En Lluís Auroux Sala i en Miquel Abarca Formiga: la recuperació després de la desfeta de la Guerra Civil (1936-1939): biografia d'en Miquel Abarca Formiga que treballà a la Hispano Suiza i a Pegaso (i II).

En Miquel Abarca Formiga era fill d'una família del barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona. L'any 1929, amb 14 anys, va entrar a treballar d'aprenent a la fàbrica de la Hispano Suiza, a la Sagrera, que anys més tard, fou la Pegaso. El seu germà, en José, i el pare d'en Miquel, en Francisco, també treballaven a la mateixa fàbrica.

Durant la guerra civil, la fàbrica de La Sagrera va ser adaptada a fàbrica de guerra. Acabada la guerra civil l’abril de 1939 en Miquel fou destinat a Tetuan, a la caserna d'artilleria. En aquella ciutat del nord d’Àfrica, que aleshores era un protectorat espanyol fins que s’independitzà i integrà al Marroc el 1956, s’hi va estar des de la primavera de l’any 1939 fins l’hivern de 1940. A Tetuan va coincidir amb l’altre català nascut també a Barcelona, en Lluís Auroux Sala, amb qui feren una gran amistat. En Miquel Abarca, mig estirat a terra, a Guadalajara:



Atès que en Miquel Abarca i en Lluís Auroux eren grans mecànics, a finals de 1940 foren portats a Guadalajara, a la Base Mòbil, on hi estigueren des de finals de 1940 a 1942. El Miquel fou destinat a la Secció de Motores i en Lluís treballà a les oficines. En Lluis Auroux, a la dreta, a baix, i en Miquel, just sobre d'ell:




Al cap de dos anys de treballar a la base mòbil de Guadalajara -va ser llicenciat a mitjan 1942-, en Miquel ingressà a la Hispano Suiza. Treballava a la fàbrica de la Sagrera, on havia començat d’aprenent amb catorze anys. Féu bona aquella dita tan popular de «Roda el món i torna al Born». Turisme Hispano Suiza, en versió xassís i motor, sense carrosseria, fotografiat l'any 1948 en un dels patis de la fàbrica que tenia l'empresa al barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona:



Un automòbil Hispano Suiza fotografiat als afores de Barcelona:



La Hispano Suiza SA, propietat de la família Mateu, plenament identificada amb el règim victoriós de la guerra civil, fou nacionalitzada l’any 1946 i transformada en ENASA (Empresa Nacional d’Autocamions SA): fabricava els camions i turismes Pegaso. El "Bacallà", camió furgó de grans dimensions, concebut i construït per transportar turismes de luxe Pegaso a les fires d'automoció i a les curses, on obtingueren bon resultats:





Proves, tests, comprovacions i mesuratges dels camions Pegaso en versió xassís i motor:



Treballadors de la casa Pegaso davant de camions i autocars exposats en la fira de l'automòbil que tingué lloc al recinte firal de Montjuïc:



Filera de camions Pegaso, en versió xassís i cabina, sense carrossar, construïts a l'antiga fàbrica de la Hispano Suiza del barri de Sant Andreu del Palomar, de Barcelona. Les cabines eren produïdes per Bosuga:







Autocar Pegaso fotografiat en una parada que féu en el curs d'un viatge:



A la fàbrica de La Sagrera, en Miquel s'encarregava de traslladar cotxes i camions Pegaso a les fires europees per exposar-los. Era una activitat, ideada i ordenada per les autoritats, que formava part de l'aparell de propaganda de la dictadura instaurada pel general Franco l'any 1939. Els cotxes i camions els portaven i els tornaven per carretera, dins d’altres camions. En aquestes expedicions a l'estranger també hi participava el "Bacallà". Les principals destinacions eren París, Milà, Viena, etc. Es pot dir que es passava gran part de la seva vida viatjant.

Viatge de Barcelona a París, amb un camió de la casa i el "Bacallà", per exposar els automòbils Pegaso en una fira:





 

Un trasllat d'automòbils a Paris amb dos camions de la casa:









El temps, en els desplaçaments d'aquella època, d'envergadura, car es travessava França, tenia un altre valor:






Turismes esportius Pegaso exposats en una fira de l'automòbil:







L'any 1956 Enasa va aixecar una nova factoria a Barajas, a prop de Madrid. Aquesta fàbrica, que concentrà la producció de camions, fou la causa del desmantellament de la fàbrica de Barcelona. Molts directius i comandaments intermedis de La Sagrera, com fou el cas d’en Miquel, foren traslladats a Madrid amb les seves famílies. A Barajas es van traslladar en Miquel, la Laura, la seva dona, i la Mª Laura, la filla. Tothom vivia en pisos i torres a la Ciudad Pegaso, en el barri de Rejas, en el districte de San Blas-Canillejas de Madrid.

En Miquel Abarca, aquells anys, tenia una gran relació amb el Wifredo Ricart, enginyer, també català, i màxim responsable en la dècada de 1950 de l'empresa ENASA. A causa d'aquesta bona relació, el Sr Abarca, proveït amb camions Pegaso tancats, portava els turismes produïts per la casa a les fires internacionals. El Sr Ricart, com en Miquel Abarca, vivien a la Ciudad Pegaso, en uns xalets exclusius reservats als enginyers qualificats i personal directiu. Aquests xalets estaven separats dels blocs on residien els treballadors amb les seves famílies.

Un viatge solidari, fet amb camions militars, que participà en Miquel Abarca:





Un altre sortida, que hi intervingué en Miquel Abarca, a bord de jeeps nord-americans que foren fabricats, amb llicència, per Viasa a la fàbrica que tenia a Saragossa. Viasa, l'any 1974, fou adquirida per Motor Ibérica SA:



Instal·lat al barri de Ciudad Pegaso Barajas el 1956 per treballar a la fàbrica de Barajas, fou nomenat cap de verificació i proves per carretera. Els camions que eren sotmesos a proves, generalment sense caixa ni cabina, hi afegien una càrrega de blocs de formigó per simular les condicions normals de treball del vehicle. Hi anaven dues persones; el conductor i ell, que anava comprovant que tot anés bé. Em Miquel Abarca explicava que no portaven cap instrument de control, només es fixava en els sorolls que feia el motor i la reacció de la mecànica en general. Pels assaigs, anaven a la carretera del Gurugú, a Alcalá de Henares, coneguda pel seu traçat de molts revolts i grans desnivells.


Vehicles que produïa ENASA en els anys 1970. La crisi del petroli de l'any 1973 afectà negativament el creixement i consolidació de l'empresa a desgrat de la bona acollida que els nous models de camions presentats l'any 1972 a la fira de Barcelona, amb una moderna i panoràmica cabina quadrada, tingueren en el mercat. Dues furgonetes Sava J4 i un microbús urbà construïts a la planta de Valladolid:










Ampla gamma d'autobusos i autocars que Enasa fabricava a finals de la dècada de 1960 i en els anys 1970:


















Tres models de camions projectats pel sector de la construcció i les obres públiques:












Al cap d'uns anys, en Miquel Abarca va exercir com a professor a l'escola de mestria a la fàbrica de Barajas fins que es jubilà el 1975. Va morir a Madrid l’any 1979.

Agraïm al senyor Lluís Auroux Poblador les biografies del seu avi, del seu pare i de llur oncle exposades en aquests articles, amb les fotografies inèdites i d’un valor històric indubtable que conserva, les quals formen part de la història de l’automoció d’aquest país. La informació i les fotografies que il·lustren els articles contribueix a il·luminar un tros d'història desconegut fins aquest moment.

En Lluís Auroux Sala i en Miquel Abarca Formiga: la recuperació després de la desfeta de la Guerra Civil (1936-1939): biografia d'en Lluis Auroux Sala (i).

En Lluís Auroux Sala, fill d’en Georges (Jordi) Auroux Mongault i de la Paquita Sala Bosch, va néixer a Barcelona el mes de gener de 1915. I va morir a Barcelona l’any 2015. De ben petit havia tingut una intensa relació amb el sector industrial. Acompanyava el seu pare Georges a la carretera del Tibidabo a provar els motors per a camions que construïa Aceros San Martin SA. 

En Lluís Auroux Sala, assegut, a la foneria de l'empresa Aceros San Martin SA del barri del Poble Nou de Barcelona: 

Fotografiat, amb companys de feina del seu pare, en la prova d'un camió Hispano Suiza a la carretera del Tibidabo:

L'any 1928 entrà a treballar d'aprenent a l'empresa Tallers Francolí de Barcelona. De l'any 1929 fins el 1932 treballà a Talleres de Construcciones Electromecánicas José Abril SL, que en el curs de la guerra civil fou una indústria de guerra que produïa espoletes per obusos. 

L'any 1932, per recomanació del seu pare, que hi treballava, entrà a l'empresa Fichet  S.A.E. de Barcelona, que eren els representants oficials dels rellotges francesos Brillié. Hi treballà fins l'any 1936. 

L’any 1937, amb son pare, va treballar a Altos Hornos de Cataluña SA, important foneria ubicada a La Farga de l’Hospitalet de Llobregat que proveïa de material l’exèrcit republicà. Al final de la Guerra Civil, els "nacionals" el van mobilitzar i fou destinat a l'Àfrica, a Tetuan, al 9 Regiment d'Enginyers del Cos de l'Exèrcit Marroquí, on hi va estar un any. En aquella ciutat africana va conèixer un altre jove català, fill del barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona, en Miquel Abarca Formiga, amb el qual va fer una gran amistat que va durar tota la vida. 

La fàbrica Hispano Guadalajara fou un projecte personal del rei Alfonso XIII i d'alguns aristòcrates castellans de la seva corda. La família Mateu va tirar endavant el projecte per la pressió de les principals autoritats espanyoles. La fàbrica comença l'activitat l'any 1918. L'any 1931 fou comprada per Fiat. I durant la Guerra Civil, fou traslladada a Alacant a causa dels atacs que va patir per l'exèrcit revoltat. L'any 1939 la fàbrica fou usada per recuperar vehicles abandonats i danyats, no reclamats pels seus propietaris, dipositats en centres de recuperació escampats arreu del país. Plànol de la façana principal i lateral de la fàbrica projectada i la façana de la fàbrica en la dècada de 1930: 

Imprès de l'empresa La Hispano-Suiza Aviació de Guadalajara que el Sr Auroux es trobà a la fàbrica quan hi fou destinat i va tenir la cura d'arreplegar-lo i conservar-lo:

En Lluís Auroux, a causa dels seus coneixements mecànics, fou traslladat a finals de l’any 1940 a Guadalajara, a la primera Base Mòbil, que estava en el conjunt d'edificacions on havia estat la fàbrica que la Hispano Suiza tenia en aquell municipi. Haver de marxar a Guadalajara fou un sotrac personal atès que el mes de desembre de 1939 s'havia casat. Allí també hi fou destinat el Miquel Abarca, que havia treballat a la fàbrica Hispano Suiza del barri de La Sagrera de Barcelona. Hi van estar des de final de 1940 a l'any 1942. El Miquel fou destinat a la Secció de Motors i en Lluís a les oficines. Carnet d'identitat expedit en favor d'en Lluís Auroux que acreditava la seva adscripció forçosa al referit departament: 

                                

                                 

Plànol de les naus de l'antiga fàbrica de la Hispano Suiza de Guadalajara, l'any 1940, i els usos atribuïts a les naus per recuperar part del malmès parc automobilístic a causa de la guerra civil, que fou aixecat pel Sr Auroux: 

                                        

                                            

Fotografies de la Base Mòbil de Guadalajara l'any 1941, amb les naus i els vehicles que es reparaven: 

                                        

                                    

                                    

Vistes de la secció de mecanització de la Base Mòbil de Guadalajara: 

                    

                

                                

La Base Mòbil era una fàbrica "portàtil", d'aquí el nom de mòbil. Les oficines i maquinària estaven disposades fixes sobre camions, de manera que, en cas de necessitat, en molt poc temps es podia traslladar a una altra destinació.

A la Base restauraven camions. Principalment, recuperaven vehicles de l'exèrcit republicà, que quasi sempre estaven molt malmesos. Els portaven a la Guadalajara, els desmuntaven del tot per refer-los i tornar a servir. La majoria de camions eren americans, de la marca White. Tenien una línia de muntatge molt ben organitzada: cada secció estaven especialitzats en una part concreta: adreçar xassís, xapa i pintura, motors, part elèctrica, etc.

Uns quants soldats destinats a la fàbrica de Guadalajara, que tenien coneixements mecànics per reconstruir i reparar vehicles, lluny de les seves famílies i casa seva, en un moment de lleure i distensió. En Lluis Auroux assegut en la plataforma d'un turisme de la Base Mòbil: 

                             

        

A la dreta, a la fila de baix, en Lluís Auroux; en Miquel Abarca, es troba sobre d'ell: 

                                

En Miquel Abarca, mig estirat a terra, envoltat de companys de la Base Mòbil de Guadalajara: 

                            

Soldats assignats a la Base Mòbil retratats davant d'uns camions en reconstrucció i de les restes d'un òmnibus, una pura desferra: 

Els dos amics, en Lluís i en Miquel, es varen llicenciar de Guadalajara a mitjan d'any 1942. En Lluís Auroux s'havia casat amb la Paquita Poblador Guillén, nascuda a Azaila l’any 1915, un poble de la província de Terol, el mes de desembre de l'any 1939. La senyora Poblador va morir a Barcelona el 1998. Una germana seva, la Laura Poblador Guillén, es va casar amb en Miquel Abarca Formiga, l'amic íntim del Lluís, que els havia presentat i van començar a festejar. L'any 1942 va néixer el primer fill del matrimoni, en Lluís Auroux Poblador. 

A casa, va treballar un any a Radio Lucarda, S.L., que tenia un establiment a la rambla de Catalunya 8, Barcelona. I entrà a treballar uns mesos al parc i tallers d'automobilisme de Montjuïc. Cap a l'any 1945 es reincorporà a Riegos y Fuerza del Ebro, S.A, empresa hidroelèctrica que l'any 1951, per iniciativa del senyor Joan March Ordinas, es va convertir en Forces  Elèctriques de Catalunya, S.A. (FECSA). Hi treballà fins a la seva jubilació, l’any 1982. Va morir a Barcelona l'any 2015.

En el següent article abordarem la biografia d'en Miquel Abarca, que treballà a la Hispano Suiza i després a ENASA.