragona-Lleida-Saragossa-Madrid.
En una exposició organitzada fa uns anys sobre la vida al poble de l'Arboç, hi hagué tres fotografies d'un gran interès que tenen per protagonista un transport de producte acabat de l'empresa Brasag SA, les quals ens ha enviat l'amic Jordi Núñez.
El complex industrial de la Unión Industrial Arbosense disposava d'una via de tren pròpia que connectava amb la línia del tren de Barcelona a Tarragona per Martorell i Vilafranca del Penedès destinada al transport de matèria primera i l'expedició de producte manufacturat. Tal era la importància que tenia aquest grup industrial aleshores. Part de la fàbrica i la via de tren que moria a la fàbrica desaparegueren fa pocs anys arran de l'expropiació dels terrenys per executar la línia del Tren d'Alta Velocitat de Perpinyà-Figueres-Barcelona-Tarragona-Lleida-Saragossa-Madrid.
En una exposició organitzada fa uns anys sobre la vida al poble de l'Arboç, hi hagué tres fotografies d'un gran interès que tenen per protagonista un transport de producte acabat de l'empresa Brasag SA, les quals ens ha enviat l'amic Jordi Núñez.
La primera és un transport de maquinària per una fàbrica de cervesa portuguesa, amb una tractora Pegaso i llur semiremolc de l'empresa de Barcelona Transrapit SA; al fons, part de les naus que ocupava Brasag SA i que afrontaven amb el carrer Mossèn Cinto Verdaguer:
Transport d'una caldera construïda per Brasag SA a l'Arboç a càrrec de l'empresa Transrapit:
Accident succeït a finals dels anys 1970 al carrer Mossèn Cinto Verdaguer. Una tractora Pegaso de l'empresa Transportes Jub que transportava la peça de coronació d'una sitja de grans dimensions per la casa cervesera Damm de Barcelona s'encallà per l'estretor del carrer i causà l'esfondrament del mur de la casa de l'esquerra. El mur de la dreta correspon a la Torre de Bellesguard. Aquest accident propicià l'eixamplament d'aquest tram del carrer de Mossèn Cinto Verdaguer:
Amb el tancament de l'empresa Brasag SA a mitjans dels anys 1980, després d'una successió de conflictes laborals, s'implantaren en les antigues naus que havia ocupat Brasag SA nous usos industrials.
El tancament de Brasag SA i demés empreses productores de carbonat de calci, activitat molt important en l'economia de l'Arboç, constitueixen una manifestació més de la greu crisi econòmica que pateix el país i que causa l'extinció irreparable de teixit industrial.
El tancament de Brasag SA i demés empreses productores de carbonat de calci, activitat molt important en l'economia de l'Arboç, constitueixen una manifestació més de la greu crisi econòmica que pateix el país i que causa l'extinció irreparable de teixit industrial.
Agraïm la informació i fotografies facilitades per l'amic Jordi Núñez Beltran per la publicació d'aquest article. La col·laboració desinteressada dels amics és clau per a poder tirar endavant aquest projecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada