dissabte, 1 de febrer de 2020

Els camions i maquinària que l'empresa Benito Arnó e hijos SA té exposada en llurs instal·lacions d'Alfarràs (La Noguera).

Alfarràs, un poble de la comarca de la Noguera limítrof amb la Franja de Ponent, és el lloc de creació d'una destacada i notable empresa constructora del país, Benito Arnó e Hijos SA. Aquesta empresa, de caràcter familiar, fou fundada a conseqüència del gran impuls econòmic que el país agafà a partir de 1960, impuls accelerat i impetuós. I amb els anys, d'acord amb aquell principi de no posar tots els ous en el mateix cistell, d'un pur sentit comú, ha eixamplat el seu radi d'acció a demés sectors que tenen relació amb el de la construcció, l'edificació i l'obra civil: les concessions, els serveis de mobilitat i la producció de materials de construcció. 

En les instal·lacions que Benito Arnó e Hijos SA té a Alfarràs, que foren visitades pel senyor Antoni Pomés en qualitat de president del Club de Vehicles Històrics de Lleida acompanyat de la seva esposa, Maria Jesús Freixa Palau, i demés integrants del club, hi ha exposats quatre vehicle que l'empresa tingué en la dècada de 1960 i 1970, ben restaurats, de treball. El primer, que és el més antic, un Ford Maria de la O que se li acoblà un motor dièsel de la casa Perkins:

FORD MARIA DE O FRONTAL

FORD MARIA DE O ARNÓ

La calandra del radiador, ovalada, amb la insígnia de la casa Perkins, el rombe amb les quatre circumferències, incrustada al bell mig:

CALANDRA RADIADOR FORD MARIA DE LA O

El bolquet que munta el Ford, corrent en la dècada de 1960, una mica matusser però eficaç per fer les feines requerides: 

FORD MARIA DE O ARNÓ BOLQUET

Aquest Ford i altres model dels constructor nord-americà, juntament amb altres vehicles produïts també per fabricants dels Estats Units d'Amèrica, i els camions russos ZIL, molts dels quals importants a conseqüència de la guerra civil del 1936 al 1939, foren els únics recursos disponibles per treballar en la dècada de 1940  i 1950. Els invents i transformacions a què foren sotmesos aquests camions són inenarrables. Pur canibalisme. 

També hi ha exposat un dúmper Magirus Deutz de tres eixos, amb el seu capó davanter imponent, camió alemany llegendari, de color groc. Els Pegasos i Barreiros d'aquells anys, en comparació del Magirus, eren camions de fireta, feien riure:

MAGIRUS DEUTZ LLEIDA

MAGIRUS DEUTZ ARNÓ ALFARRÀS

MAGIRUS DÚMPER ARNÓ LLEIDA

El darrer camió exposat és un dúmper Mercedes Benz, també amb una cabina amb morro, matriculat l'any 1975, el qual, segurament que pel preu de compra, gravat amb uns aranzels considerables, i penalitzat pel que fa a les unitats susceptibles d'importació, tingué unes vendes exigües, magres:

MB DÚMPER

MB BENITO ARNÓ I FILLS

Els dúmpers alemanys que posseeix Arnó, amb un motors potents, de fiabilitat acreditada i equipats amb uns bolquet irrompibles, eren habituals de veure a Andorra. A la demarcació de Lleida, la visió d'aquests camions amb les seves mides descomunals, era d'un exotisme manifest. Una excentricitat ostensible. 

Benito Arnó e Hijos SA té, damunt d'una catifa de còdols, una motoanivelladora Frisch, constructor alemany de maquinària pesada que muntava motors dièsel Deutz:

FRISCH PERFIL

FRISCH

No és pas cap casualitat que aquesta empresa familiar, que ha crescut i diversificat el seu objecte social primigeni, treballés, des de la dècada de 1960, amb camions i maquinària produïts a la República Federal d'Alemanya. No escatimaven pas recursos en aquest punt, manifestació d'allò tant català que amb les coses de menjar no s'hi juga. Aquest esperit palesa una mentalitat d'ordre, perfecció, meticulositat i afany per la feina ben feta. Mentalitat primmirada que contrasta vivament amb altres manifestacions, en aquest sentit, peninsulars. 

Fóra del més gran interès de disposar, si n'hi ha, que és ben segur que sí per l'esperit que ha regit aquesta empresa des de llur fundació, del fabulós arxiu fotogràfic que conserva. El seu valor és doble: els vehicles que ha tingut, alguns dels quals, ben singulars, són el reflex dels camions i maquinària d'obra civil que hi hagué a les comarques de Lleida, i ensems per copsar les profundes transformacions que el territori ha experimentat en el curs dels darrers seixanta anys arran del creixement dels nuclis urbans de les principals ciutats lleidatanes i l'execució d'infraestructures públiques de tota mena.

Agraïm al senyor Antoni Pomés Tosquella, president del Club de Vehicles Històrics de Lleida, les fotografies que il·lustren aquest article, la particularitat dels quals justifica la seva consignació en aquest espai.

Cap comentari:

Publica un comentari