L'article que publiquem avui és sense cap dubte un dels més singulars i curiosos que llegireu en aquest espai. Versa sobre els Seats 1500 amb carrosseria funerària i similar que en Josep Sánchez ha arreplegat al llarg d'aquests anys. La col·lecció que ha creat d'aquests automòbils és remarcable i de gran importància. Les fotografies que us presentem ho acrediten.
De tant en tant empreses de pompes fúnebres es desempalleguen del seus vehicles vells i en desús. Algunes unitats són Seats 1500 anunciats a internet. Un vehicle que es prodigà en la conducció dels difunts a la cerimònia del comiat en un recinte religiós i posterior trasllat al cementiri per l'elegància de les seves línies. La funció que avui fan els Mercedes Benz dotats de carrosseries especials en la conducció de cadàvers la féu en els anys 1960 i 1970 els Seats 1500. El transport mortuori en alguns territoris espanyols amb aquests vehicles es realitzà també al llarg dels anys 1980 i 1990.
Una de les competències atribuïdes a les administracions locals són els cementiris i les activitats funeràries. La prestació d'aquest servei pot fer-la directament l'Ajuntament o bé concedir el seu exercici a una empresa especialitza sota el règim de concessió administrativa. Avui dia la major part dels municipis han externalitzat la prestació d'aquest servei i perceben en contraprestació un cànon anual. És una activitat d'un positiu rendiment econòmic atès que un dia o altre tothom passa avall. Per aquest motiu, alguns dels vehicles mortuoris que té en Josep Sánchez eren de titularitat municipal mentre que d'altres procedeixen d'empreses de pompes fúnebres privades que prestaven aquest servei. Un sector que també s'ha produït aquests darrers anys una concentració en favor d'unes poques grans empreses que acaparen les adjudicacions d'aquest servei a través dels concursos públics convocats pels Ajuntaments, les bases dels quals sovint exigeixen la renovació dels tanatoris, serveis d'incineració i manteniment dels cementiris. Aquestes inversions no estan a l'abast de les petites empreses familiars que havien prestat tradicionalment el servei de pompes fúnebres en municipis i pobles.
Atès que les carrosseries d'aquests automòbils per la conducció de difunts eren uns treballs singulars amb elements d'artesania a càrrec de tallers i carrossers especialitzats que les executaven de conformitat amb les instruccions i gustos dels clients, Ajuntaments i empreses de pompes fúnebres privades, els pressupostos disponibles i les necessitats dels familiars dels difunts de cada territori, no n'hi ha dues d'iguals d'aquestes carrosseries. També és donà el cas que antigues ambulàncies foren reconvertides en vehicles funeraris amb unes poques transformacions per prestar aquest servei en pobles i àmbits rurals.
De tant en tant empreses de pompes fúnebres es desempalleguen del seus vehicles vells i en desús. Algunes unitats són Seats 1500 anunciats a internet. Un vehicle que es prodigà en la conducció dels difunts a la cerimònia del comiat en un recinte religiós i posterior trasllat al cementiri per l'elegància de les seves línies. La funció que avui fan els Mercedes Benz dotats de carrosseries especials en la conducció de cadàvers la féu en els anys 1960 i 1970 els Seats 1500. El transport mortuori en alguns territoris espanyols amb aquests vehicles es realitzà també al llarg dels anys 1980 i 1990.
Una de les competències atribuïdes a les administracions locals són els cementiris i les activitats funeràries. La prestació d'aquest servei pot fer-la directament l'Ajuntament o bé concedir el seu exercici a una empresa especialitza sota el règim de concessió administrativa. Avui dia la major part dels municipis han externalitzat la prestació d'aquest servei i perceben en contraprestació un cànon anual. És una activitat d'un positiu rendiment econòmic atès que un dia o altre tothom passa avall. Per aquest motiu, alguns dels vehicles mortuoris que té en Josep Sánchez eren de titularitat municipal mentre que d'altres procedeixen d'empreses de pompes fúnebres privades que prestaven aquest servei. Un sector que també s'ha produït aquests darrers anys una concentració en favor d'unes poques grans empreses que acaparen les adjudicacions d'aquest servei a través dels concursos públics convocats pels Ajuntaments, les bases dels quals sovint exigeixen la renovació dels tanatoris, serveis d'incineració i manteniment dels cementiris. Aquestes inversions no estan a l'abast de les petites empreses familiars que havien prestat tradicionalment el servei de pompes fúnebres en municipis i pobles.
Atès que les carrosseries d'aquests automòbils per la conducció de difunts eren uns treballs singulars amb elements d'artesania a càrrec de tallers i carrossers especialitzats que les executaven de conformitat amb les instruccions i gustos dels clients, Ajuntaments i empreses de pompes fúnebres privades, els pressupostos disponibles i les necessitats dels familiars dels difunts de cada territori, no n'hi ha dues d'iguals d'aquestes carrosseries. També és donà el cas que antigues ambulàncies foren reconvertides en vehicles funeraris amb unes poques transformacions per prestar aquest servei en pobles i àmbits rurals.
Un dels Seats 1500 més antics d'en Josep Sánchez correspon a aquesta unitat de línies sòbries i elegants que s'adiuen per fer aquesta labor:
Un altre Seat 1500 funerari matriculat a Barcelona i, com la unitat precedent, el vidre lateral rectangular de grans dimensions li confereix un aspecte seriós i greu:
Un altre Seat 1500 amb una carrosseria funerària procedent de Còrdova:
Seat 1500 funerari matriculat a Màlaga amb el preceptiu color gris de l'època i la creu metàl·lica discreta al cim del sostre:
Qualsevol afeccionat als vehicles clàssics convindrà que el treball executat en aquest vehicle consistent en el muntatge d'uns retrovisors propis de petits vehicles industrials, furgonetes i camionets, hauria d'estar recollit i tipificat al codi penal com un esguerro monumental amb la imposició d'una pena de privació d'executar més treballs d'aquest caire atès que mal gust que reflecteix i els danys que causen sobre el vehicle:
Un altre Seat 1500 presidit per una carrosseria de línies modestes i austeres però eficaces per la prestació d'aquest servei:
Aquest Seat 1500 procedent de Salamanca presenta un marc de fusta lateral ornamentat que reflecteix l'arquitectura d'estil plateresc tant abundant en aquella ciutat universitària, un estil que satura pel seu acusat enfarfegament:
La porta posterior d'aquest vehicle tampoc és un resultat que es pugui qualificar de reeixit. En la nostra opinió, és un dels vehicles funeraris menys afortunats que posseeix en Josep Sánchez:
Aquesta carrosseria té un gran interès. Muntada en un vehicle matriculat a Barcelona i adquirida per un petit municipi de la província d'Osca, manifesta els diversos usos que aquestes carrosseries podien prestar: transports de persones i embalums, servei de transport de malats i accidents i també la conducció de cadàvers. En aquest darrer supòsit, presenta una similitud amb els vehicles funeraris de Portugal, els quals disposen de prou capacitat per portar el taüt amb les despulles del difunt i els familiars més directes i propers:
La llargada d'aquest vehicle és considerable:
Un altre Seat 1500 amb una carrosseria singular i una pila de baques; n'hi ha per triar i remenar:
Dos Seats 1500 de doble far amb carrosseries funeràries, la primera integrada en l'estructura del vehicle i la segona més moderna, amb resultats satisfactoris en ambdós casos:
En el proper article, que serà l'últim dedicat a aquesta col·lecció particulars de Seats 1500, abordarem les versions comercials que proliferaren aquells anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada