Fa uns dies els senyors Castells i Manonellas projectaren de fer una
sortida llarga per provar els seus camions, un cop repassats
mecànicament. L’antigor dels motors que munten aconsella, després
d’una completa i satisfactòria posada al dia, de fer un rodatge. I
aquesta activitat, desapareguda en els motors moderns, només es fa
d’una manera: fent rodar els vehicles i fent treballar els motors.
Un cop estudiades i valorades distintes
propostes, s’optà d’anar fins a la comarca del Cinca Mitjà,
concretament al poble de Fonts, que en castellà s’anomena Fonz, on
hi resideix el senyor José Manuel Sanz Monclús, col·leccionista de
camions clàssics, que té una empresa constructora ben considerada a
la comarca per la qualitat dels treballs i obres que executa. A conseqüència de l'esdeveniment, s'han publicat dos cartells publicitaris, el primer, fet per l'amic Jordi Riera, i el segon, l'oficial, amb les entitats públiques i privades que hi han donat suport:
La data proposada fou el dia 26 d’octubre de 2019, dissabte. Un dia singular en el calendari. La nit del dissabte al diumenge es produeix el canvi d’hora. És la nit que acomiadem l’horari d’estiu i ens endinsem en els dies de poca llum solar, d’hivern, amb unes tardes curtes i tristes que conviden a recloure’s a casa. La nit de Tots Sants, amb el record dels difunts, és el punt culminant d’aquestes setmanes de l’any d’una tristor indescriptible. El Nadal, festa pagana antiquíssima que celebrava la inflexió de l’escurçament dels dies en favor d’una major presència del sol, el cristianisme li donà un nou significat i sentit amb la celebració del naixement de Jesús, fill de Déu. El símbol de la victòria de la vida sobre la mort, la resurrecció i la vida eterna, de la llum sobre la foscor.
L’arribada del dies regits per
l’horari hivernal també significa l’aturada de les sortides de
vehicles clàssics, activitat que es reprèn a mitjan de març, la
lluminositat del qual convida a sortir de nou. La sortida a la comarca del
Cinca Mitjà constitueix l’acomiadament de la temporada de vehicles
clàssics de l’any 2019.
Hi havia una certa temença sobre el temps d'avui a conseqüència de l'episodi de fortes pluges que s'ha produït el dilluns, dimarts i dimecres passats per causa de la llevantada que ha afectat la costa catalana, amb els estralls que aquests fenomen meteorològic comporta. El temps ha estat satisfactori. Ha fet un sol radiant.
Hi havia una certa temença sobre el temps d'avui a conseqüència de l'episodi de fortes pluges que s'ha produït el dilluns, dimarts i dimecres passats per causa de la llevantada que ha afectat la costa catalana, amb els estralls que aquests fenomen meteorològic comporta. El temps ha estat satisfactori. Ha fet un sol radiant.
La proposta, degudament difosa, ha
tingut una excel·lent acollida per part del Club de Vehicles
Històrics de Lleida, el Monzón Clàssic Club i el Museu de
Ardanuy-Fortuny d’Estadella. També hi ha participat els Amics del
Transport. En Jordi Ibars, de Serós, ha tingut un paper destacat en l'organització i bona marxa de la trobada. El seu paper principal, volem agrair-ho públicament.
Els senyors Castells i Manonellas
marxaren ahir divendres a bord dels seus camions, el Nazar B i el
Ebro B150. Arribaren fins a Fonts, on tancaren els camions en la nau
del senyor Sanz que també aixopluga els seus camions clàssics
admirablement ben restaurats. Han dormit en un hotel de Binèfar.
El programa d’activitats, atapeït,
ha exigits als assistents arribats des de distints punts llunyans, a matinejar. A les
nou del matí, amb puntualitat anglesa, els assistents procedents de llocs diversos de Catalunya i d’Aragó ens hem entaulat en el
restaurant Punto Estrella de Binèfar, un establiment al peu de la
carretera general i que disposa d’un bon aparcament. Uns quants
assistents han comparegut amb llurs vehicles clàssics. El matrimoni
Pomés-Palau amb un Peugeot; el senyor Riera amb la seva senyora, a
bord d’un Jaguar; el senyor Humbert Ros, de l’autoescola Ilerda,
proveït amb un Jaguar MK10 matriculat l’any 1962; i el senyor
Miquel Gamon, amb un autobús Pegaso Comet.
Binèfar és una població que els darrers temps ha experimentat un creixement econòmic i demogràfic inusitat. Nombroses indústries i tallers s'hi han instal·lat. La seva economia gravita sobre el Segrià per llur relativa proximitat a la ciutat de Lleida, afavorida per una moderna autovia, la disponibilitat de sòl i parcel·les industrials a un preu més assequible, i la normativa ambiental vigent a l'Aragó, menys intervencionista i amb major simplificació i laxitud administrativa en comparació a la que regeix a Catalunya. A més, són gent emprenedora i treballadora potser a conseqüència del substrat català que la població té, ben visible en els cognoms i topònims locals.
El creixement demogràfic que Binèfar ha tingut com a efecte un encariment dels preus dels habitatges. Hi ha una gran demanda de pisos per part dels nouvinguts, instal·lats a la població per la necessitat de ma d'obra que les indústries i tallers requereixen, sense prou oferta per cobrir-la. Ara per ara hi ha unes quantes promocions d'habitatges en marxa. Una excel·lent i positiva notícia per a la comarca de la Llitera.
El creixement demogràfic que Binèfar ha tingut com a efecte un encariment dels preus dels habitatges. Hi ha una gran demanda de pisos per part dels nouvinguts, instal·lats a la població per la necessitat de ma d'obra que les indústries i tallers requereixen, sense prou oferta per cobrir-la. Ara per ara hi ha unes quantes promocions d'habitatges en marxa. Una excel·lent i positiva notícia per a la comarca de la Llitera.
Els assistents a la trobada entaulats en el restaurant Punto Estrella de Binèfar. També hi ha comparegut el senyor Jordi Fluriach Ramentol, transportista jubilat del municipi del Masnou, que posseeix coneixements enciclopòedics de la història del transport a Catalunya, amb llur senyora. Tenir-hi una conversa, repassant els transportistes desapareguts del país, és un plaer incommensurable:
Ben esmorzats en el restaurant Punto
Estrella de Binèfar, amb un menjar d’una qualitat correcta i un servei deficient, francament millorable, en el garatge de l’establiment el
senyor Sanz, amfitrió extraordinari, amatent i generós, d’una
hospitalitat sense reserves, ha obsequiat als assistents amb una
selecció de productes del seu poble més adhesius d’època i un
pòster commemoratiu de la trobada.
Des de Binèfar, per carreteres
locals de poca amplada, hem arribat a la nau que el senyor Sanz té a
Fonts, on hi havia els camions clàssics que han participat en la
trobada. Els camions, amb els motors encesos, acompanyats de
l’autobús Pegaso del senyor Gamon i dels tres turismes clàssics,
s’han aplegat al pati de la nau, una imatge que recordava temps
pretèrits i debolits.
El poble de Fonts, des de la carretera d'accés al poble:
El poble de Fonts, des de la carretera d'accés al poble:
El senyor Sanz ha tingut la
gentilesa d’exposar els seus camions clàssics: un Ford de la dècada de 1940, el Sava S70 amb un
motor dièsel de quatre cilindres produït per la casa Barreiros, que
fou d’un recader de Sòria, un Sava 213 que fou d’un ramader d’un
poble d’Osca, amb una caixa construïda pel carrosser Chic de
Lleida, i finalment un Chevrolet, vehicle per antonomàsia de la
postguerra.
Operació d'estacionament dels camions clàssics reunits a la nau del senyor Sanz. El primer, el Ford, un model que fou produït a la factoria que el constructor nord-americà tenia de l'avinguda Icària de Barcelona, que anys més tard passaria a mans de Motor Ibérica SA, fou un dels pocs camions que es podien comprar aquells anys de la postguerra espanyola, ja que les empreses nacionals havien quedat devastades a conseqüència de l'absurd i tràgic conflicte bèl·lic:
El Sava S70, la bellesa del qual, accentuada per la restauració portada a cap, és patent, inqüestionable:
El Sava 213, amb una bufona caixa ramadera construïda pel desaparegut carrosser Chic de Lleida, matriculat l'any 1971, que llueix una afortunada combinació de colors:
El Nazar B amb el qual el senyor Xavier Castells ha vingut des de Barcelona:
En Claudi Herguido, al volant del Nazar, completament l'operació d'estacionament:
El Ebro B150, equipat amb un bolquet, que fou restaurat pel senyor Manonellas, de Mollet del Vallès, mecànic jubilat:
Els camions i demès vehicles clàssics reunits a la nau del senyor Sanz:
Els cinc camions clàssics aplegats a casa del senyor Sanz, ben restaurats, oferien una imatge plena de nostàlgia:
Maniobres del senyor Gamon amb el seu autobús Pegaso Comet per accedir a la finca del senyor Sanz:
El senyor Gamon, acreditat entusiasta de la casa Pegaso, al volant del seu autocar meravellosament ben restaurat:
El senyor Miquel Gamon recolzat en el seu autobús Pegaso Comet:
Els senyors Herguido i Castells estintolats en el Nazar B, procedent de Barcelona, poc abans de marxar cap al nucli urbà de Fonts:
El Sava S70, el Nazar B i el Ebro
B150 amb els automòbils clàssics han enfilat els costeruts i
serpentejants carrers del nucli antic de Fonts fins arribar a la
plaça Major que acull l’Ajuntament, on han estat aparcats. Desplaçament, arribada i estacionament a la plaça Major de Fonts, un espai amb un encant especial:
El senyor Jordi Riera a bord de llur Jaguar esportiu:
La casa
consistorial es troba en l’antiga residencia d’estiu dels bisbes
de Lleida. D’allà estant s’ha visitat l’església, aixecada a
principis del segle XVII, consagrada a la Mare de Déu de
l’Assumpció, un edifici de volum considerable i ben acabat, clara
manifestació de la prosperitat que aquells anys tenia la població,
amb més de deu palaus renaixentistes.
La visita guiada a l’església
de la Mare de Déu de l’Assumpció ha permès de gaudir de
l’espaterrant arquitectura interior i exterior i conèixer la
desaparició, en la Guerra Civil de 1936-1939, dels magnífics
retaules barrocs interiors, cremats en aquell moment de follia,
barbàrie i fúria iconoclasta. L’explicació de la guia, sobre la
història del municipi, plena de detalls i d’una gran amenitat, ha
tingut la utilitat de conèixer la importància que la vila tingué
des de l’edat mitjana fins el segle XVII, en què s’inicià un
procés de lenta decadència.
Acabada la visita a l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció, ens hem acomiadat dels vilatans
apinyats a l’entorn dels vehicles clàssics i hem marxat cap a
Estadella, per visitar el museu que el senyor Fernando Ardanuy i llur
esposa, la senyora Fortuny, han creat en aquest poble. Aquest
matrimoni ha creat una cosa única, meravellosa, d’una qualitat i
d’un bon gust remarcables, poc corrent en un país que desconeix la
pròpia història i, per tant, li dóna poc valor als elements vells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada