diumenge, 29 d’agost del 2010

TRANSPORTS CAPDEVILA de Ripoll (Ripollès)

Transports Capdevila té llurs orígens en La Pobla de Lillet (Berguedà), quan l'avi Capdevila, carreter d'ofici, transportava a començaments del segle XX mercaderies amb carro des de La Pobla de Lillet fins a Manresa passant per Berga i la resta de pobles i colònies tèxtils de la conca del Llobregat.

En Josep, en Joan i l'Agustí Capdevila i Casals, fills de l'avi Capdevila, van constituir societat continuant el negoci del transport. A mitjans dels anys 1940, mentre en Josep i l'Agustí romanien a La Pobla de Lillet, en Joan s'establia a Ripoll, on va obrir una agència per al lliurament de la paqueteria de la RENFE amb carro pel nucli urbà de Ripoll. En Joan Capdevila també tenia un altre carro amb dos bocois per atendre els comerços. En Joan Capdevila i Casals, fumant un caliquenyo, fotografiat davant d'un camió al garatge de La Pobla de Lillet:

img483

Fotografia del garatge de Ripoll, amb un carro i les menjadores dels cavalls:

img494

El carro de repartiment de recollida i lliurament de la RENFE fotografiat al costat de garatge de Ripoll:

img484

img485

A finals dels anys 1940, TRANSPORTS CAPDEVILA va comprar els primers camions, els quals destinaven preferentment al repartiment de la mercaderia de la RENFE per Ripoll. Per a atendre aquesta feina de recollida i lliurament de la paqueteria de la RENFE, en Joan Capdevila disposava de dos molls en l'estació de Ripoll. Estat actual d'un dels molls que havia estat de TRANSPOTS CAPDEVILA a l'estació de tren de Ripoll:

IMG_9998

Fotografies dels primers camions de Can Capdevila comprats en els anys 1940, engalanats per a la festivitat de Sant Cristòfol que es celebrava a La Pobla de Lillet:

img493

pobla3 a 24b

lapobla20

Chevrolet amb motor de benzina, comprat seminou a Barcelona, fotografiat al garatge de Ripoll:

img495

Una petit batzac sense conseqüències entre aquest Chevrolet i un Pegaso del nord d'Espanya carregat de ferro per a l'empresa LA FARGA CASANOVA SA, fabricant de cigonyals i blocs de motors, succeït al pont de Can Botey de Ripoll, a mitjans dels anys 1960:

Batzac entre un Chevrolet i un Pegaso a Ripoll

img492

En Joan Capdevila i un mosso fotografiats en el Coll de Merolla, nevat, davant d'un GMC:

img497

A finals dels anys 1940 compren el primer camió Pegaso amb motor de benzina directament a la fàbrica de Barcelona. La caixa fou fabricada per en Ramon Pons, un fuster de La Pobla de Lillet conegut popularment com "en Pericas" atès que llur família havia regentat la fonda Pericas. Aquest Pegaso fotografiat al pont del Casino de Ripoll. A la dreta hi sobresurt el campanar del Monestir de Santa Maria de Ripoll:

Pegaso de benzina de TRANSPORTS CAPDEVILA de Ripoll (Ripollès)

Una altre fotografia d'aquest Pegaso participant en la celebració de la festa de Sant Cristòfol a La Pobla de Lillet (Col·lecció del senyor Eduard Pujals):

lapobla16

El Pegaso i un GMC fotografiats al garatge de TRANSPORTS CAPDEVILA de La Pobla de Lillet:

img486

img490

Aquest Pegaso equipava originalment un motor de benzina; al cap d'uns anys, se li va muntar un motor dièsel HENSCHEL; i encara se li va instal·lar un tercer motor dièsel Pegaso comprat ja usat a Barcelona, abans d'acabar desballestat.

TRANSPORTS CAPDEVILA també va comprar un Ford importat a través del port franc de Barcelona. La compra d'aquests vehicles exigia disposar d'una autorització administrativa i era lliurat sense rodes. Després calia comprar les rodes. Aquest Ford fotografiat al Passeig de Sant Joan de Ripoll, just davant del taller mecànic d'en Jaumet Pradell i Soler. Al fons hi ha la catenària del tren de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses:

Ford de TRANSPORTS CAPDEVILA de Ripoll (Ripollès)

Aquest Ford era equipat de fàbrica amb un motor de benzina. Amb els anys, li fou muntat un motor dièsel EBRO fabricat per MOTOR IBÉRICA SA. També fou desballestat.

En Jaumet Pradell i Soler, representant de Barreiros i Babcock and Wilcox a la comarca del Ripollès, era un mecànic molt entès que solament d'escoltar el soroll del motor d'un vehicle espatllat, ja sabia quina pana tenia. Els camions de TRANSPORTS CAPDEVILA els reparaven tant en Jaumet Pradell, de Ripoll, com Can Freixas, de Berga.

Publicitat del camió Babcock diesel publicada al diari LA VANGUARDIA, de Barcelona, el 29 de novembre de 1960, amb tots els representants catalans, entre els quals, en Jaume Pradell i Soler:

Publicitat del camió Babcock Diesel a La Vanguardia (Barcelona)

La caixa d'aquest Ford també fou fabricada per en Pericas de La Pobla de Lillet. Durant els anys 1950 i 1960, les caixes de fusta dels camions de Can Capdevila les reparava en Joan Vert, un carreter del Raval Barcelona de Ripoll que fabricava caixes per a camions; posteriorment va ampliar el negoci traslladant-se a un local més gros de la carretera de Barcelona de Ripoll.

Durant els anys 1950, TRANSPORTS CAPDEVILA va comprar dos camions GMC: un era equipat amb un motor dièsel Perkins, i l'altre duia un motor de benzina. Aquest darrer GMC al cap d'uns anys fou venut a un transportista de Campdevànol. Un d'aquests GMC fotografiat a la festa de Sant Cristòfol de La Pobla de Lillet (col·lecció Eduard Pujals):

lapobla17

TRANSPORTS CAPDEVILA repartia la paqueteria de la RENFE i ensems realitzaven transports generals com ciment des de la fàbrica de Clot de Moro fins a Olot i Vic, producte tèxtil, o carbó des de les mines de Fígols (Berguedà) fins a Can Terrades de Ripoll.

A finals dels anys 1960 i durant els anys 1970, en Joan Capdevila va renovar la flota amb les dues marques de referència d'aleshores: Pegaso i Ebro. Un dels dos Pegasos Comet de Can Capdevila, comprat nou al concessionari oficial AUTOSUMINISTROS VIC SA, equipat amb un bolquet fabricat per CARROSSERIES VIC de Malla (Osona), fotografiat al costat del moll de l'estació de tren de Ripoll:

img496

img491

Un Ebro D550 amb motor Perkins, comprat nou a Can Rovira, concessionari oficial EBRO de Vic, destinat al repartiment de la paqueteria de RENFE. Aquest Ebro muntava una caixa fabricada per CARROSSERIES BERTRAN de Banyoles (Pla de l'Estany):

img489

img488

Des dels anys 1960 fins els anys 1990, TRANSPORTS CAPDEVILA tenia una oficina a la Plaça Nova 1 de Ripoll, habilitada com a despatx de la RENFE per al lliurament i recepció de mercaderies. En aquells anys, aquest servei era cobert bàsicament per la RENFE atès que no hi havia empreses especialitzades com avui dia. Fotografies d'aquesta oficina que és conserva com en la dècada de 1960:

IMG_0395

IMG_0450

IMG_0455

IMG_0456

En els anys 1990 TRANSPORTS CAPDEVILA disposa d'una flota ajustada a les necessitats del moment, amb diversos Pegasos, Nissan Trade i algun camió Mercedes Benz. Fotografia presa l'any 1995 amb tres vehicles de Can Capdevila aparcats a l'estació del tren de Ripoll: un Pegaso Ekus, un Pegaso Tecno i una furgoneta Avia:

IMG_0454

El Pegaso 1217 Tecno avui dia és preservat en la nau de l'empresa al polígon de Rocafiguera de Ripoll:

Pegaso Tecno de l'empresa TRANSPORTS CAPDEVILA de Ripoll (Ripollès)

Avui dia TRANSPORTS CAPDEVILA disposa d'una flota integrada per camions Iveco, Volvo, Mercedes Benz i Renault, i per fugonetes Mercedes Benz i Iveco. Un Renault amb una caixa fabricada per CARROSSERIES TOLOSA, de Vic, fotografiat al polígon de Rocafiguera de Ripoll:

IMG_9711

Un Iveco Eurocargo també aparcat al polígon de Rocafiguera de Ripoll:

IMG_0400

TRANSPORTS CAPDEVILA actualment té el garatge i recepció i lliurament de mercaderies en aquesta nau del polígon de Rocafiguera de Ripoll:

IMG_0411


Vull agrair especialment al senyor Joan Capdevila i llur fill Jordi tota la informació facilitada, així com l'interès de l'Esteve Rosell, de Campdevànol, pels esforços en la recerca de fotografies antigues de camions per a redactar aquestes cròniques.

dissabte, 28 d’agost del 2010

El Pegaso Tecno de l'empresa HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA de Sant Bartomeu del Grau (Osona)

En Josep Puigneró i Sargatal, com nombrosos emprenedors del país, va començar llur activitat industrial amb dos telers a casa seva. L'any 1956 juntament amb el seu germà Rosendo van constituir la societat HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA, amb domicili a Sant Bartomeu del Grau (Osona).

Malgrat no pertànyer a cap de les importants i conegudes famílies del tèxtil català -els Llaudet, Torredemer, Muntadas, Viladomiu, Montal, Serra Balet, Espona, Llobet Guri, Valls Taberner, Godó, Miró-Sans, Carles-Tolrà, Sedó, Batlló, Bertand i Serra o Soldevila-, en Josep Puigneró va esdevenir un dels primers filadors i cotoners de l'Estat espanyol mercès el creixement de facturació i vendes de HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA, durant la dècada de 1960 i 1970, amb tres plantes productives a Sant Bartomeu del Grau, Santa Eugènia de Berga i Prats del Lluçanès.

Durant la dècada del 1970, l'empresa acusa greument la crisi del tèxtil que afecta a tota la indústria catalana, havent de presentar suspensió de pagaments l'any 1983 amb un passiu de més de nou mil milions de pessetes. Un any després va aixecar la suspensió de pagaments després d'assolir un conveni amb els creditors. En aquells anys era l'empresa tèxtil més important de l'Estat espanyol i una de les principals d'Europa.

En els anys 1990, HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA experimenta importants pèrdues econòmiques per dues causes principals: per una banda, les importacions massives de producte tèxtil d'Àsia, amb una davallada de les vendes; a més, en Josep Puigneró fou acusat de cometre un delicte contra el medi ambient pels abocaments contaminants als riu Ter i Sorreig durant els anys 1990 al 1993. L'any 1995 l'Audiència de Barcelona va condemnar-lo a quatre anys de presó. Fou el primer empresari espanyol que va ingressar a la presó per delicte ecològic.

Crec sincerament que aquest judici a en Josep Puigneró, amb tot el ressò mediàtic que va comportar en aquell moment, tenia una finalitat exemplaritzant als empresaris sobre la promulgació de nous tipus penals de protecció del medi ambient. Va tocar-li el rebre a en Pepitu Puigneró perquè no tenia pas padrins i pertanyia a un sector econòmic que no era considerat estrategit en la política industrial espanyola. Resulta simptomàtic l'actuació del fiscal, en Joaquin Pérez de Gregorio, que va sol·licitar l'agreujant de danys catastròfics, petició que fou desestimada en la sentència condemnatòria dictada per l'Audiència de Barcelona i ratificada pel Tribunal Suprem. En Josep Puigneró va ingressar a la presó mentre HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA, amb més de dos mil treballadors, s'ensorrava lentament.

Es curiós que el fiscal Pérez de Gregorio, tan primmirat amb els abocaments de HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA, no hagués tingut tanta cura i diligència en investigar les emissions a a l'atmòsfera de la combustió del carbó de la central tèrmica de Cercs, malgrat les denúncies formulades i els danys produïts en la vegetació que l'envolta. Qualsevol persona amb dos dits de front sap que no és el mateix una acusació al màxim responsable de HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA que fer-ho al màxim responsable de FECSA-ENDESA.

Des de l'any 1993 fins a l'any 2000, la Generalitat de Catalunya a través de l'Institut Català de Finances va atorgar a HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA diversos prèstecs que permetien la continuitat de l'activitat industrial i dels llocs de treball. Tanmateix, l'any 2003, la Comissió Europea arran d'una denúncia presentada, va resoldre que HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA havia de tornat aquests prèstecs, provocant el tancament definitiu de l'empresa.

Avui dia algunes de les naus de HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA ja han estat enderrocades. Altres tenen un futur incert per la crisi industrial i immobiliària que pateix el país. Curiosament l'altre dia quan era a SODECA, empresa de Sant Quirze de Besora fabricant d'aparells de ventilació industrial, vaig poder fotografiar aquest Pegaso Tecno mentre li carregaven palets.

IMG_7928

IMG_7929

IMG_7938

Enraonant amb el xòfer, va informar-me que aquest Pegaso pertanyia a HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA, i l'havia comprat quan aquesta empresa va tancar les portes l'any 2003. N'estava ben satisfet de la compra: havia fet molts pocs quilòmetres ja que solament transportava producte tèxtil entre les plantes de Sant Bartomeu del Grau i Santa Eugènia de Berga. Fins a aquest estiu aquest camió havia recorregut 500.000 quilòmetres, si bé la cabina presentava els característics podrits de la xapa dels Pegaso.

L'any 1993 ENASA, fabricant dels vehicles Pegaso, fou venuda al grup IVECO. Just deu anys més tard, HILADOS Y TEJIDOS PUIGNERÓ SA tancava les portes definitivament. Les dues empreses havien aguantat per les ajudes públiques. Tanmateix, les conseqüències són les mateixes: la pèrdua de competivitat industrial en els mercats estrangers i el progressiu empobriment del país.

dijous, 26 d’agost del 2010

Altres camions de TRANSPORTS CARBONELL-MOLIST de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental)

L'amic Josep Carbonell i Rodés m'ha lliurat unes fotografies d'altres camions que van pertànyer a TRANSPORTS CARBONELL MOLIST, de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), amb una delegació al carrer Princesa 54 de Barcelona.

Aquesta empresa de transports generals, propietat de les famílies Carbonell i Molist, va disposar d'una flota de vehicles ben variada, adquirits gairebé tots ja usats com era habitual aleshores, i carrossats amb una caixa de fusta per a atendre el transport de les mercaderies que realitzaven en aquells anys: des de productes agrícoles fins a teixits passant per subministraments industrials o matèries primes.

En aquesta fotografia de l'any 1965 hi ha el garatge de TRANSPORTS CARBONELL MOLIST al capdamunt del carrer Vic de Sant Feliu de Codines:

img471

Un camió Citroën de TRANSPORTS CARBONELL MOLIST circulant pel carrer Vic:

img469

Un camió Dodge d'aquesta empresa fotografiat a Barcelona el dia 25 d'octubre de 1950:

img468

Un Leyland Comet carrossat amb la característica caixa de fusta de transports generals de la dècada de 1950:

img466

Un bonic camió Mercedes Benz aparcat al costat del parc de la Ciutadella de Barcelona:

img467

Es remarcable les marques diverses de camions que va tenir TRANSPORTS CARBONELL MOLIST durant els anys 1950 i 1960, gairebé tots importats de l'estranger. Vull agrair a l'amic Josep Carbonell tot l'esforç i temps esmerçat en la recerca dels transportistes i traginers del Vallès Oriental.

dissabte, 21 d’agost del 2010

Vehicles de Can Olivet matriculats a Girona durant els anys 1950 (IV)

26) AUTOCAR SEDDON amb matricula GI-8856.
Xassís núm. 8875
Motor Perkins núm. 3145602
HP: 26
Places: 31-33
Aquest autocar tingué dues carrosseries: la primera fabricada per BEULAS, d'Arbúcies; la segona fabricada per Ciscar, de Saragossa.
Aquest autocar es va estrenar el 19 de juny de 1954, amb la placa verda GI-12; es va matricular el 11 d'agost de 1954. Fou venut el 26 de desembre de 1977 per ser desballestat.
Es va comprar al concessionari SEDDON de Barcelona, satisfent-se 290.000 pessetes pel xassís, el qual fou recollit a Bilbao per l'Agustí Brugués i Olivet, qui va conduir-lo des de Bilbao fins a Arbúcies per ser carrossat. Fou el primer autocar equipat amb radio-micro.
Fou inscrit a nom d'en Josep Brugués i Brandia, amb adreça al carrer Generalísimo 3, de Besalú; el 6 de novembre del 1961, fou transferit al senyor Agustí Brugués i Olivet, amb la mateixa adreça; finalment, el 30 de gener de 1976 fou transferit al senyor Joan Brugués i Prat, amb adreça al carrer Nord 67, de Banyoles.
Aquest Seddon feia serveis discrecionals els primers anys; més endavant va cobrir els serveis de mercats. En Miquel Costa fou llur xòfer.

Distribució de places d'aquest autocar Seddon:

img414

El Seddon fotografiat al mirador del llac de Banyoles:

img415

Dues fotografies de l'interior d'aquest autocar amb les butaques de fusta fabricades també pel carrosser Beulas:

img416

img417

Fotografia de la part posterior del Seddon, presa a Tolosa de Llenguadoc, amb placa verda GI-12:

img421

Fotografia de l'excursió d'un grup de monges i alumnes del col·legi Cor de Maria, d'Olot, a Lorda, amb el Seddon:

img418

Dues fotografies del Seddon amb la carrosseria fabricada per Ciscar, de Saragossa; aquesta primera fotografia hi ha el Seddon al final del carrer Pere Alsius, just al costat del garatge de Can Olivet, de Banyoles:

img420

img419

La documentació administrativa que és conserva:

img387

img388

img389

img390

img391

img392

img393

img394

img395


img396

img397

img398

img399

img400

img401

img402

img403

img404

img405

img406

img407

img408

img409

img410

img411

img412

img413



27) AUTOCAR FORD amb matrícula GI-19115.
Places: 25
Aquest autocar Ford es va matricular el maig del 1958, sent carrossat per en Beulas, d'Arbúcies. Era inscrit a favor del senyor Agustí Brugués i Olivet, amb adreça al carrer Generalísimo 1, de Besalú. El 16 de maig de 1966 es va vendre al senyor Francisco García i Martin, d'Olot, per mediació d'AUTO RECORD d'Olot, abonant-se 230.000 pessetes. El senyor García va carrossar-lo de nou a ZANE, de Saragossa. Els xòfers eren l'Enric Portas i en Francisco García.

Fotografia del senyor Enric Portas, recolzat al Ford, presa a Lorda:

img424

El Ford fotografiat a Donostia:

img425

Una altre fotografia presa en la celebració de la festa de Sant Cristòfol a Olot:

img426

Fotografia d'una excursió a Lorda:

img427

Fotografies d'un accident del Ford a Olot:

img428

img429

Fotografia del Ford a Lorda:

img430

Dues fotografies d'aquest Ford accidentat a Suïssa:

img432

img431

Distribució de les places d'aquest Ford carrossat per en Beulas:

img433

Targeta de transport discrecional del Ford del 1960:

img422

img423



28) AUTOCAR FORD THAMES amb matrícula GI-20002.
Xassís núm. 7302661
Motor Perkins núm. 3255402
Places 28 a 30.
La primera carrosseria d'aquest autocar fou construïda per la casa Hugas, de Barcelona; la segona carrosseria era d'en Ciscar, de Saragossa. Es va matricular el 28 d'agost de 1958.
Es va comprar a VIATGES COSTA BRAVA SL, de Figueres; el 28 d'abril de 1965 es va vendre al senyor Simon Farreras, qui va inscriure'l a nom del senyor Lluís Casademont. El 26 d'octubre de 1967 el va recomprar el senyor Agustí Brugués i Olivet. El 30 de desembre de 1975 fou transferit al senyor Joan Brugués i Prat, amb adreça al carrer Nord 67, de Banyoles (Pla de l'Estany). Finalment, es va vendre el 30 de gener de 1976 per a llur desballestament. La carrosseria es va vendre el 1982 a Vilavenut per a escenari d'orquestra.

El Ford Thames fotografiat a Figueres (Alt Empordà) amb la carrosseria original fabricada per Hugas de Barcelona:

img443

Tres fotografies d'aquest autocar Thames preses al pont de Besalú amb la segona carrosseria fabricada per en Ciscar:

img444

img445

img446
La documentació administrativa que es conserva és el permís de circulació:

img434

img435

img436

img437

img438

img439

img440

img441

img442



29) AUTOCAR PEGASO amb matrícula GI-20101.
Model: 140 (volant a la dreta).
Xassís i motor núm. 356.510.
Places: 39
Aquest autocar fou carrossat per l'Obradors, de Manresa (Bages), i es pintà amb un color beix i vermell. Es va matricular el maig de 1958. El seu titular era la senyora Anna Prat i Bosch, amb adreça al carrer Generalísimo 1-3, de Besalú. El 17 de setembre de 1965 es va vendre a l'empresa JOSÉ GIMFERRER SA, la fàbrica de les saques, per al transport de llurs treballadors des de Banyoles fins a Serinyà.
Els xofers d'aquest Pegaso 140 foren en Joaquim Genís (1958 al 1963) i en Miquel Costa (1963 al 1965).

El Pegaso 140 carrossat per Obradors fotografiat a Besalú (Garrotxa):

img453

Fotografia de la part posterior d'aquest autocar Pegaso:

img454

Una altre fotografia d'aquest Pegaso al Valle de los Caídos:

img452

El Pegaso 140 fotografiat al pont de Besalú:

img455

Interior d'aquest Pegaso 140:

img456

img457

Fotografia d'aquest Pegaso amb una carrosseria de disseny molt reeixit i elegant:

img458

Els 3 autocars de Can Olivet que van participar en l'excursió a Lorda el maig del 1958. D'esquerra a dreta: el GMC, el Pegaso i el Chevrolet amb llurs xòfers.

img461

Dues fotografies dels autocars de Can Olivet que van participar en l'excursió a Lorda el juliol del 1958:

img460

D'esquerra a dreta: Chevrolet amb matrícula GI-6986 conduït per en Ramon Roca "Palet", el Seddon amb matrícula GI-8856 conduït per l'Enric Portas, el GMC amb matrícula GI-8085 conduït per en Raimon Planells, el Ford amb matrícula GI-19115 conduït per en Miquel Fontàs, i el Pegaso amb matrícula GI-20101 conduït per en Joaquim Genís.

Els cinc autocars de Can Olivet amb llurs xòfers i el senyor Joan Brugués i Prat (dempeus).

img459

Dues targetes de transport de vehicle discrecional dels anys 1958 i 1960:

img448

img449

img450

img451



30) TURISME SEAT 1400 TAXI amb matrícula GI-25101.
Places: 6
Aquest taxi fou comprat a Seat de Barcelona, matriculant-se el 26 de setembre de 1959. Fou inscrit a nom del senyor Agustí Brugués i Olivet, amb adreça al carrer Generalísimo 3, de Besalú.

El Seat fotografiat a Serinyà:

img465

img463

La Carme Brugués fotografiada davant del Seat a Banyoles.

img464

Targeta de transport d'aquest Seat:

img462