divendres, 20 de maig de 2022

En Lluís Auroux Sala i en Miquel Abarca Formiga: la recuperació després de la desfeta de la Guerra Civil (1936-1939): biografia d'en Miquel Abarca Formiga que treballà a la Hispano Suiza i a Pegaso (i II).



En Miquel Abarca Formiga era fill d'una família del barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona. L'any 1929, amb 14 anys, va entrar a treballar d'aprenent a la fàbrica de la Hispano Suiza, a la Sagrera, que anys més tard, fou la Pegaso. El seu germà, en José, i el pare d'en Miquel, en Francisco, també treballaven a la mateixa fàbrica.

Durant la guerra civil, la fàbrica de La Sagrera va ser adaptada a fàbrica de guerra. Acabada la guerra civil l’abril de 1939 en Miquel fou destinat a Tetuan, a la caserna d'artilleria. En aquella ciutat del nord d’Àfrica, que aleshores era un protectorat espanyol fins que s’independitzà i integrà al Marroc el 1956, s’hi va estar des de la primavera de l’any 1939 fins l’hivern de 1940. A Tetuan va coincidir amb l’altre català nascut també a Barcelona, en Lluís Auroux Sala, amb qui feren una gran amistat. En Miquel Abarca, mig estirat a terra, a Guadalajara:



Atès que en Miquel Abarca i en Lluís Auroux eren grans mecànics, a finals de 1940 foren portats a Guadalajara, a la Base Mòbil, on hi estigueren des de finals de 1940 a 1942. El Miquel fou destinat a la Secció de Motores i en Lluís treballà a les oficines. En Lluis Auroux, a la dreta, a baix, i en Miquel, just sobre d'ell:




Al cap de dos anys de treballar a la base mòbil de Guadalajara -va ser llicenciat a mitjan 1942-, en Miquel ingressà a la Hispano Suiza. Treballava a la fàbrica de la Sagrera, on havia començat d’aprenent amb catorze anys. Féu bona aquella dita tan popular de «Roda el món i torna al Born». Turisme Hispano Suiza, en versió xassís i motor, sense carrosseria, fotografiat l'any 1948 en un dels patis de la fàbrica que tenia l'empresa al barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona:



Un automòbil Hispano Suiza fotografiat als afores de Barcelona:



La Hispano Suiza SA, propietat de la família Mateu, plenament identificada amb el règim victoriós de la guerra civil, fou nacionalitzada l’any 1946 i transformada en ENASA (Empresa Nacional d’Autocamions SA): fabricava els camions i turismes Pegaso. El "Bacallà", camió furgó de grans dimensions, concebut i construït per transportar turismes de luxe Pegaso a les fires d'automoció i a les curses, on obtingueren bon resultats:





Proves, tests, comprovacions i mesuratges dels camions Pegaso en versió xassís i motor:



Treballadors de la casa Pegaso davant de camions i autocars exposats en la fira de l'automòbil que tingué lloc al recinte firal de Montjuïc:



Filera de camions Pegaso, en versió xassís i cabina, sense carrossar, construïts a l'antiga fàbrica de la Hispano Suiza del barri de Sant Andreu del Palomar, de Barcelona. Les cabines eren produïdes per Bosuga:







Autocar Pegaso fotografiat en una parada que féu en el curs d'un viatge:



A la fàbrica de La Sagrera, en Miquel s'encarregava de traslladar cotxes i camions Pegaso a les fires europees per exposar-los. Era una activitat, ideada i ordenada per les autoritats, que formava part de l'aparell de propaganda de la dictadura instaurada pel general Franco l'any 1939. Els cotxes i camions els portaven i els tornaven per carretera, dins d’altres camions. En aquestes expedicions a l'estranger també hi participava el "Bacallà". Les principals destinacions eren París, Milà, Viena, etc. Es pot dir que es passava gran part de la seva vida viatjant.

Viatge de Barcelona a París, amb un camió de la casa i el "Bacallà", per exposar els automòbils Pegaso en una fira:





Un trasllat d'automòbils a Paris amb dos camions de la casa:









El temps, en els desplaçaments d'aquella època, d'envergadura, car es travessava França, tenia un altre valor:






Turismes esportius Pegaso exposats en una fira de l'automòbil:







L'any 1956 Enasa va aixecar una nova factoria a Barajas, a prop de Madrid. Aquesta fàbrica, que concentrà la producció de camions, fou la causa del desmantellament de la fàbrica de Barcelona. Molts directius i comandaments intermedis de La Sagrera, com fou el cas d’en Miquel, foren traslladats a Madrid amb les seves famílies. A Barajas es van traslladar en Miquel, la Laura, la seva dona, i la Mª Laura, la filla. Tothom vivia en pisos i torres a la Ciudad Pegaso, en el barri de Rejas, en el districte de San Blas-Canillejas de Madrid.



Un viatge solidari, fet amb camions militars, que participà en Miquel Abarca:





Un altre sortida, que hi intervingué en Miquel Abarca, a bord de jeeps nord-americans que foren fabricats, amb llicència, per Viasa a la fàbrica que tenia a Saragossa. Viasa, l'any 1974, fou adquirida per Motor Ibérica SA:



Instal·lat al barri de Ciudad Pegaso Barajas el 1956 per treballar a la fàbrica de Barajas, fou nomenat cap de verificació i proves per carretera. Els camions que eren sotmesos a proves, generalment sense caixa ni cabina, hi afegien una càrrega de blocs de formigó per simular les condicions normals de treball del vehicle. Hi anaven dues persones; el conductor i ell, que anava comprovant que tot anés bé. Em Miquel Abarca explicava que no portaven cap instrument de control, només es fixava en els sorolls que feia el motor i la reacció de la mecànica en general. Pels assaigs, anaven a la carretera del Gurugú, a Alcalá de Henares, coneguda pel seu traçat de molts revolts i grans desnivells.


Vehicles que produïa ENASA en els anys 1970. La crisi del petroli de l'any 1973 afectà negativament el creixement i consolidació de l'empresa a desgrat de la bona acollida que els nous models de camions presentats l'any 1972 a la fira de Barcelona, amb una moderna i panoràmica cabina quadrada, tingueren en el mercat. Dues furgonetes Sava J4 i un microbús urbà construïts a la planta de Valladolid:










Ampla gamma d'autobusos i autocars que Enasa fabricava a finals de la dècada de 1960 i en els anys 1970:


















Tres models de camions projectats pel sector de la construcció i les obres públiques:












Al cap d'uns anys, en Miquel Abarca va exercir com a professor a l'escola de mestria a la fàbrica de Barajas fins que es jubilà el 1975. Va morir a Madrid l’any 1979.

Agraïm al senyor Lluís Auroux Poblador les biografies del seu avi, del seu pare i de llur oncle exposades en aquests articles, amb les fotografies inèdites i d’un valor històric indubtable que conserva, les quals formen part de la història de l’automoció d’aquest país. La informació i les fotografies que il·lustren els articles contribueix a il·luminar un tros d'història desconegut fins aquest moment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada