Si els anys 1960 l'empresa de transports d'en Joan Corominas es centrà en les rutes a Catalunya (ruta de Barcelona per al transport de caixes de Pepsi Cola), amb la penetració fins a Cariñena per la recollida de vi i a València per servir el lleixiu Guerrero, més el servei internacional a Besiers per proveir els canyissos produïts a Salt, els anys 1970 representen les rutes provincials arreu d'Espanya.
Per aquesta comesa el senyor Corominas renovà la flota amb la compra de camions dotats de motors més potents i amb major capacitat de càrrega. El servei de transports regulars a províncies s'encetà amb la compra a Gerauto SA, el concessionari oficial Barreiros-Dodge-Simca de Girona, d'un camió Barreiros 2626 que carrossà amb una caixa de fusta equipada amb alces per atendre tota mena de serveis. Fou un dels primers Barreiros doble direcció que circulà per Girona.
Per aquesta comesa el senyor Corominas renovà la flota amb la compra de camions dotats de motors més potents i amb major capacitat de càrrega. El servei de transports regulars a províncies s'encetà amb la compra a Gerauto SA, el concessionari oficial Barreiros-Dodge-Simca de Girona, d'un camió Barreiros 2626 que carrossà amb una caixa de fusta equipada amb alces per atendre tota mena de serveis. Fou un dels primers Barreiros doble direcció que circulà per Girona.
Dues fotografies del Barreiros amb la caixa muntada:
El Barreiros 2626 amb la placa verda, en una fotografia en color, ben estibat de material de construcció:
Al cap d'uns anys el Barreiros 2626 se li muntà una caixa frigorífica. Carregava pernils en una fàbrica de Riudellots de la Selva que duia a Salamanca a assecar. De tornada aprofitava la caixa frigorífica per transportar gra a granel. També havia dut pinso. Coses d'aquells anys. Dues fotografies del Barreiros 2626 carrossat amb la caixa frigorífica:
Arran d'un accident molt greu que sofrí aquest camió, li canviaren la cabina original que tenia de fàbrica per una més moderna. En els darrers anys, aquest Barreiros, que donà un resultat excel·lent, li muntaren un bolquet per fer transports de proximitat. Tres foren doncs les carrosseries que equipà aquest camió en els anys que estigué en actiu.
En els primers anys de la dècada de 1970 el senyor Joan Corominas estrenà nou un Pegaso 1086, amb una cabina fixa. Treballava principalment per l'empresa Pagans SA de Girona. L'any 1944 Pagans SA posà en funcionament al carrer Emili Grahit de Girona una fàbrica per la producció de sabons. Amb l'aparició dels detergents, Pagans SA s'especialitzà en la producció de gelatina. L'expansió del nucli urbà de Girona amb la urbanització dels espais que envoltaven la fàbrica de can Pagans i l'atribució d'usos residencials incompatibles amb l'ús industrial preexistent per la pudor que emanava de la fàbrica comportà el seu trasllat a Cervià de Ter, operació executada la primavera de l'any 1986. A Burgos recollia ossos que can Pagans usava per la producció de sabons i detergents.
En la fotografia del Pegaso 1086 també hi apareix retratat casualment un Seat 1500 familiar que estava estacionat al carrer:
En la fotografia del Pegaso 1086 també hi apareix retratat casualment un Seat 1500 familiar que estava estacionat al carrer:
Dues fotografies d'un petit accident que tingué el Pegaso 1086:
El senyor Corominas hi féu molta campanya a can Pagans. Féu tots els viatges de llarga distància arreu de les províncies espanyoles. I els viatges de curta distància foren executats pel senyor Isidoro García i Lobato que disposava d'un Avia 4000, dos Ebros D-550 i D-600, un dels primers Barreiros 4220 que corregueren per Girona i un Pegaso 1065 Europa. El senyor García, que tenia una foneria de greixos al carrer Eivissa, al costat dels Salesians del barrí del Pont Major de Girona, li vengué els camions anys més tard al senyor Enric Vàzquez.
Girona també tingué més empreses químiques la importància de les quals era comparable a can Pagans. Fou el cas de Industries Químiques i Tartàriques SA, fundada l'any 1918 per iniciativa del senyor Josep Ensesa i Pujadas i que tancà les portes l'any 1990.
Girona també tingué més empreses químiques la importància de les quals era comparable a can Pagans. Fou el cas de Industries Químiques i Tartàriques SA, fundada l'any 1918 per iniciativa del senyor Josep Ensesa i Pujadas i que tancà les portes l'any 1990.
En aquells anys també estrenà el senyor Coromines dues tractores Pegaso 2080 de cabina fixa. Arrossegaven dos semiremolcs de dos eixos de plataforma amb laterals. Aquests camions feien el transport de províncies arreu d'Espanya:
En la segona meitat dels anys 1970 estrenà el senyor Corominas una tractora Pegaso 2081 dotada de cabina abatible proveïda de la matrícula GI-K. Amb aquesta tractora, que arrossegava un semiremolc llarg de tres eixos, repartia arreu el lleixiu Guerrero produïda per la Companyia Anònima de Industries Electroquímiques (CADIE), fundada l'any 1947 pel químic Ramon Noguera i Sabater, i que tenia la fàbrica al carrer Antic i Roca de Girona. CADIE també fabricava el popular rentavaixelles Mistol. També treballà per la Destil·leria Regàs del barri del Pont Major de Girona en la distribució, arreu d'Espanya, dels destil·lats produïts i envasats en garrafes de vidre. Un transport molt delicat que exigia molta perícia: les garrafes eren cobertes de palla per evitar-ne trencaments.
També carregava al port de Barcelona carbó a granel per compte de l'empresa Companyia General de Carbons SA i el descarregava a Carbons Mas de Palamós, que en subministrava a particulars i empreses del Baix Empordà. Aquesta feina també la féu Transports Llenas per compte del senyor Corominas.
També carregava al port de Barcelona carbó a granel per compte de l'empresa Companyia General de Carbons SA i el descarregava a Carbons Mas de Palamós, que en subministrava a particulars i empreses del Baix Empordà. Aquesta feina també la féu Transports Llenas per compte del senyor Corominas.
Dinar de transportistes gironins, amb l'assistència d'en Joan Corominas, a mitjans dels anys 1970:
A principis dels anys 1980 Transports Corominas SL de Salt emprèn els transports internacionals arreu d'Europa. Amb aquesta finalitat estrenà una tractora Dodge C38T que muntava un motor de tres-cents cavalls de potència. Llur matrícula era GI-P i treballava bàsicament en el transport internacional. La tractora Dodge, que fou el primer camió de la casa pintat de color blau i donà un resultat excel·lent, retratada davant de la casa Tendals Rafel de Riudarenes:
Més endavant comprà dues tractores Dodge d'ocasió. Llurs matrícules eren GI-J i B-DV. En aquells anys Transports Corominas també treballà en el transport de cotxes amb una de les tractores Pegaso 2080.
L'any 1983 Transports Corominas SL també li afectà la suspensió de pagaments de l'empresa paperera Torras Hostench SA. Suposà un cop. Havien comprat un camió per
treballar només per la Torras, perquè els hi van demanar que augmentessin la
flota, i la suspensió de pagament just després féu molt de mal a l'empresa.
Una tractora Ebro P270T d'un transportista autònom enganxada a un semiremolc de Transports Corominas SL. Trobar una fotografia d'aquest model de camió, que se'n vengueren molts pocs en els anys 1970 atès que els problemes mecànics que presentaven es difongueren ràpidament entre els transportistes, és una autèntica raresa, una veritable troballa:
El senyor Corominas a bord d'un vaixell carregat de pasta de paper, fondejat al port de Palamós:
En els anys 1970 també hi havia moments per al lleure i les sortides. Així es posa de manifest en una excursió feta a bord dels autocars que hi havia aquells anys carrossats per Vanholl i Setra Seida pel matrimoni Corominas acompanyat d'amics:
En el proper article abordarem els anys les conseqüències que sobre el transport tingué l'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, particularment, per les empreses que feien transports internacionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada