El passat dimecres l'Antoni Arimany Piella ens informà que avui dissabte, a la matinada, tenia previst de marxar cap a La Rioja a recollir un Pegaso 1065 Europa carrossat amb un bolquet que ha comprat aquesta setmana. La motivació principal en comprar-lo ha estat el record evocat per la semblança que presenta amb un altre Pegaso 1065 que tingué son pare, un conegut transportista osonenc, en la dècada de 1970.
Dit i fet. A dos quarts de cinc del matí érem a la base que Transports Arimany Piella té a Vic, on l'Antoni, amb una tractora Scania i la góndola enganxada, ens esperava per emprendre un viatge fins a La Rioja. La tractora Scania, fotografiada just abans d'embarcar-nos-hi:
Hem circulat per l'Eix Transversal, la carretera Nacional II i les autopistes de Saragossa i Logronyo per arribar fins a Viguera, el poble on hem recollit l'Europa. La primera claror del dia, a la nostra esquena, s'ha fet present enmig de la comarca del Segrià. Per complir amb l'estricta i severa normativa dels descans mínims hem hagut d'aturar-nos una bona estona a l'àrea de servei de Tudela, parada aprofitada per esmorzar i estirar les cames:
Represa la marxa, a quarts de dotze hem abandonat l'autopista i per la carretera Nacional 111, que connecta Logronyo amb Sòria, hem arribat a Viguera. Travessat el pont sobre el riu Iregua, hem enfilat la costa que duu fins el nucli urbà de Viguera. A l'entrada del poble ens esperaven en Neftali Jalón Medrano acompanyat del seu pare, l'Isidro Francisco, amb el Pegaso amb el motor engegat.
En Toni Arimany i el senyor Isidro Francisco Jalón González, comprovant que el bolquet basculava correctament:
La góndola, presta per ser carregada amb el Pegaso 1065, que el Toni Arimany ha comprat aquesta setmana:
En Neftali Jalón ha conduït diligentment el Pegaso 1065 fins al cim de la góndola:
Amb el camió ben estacat a la góndola, ha estat el moment de retratar els protagonistes d'aquest esdeveniment. D'esquerra a dreta, en Toni Arimany, nou propietari del Pegaso, en Neftalí i la seva parella i l'Isidro Francisco Jalón:
El senyor Jalon ens ha fet cinc cèntims de la història del vehicle. Fou comprat el Pegaso 1065 nou en el concessionari oficial de Logronyo l'any 1978 per l'amo d'una bòbila, Tejería Prado Viejo, que hi havia en l'actual aparcament del supermercat Alcampo de Logronyo.
El senyor Isidro Francisco Jalón González, promotor immobiliari de Viguera, una bonica població propera a Logronyo farcida de segones residències per la bellesa de les muntanyes que l'envolten, comprà, fa uns quants anys, aquest Pegaso per traginar materials de construcció i àrids per les obres que executava. També comprà un altre Europa per disposar de recanvis, el qual, fou enviat al ferroveller i desballestat. El darrer cop que passà la inspecció tècnica fou l'any 2006; i la baixa es produí l'any 2011. Durant aquests anys de crisi econòmica i aturada de l'activitat constructora, el camió ha estat inactiu. Finalment, i per suggeriment del seu fill Neftalí, el senyor Jalon l'ha venut amb una certa recança a en Toni Arimany.
A les dotze del migdia, després d'acomiadar-nos de la família Jalón, hem abandonat Viguera i hem enfilat la carretera de Logronyo. A l'entrada de Logronyo hem penetrat a l'autopista que ens ha dut fins a Saragossa. Atès que el pes del Pegaso és una càrrega irrisòria per una tractora Scania equipada amb un motor de vuit cilindres en V que ofereixen cinc-cents vuitanta cavalls de potència, i dins de les limitacions de velocitat que hem respectat escrupolosament en compliment de l'estricte normativa que imposa tals límits, hem travessat Saragossa i accedit a l'autopista de Lleida, amb el paisatge monòton i ensopit que els Monegres presenten. A dos quarts de quatre ens hem trobat, a l'Hostal Catalunya i Aragó, al peu de l'autovia nacional II, en el municipi de Soses i prop de la ratlla amb la Franja de Ponent, amb en Claudi Herguido.
El Pegaso 1065, damunt la góndola, ufanós i satisfet, fotografiat en l'aparcament de l'Hostal Catalunya i Aragó de Soses, on hem consumit un menú senzill, casolà i econòmic:
Després de dinar i amb l'estomac assossegat, en Claudi Herguido s'ha assegut al seient del conductor i s'ha sorprès de les mides reduïdes, exigües que la cabina del Pegaso 1065 Europa ofereix:
En Claudi, que en conduí una de les darreres
unitats produïdes per ENASA, té ben present la patxoca i l'efecte que
un Pegaso 1065 causava en els anys 1970 i 1980. L'esguardaves i tenien
ben bé la sensació de tenir al davant un gran camió, concretament
quant a les mides. En conserva un bon record del Pegaso Europa que conduí, amb poc de més de vint anys. Robust, valent, fiable i incòmode. Avui dia, aquella sensació d'antany s'ha esvaït
completament. Tampoc ens hem de sorprendre si copsem les mides, completament irrisòries per les exigències i paràmetres actuals, que té un Seat 1430, considerat en els anys 1970 un cotxe de representació i certa categoria.
En Claudi Herguido i en Toni Arimany han aprofitat l'avinentesa per repassar el camió: les rodes, ballestes, xassís i demés elements mecànics visibles. La conclusió és que presenta un bon estat de conservació malgrat les càrregues i treball suportat, prova incontrovertible de la duresa amb què foren concebuts i construïts aquests vehicles. Fets per durar. També s'ha de dir que els enginyers consideraven que un mínim confort al xòfer que el conduïa era un aspecte secundari, menor, completament negligible. Coses d'aquell temps.
En Claudi Herguido i en Toni Arimany han aprofitat l'avinentesa per repassar el camió: les rodes, ballestes, xassís i demés elements mecànics visibles. La conclusió és que presenta un bon estat de conservació malgrat les càrregues i treball suportat, prova incontrovertible de la duresa amb què foren concebuts i construïts aquests vehicles. Fets per durar. També s'ha de dir que els enginyers consideraven que un mínim confort al xòfer que el conduïa era un aspecte secundari, menor, completament negligible. Coses d'aquell temps.
En Toni Arimany tancant la porta de la cabina, abans d'emprendre la darrera etapa o tram del viatge de tornada cap a Vic:
Malgrat els anys transcorreguts d'ençà que fou matriculat, gairebé quaranta anys, conserva, com d'altres models de Pegaso, una línia fresca, agraciada, distingida i ingràvida:
En Toni Arimany i en Claudi Herguido abans d'acomiadar-nos:
A quarts de vuit del vespre hem arribat, finalment, a la base de Transports Arimany Piella a Vic. Atès que la bateria estava completament esgotada, ha calgut recórrer a un altre camió per engegar el Pegaso:
Moment en què el Pegaso ha trepitjat per primer cop la plana de Vic:
Després d'un viatge tan fatigós, i de les expectatives que l'adquisició d'aquest camió ha generat, ha estat el moment de conduir-lo. El resultat ha estat satisfactori:
El Pegaso 1065 enmig de dos Scanias.
En Toni Arimany barrinava fa temps de tenir un Pegaso 1065 Europa com el que son pare tingué fa més de trenta anys. I ara, aquell desig s'ha fer realitat. Comença ara la feina més delicada i treballosa: restaurar-lo adientment. Un treball, n'estem segurs, en què no escatimarà pas cap esforç en Toni. I aquest repte, qualsevol afeccionat als camions clàssics, l'ha d'agrair. Una empresa costosa, no només en el sentit econòmic. Ben aviat podrem gaudir en veure aquest Pegaso circular per les carreteres de la comarca d'Osona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada