L'Antoni Navarro va néixer a Montánchez, un poble de Càceres conegut per la producció de pernils, l'any 1924. A finals de la dècada del 1950 es va establir a Anglès, a la comarca de La Selva, per treballar en la construcció de l'embassament de Susqueda, una de les grans obres públiques de la dictadura franquista a Catalunya.
L'any 1959 comprà a en Josep Quintana Clé, fill també d'Anglès, un Ford Canadà carrossat amb un bolquet per treballar en la construcció de l'embassament de Susqueda. El senyor Quintana li vengué el camió i també proporcionà aquesta feina. Dues fotografies del senyor Antoni Navarro al costat de la cabina del Ford Canadà quan treballava en la construcció de l'embassament de Susqueda:
El senyor Amador Castro i Villena ha comentat en la pàgina Susqueda del Facebook que aquest camió Ford del senyor Navarro també fou usat per repartir als treballadors, que eren en els seus llocs de treball, el menjar elaborat a les cuines. La gran quantitat de personal que treballava en aquesta obra requeria d'una bona logística per a atendre les seves necessitats.
La construcció de l'embassament de Susqueda era una feina que trinxava els camions. Amortitzat el Ford Canadà, en Josep Quintana que treballava en aquesta gran obra i ensems comprava maquinària i camions per proveir els transportistes autònoms que s'hi guanyaven les garrofes, li vengué un segon camió, un Austin usat. El senyor Quintana viatjava arreu d'Espanya cercant camions aptes per treballar a Susqueda. També cercava arreu d'Espanya camions Unimog que repassaven al Taller Ran de Girona per encàrrec de La Forestal i demés empreses i particulars que treballaven en l'explotació forestal dels boscs. El senyor Navarro sempre treballà a Susqueda per compte del senyor Quintana. Aquest camió, que portava molta guerra damunt seu, fou desballestat.
Una excavadora amb cadenes d'en Josep Quintana Clé; al fons, aparcat dins d'un solar, un camió Barreiros Saeta de l'empresa Bigues Agustí SL de Banyoles:
Una excavadora amb cadenes d'en Josep Quintana Clé; al fons, aparcat dins d'un solar, un camió Barreiros Saeta de l'empresa Bigues Agustí SL de Banyoles:
En la construcció de l'embassament de Susqueda hi treballaren en Josep Quintana Clé, en Joaquim Pla i Nogué, Transports Raya, en Mariano Patinyo que després treballà en la construcció de l'aeroport de Girona-Costa Brava i el viaducte del tren de la RENFE que travessa la ciutat de Girona, una obra executada per la Unió Temporal d'Empreses (UTE) Drahuar, constituïda per Dragados y Construcciones SA i Construcciones Huarte SA, els germans López del barri de Germans Sàbat de Girona que tenia un Pegaso 1061 i un Pegaso 1095, els germans Magro i Transports Robles, dos transportistes també del barri de Germans Sàbat de Girona.
En Joan Planas i Boada, un transportista que disposava d'un camió Nazar gros, un Barreiros Super Azor i tractors Ebro Super 55 de color blau cel, treballà en la construcció de l'aeroport de Girona-Costa Brava, una de les grans infraestructures llegades per la dictadura del general Franco.
En Joan Planas i Boada, un transportista que disposava d'un camió Nazar gros, un Barreiros Super Azor i tractors Ebro Super 55 de color blau cel, treballà en la construcció de l'aeroport de Girona-Costa Brava, una de les grans infraestructures llegades per la dictadura del general Franco.
Autocars Giralt d'Amer, que feien de fondistes, i Autocars Torrent, també d'Amer, transportaven els treballadors que participaven en la construcció d'aquest embassament. Autocars Torrent havia treballat amb un autocar Chevrolet amb matrícula GI-3161, comprat usat al senyor Agustí Brugués Olivet.
Els miners que treballaven a les mines d'Osor, també a la comarca de La Selva, d'on s'extreia feldspat que s'exportava a través dels ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols, a la Costa Brava, els transportaven La Hispano Hilariense, que tenia un garatge a Anglès on hi tancaven els autocars, i en Font, un flequer d'Anglès que comprà un autocar per prestar aquest servei.
Els miners que treballaven a les mines d'Osor, també a la comarca de La Selva, d'on s'extreia feldspat que s'exportava a través dels ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols, a la Costa Brava, els transportaven La Hispano Hilariense, que tenia un garatge a Anglès on hi tancaven els autocars, i en Font, un flequer d'Anglès que comprà un autocar per prestar aquest servei.
Un colla de treballadors que participaven en la construcció de l'embassament de Susqueda; al fons, un Euclid i una excavadora de cadenes i cables de la casa Northwest 180 M B:
Una excavadora de cadenes i cables que participà en la construcció d'aquest embassament:
Un Pegaso 140 dièsel, amb el número 79 de la flota de la constructora madrilenya Dragados y Construcciones SA, la principal empresa d'obra pública espanyola aleshores que participà en la construcció de l'embassament de Susqueda, carrossat amb un bolquet i fotografiat a l'entrada de l'obra:
Aquest Pegaso, segons la informació facilitada pel senyor Amador Castro a la pàgina Susqueda del Facebook, el conduïa el senyor Calo i transportava els encarregats de l'obra que residien a Amer i El Pasteral. El tendal, que mai fou llevat, servia per aixoplugar i protegir el personal que el camió transportava.
El tercer camió que adquirí l'Antoni Navarro fou un Magirus comprat nou al Garatge Sport de Salt equipat amb un bolquet Meiller Kipper. Amb aquest camió treballà a la construcció de l'embassament de Susqueda i de l'aeroport de Girona-Costa Brava a la segona meitat dels anys 1960. Acabada aquesta obra va vendre'l a un empresa que el destinà a la urbanització d'Empuriabrava, al golf de Roses, amb canals artificials i que va destruir una part dels Aiguamolls de l'Empordà, un espai de maresmes de gran valor ecològic.
El senyor Raya, de la Cellera del Ter, regentava un bar i fundà Transports Raya. Disposava de dos camions Nazar i d'un Barreiros que treballaven en la construcció de l'embassament de Susqueda. Acabada l'obra, comprà uns camions Barreiros per transports generals per carretera. El senyor Antonio Navarro conduïa un dels Barreiros. Portava fruita a Madrid. Carregava rajols als baixos de la caixa, a la Bisbal d'Empordà, i gàbies de pollastres al pis superior de la caixa del camió, cap a Granada.
Plegat de Transports Raya el senyor Navarro entrà a treballar a Transports Pujolràs d'Anglès. Havien començat amb un Pegaso Comet que al cap d'uns anys canviaren per un Pegaso 1062 de tres eixos, doble direcció, dotat de palanques. Feien transports generals. Un dels clients principals era la fàbrica Nestlé de Sant Gregori, a prop de Girona. A la fàbrica de la Nestlé hi carregava caixes de pots de Nescafé que distribuïa arreu d'Espanya: Sevilla, València, Saragossa, Bilbao i Madrid. La feina a la fàbrica Nestlé de Girona la tenia en exclusiva Transports Sellés de Quart i Transports Pujolràs hi treballava com a subcontractat.
Quan l'any 1970 plegà Transports Pujolràs d'Anglès, el senyor Antoni Navarro comprà els dos camions que tenien, un Pegaso 1062 amb canvi de palanques i un 1063 amb canvi de bola. Muntaven unes caixes per transports generals construïdes per Carrosseries Pirineus.
El Pegaso doble direcció amb canvi de palanques del senyor Antoni Navarro fotografiat al carrer Verneda d'Anglès, aparcat ran de la fàbrica de llapis de can Masats; al fons, la fàbrica Industrias Jose Esteba SA, que produïa escuradents:
El senyor Raya, de la Cellera del Ter, regentava un bar i fundà Transports Raya. Disposava de dos camions Nazar i d'un Barreiros que treballaven en la construcció de l'embassament de Susqueda. Acabada l'obra, comprà uns camions Barreiros per transports generals per carretera. El senyor Antonio Navarro conduïa un dels Barreiros. Portava fruita a Madrid. Carregava rajols als baixos de la caixa, a la Bisbal d'Empordà, i gàbies de pollastres al pis superior de la caixa del camió, cap a Granada.
Plegat de Transports Raya el senyor Navarro entrà a treballar a Transports Pujolràs d'Anglès. Havien començat amb un Pegaso Comet que al cap d'uns anys canviaren per un Pegaso 1062 de tres eixos, doble direcció, dotat de palanques. Feien transports generals. Un dels clients principals era la fàbrica Nestlé de Sant Gregori, a prop de Girona. A la fàbrica de la Nestlé hi carregava caixes de pots de Nescafé que distribuïa arreu d'Espanya: Sevilla, València, Saragossa, Bilbao i Madrid. La feina a la fàbrica Nestlé de Girona la tenia en exclusiva Transports Sellés de Quart i Transports Pujolràs hi treballava com a subcontractat.
Quan l'any 1970 plegà Transports Pujolràs d'Anglès, el senyor Antoni Navarro comprà els dos camions que tenien, un Pegaso 1062 amb canvi de palanques i un 1063 amb canvi de bola. Muntaven unes caixes per transports generals construïdes per Carrosseries Pirineus.
El Pegaso doble direcció amb canvi de palanques del senyor Antoni Navarro fotografiat al carrer Verneda d'Anglès, aparcat ran de la fàbrica de llapis de can Masats; al fons, la fàbrica Industrias Jose Esteba SA, que produïa escuradents:
Amb els dos Pegasos doble direcció continuà per compte de Transports Sellés SA el transport arreu d'Espanya del Nescafé que es produïa a la fàbrica de Sant Gregori. A Madrid recollia els pots on s'envasava el Nescafé. També carregava conyac Fundador produït pel celler Pedro Domecq a Jerez de la Frontera, província de Cadis, que repartia a Catalunya i altres indrets de l'estat espanyol.
En aquells anys, el transport era molt diferent. A la plaça del Marquès de Camps de Girona hi havia un valencià que s'estava els dies laborables al bar Oriental i es guanyava la vida donant càrregues als camioners a canvi d'una comissió. Lliurava un paperet al camioner que, sovint, ni tan sols baixava de la cabina amb la indicació concreta de la càrrega assignada.
A la segona meitat dels anys 1980 el senyor Antoni Navarro es jubilà del transport general per carretera. Agraïm al Diego Navarro, son fill, la biografia professional de son pare i les fotografies que il·lustren aquest article.
Moltes gràcies per escriure un trosset de la nostra història familiar.
ResponEliminaSempre es bo recordar d'on venim.
Dídac
Dídac: l'agraïment és cap a tu i el teu pare que ens ha deixat les fotografies i explicat la història del teu avi. Gent acostumada a pencar de valent.
ResponEliminaBones!
ResponEliminaSóc estudiant d'arquitectura i estic fent el meu projecte final de carrera al poble d'Anglès. Pel meu anàlisi previ del poble, he realitzat un llistat de les antigues fàbriques i tallers del poble, i els he intentat ubicar en una imatge aèrea de l'any 68. M'he servit del llibre 'Anglés: De la pagesia a la industrialització' de l'Emili Rams, un document molt complet sobre el poble.
Per què explico tot això? Doncs perquè em faltava trobar l'emplaçament de l'antiga fàbrica de llapis de Can Masats, i gràcies a l'explicació i fotografia que fas més amunt, els he pogut localitzar. Aquesta i l'antiga fàbrica Esteba d'escuradents! Així que res, només volia donar-te les gràcies per documentar part de la història del poble :-)
julia.
Ens n'alegrem Júlia que arran de l'article i les fotografies hagis localitzat l'emplaçament de les dues fàbriques que comentes.
ResponElimina