diumenge, 27 d’octubre de 2019

La trobada de vehicles clàssics a la comarca del Cinca Mitjà promoguda pel senyor José Manuel Sanz Monclús amb la col·laboració dels senyors Xavier Castells i Ramon Manonellas que ha tingut lloc el 26 d'octubre de 2019 (II)

A la plaça Major de Fonts han comparegut el senyor Fernando Ardanuy amb la seva esposa, la senyora Fortuny, a bord d'un Seat 600 matriculat a Tarragona. Aquest matrimoni, que resideix a Tarragona, passa llargues temporades de l'any a Estadella, el poble del senyor Ardanuy, on han creat un museu la visita al qual justifica el viatge fins aquesta població que va pertànyer a l'antic comtat de Ribagorça. 

Acabada la visita a l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Fonts, i dels comiats preceptius, seguint disciplinadament el Seat 600 del matrimoni Ardanuy-Fortuny, hem enfilat la carretera que condueix a Estadella, una recta llarga i estreta que permetia de veure l'acostament al poble, amb els cims del Pirineu aragonès al fons, ben nevats, com una escenografia perfecta, sublim, plena d'encís. Arribats a Estadella, els tres camions han estat aparcats a la plaça Major, i hem fet via cap al Museu Ardanuy-Fortuny.

Filera de vehicles en direcció a Estadella: 

IMG-20191027-WA0182


El museu té dues seccions de temàtica completament diferent. En una antiga casa del nucli antic d’Estadella, construïda amb la tècnica i materials tradicionals, comprada a corre-cuita perquè presentava un risc cert d’esfondrament, degudament restaurada amb un gran respecte a la seva configuració exterior i interior, hi ha un museu de caràcter etnogràfic que recull com era una casa fa cent anys, els elements decoratius, una cuina amb els estris antics, una habitació de cosir, una col·lecció de nines, làmpades, mobles. Portar a cap un projecte d’aquesta mena requereix d’un esforç, bon gust i d’una perseverança admirables.
El museu de naturalesa tècnica, a conseqüència dels elements que hi ha dipositats, creat pel senyor Fernando Ardanuy, distribuïts en quatre plantes, ha causat una badoqueria continguda però real i manifesta, absolutament justificada perquè és el treball de tota una vida guiada per una passió incombustible.

En la primera planta, a peu de carrer, hi ha uns quants tractors meticulosament restaurats. A excepció del més antic, un Ford de rodes de ferro, comprat a Campllong, els altres tractors foren recuperats pel senyor Ardanuy en el poble, un cop en desús, i restaurats pacientment per ell. Cada vehicle fou objecte, per part del senyor Ardanuy, d’una detallada explicació sobre el fabricant, anys de producció i acollida que tingué en el mercat. La il·lustració comprengué les relacions comercials que hi hagué en la dècada de 1950 entre Ford i Massey Ferguson, base sobre la qual els canadencs produïren els primers tractors. El museu conté un Ford i Massey, fruit d’aquest acord, gairebé idèntics. El Ford, que d’origen muntava un motor de benzina, substituït al cap dels any per un de dièsel, fou comprat pel senyor Ardanuy a un pagès de Santa Coloma de Queralt.

El Fordson comprat a Campllong: 
IMG-20191026-WA0076

IMG-20191027-WA0172
IMG-20191027-WA0168

El Lanz, construït a Espanya sota llicència, símbol de la mecanització del camp en la segona meitat de la dècada de 1950, és un tractor imprescindible en qualsevol col·lecció: 

IMG-20191027-WA0169

Els tractors agermanats Ford i Massey Ferguson:

IMG-20191027-WA0171

IMG-20191027-WA0170
IMG-20191027-WA0136

IMG-20191027-WA0135

Un motocultor, la utilitat i practicitat del qual, pel senyor Ardanuy, era ben poca cosa:

IMG-20191027-WA0137


En la segona planta, com un calaix de sastre, hi havia maquinària de tota mena, des d’una segadora construïda per la casa Trepat de Tàrrega, accionada amb tracció animal, a un embarrat amb politges que feia funcionar maquinària diversa amb un sol motor, el qual ha engegat i s’ha comprovat la complexitat de la instal·lació industrial portada a cap pel senyor Ardanuy. També eines i claus de totes les mides i funcions, juntament amb una benzinera antiga. Tot el material exposat està excel·lentment ben restaurat. El senyor Ardanuy és un home meticulós i perfeccionista com n'hi ha pocs.

La segadora de la casa Trepat, recuperada i que funciona perfectament: 
IMG-20191026-WA0094
IMG-20191026-WA0092

IMG-20191026-WA0090

IMG-20191027-WA0161

IMG-20191027-WA0160

Maquinària funcionant per la força de les politges lligades a un embarrat, una de les parts del museu d'un major interès pel punt didàctic que conté:

IMG-20191026-WA0086
En la tercera planta, el senyor Ardanuy hi té l’exposició de turismes clàssics, de totes les èpoques i carrosseries, i de motocicletes antigues:

IMG-20191026-WA0122
IMG-20191026-WA0121

IMG-20191026-WA0113

IMG-20191027-WA0058

IMG-20191027-WA0034

IMG-20191027-WA0011

IMG-20191027-WA0012


IMG-20191027-WA0027
En una de les parets del museu, penjades, hi ha dues fotografies d'un Pegaso amb motor dièsel de cent-quaranta cavalls de potència que fou de l'empresa de transports Tarragona de Lleida, i d'un camió del poble d'Estadella reconstruït amb peces d'origen i procedència diversa:

IMG-20191026-WA0099

IMG-20191026-WA0101
Acabada la visita al museu Ardanuy-Fortuny, i retornats a la plaça d’Estadella, on hi havia els tres camions, hem fet via cap el restaurant El Chopo, al poble d’Enate. Cuina correcta, sense pretensions, amb un servei ràpid i eficient. Al dinar també ens han acompanyat el matrimoni Ardanuy-Fortuny, amfitrions de primera categoria, i l’Ángel, germà d’en José Manuel, transportista, amb les seves esposes.

La tarda, amb el sol declinant d’una lluminositat de codony, s’escolava lentament mentre, en el restaurant, les converses fluïen agradablement. Costava el moment d’aixecar-se de taula i emprendre el camí de tornada a casa.

Els comensals asseguts en la llarga taula parada en el restaurant El Chopo, assaborint el dinar:

IMG-20191027-WA0004

IMG-20191027-WA0005

El senyor Antoni Pomés, president del Club de Vehicles Històrics de Lleida, ha agraït als senyors Sanz i Ardanuy la trobada, ha remarcat l’interès de les activitats realitzades, llur acolliment a les seves cases i la sort d’haver conegut uns pobles carregats d’història que pertanyen a una comarca amb la qual el Segrià i demès comarques de ponent hi tenen tants vincles històrics.

Moment del lliurament, als senyors José Manuel Sanz i Fernando Ardanuy, per part del president del Club de Vehicles Històrics de Lleida, senyor Antoni Pomés, i la seva esposa, senyora Maria Jesús Freixa Palau, dels reconeixements per la trobada que han promogut i l'admirable acolliment a casa seva:

IMG-20191027-WA0010

IMG-20191027-WA0015

Els senyors Fernando Ardanuy i José Manuel Sanz, d'una gran generositat i qualitat humana: 

IMG-20191027-WA0017

El senyor José Manuel Sanz, manifestant llur agraïment per l'atenció que el Club de Vehicles Històrics de Lleida li ha dispensat:

IMG-20191027-WA0016

El senyor Castells, amb les esposes dels senyors José Manuel i Ángel Sanz Monclús:

IMG-20191027-WA0019

El senyor Sanz acompanyat dels senyors Castells i Manonellas, que han portat els seus camions clàssics des de Barcelona i Mollet del Vallès:


IMG-20191027-WA0020

Els tres camions clàssics a l'aparcament del restaurant El Chopo, a les cinc de la tarda, retratats en el moment de marxar cap a Fonts a recollir l'automòbil i emprendre la tornada a casa. El sol banyava amb la seva llum esmorteïda els vehicles poc abans de pondre's i desaparèixer: 

IMG-20191026-WA0133

IMG-20191026-WA0137

IMG-20191026-WA0139

Els últims vehicles que han abandonat Fonts  han estat el Nazar B, conduït pel senyor Castells, i el Ebro B150, conduït pel senyor Manonellas. Foren els primers en arribar-hi i els últims en marxar-hi. No semblava pas que tinguessin gaires ganes de ser de nou a casa: 

IMG-20191027-WA0268

IMG-20191027-WA0271

IMG-20191027-WA0272

IMG-20191027-WA0270

Els qui hem participat en aquest encontre ens sentim afortunats d’haver gaudit d’aquesta experiència i haver conegut uns persones meravelloses, atentes, detallistes i amables fins a extrems poc habituals avui dia. Moltes gràcies, de nou, José Manuel per aquest dia prodigiós i estupend, ple de vivències indescriptibles. Agraïment extensiu al matrimoni Ardanuy-Fortuny que ens han obert casa seva i mostrat llur museu. El recordarem tota la vida. Una experiència immarcescible.

Cap comentari:

Publica un comentari