Fotografies d'autobusos i autocars arreplegades per en Josep Vert i Planas (XI).

L'exposició del llegat fotogràfic aplegat pel senyor Josep Vert, centrat en els carrossers i empreses de transports de viatgers de la demarcació de Girona -serveis de línies regulars i discrecionals-, també inclou unes poques fotografies dels vehicles que tingué l'empresa Sarfa de Palafrugell. I són poques les fotografies dels vehicles de Sarfa que arreplegà el senyor Vert si hom té en compte la proporció de vehicles que l'empresa tingué d'ençà de llur fundació a principis dels anys 1920.

Sarfa, una empresa molt popular a la Costa Brava, fou fundada el setembre de 1921 a Palafrugell per la iniciativa de tres emprenedors, els senyors Ribot, Font i Artigues. El nom de l'empresa, SARFA, deriva de la primera paraula dels cognoms dels fundadors. 

Un dels primers cotxe de la Sarfa aparcat a l'antic garatge que l'empresa tenia a Palafrugell:

Sarfa ostentà la línia de la Costa Brava a Girona. En els desplaçaments que en Josep Pla féu al llarg de la seva vida entre el mas Pla, a Llofriu, i Barcelona usant el transport públic, hagué de recórrer a l'autobús que feia la línia de Palafrugell a l'estació de tren de Flaçà; en aquella estació hi tenia parada el tren de Barcelona. També fou usuari de Sarfa en els innombrables desplaçaments que féu en el curs de la seva vida entre Palafrugell i Girona. Els autobusos que agafava el senyor Pla, malgrat que no ho explicités en els seus escrits, eren de la Sarfa. 

L'incessant transit de persones i mercaderies que es produïa entre els pobles de la Costa Brava, singularment Palafrugell, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, afavorí el ràpid creixement de Sarfa. En la dècada de 1930, pocs anys abans de la Guerra Civil, ja comptaven amb bons vehicles. Aquest fet s'il·lustra i corrobora amb el cotxe número 11:

Una altre fotografia del cotxe, feta a l'encop, procedent del Bloc de Llofriu:

En els anys 1930, com les grans empreses del país, Sarfa feia les línies regulars i ensems cobria els serveis discrecionals d'excursions. Els anys republicans es caracteritzaren, al cantó de Girona, per l'afecció a les excursions els diumenges i dies festius. Malauradament, com la resta d'empreses del país, Sarfa no s'escapà pas de la devastació general que la Guerra Civil causà. En els anys 1940 hagué de reprendre el servei amb els pocs i precaris vehicles que havia recuperat i posseïa.

Estat en què quedà un autobús Hispano Suiza de la Sarfa després de patir el 24 d'octubre de 1942 un accident en el pas a nivell de Campdorà, proper a la ciutat de Girona. Un munt de ferros recargolats. Les dues dones encarregades del pas a nivell no baixaren pas les barreres en el moment que hi passava el tren gros de Girona. Per aquest motiu, en Narcís Bosch, que conduïa l'Hispano Suiza, travessà confiat la via del tren en aquell precís instant que també hi circulava el tren. El xoc fou molt violent. L'accident causà diversos morts i ferits:

En els anys 1940 s'hagueren de reconstruir completament -nous elements mecànics i carrosseries- els cotxes que Sarfa recuperà acabada la guerra. És el cas d'aquests dos cotxes, el segon, un Saurer amb una nova carrosseria:

Els anys 1960 representen el creixement i consolidació de l'empresa, paral·lelament a la transformació de la Costa Brava en un valorat lloc d'estiueig. Es fan les línies de la Palafrugell-Palamós a Girona i Barcelona, d'un rendiment econòmic fabulós a l'estiu, i augmenten el radi d'acció devers Figueres, Roses i Cadaqués. També hi hagué la incorporació de nous cotxes dotats de noves carrosseries, més còmodes i segures.

Dos cotxes comprats per Sarfa en els primers anys 1990. El primer, lliurat l'estiu de 1992, un Scania de tres eixos amb una carrosseria de dos pisos construïda per Ayats:

El segon, de l'any 1993, un altre Scania també de tres eixos amb una carrosseria de dos pisos que construí Beulas. Aquests cotxes foren adquirits per atendre serveis discrecionals:

L'any 2000 Sarfa fou adquirida pel grup Sarbús, que l'any 2009 es transformà a Moventia. És un dels grans operadors de transport que hi ha a les comarques gironines. 

Creiem que hagués estat un encert dels responsables de Sarbus el manteniment del nom comercial Sarfa, amb la grafia inconfusible i el blau evocador del mar que banya els pobles de la Costa Brava.

Continuarà.

Fotografies d'autobusos i autocars arreplegades per en Josep Vert i Planas (X).

En Joan Ayats i Casas nasqué a Lladó, un poble de l'Alt Empordà. Als disset anys, com s'estilava aleshores, marxà a Barcelona per fer l'aprenentatge de la construcció de carrosseries de fusta. Acabat l'aprenenatge s'establí a Navata, un poble també de l'Alt Empordà, on, a l'edat de vint-i-quatre anys contragué matrimoni amb la Teresa Vilà i Argelés, filla de Navata. A Navata, amb el suport de la seva esposa, en Joan Ayats construí els primers carruatges.

El matrimoni Ayats Vilà es traslladà a Arbúcies, un poble que aplegava una incipient indústria de construcció de carros, tartanes i carruatges. Els primers vehicles que construí foren els carros que transportaven el carbó vegetal produït a les carboneres del Montseny fins a l'estació de tren d'Hostalric amb destinació a Barcelona. Hi ha la constància que la primera carrosseria construïda per en Joan Ayats fou l'any 1905.

Un dels primers cotxes que carrossà en Joan Ayats l'any 1911 fou un Hispano Suiza:

Un altre cotxe, una mica més modern, en el benentès que aquest adjectiu sigui aplicable a aquest supòsit, també carrossat per en Joan Ayats:

Cotxe construït en els anys 1930 destinat a la línia de Girona a Figueres i Olot:

Una carrosseria metàl·lica construïda per ca l'Ayats. En aquells anys, llurs carrosseries eren imitades amb major o menor encert per gairebé tots els carrossers catalans. Era el Pinifarina català:

Un altre de les carrosseries que Ayats construí a principis dels anys 1950 fou aquest Man de xassís llarg de l'empresa Autos Sala de Figueres:

Una carrosseria de gran bellesa construïda cap a l'any 1970 per compte de l'Autos Güell de Camprodon:

Autocar Scania de tres eixos amb una carrosseria Olimpo de dos pisos, construïda per l'empresa Sarfa de Palafrugell i lliurat el juliol de l'any 1992, poques setmanes abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona:

Fitxa d'aquest cotxe:

Un dels carrossers que hi hagué a Arbúcies en la dècada de 1930 fou en Jaume Gelada, l'empresa del qual girava amb el nom comercial de Taller de Carrosseries Jaume Gelada. S'especialitzà en els anys 1930 en la construcció de carrosseries modernes tipus pullman, d'acabats elegants i luxosos que incloïa la pintura nitro-cel·lulosa. Un cotxe construït en Jaume Gelada per la línia de Banyoles a Girona:

L'any 1940, amb el país devastat, en Jaume Gelada s'associà i feu companyia amb els carrossers Ramon Beulas Coll i Narcís Pujol. Fou constituïda aleshores Carrosseries Jaume Gelada SL, la meitat del capital social de la qual posseïa el senyor Ramon Beulas. L'any 1954, arran de la mort del senyor Gelada, el senyor Beulas adquirí la totalitat del capital social. Carrosseries Beulas, que a finals dels anys 1950 produí les primeres carrosseries metàl·liques i és ara per ara un dels carrossers europeus més acreditats, està comandada per la tercera generació de la família Beulas.

Un autocar Scania de tres eixos amb la carrosseria Jewel de dos pisos construïda per encàrrec de Sarfa l'any 1993:

En la primera meitat del segle XX, a cada poble principal hi havia un o dos carrossers locals que feien de tot. A Figueres hi havia dos carrossers, en Torrent, les carrosseries del qual ja hem exposat en aquest espai, i Carrosseries Oliva, el qual, talment reflecteixen aquestes fotografies, tingué certa envergadura en els anys 1940 i 1950.

La major part dels carrossers locals que havien proliferat en els anys 1940 i 1950, especialitzats en la reconstrucció i transformació de vehicles, s'orientaren devers la construcció de carrosseries de camions o bé tancaren la porta. En els anys 1960 no era pas rendible la construcció de carrosseries d'autocars.

Una altre carrosseria dels anys 1950, amb la seva elegància una mica postissa:

Imatges del taller que en Josep Vert i Planas tenia a Girona i que tenia per nom comercial Vertmetal. De mica en mica havia abandonat la construcció de carrosseries d'autocars per centrar-se en les carrosseries de camions i atendre tota mena de transformacions i carrosseries especials i personalitzades. El senyor Vert retratà la restauració de la planxa d'un cotxe d'època, un de les seves múltiples passions:

Continuarà.

Fotografies d'autobusos i autocars arreplegades per en Josep Vert i Planas (IX).

A l'arxiu fotogràfic aplegat pel senyor Vert hem trobat, com no podia ser altrament, unes quantes fotografies d'alguns dels cotxes que tingué Autos Sala de Figueres, una de les principals empreses de transports de viatgers de la comarca de l'Alt Empordà les línies de la qual connectaven amb Perpinyà. Com ja fou exposat en el seu moment, en aquest mateix espai, aquesta empresa fou fundada per en Simon Sala i Palet, nascut al poble de Susqueda, desaparegut arran de la construcció de l'embassament que regula les aigües del Ter. 

Establert a Figueres, una vila d'una gran vivacitat comercial, el senyor Sala es casà  amb una filla de la família Toll, titular de la línia de Figueres a Barcelona, línia que feien amb galeres. Hi ha constància que l'any 1870 en Simon Sala feia la línia de Figueres a El Pertús amb una tartana. 

Al capdavant d'Autos Sala el succeí son fill Josep Sala Corcoll, un apassionat del primers vehicles que corregueren impulsats pels motors d'explosió. Fou un dels primers transportistes de Girona que tingué automòbils. L'any 1914 tenia un Lorraine Dietrich i un Dion Bouton amb les matrícules GI-67 i GI-69 respectivament. Els dos primers òmnibus que tingué en Josep Sala foren de la casa Ford. Després vingué el primer cotxe Hispano Suiza, amb matrícula GI-861, que feia la línia Figueres-El Pertús-El Voló.

El segon òmnibus Hispano Suiza, amb matrícula GI-1426, feia la línia de Figueres a El Pertús. Dues fotografies d'aquest cotxe: 

En la dècada de 1920 i 1930, la família Sala feia la línia de Figueres i Perpinyà, serveis d'excursions i altres serveis discrecionals. L'augment de serveis vingué acompanyat de la renovació, millora i engrandiment de la flota de cotxes. Fins i tot l'any 1932, a bord d'un autocar Minerva, feren una peregrinació al Vaticà. L'any 1933, amb una autocar Chevrolet, es repetí el viatge al Vaticà. 

Diàriament es feien cinc viatges entre Figueres i Perpinyà. Arran de la promulgació, a principis dels anys 1930, d'una legislació francesa restrictiva que impedia que la titularitat de les línies regulars de viatgers recaigués en mans estrangeres, la família Sala hagué de constituir, amb un soci local, una societat domiciliada a Perpinyà. Per explotar la línia transfronterera de Figueres a Perpinyà la família Sala comprà cotxes Berliet que matriculà a França: 

Un dels Berliets, matriculats a França, que feia la línia de Figueres a Perpinyà: 

Esclatada la Guerra Civil Espanyola, la família Sala es refugià a Perpinyà. Des de la capital del Rosselló s'encarregaren de l'explotació de la línia de Perpinyà fins El Pertús, just a la ratlla. Les línies de l'altre cantó, les de l'Alt Empordà, mentre durà el conflicte bèl·lic, foren fetes per uns treballadors de la casa.

Transcorreguts cinc mesos de l'acabament de la Guerra Civil Espanyola, esclatà la Segona Guerra Mundial. Aleshores es produí la situació inversa: moltes famílies del centre d'Europa fugien de la guerra i de les persecucions de què eren víctimes. Autos Sala transportà refugiats de tota mena i condició, incloent-hi jueus que eren vilment perseguits i desposseïts de llurs béns i propietats.

Aprofitant el rebombori causat per la guerra europea, el soci francès s'apropià del tram de la línia de Figueres a Perpinyà que transcorria pel Vallespir i el Rosselló. D'aleshores ençà la línia s'escurçà i comprenia només el tram de Figueres a El Pertús. Allà, a la ratlla, els Cards Verds del Rosselló transportaven els viatges fins a Perpinyà. 

En els anys 1940 i 1950 can Sala treballava per força amb els antics cotxes dels anys 1920 i 1930 degudament reconstruïts i recarrossats. No hi havia pas manera de comprar vehicles nous. Aquells anys tingueren l'autocar Man amb una nova carrosseria que li construí el carrosser Ayats d'Arbúcies, destinat a la línia de Figueres fins El Pertús, retratat el 2 de juny de 1953:

El motor Man alemany que equipava aquest cotxe fou comprat per la família Sala a la fira comercial de les Festes de la Santa Creu. L'altre motor Man exposat en la referida fira, fou muntat en un camió. 

Aquells anys Autos Sala SA també treballà en el servei d'excursions i transport de turistes que descobrien meravellats els atractius de la Costa Brava. A finals dels anys 1950, amb l'economia un poc millor i més oferta de vehicles nous, la família Sala emprengué la renovació completa de la vella flota. Comprà, a finals dels anys 1950, un dels primers Pegaso Z-207 amb carrosseria Monotral que li correspongué la matrícula GI-27900; atès que hi havia poca oferta, vingué un altre Pegaso amb carrosseria Monotral i matrícula GI-37446. També hi hagué un Henschel amb matrícula GI-48389 que muntava una bellíssima carrosseria construïda per Ciscar. I el carrossser saragossà Ciscar també construí la carrosseria d'un autocar Barreros-AEC, la matrícula del qual fou GI-73861. Després vingueren més cotxes de la casa Barreiros-Dodge-Renault, amb carrossers distints, fins que fou venuda el juliol de 1996 a Autocars David i Manel SL, empresa que cobreix la major part de les línies regulars de l'Alt Empordà.

El Autonomista, diari fundat per en Dàrius Rahola i Llorens a Girona, que publicà entre l'any 1898 i el final de la Guerra Civil Espanyola a Catalunya (25 de gener de 1939), d'ideologia republicana i federal, anunciava, l'abril de 1909, el trajecte amb cotxes Berliet de Girona a Banyoles i Olot en un tres quarts d'hora i dues hores i mitja, respectivament. Avesats a les tartanes, era gairebé un miracle:

Continuarà.

Fotografies d'autobusos i autocars arreplegades per en Josep Vert i Planas (VIII).

Continuem amb l'exposició de les fotografies dels primers òmnibus que corregueren per la demarcació de Girona recopilats per en Josep Vert i Plana. El primer, l'òmnibus d'en Vintinou de l'Escala que feia la línia de l'Escala fins a Sant Jordi Desvalls i Figueres:

Una fotografia procedent de la biblioteca Marià Vayreda d'Olot. No podem precisar qui fou el transportista de la Garrotxa a qui pertanyia. En Josep Vert no ho consignà pas. Potser TEISA?

En Pere Via, de Castelló d'Empúries, tingué un òmnibus que feia la línia des de Cadaqués fins a Figueres a través de Castelló d'Empúries:

Òmnibus del senyor Emili Llosa Sala, nascut a Darnius el 2 de juny de 1883. De ben petit ajudava a son pare en el manteniment de les tartanes que feien la línia de Darnius a Figueres:

Dues carrosseries d'autocar de gran bellesa construïdes per en Josep Vert al seu taller de Torroella de Montgrí en la primera meitat dels anys 1930. El segon cotxe era d'en Manel Casademont de Medinyà, que feia serveis discrecionals: 

Ford de l'empresa de transports La Vicolomenca, que feia la línia regular de Santa Coloma de Farners-Girona per Vilobí d'Onyar, amb una carrosseria arrodonida molt en boga en la dècada de 1930: 

El mateix cotxe, en els anys 1940, amb la carrosseria reconstruïda, més tosca i matussera, i equipat amb un gasogen. Els tristos anys de la postguerra:

Espaterrant carrosseria que muntava el Bussing de Transports J. Angelats SA, de Girona, dedicat als serveis discrecionals:

Continuarà.